Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).

Basic search

Advanced search

Query text

Condition

Denomination

Note

Definition

Thematic area

Language

Lexical category

Hierarchy

Basic search

Advanced search

Results for "caiguda" in all thematic areas

dit de martell

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca dit de martell, n m
ca dit caigut, n m sin. compl.
ca dit de beisbol, n m sin. compl.
ca dit de maça, n m sin. compl.
ca gampsodactília, n f sin. compl.
es dedo en garra
es dedo en mazo
en drop finger

Definition

Deformitat dels dits dels peus caracteritzada per la flexió permanent de la segona falange sobre la primera.

Note

El dit de martell es presenta preferentment en el segon dit, i també en el tercer i el quart. Gairebé sempre és bilateral, però no sempre simètrica. Afecta sovint les dones que han usat sabates defectuoses o massa estretes.

La denominació gampsodactília està formada a partir del grec gampsós 'corbat' i daktylos 'dit'.

estirada de dos temps

<Esport > Halterofília>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'halterofília. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 71 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 22)
ISBN 84-7739-240-4

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca estirada de dos temps, n f
es tirón de cargada

<Esport > Halterofília>

Definition

Exercici d'entrenament que consisteix a aixecar l'halter amb una agafada estreta, des de la tarima fins a l'altura dels malucs o de les espatlles.

estirada de dos temps

<06 Halterofília>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

ca estirada de dos temps, n f
es tirón de cargada

<Esport > 06 Halterofília>

Definition

Exercici d'entrenament consistent a aixecar els halters amb una agafada estreta des de la tarima fins a l'altura dels malucs o de les espatlles.

fer aiguada

<Transports > Transport ferroviari>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca fer aiguada, v intr

<Transports > Transport ferroviari>

Definition

Omplir d'aigua les caixes d'aigua del tènder.

gratabous

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca gratabous, n m
ca botons de frare, n m pl sin. compl.
ca arrencapets, n m/f alt. sin.
ca botons de gavatx, n m pl alt. sin.
ca capçuda, n f alt. sin.
ca capferrada, n f alt. sin.
ca capferrada purpúria, n f alt. sin.
ca caps de burro, n m pl alt. sin.
ca caps de burro bords, n m pl alt. sin.
ca centàurea, n f alt. sin.
ca centàurea major, n f alt. sin.
ca clavells de ruc, n m pl alt. sin.
ca herba d'escabiosa, n f alt. sin.
ca herba de les cagueres, n f alt. sin.
ca herba escabiosa, n f alt. sin.
ca herba tavalera, n f alt. sin.
ca jaiet, n m alt. sin.
ca jaiets, n m pl alt. sin.
ca llepadena, n f alt. sin.
ca orella de llebre, n f alt. sin.
ca seruc, n m alt. sin.
ca tavalera, n f alt. sin.
ca trencacaps, n m/f alt. sin.
ca camferrada, n f var. ling.
ca centaura, n f var. ling.
ca centaura major, n f var. ling.
ca herba d'escapiosa, n f var. ling.
ca herba escapiosa, n f var. ling.
ca ratabous, n m var. ling.
nc Centaurea scabiosa L. subsp. scabiosa

<Botànica > compostes / asteràcies>

gratabous

<Botànica>

ca gratabous, n m
ca botons de frare, n m pl sin. compl.
ca arrencapets, n m/f alt. sin.
ca botons de gavatx, n m pl alt. sin.
ca capçuda, n f alt. sin.
ca capferrada, n f alt. sin.
ca capferrada purpúria, n f alt. sin.
ca caps de burro, n m pl alt. sin.
ca caps de burro bords, n m pl alt. sin.
ca centàurea, n f alt. sin.
ca centàurea major, n f alt. sin.
ca clavells de ruc, n m pl alt. sin.
ca herba d'escabiosa, n f alt. sin.
ca herba de les cagueres, n f alt. sin.
ca herba escabiosa, n f alt. sin.
ca herba tavalera, n f alt. sin.
ca jaiet, n m alt. sin.
ca jaiets, n m pl alt. sin.
ca llepadena, n f alt. sin.
ca orella de llebre, n f alt. sin.
ca seruc, n m alt. sin.
ca tavalera, n f alt. sin.
ca trencacaps, n m/f alt. sin.
ca camferrada, n f var. ling.
ca centaura, n f var. ling.
ca centaura major, n f var. ling.
ca herba d'escapiosa, n f var. ling.
ca herba escapiosa, n f var. ling.
ca ratabous, n m var. ling.
nc Centaurea scabiosa L. subsp. scabiosa

<Botànica > compostes / asteràcies>

hora carregada

<TIC > Telecomunicacions>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de telecomunicacions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/235/>
Aquesta obra recull com a accepcions d'un sol terme els significats que tenen una mateixa denominació.

Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'han suprimit del tot o en part algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

ca hora carregada, n f
es hora cargada
en busy hour

<Telecomunicacions > Telemàtica>

Definition

Franja horària del dia, d'una hora de duració, en la qual es produeix el major volum de ^trànsit^ telefònic.

julivert bord

<Botànica>

ca julivert bord, n m
ca ceguda, n f alt. sin.
ca safanòria borda, n f alt. sin.
ca torilis arvense, n f alt. sin.
ca xicoira borda, n f alt. sin.
ca sabuda, n f var. ling.
ca safranària borda, n f var. ling.
ca xicòria borda, n f var. ling.
nc Torilis arvensis (Huds.) Link

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

julivert bord

<Ciències de la vida>

ca julivert bord, n m
ca ceguda, n f alt. sin.
ca safanòria borda, n f alt. sin.
ca torilis arvense, n f alt. sin.
ca xicoira borda, n f alt. sin.
ca sabuda, n f var. ling.
ca safranària borda, n f var. ling.
ca xicòria borda, n f var. ling.
nc Torilis arvensis (Huds.) Link

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

llissa capplà

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca llissa capplà, n f
ca agut, n m sin. compl.
ca cabeçut, n m sin. compl.
ca calua, n f sin. compl.
ca caluc, n m sin. compl.
ca caluga, n f sin. compl.
ca caluga negra, n f sin. compl.
ca capçut, n m sin. compl.
ca capgròs, n m sin. compl.
ca capplà, n m sin. compl.
ca llissa, n f sin. compl.
ca llissa agut, n f sin. compl.
ca llissa cabuda, n f sin. compl.
ca llissa calua, n f sin. compl.
ca llissa calua negra, n f sin. compl.
ca llissa de cap gros, n f sin. compl.
ca llissa de cap pla, n f sin. compl.
ca llissa de roquer, n f sin. compl.
ca llissa llobarrera, n f sin. compl.
ca llissa morro puntegut, n f sin. compl.
ca llissa morruda, n f sin. compl.
ca llissa roquera, n f sin. compl.
ca llíssera, n f sin. compl.
ca llíssera de cap pla, n f sin. compl.
ca sama, n f sin. compl.
ca calunga negra, n f var. ling.
ca cap pla, n m var. ling.
ca cap-gros, n m var. ling.
ca cap-pla, n m var. ling.
ca cap-plà, n m var. ling.
ca capplá, n m var. ling.
ca capsut, n m var. ling.
ca casut, n m var. ling.
ca lliça calva negra, n f var. ling.
ca llisa calua negra, n f var. ling.
ca llisa calva negra, n f var. ling.
ca llisa cap-pla, n f var. ling.
ca llisa de cap pla, n f var. ling.
ca llisa morru puntegut, n f var. ling.
ca llisa morruda, n f var. ling.
ca llissa cap pla, n f var. ling.
ca llissa de cap-pla, n f var. ling.
ca llissa-agud, n f var. ling.
ca llissara, n f var. ling.
ca llíssera de cap-pla, n f var. ling.
ca morragueta, n f var. ling.
ca sàbalo, n m var. ling.
nc Liza ramada
nc Liza (Liza) ramada var. ling.
nc Mugil capito var. ling.
es cabezuda
es capiton
es capitón
es lisa
es liza
es morraguete
es mújol
fr muge pointu
fr mulet porc
fr mulet-porc
pt puntchioedo-sama
en thinlip grey mullet
en thinlip mullet

<Peixos > Mugílids>