Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "carrossa" in all thematic areas

angle de caiguda angle de caiguda

<15 Esports de motor > 01 Automobilisme>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  angle de caiguda, n m
  • es  ángulo de caída, n m
  • es  ángulo de inclinación, n m
  • fr  angle de carrossage, n m
  • fr  carrossage, n m
  • en  camber, n
  • en  camber angle, n

<Esport > 15 Esports de motor > 01 Automobilisme>

Definition
Inclinació vertical d'una roda respecte a l'automòbil, determinada per l'adaptació de la suspensió al traçat canviant de la superfície.

Note

  • Idealment, en competició es busca un angle de caiguda que mantingui les rodes completament verticals en els trams rectes i que les inclini lleugerament cap a l'automòbil en els revolts per augmentar la superfície de contacte.
apagallums apagallums

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  apagallums, n m
  • ca  bastanaga, n f alt. sin.
  • ca  bastanaguera, n f alt. sin.
  • ca  botges, n f pl alt. sin.
  • ca  bufanaga, n f alt. sin.
  • ca  bufanagues, n f pl alt. sin.
  • ca  carlota, n f alt. sin.
  • ca  carrota, n f alt. sin.
  • ca  fonollassa, n f alt. sin.
  • ca  pastanaga, n f alt. sin.
  • ca  pastanaga (arrel), n f alt. sin.
  • ca  pastanaguera, n f alt. sin.
  • ca  pastanagues, n f pl alt. sin.
  • ca  pastanagueta, n f alt. sin.
  • ca  safanòria, n f alt. sin.
  • ca  xerevia, n f alt. sin.
  • ca  apaga llums, n m var. ling.
  • ca  bastonaga, n f var. ling.
  • ca  bestenaga, n f var. ling.
  • ca  bestenaguera, n f var. ling.
  • ca  besteneguera, n f var. ling.
  • ca  botxes, n f pl var. ling.
  • ca  mastanaga, n f var. ling.
  • ca  partanaga, n f var. ling.
  • ca  pastenaga, n f var. ling.
  • ca  pastenagues, n f pl var. ling.
  • ca  pastenagueta, n f var. ling.
  • ca  pastinaga, n f var. ling.
  • ca  pastonaga, n f var. ling.
  • ca  postenaga, n f var. ling.
  • ca  safranària, n f var. ling.
  • ca  safranòria, n f var. ling.
  • nc  Daucus carota L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

apagallums apagallums

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  apagallums, n m
  • ca  bastanaga, n f alt. sin.
  • ca  bastanaguera, n f alt. sin.
  • ca  botges, n f pl alt. sin.
  • ca  bufanaga, n f alt. sin.
  • ca  bufanagues, n f pl alt. sin.
  • ca  carlota, n f alt. sin.
  • ca  carrota, n f alt. sin.
  • ca  fonollassa, n f alt. sin.
  • ca  pastanaga, n f alt. sin.
  • ca  pastanaga (arrel), n f alt. sin.
  • ca  pastanaguera, n f alt. sin.
  • ca  pastanagues, n f pl alt. sin.
  • ca  pastanagueta, n f alt. sin.
  • ca  safanòria, n f alt. sin.
  • ca  xerevia, n f alt. sin.
  • ca  apaga llums, n m var. ling.
  • ca  bastonaga, n f var. ling.
  • ca  bestenaga, n f var. ling.
  • ca  bestenaguera, n f var. ling.
  • ca  besteneguera, n f var. ling.
  • ca  botxes, n f pl var. ling.
  • ca  mastanaga, n f var. ling.
  • ca  partanaga, n f var. ling.
  • ca  pastenaga, n f var. ling.
  • ca  pastenagues, n f pl var. ling.
  • ca  pastenagueta, n f var. ling.
  • ca  pastinaga, n f var. ling.
  • ca  pastonaga, n f var. ling.
  • ca  postenaga, n f var. ling.
  • ca  safranària, n f var. ling.
  • ca  safranòria, n f var. ling.
  • nc  Daucus carota L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

arpa arpa

<Arts > Música > Instruments musicals>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels instruments musicals [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/206/>

  • ca  arpa, n f
  • ca  bastidor, n m
  • ca  carcassa, n f
  • ca  quadre, n m
  • es  armazón, n m
  • es  bastidor, n m
  • es  marco, n m
  • es  placa de hierro, n f
  • fr  cadre en fonte, n m
  • fr  cadre métallique, n m
  • en  frame, n
  • en  plate
  • de  Gussplatte, n f
  • de  Platte, n f

<Instruments musicals > Parts d'instruments > Piano>

Definition
Armadura de ferro que serveix per a suportar la tensió longitudinal de les cordes i la tensió d'aquestes sobre el pont.

Note

  • L'arpa està fabricada d'una sola peça de ferro colat que té molta resistència i molt poca dilatació, la qual cosa proporciona estabilitat a l'afinació.
arteritis de Takayasu arteritis de Takayasu

<.FITXA REVISADA>, <Malalties i síndromes>, <Angiologia>, <Immunologia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  arteritis de Takayasu, n f
  • ca  síndrome de l'arc aòrtic, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de la crossa aòrtica, n f sin. compl.
  • es  arteritis de Takayasu
  • es  síndrome del arco aórtico
  • fr  artérite de Takayasu
  • en  aortic arch syndrome
  • en  Takayasu arteritis

<.FITXA REVISADA>, <Malalties i síndromes>, <Angiologia>, <Immunologia>

Definition
Vasculitis granulomatosa de probable causa autoimmunitària caracteritzada per inflamació i estenosi d'artèries de calibre gran i mitjà, preferentment l'arc aòrtic i les seves ramificacions.
boscarla d'arrossar boscarla d'arrossar

<Zoologia > Ocells>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  boscarla d'arrossar, n f
  • es  carricero agrícola
  • fr  rousserolle isabelle
  • en  paddyfield warbler
  • de  Feldrohrsänger
  • nc  Acrocephalus agricola

<36.076 Ocells > Passeriformes > Acrocefàlids>

boscarla d'arrossar boscarla d'arrossar

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  boscarla d'arrossar, n f
  • es  carricero agrícola
  • fr  rousserolle isabelle
  • en  paddyfield warbler
  • de  Feldrohrsänger
  • nc  Acrocephalus agricola

<36.076 Ocells > Passeriformes > Acrocefàlids>

botja groga botja groga

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botja groga, n f
  • ca  fenoll marí, n m alt. sin.
  • ca  fonoll marí, n m alt. sin.
  • ca  herba cavallar, n f alt. sin.
  • ca  herba de dolor, n f alt. sin.
  • ca  olivarda, n f alt. sin.
  • ca  olivarda carnosa, n f alt. sin.
  • ca  salsó, n m alt. sin.
  • ca  salsona, n f alt. sin.
  • ca  salvió, n m alt. sin.
  • nc  Inula crithmoides L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

botja groga botja groga

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botja groga, n f
  • ca  fenoll marí, n m alt. sin.
  • ca  fonoll marí, n m alt. sin.
  • ca  herba cavallar, n f alt. sin.
  • ca  herba de dolor, n f alt. sin.
  • ca  olivarda, n f alt. sin.
  • ca  olivarda carnosa, n f alt. sin.
  • ca  salsó, n m alt. sin.
  • ca  salsona, n f alt. sin.
  • ca  salvió, n m alt. sin.
  • nc  Inula crithmoides L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

buc buc

<21 Caça, pesca i tir > 02 Pesca>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  buc, n m
  • ca  crossa, n f
  • es  talón
  • fr  talon
  • en  butt section
  • en  foot rod

<Esport > 21 Caça, pesca i tir > 02 Pesca>

Definition
Part inferior i més gruixuda d'una canya de pescar, que serveix per a sostenir-la.

Note

  • El buc és l'element de suport de la cima.