Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "carambola" in all thematic areas

a dues parets a dues parets

<Esport > Esports de pilota > Pilota > Pilota basca>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de pilota. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 109 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 26) ISBN 84-7739-276-5

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  a dues parets, adj
  • es  a dos paredes
  • fr  carambolage
  • fr  deux-murs
  • eu  bi paretetara

<Esport > Esports de pilota > Pilota > Pilota basca>

Definition
Dit de la jugada en què la pilota toca la paret esquerra primer i després el frontis.
a dues parets a dues parets

<09 Esports de pilota > 11 Pilota > 02 Pilota basca>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  a dues parets, adj
  • es  a dos paredes
  • fr  carambolage
  • fr  deux-murs
  • eu  bi paretetara

<Esport > 09 Esports de pilota > 11 Pilota > 02 Pilota basca>

Definition
Dit de la jugada consistent a fer tocar a la pilota primer la paret esquerra i a continuació el frontis.
acer entorcillat acer entorcillat

<Indústria bàsica i productes metàl·lics>, <Indústria dels materials de la construcció>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  acer entorcillat, n m
  • ca  acer caragolat, n m sin. compl.
  • es  acero entorcijado
  • es  acero retorcido
  • fr  acier tors
  • en  twisted bar

<Indústria > Indústria bàsica i productes metàl·lics>, <Indústria > Indústria dels materials de la construcció>

agèrat agèrat

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agèrat, n m
  • ca  alè de bou, n m sin. compl.
  • ca  alta-reina, n f alt. sin.
  • ca  camamilla, n f alt. sin.
  • ca  herba cuquera, n f alt. sin.
  • ca  herba del fàstic, n f alt. sin.
  • ca  alta reina, n f var. ling.
  • ca  altarreina, n f var. ling.
  • ca  camamila, n f var. ling.
  • ca  mansanilla, n f var. ling.
  • nc  Achillea ageratum L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agèrat, n m
  • ca  alè de bou, n m sin. compl.
  • ca  alta-reina, n f alt. sin.
  • ca  camamilla, n f alt. sin.
  • ca  herba cuquera, n f alt. sin.
  • ca  herba del fàstic, n f alt. sin.
  • ca  alta reina, n f var. ling.
  • ca  altarreina, n f var. ling.
  • ca  camamila, n f var. ling.
  • ca  mansanilla, n f var. ling.
  • nc  Achillea ageratum L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agrella, n f
  • ca  herba de jardí, n f alt. sin.
  • ca  pa amb vi, n m alt. sin.
  • ca  pa de cucut corimbós, n m alt. sin.
  • ca  pa i tu vi, n m alt. sin.
  • ca  pa i vi, n m alt. sin.
  • ca  trèvol, n m alt. sin.
  • ca  trèvol bord, n m alt. sin.
  • ca  trèvol de jardí, n m alt. sin.
  • ca  vergonyoses, n f pl alt. sin.
  • ca  violins, n m pl alt. sin.
  • nc  Oxalis debilis Humb., Bonpl. et Kunth
  • nc  Oxalis corymbosa DC. var. ling.
  • nc  Oxalis martiana Zucc. var. ling.
  • nc  Oxalis violacea L. p.p. in Cadevall var. ling.

<Botànica > oxalidàcies>

agrella agrella

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agrella, n f
  • ca  herba de jardí, n f alt. sin.
  • ca  pa amb vi, n m alt. sin.
  • ca  pa de cucut corimbós, n m alt. sin.
  • ca  pa i tu vi, n m alt. sin.
  • ca  pa i vi, n m alt. sin.
  • ca  trèvol, n m alt. sin.
  • ca  trèvol bord, n m alt. sin.
  • ca  trèvol de jardí, n m alt. sin.
  • ca  vergonyoses, n f pl alt. sin.
  • ca  violins, n m pl alt. sin.
  • nc  Oxalis debilis Humb., Bonpl. et Kunth
  • nc  Oxalis corymbosa DC. var. ling.
  • nc  Oxalis martiana Zucc. var. ling.
  • nc  Oxalis violacea L. p.p. in Cadevall var. ling.

<Botànica > oxalidàcies>

agulles rupestres agulles rupestres

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agulles rupestres, n f pl
  • ca  caragola, n f alt. sin.
  • ca  caragolera, n f alt. sin.
  • ca  cargola, n f alt. sin.
  • ca  cargola de roca, n f alt. sin.
  • nc  Erodium foetidum (L. et Nath.) L'Hér.
  • nc  Erodium petraeum (Gouan) Willd. var. ling.

<Botànica > geraniàcies>

agulles rupestres agulles rupestres

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agulles rupestres, n f pl
  • ca  caragola, n f alt. sin.
  • ca  caragolera, n f alt. sin.
  • ca  cargola, n f alt. sin.
  • ca  cargola de roca, n f alt. sin.
  • nc  Erodium foetidum (L. et Nath.) L'Hér.
  • nc  Erodium petraeum (Gouan) Willd. var. ling.

<Botànica > geraniàcies>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  albó, n m
  • ca  caramuixa, n f sin. compl.
  • ca  caramuixa (tija seca), n f sin. compl.
  • ca  porrassera, n f sin. compl.
  • ca  albó (flor), n m alt. sin.
  • ca  albó (tija verda), n m alt. sin.
  • ca  albó estival, n m alt. sin.
  • ca  albó microcarp, n m alt. sin.
  • ca  asfòdel, n m alt. sin.
  • ca  canyamussa (inflorescència), n f alt. sin.
  • ca  caramuixa (inflorescència seca), n f alt. sin.
  • ca  cucurutxa, n f alt. sin.
  • ca  gamó, n m alt. sin.
  • ca  porrassa, n f alt. sin.
  • ca  porrassa (fulles), n f alt. sin.
  • ca  porrassina, n f alt. sin.
  • ca  porrina, n f alt. sin.
  • ca  armuto, n m var. ling.
  • ca  armutu, n m var. ling.
  • ca  aubó, n m var. ling.
  • ca  caramutxa, n f var. ling.
  • ca  esclareu, n m var. ling.
  • ca  porrèca, n f var. ling.
  • nc  Asphodelus aestivus Brot.
  • nc  Asphodelus microcarpus Viv. var. ling.

<Botànica > liliàcies>

Note

  • 1. Armuto (d'acord amb la grafia de SANNA; pron. "almútu") és un nom alguerès provinent del sard armutu.
    2. Esclareu (pron. "ascrarèu") és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) iscrareu, que designa la part aèria i florida de la planta.