Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "caiguda" in all thematic areas

carregada de força carregada de força

<06 Halterofília>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  carregada de força, n f
  • es  cargada de fuerza

<Esport > 06 Halterofília>

Definition
Exercici d'entrenament consistent a aixecar els halters amb una sola acció, des de l'altura dels genolls o de la tarima fins a l'altura de les espatlles, amb una flexió de cames mínima i deixant-los reposar sobre el pit.
Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cicuta, n f
  • ca  ceguda, n f sin. compl.
  • ca  cicuta major, n f sin. compl.
  • ca  julivert de galàpet, n m sin. compl.
  • ca  julivertassa, n f sin. compl.
  • ca  cagaferro, n m alt. sin.
  • ca  calamac, n m alt. sin.
  • ca  canyaferla, n f alt. sin.
  • ca  ceguda major, n f alt. sin.
  • ca  cicuta mascle, n f alt. sin.
  • ca  fonoll de bou, n m alt. sin.
  • ca  fonoll de gripau, n m alt. sin.
  • ca  fonollassa, n f alt. sin.
  • ca  fonollassa blanca, n f alt. sin.
  • ca  julivert de calàpet, n m alt. sin.
  • ca  julivert de riu, n m alt. sin.
  • ca  julivert fals, n m alt. sin.
  • ca  cecuta, n f var. ling.
  • ca  ceguta, n f var. ling.
  • ca  ciguda, n f var. ling.
  • ca  givertassa, n f var. ling.
  • ca  julivert de sapo, n m var. ling.
  • ca  junivert de riu, n m var. ling.
  • ca  secuta, n f var. ling.
  • nc  Conium maculatum L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Note

  • El nom sapo (o sàput), present en la denominació julivert de sapo, és una forma molt estesa en català occidental.
cicuta cicuta

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cicuta, n f
  • ca  ceguda, n f sin. compl.
  • ca  cicuta major, n f sin. compl.
  • ca  julivert de galàpet, n m sin. compl.
  • ca  julivertassa, n f sin. compl.
  • ca  cagaferro, n m alt. sin.
  • ca  calamac, n m alt. sin.
  • ca  canyaferla, n f alt. sin.
  • ca  ceguda major, n f alt. sin.
  • ca  cicuta mascle, n f alt. sin.
  • ca  fonoll de bou, n m alt. sin.
  • ca  fonoll de gripau, n m alt. sin.
  • ca  fonollassa, n f alt. sin.
  • ca  fonollassa blanca, n f alt. sin.
  • ca  julivert de calàpet, n m alt. sin.
  • ca  julivert de riu, n m alt. sin.
  • ca  julivert fals, n m alt. sin.
  • ca  cecuta, n f var. ling.
  • ca  ceguta, n f var. ling.
  • ca  ciguda, n f var. ling.
  • ca  givertassa, n f var. ling.
  • ca  julivert de sapo, n m var. ling.
  • ca  junivert de riu, n m var. ling.
  • ca  secuta, n f var. ling.
  • nc  Conium maculatum L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Note

  • El nom sapo (o sàput), present en la denominació julivert de sapo, és una forma molt estesa en català occidental.
Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  cicuta, n f
  • ca  ceguda, n f sin. compl.
  • ca  ceguda major, n f sin. compl.
  • ca  julivertassa, n f sin. compl.
  • es  cicuta
  • fr  cambrira
  • fr  cigüe
  • fr  cigüe d'Athénes
  • fr  fenonil sauvage
  • it  cicuta
  • it  cicuta maggior
  • it  erba grande
  • it  ucria
  • en  hemlock
  • en  poison hemlock
  • de  flecken Suhierling
  • de  gefleckter Schierling
  • de  Schierling
  • nc  Conium maculatum

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  civada, n f
  • ca  avena, n f sin. compl.
  • ca  civada (gra), n f sin. compl.
  • ca  avena (gra), n f alt. sin.
  • ca  cugula, n f alt. sin.
  • ca  biada (gra), n f var. ling.
  • ca  cagula, n f var. ling.
  • ca  caüla, n f var. ling.
  • ca  civa, n f var. ling.
  • ca  civà, n f var. ling.
  • ca  civà (gra), n f var. ling.
  • ca  cogula, n f var. ling.
  • ca  coüla, n f var. ling.
  • ca  covula, n f var. ling.
  • ca  cula, n f var. ling.
  • ca  sevà, n f var. ling.
  • ca  vena, n f var. ling.
  • ca  xivada, n f var. ling.
  • nc  Avena sativa L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Note

  • Biada és un nom alguerès provinent de l'italià biada 'civada, farratge'.
civada civada

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  civada, n f
  • ca  avena, n f sin. compl.
  • ca  civada (gra), n f sin. compl.
  • ca  avena (gra), n f alt. sin.
  • ca  cugula, n f alt. sin.
  • ca  biada (gra), n f var. ling.
  • ca  cagula, n f var. ling.
  • ca  caüla, n f var. ling.
  • ca  civa, n f var. ling.
  • ca  civà, n f var. ling.
  • ca  civà (gra), n f var. ling.
  • ca  cogula, n f var. ling.
  • ca  coüla, n f var. ling.
  • ca  covula, n f var. ling.
  • ca  cula, n f var. ling.
  • ca  sevà, n f var. ling.
  • ca  vena, n f var. ling.
  • ca  xivada, n f var. ling.
  • nc  Avena sativa L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Note

  • Biada és un nom alguerès provinent de l'italià biada 'civada, farratge'.
crioll de Rama Cay crioll de Rama Cay

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  crioll de Rama Cay
  • cod  rama Cay Creole
  • ar  كريول دي راما كاي
  • cy  Creoliaith Rama Cay
  • de  Rama-Cay-Kreolisch
  • en  Rama Cay Creole
  • es  criollo de Rama Cay
  • eu  rama Cayko kreolera
  • fr  créole de Rama Cay
  • gn  krióllo Ráma Kái-gua
  • it  creolo di Rama Cay
  • ja  ラマ・カイのクレオ-ル語
  • nl  Rama Cay Creools
  • pt  crioulo de Rama Cay
  • ru  Креольский язык острова Рам-Ки
  • zh  拉玛凯克里奥尔语

<Crioll de base anglesa>, <Amèrica > Nicaragua>

Definition
Al final del segle XIX un matrimoni de missioners moravians es va establir a l'illa de Rama Cay per convertir la comunitat ameríndia rama. Atès que es tractava d'una comunitat petita i la major part dels homes parlaven una mica d'anglès a causa de la relació amb la població criolla de Bluefields, els missioners alemanys van decidir que no calia aprendre rama i van fer la seva tasca evangelitzadora en anglès. Els rama es van convertir i van adoptar una versió de l'anglès dels missioners. La major part de la població va substituir el rama per un crioll anglès força diferent del parlat a Bluefields, el crioll de la costa de Los Mosquitos.

El crioll de Rama Cay podria ser una forma arcaica del crioll de la costa de Los Mosquitos recriollitzada sota la influència de la llengua rama. Aquesta llengua, molt poc estudiada, s'hauria anat aproximant els darrers anys al crioll de la costa de Los Mosquitos, o bé estaria sent substituït pel mateix crioll de la costa de Los Mosquitos.
cugula cugula

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cugula, n f
  • ca  civada de capellà, n f sin. compl.
  • ca  avena, n f alt. sin.
  • ca  avena borda, n f alt. sin.
  • ca  balloca, n f alt. sin.
  • ca  civada, n f alt. sin.
  • ca  civada borda, n f alt. sin.
  • ca  cugula borda, n f alt. sin.
  • ca  cugula petita, n f alt. sin.
  • ca  farratge, n m alt. sin.
  • ca  gall i gallina, n m alt. sin.
  • ca  noviis, n m pl alt. sin.
  • ca  promesos, n m pl alt. sin.
  • ca  arratge, n m var. ling.
  • ca  cagula, n f var. ling.
  • ca  caula, n f var. ling.
  • ca  caüla, n f var. ling.
  • ca  civà, n f var. ling.
  • ca  cogula, n f var. ling.
  • ca  coüla, n f var. ling.
  • ca  covula, n f var. ling.
  • ca  cula, n f var. ling.
  • ca  nòvios, n m pl var. ling.
  • ca  vena, n f var. ling.
  • nc  Avena barbata Pott ex Link in Schrad.
  • nc  Avena alba auct. var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cugula, n f
  • ca  civada de capellà, n f sin. compl.
  • ca  avena, n f alt. sin.
  • ca  avena borda, n f alt. sin.
  • ca  balloca, n f alt. sin.
  • ca  civada, n f alt. sin.
  • ca  civada borda, n f alt. sin.
  • ca  cugula borda, n f alt. sin.
  • ca  cugula petita, n f alt. sin.
  • ca  farratge, n m alt. sin.
  • ca  gall i gallina, n m alt. sin.
  • ca  noviis, n m pl alt. sin.
  • ca  promesos, n m pl alt. sin.
  • ca  arratge, n m var. ling.
  • ca  cagula, n f var. ling.
  • ca  caula, n f var. ling.
  • ca  caüla, n f var. ling.
  • ca  civà, n f var. ling.
  • ca  cogula, n f var. ling.
  • ca  coüla, n f var. ling.
  • ca  covula, n f var. ling.
  • ca  cula, n f var. ling.
  • ca  nòvios, n m pl var. ling.
  • ca  vena, n f var. ling.
  • nc  Avena barbata Pott ex Link in Schrad.
  • nc  Avena alba auct. var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

descendent descendent

<Jardineria. Paisatgisme>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>

  • ca  descendent, adj
  • ca  caigut -uda, adj sin. compl.
  • es  ascendente, adj
  • es  caído -da, adj sin. compl.

<Jardineria. Paisatgisme>

Definition
Dit de l'estructura del brancatge caracteritzada per la disposició de les branques dirigides cap avall, formant un angle moderat amb el tronc.