Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "carta" in all thematic areas
<Economia > Finances>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca carta de crèdit adossada, n f
- es carta de crédito respaldada
- fr lettre de crédit adossée
- en back-to-back letter of credit
<Economia > Finances>
Definition
<Ciències socials > Relacions internacionals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>
- ca carta de gabinet, n f
- es carta de gabinete
- fr lettre de cabinet
- it lettera di gabinetto
- en cabinet letter
- ar رسالة رئاسية
<Actors internacionals > Estats > Òrgans estatals per a les relacions internacionals>
Definition
Note
- La carta de gabinet la signa el ministre d'afers estrangers de l'estat acreditant i està dirigida al ministre d'afers estrangers de l'estat receptor. Cal obtenir prèviament el plàcet de l'estat receptor.
<01 Conceptes generals de l'esport>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca carta de llibertat, n f
- es carta de libertad
<Esport > 01 Conceptes generals de l'esport>
Definition
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca carta de navegació costanera, n f
- es carta de navegación costera
- fr carte côtière
- it carta costiera
- en coastal chart
- de Küstennavigationskarte
<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Mapes generals>
Definition
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca carta de navegació costanera, n f
- es carta de navegación costera
- fr carte côtière
- it carta costiera
- en coastal chart
- de Küstennavigationskarte
<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Mapes generals>
Definition
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca carta de navegació costanera, n f
- es carta de navegación costera
- fr carte côtière
- it carta costiera
- en coastal chart
- de Küstennavigationskarte
<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Mapes generals>
Definition
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca carta de poblament, n f
- ca carta de població, n f sin. compl.
- es carta de población, n f
- es carta de poblamiento, n f sin. compl.
- es carta puebla, n f sin. compl.
<Història del dret>
<Documentació jurídica>, <Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca carta de poblament, n f
- es carta puebla
<Documentació jurídica>, <Història del dret>
Definition
Note
- Àmbit: Catalunya
-
Les cartes de poblament i les cartes de franqueses, que tenien per finalitat el repoblament de la terra, s'inscriuen bàsicament en el context històric de l'empresa medieval per a la progressiva reconquesta del país després de la invasió sarraïna.
Quant a la dimensió jurídica, cal precisar que en l'esquema de la producció i el desenvolupament del dret de Catalunya, al costat de les fonts amb vocació de vigència general a tot el territori o de gran part, en floriren unes altres de caire local o comarcal amb vigència espacial més reduïda, però que en un principi assoliren, fins i tot, una aplicació preferent a les generals o territorials.
En termes generals, les cartes de poblament i de franqueses -i aquí el vocable té el sentit diplomàtic i jurídic de 'document o títol de dret'- constituïen uns privilegis o concessions de l'autoritat sobirana -comtes, reis- també els titulars de senyories jurisdiccionals i àdhuc dominicals, destinats a estimular el poblament d'un lloc, d'un terme propi. A tal fi s'encaminava l'oferiment als habitants -actuals o futurs- de condicions favorables per a l'assentament en tal lloc, en ordre a la tinença del sòl i, més genèricament, a l'habitació en un àmbit rural o urbà. En definitiva, constituïen instruments jurídics amb vista a l'establiment d'una col·lectivitat humana en un lloc determinat i assegurament de llur estabilitat i convivència com a comunitat veïnal. A la base d'aquests atorgaments hi ha motivacions d'índole diversa, especialment polítiques, econòmiques i socials.
Les motivacions politicomilitars que predominaren en diverses etapes del procés expansiu eren la seguretat i la defensa de sectors recentment conquerits o en posició estratègica de l'interior; en tot cas, freturosos d'unes condicions avantatjoses de vida perquè la gent s'aventurés a habitar-hi. També hi ha motivacions econòmiques, en certa manera, complementàries a les anteriors: colonització i desenvolupament agrícola i artesanal de la població, estímul a la productivitat agrària, assegurament de comunicacions, etc.
Igualment, cal tenir presents les motivacions politicosocials, com ara l'enfortiment del poder reial en la lluita antifeudal que decidia en certs casos d'aglutinament de nuclis de població en situació favorable davant dominis senyorials veïns, etc. Totes aquestes actuacions, i altres de semblants, instrumentades per les cartes de poblament o de franqueses, generaven una relació de dependència de les comunitats receptores respecte de llurs atorgants, membres dels estaments dominants. Dependència de tipus públic, en uns casos, però més sovint de caire senyorial, o si es vol feudal, a tenor dels diferents moments, situacions i llocs en què s'establia aquesta vinculació.
A la Catalunya Nova, la marxa del ja esmentat procés d'expansió territorial (de conquesta i reorganització de les comarques del país) marca una pauta en l'atorgament de les cartes que cal centrar a l'etapa final d'aquest procés expansiu, que es pot situar cap a mitjan segle XII, quan es produeix el coronament de la conquesta o la recuperació de la Catalunya Nova, i amb ella, virtualment, de tot el país. Aquest fet és el resultat de l'ocupació de les conques del Segre i del Baix Ebre, dirigida per Ramon Berenguer IV amb la col·laboració del comte d'Urgell i altres cabdills, i la consegüent restauració de les comarques. Ocupació i restauració centrades en les antigues fortaleses musulmanes, ara noves ciutats cristianes de Tortosa i de Lleida. Aquests centres urbans emprenien una nova vida sota la dominació catalana a l'empara de sengles cartes de poblament de gran abast, similars en el contingut, exponent d'uns propòsits sobirans de decidida promoció urbana que havien passat pràcticament indemnes del poder musulmà a la sobirania catalana.
Cal situar jurídicament les cartes en el quadre de les manifestacions ofertes per raó del contingut normatiu, el qual ofereix un ampli ventall de modalitats que, en nom de la simplificació, es pot reduir a tres tipus ben definits, salvant, però, el marge de convencionalisme que presenta sempre qualsevol divisió o numeració.
1. Seguint una escala ascendent, la modalitat més senzilla de carta de poblament presenta la fesomia d'un establiment agrari col·lectiu o comunal, xifrat en el lliurament d'un terme rural a un grup de pobladors -presents o futurs- i la fixació de les condicions de tinença de la terra, com ara: a) llur explotació (lliure possessió o bé subjecció a certes prestacions); b) les facultats de disposició de la mateixa explotació (alienació lliure o bé limitada a familiars o estranys inter vivos o mortis causa), i c) abast extensiu de la tinença (aprofitaments comunals de boscos i pastures, aigües, etc.). Els concedents acostumaven a revestir aquesta relació d'un seguit de reserves que en l'àmbit local podien incidir en el monopoli del forn, molí, ferreria i afectar, així mateix, els drets de justícia, multes i àdhuc servei d'host i cavalcada. Aquesta situació perfila una dependència dels pobladors d'índole senyorial respecte del dominus concedent.
2. Una segona modalitat en línia ascendent es podria anomenar cartes de franqueses per a poblar. L'essència de llur tramat normatiu no rau principalment, com les anteriors, en una donació de terres en condicions de tinença i disposició, sinó en el reconeixement d'un cercle d'excepcions i seguretats a favor dels habitants -actuals o futurs- d'una localitat, amb el propòsit de mantenir-ne o incrementar-ne el contingent demogràfic mitjançant la millora de la condició civil. A aquesta finalitat van adreçades l'acostumat alliberament ple o bé la substanciosa reducció de serveis o d'impostos, així com les garanties de llibertat personal i de circulació, domicili i possessió pacífica de béns, davant les actuacions arbitràries dels agents de l'autoritat.
3. Finalment, la modalitat més elaborada i completa en aquest ordre normatiu seria representada pels anomenats estatuts bàsics de la vida jurídica local. Aquests textos recapitulaven ordinàriament els dos aspectes anteriors -concessió de sòl territorial i exempcions o franqueses-, però hi afegien un bloc de preceptes més clarament normatius, «legals», adreçats a la correcta administració de justícia, a l'ordre públic i també al règim urbà de la ciutat o vila.
Aquests preceptes jurídics incidien en l'àmbit civil (tràfic de béns), penal (delictes de transcendència pública) i processal (actuació regular dels tribunals de justícia), a la manera de normes fonamentals i més urgents i indispensables per a la convivència ordenada de la col·lectivitat de veïns. Es tractava, generalment, de centres urbans importants que necessitaven una regulació completa de les relacions entre llurs habitants per a endegar, de la manera més justa possible, la vida col·lectiva. - V. t.: carta de franqueses n f
<Transports > Transport per carretera>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca carta de port, n f
- ca CMR, n f sigla
- es carta de porte
- es CMR sigla
- fr lettre de voiture
- fr CMR sigla
- en consignment note
- en CMR sigla
<Transports > Transport per carretera>
Definition
Note
- La sigla CMR correspon a la denominació francesa convention de marchandises routières, que és el conveni internacional que regula el transport de mercaderies per carretera.
<Transports > Transport ferroviari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca carta de port ferroviari, n f
- es carta de porte ferroviario
- es conocimiento ferroviario
- fr connaissement ferroviaire
- en railway bill of lading
<Transports > Transport ferroviari>
