Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "canoeta" in all thematic areas
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca canyís, n m
- ca canya borda, n f sin. compl.
- ca canya-xiula, n f sin. compl.
- ca canyavera, n f sin. compl.
- ca canyeta, n f sin. compl.
- ca canyissa, n f sin. compl.
- ca canyot, n m sin. compl.
- ca milloca, n f sin. compl.
- ca senill, n m sin. compl.
- ca senís, n m sin. compl.
- ca canutella, n f alt. sin.
- ca canya d'aigua, n f alt. sin.
- ca canya d'escombres, n f alt. sin.
- ca canya-sisca, n f alt. sin.
- ca canya-xisca, n f alt. sin.
- ca canyella, n f alt. sin.
- ca canyet, n m alt. sin.
- ca canyissos, n m pl alt. sin.
- ca canyissot, n m alt. sin.
- ca canyiula, n f alt. sin.
- ca canyota, n f alt. sin.
- ca canyota de rec, n f alt. sin.
- ca càrritx, n m alt. sin.
- ca carritxera, n f alt. sin.
- ca falles, n f pl alt. sin.
- ca gim del senill (inflorescència), n m alt. sin.
- ca gimet del senill (inflorescència), n m alt. sin.
- ca plomall (inflorescència), n m alt. sin.
- ca senilló, n m alt. sin.
- ca senissos, n m pl alt. sin.
- ca sisca, n f alt. sin.
- ca sisques, n f pl alt. sin.
- ca xisca, n f alt. sin.
- ca canijoni, n m var. ling.
- ca cannijòni, n m var. ling.
- ca canya xisca, n f var. ling.
- ca canya xiula, n f var. ling.
- ca canya-siula, n f var. ling.
- ca canyapita, n f var. ling.
- ca canyis, n m var. ling.
- ca canyisa, n f var. ling.
- ca canyisiula, n f var. ling.
- ca càrric, n m var. ling.
- ca carris, n m var. ling.
- ca carrís, n m var. ling.
- ca carrissos, n m pl var. ling.
- ca carritx, n m var. ling.
- ca cenisos, n m pl var. ling.
- ca ciscla, n f var. ling.
- ca faies, n f pl var. ling.
- ca senyís, n m var. ling.
- nc Phragmites australis (Cav.) Trin.
- nc Arundo phragmites L. sin. compl.
- nc Phragmites communis Trin. var. ling.
<Botànica > gramínies / poàcies>
Note
-
1. Mantenim sense revisar les denominacions amb sisca, forma etimològica (<cèltic sesca) i variant principal a DCVB-E, al Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i al Gran diccionari de la llengua catalana, per bé que DIEC2-E no recull sisca, sinó la forma amb palatalització inicial xisca (per a Imperata cylindrica) i el derivat (sense palatalització) siscall (per a Salsola vermiculata).
2. Canijoni és un nom alguerès provinent del sard cannisòne / cannisòni.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca canyís, n m
- ca canya borda, n f sin. compl.
- ca canya-xiula, n f sin. compl.
- ca canyavera, n f sin. compl.
- ca canyeta, n f sin. compl.
- ca canyissa, n f sin. compl.
- ca canyot, n m sin. compl.
- ca milloca, n f sin. compl.
- ca senill, n m sin. compl.
- ca senís, n m sin. compl.
- ca canutella, n f alt. sin.
- ca canya d'aigua, n f alt. sin.
- ca canya d'escombres, n f alt. sin.
- ca canya-sisca, n f alt. sin.
- ca canya-xisca, n f alt. sin.
- ca canyella, n f alt. sin.
- ca canyet, n m alt. sin.
- ca canyissos, n m pl alt. sin.
- ca canyissot, n m alt. sin.
- ca canyiula, n f alt. sin.
- ca canyota, n f alt. sin.
- ca canyota de rec, n f alt. sin.
- ca càrritx, n m alt. sin.
- ca carritxera, n f alt. sin.
- ca falles, n f pl alt. sin.
- ca gim del senill (inflorescència), n m alt. sin.
- ca gimet del senill (inflorescència), n m alt. sin.
- ca plomall (inflorescència), n m alt. sin.
- ca senilló, n m alt. sin.
- ca senissos, n m pl alt. sin.
- ca sisca, n f alt. sin.
- ca sisques, n f pl alt. sin.
- ca xisca, n f alt. sin.
- ca canijoni, n m var. ling.
- ca cannijòni, n m var. ling.
- ca canya xisca, n f var. ling.
- ca canya xiula, n f var. ling.
- ca canya-siula, n f var. ling.
- ca canyapita, n f var. ling.
- ca canyis, n m var. ling.
- ca canyisa, n f var. ling.
- ca canyisiula, n f var. ling.
- ca càrric, n m var. ling.
- ca carris, n m var. ling.
- ca carrís, n m var. ling.
- ca carrissos, n m pl var. ling.
- ca carritx, n m var. ling.
- ca cenisos, n m pl var. ling.
- ca ciscla, n f var. ling.
- ca faies, n f pl var. ling.
- ca senyís, n m var. ling.
- nc Phragmites australis (Cav.) Trin.
- nc Arundo phragmites L. sin. compl.
- nc Phragmites communis Trin. var. ling.
<Botànica > gramínies / poàcies>
Note
-
1. Mantenim sense revisar les denominacions amb sisca, forma etimològica (<cèltic sesca) i variant principal a DCVB-E, al Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i al Gran diccionari de la llengua catalana, per bé que DIEC2-E no recull sisca, sinó la forma amb palatalització inicial xisca (per a Imperata cylindrica) i el derivat (sense palatalització) siscall (per a Salsola vermiculata).
2. Canijoni és un nom alguerès provinent del sard cannisòne / cannisòni.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca canya, n f
- ca canyer, n m sin. compl.
- ca canya comuna, n f alt. sin.
- ca canya de torrent, n f alt. sin.
- ca canya normal, n f alt. sin.
- ca canya vana, n f alt. sin.
- ca canya vera, n f alt. sin.
- ca canya-xiula, n f alt. sin.
- ca canyamel, n f alt. sin.
- ca canyavera, n f alt. sin.
- ca canyes, n f pl alt. sin.
- ca canyeta, n f alt. sin.
- ca canyí, n m alt. sin.
- ca gim (inflorescència), n m alt. sin.
- ca plomall (inflorescència), n m alt. sin.
- ca xim (inflorescència), n m var. ling.
- nc Arundo donax L.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca canya, n f
- ca canyer, n m sin. compl.
- ca canya comuna, n f alt. sin.
- ca canya de torrent, n f alt. sin.
- ca canya normal, n f alt. sin.
- ca canya vana, n f alt. sin.
- ca canya vera, n f alt. sin.
- ca canya-xiula, n f alt. sin.
- ca canyamel, n f alt. sin.
- ca canyavera, n f alt. sin.
- ca canyes, n f pl alt. sin.
- ca canyeta, n f alt. sin.
- ca canyí, n m alt. sin.
- ca gim (inflorescència), n m alt. sin.
- ca plomall (inflorescència), n m alt. sin.
- ca xim (inflorescència), n m var. ling.
- nc Arundo donax L.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca canyeta d'or, n f
- ca herba del nuset, n f alt. sin.
- ca herba prima, n f alt. sin.
- ca pixadora de primavera, n f alt. sin.
- ca ramell fet, n m alt. sin.
- ca vareta d'or, n f alt. sin.
- ca canyita de oro, n f var. ling.
- ca vareta de oro, n f var. ling.
- ca varita de oro, n f var. ling.
- nc Asperula cynanchica L. subsp. aristata (L. f.) Bég.
- nc Asperula aristata L. subsp. scabra (J. et C. Presl ex Lange) Nyman sin. compl.
<Botànica > rubiàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca canyeta d'or, n f
- ca herba del nuset, n f alt. sin.
- ca herba prima, n f alt. sin.
- ca pixadora de primavera, n f alt. sin.
- ca ramell fet, n m alt. sin.
- ca vareta d'or, n f alt. sin.
- ca canyita de oro, n f var. ling.
- ca vareta de oro, n f var. ling.
- ca varita de oro, n f var. ling.
- nc Asperula cynanchica L. subsp. aristata (L. f.) Bég.
- nc Asperula aristata L. subsp. scabra (J. et C. Presl ex Lange) Nyman sin. compl.
<Botànica > rubiàcies>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca canyota, n f
- es sorgo
- fr herbe de Cuba
- fr sorgho
- en sorghum
<Agricultura > Horticultura > Viticultura>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca canyota, n f
- ca canyot, n m sin. compl.
- ca milloca, n f sin. compl.
- ca canya dolça, n f alt. sin.
- ca canya-xiula, n f alt. sin.
- ca canyamussa, n f alt. sin.
- ca canyavera, n f alt. sin.
- ca canyet, n m alt. sin.
- ca canyoca, n f alt. sin.
- ca canyota d'Alep, n f alt. sin.
- ca dacsa esclafitonera, n f alt. sin.
- ca herba de canya, n f alt. sin.
- ca mill de canyota, n m alt. sin.
- ca sorgo, n m alt. sin.
- ca melloca, n f var. ling.
- nc Sorghum halepense (L.) Pers.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca canyota, n f
- ca canyot, n m sin. compl.
- ca milloca, n f sin. compl.
- ca canya dolça, n f alt. sin.
- ca canya-xiula, n f alt. sin.
- ca canyamussa, n f alt. sin.
- ca canyavera, n f alt. sin.
- ca canyet, n m alt. sin.
- ca canyoca, n f alt. sin.
- ca canyota d'Alep, n f alt. sin.
- ca dacsa esclafitonera, n f alt. sin.
- ca herba de canya, n f alt. sin.
- ca mill de canyota, n m alt. sin.
- ca sorgo, n m alt. sin.
- ca melloca, n f var. ling.
- nc Sorghum halepense (L.) Pers.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Botànica>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca canyota, n f
- es cañota
- es carrizo
- es hierba Johnson
- es maicillo
- es millaca
- es sorgo de Alepo
- fr herbe d'Alép
- fr herbe de Cuba
- fr herbe panaché
- fr hougue d'Alép
- fr sorgho d'Alép
- fr tomaquis
- en Aleppo grass
- en Arabian millet
- en Cuba grass
- en Johnson grass
- nc Sorghum halepense
<Botànica>
