Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "catafurna" in all thematic areas
<Documentació jurídica>, <Dret ambiental>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca mapa d'implantació ambiental de l'energia eòlica a Catalunya, n m
- es mapa de implantación ambiental de la energía eólica en Cataluña
<Documentació jurídica>, <Dret ambiental>
Definition
Note
- Àmbit: Catalunya
-
El Decret 147/2009, del 22 de setembre, pel qual es regulen els procediments administratius aplicables per a la implantació de parcs eòlics i instal·lacions fotovoltaiques a Catalunya, va derogar el Decret 174/2002, de l'11 de juny, regulador de la implantació de l'energia eòlica a Catalunya, excepte els articles 5 i 6, relatius al mapa d'implantació ambiental de l'energia eòlica a Catalunya.
L'article 5.2 del Decret 174/2002 estableix que el mapa recull tres zones: a) la zona compatible, que és la zona idònia per a la implantació de parcs eòlics pel que fa a la protecció del patrimoni natural; b) la zona d'implantació condicionada, que és la zona on l'existència de valors naturals que han de ser protegits exigeix una declaració d'impacte ambiental positiva per a cada projecte que garanteixi la compatibilitat del projecte o l'establiment de mesures correctores que evitin l'impacte sobre els valors objecte de protecció, i c) la zona incompatible, que és la zona del territori exclosa de la implantació de parcs eòlics on la presència de valors naturals de protecció prioritària aconsellen no fer-hi cap intervenció d'infraestructures d'aprofitament eòlic.
L'article 6 determina que el mapa està a disposició de totes les persones interessades a les oficines centrals del Departament de Medi Ambient i del Departament d'Indústria, Comerç i Turisme, i també a les seves delegacions territorials.
<Documentació jurídica>, <Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca Memoria acerca de las instituciones del derecho civil de Cataluña, n f
<Documentació jurídica>, <Història del dret>
Definition
Note
- Àmbit: Catalunya
-
Manuel Duran i Bas, autor de Memoria acerca de las instituciones del derecho civil de Cataluña, és un dels representants més insignes de l'Escola Jurídica catalana, que va introduir el pensament programàtic i historicista de l'Escola Històrica alemanya de Friedich Karlvon Savigny a l'Estat espanyol per a utilitzar-lo com un dels pilars essencials de les pretensions foralistes. Enorme jurista, prestigiós acadèmic, a més de gran articulista, assagista literari i polític conservador, Duran i Bas va formar part, com a vocal, de la Secció primera de la Comissió General de Codificació, representant Catalunya en matèria del dret especial vigent en aquell moment, dret que dues dècades abans va rebre a Catalunya el nom de foral, terme hereu del vocable municipal amb el qual es designava aquest dret des de temps moderns.
Pel que fa al pensament programàtic de Savigny, una de les finalitats de la Memoria és estudiar el dret històric civil català quant a les institucions pròpies que han de perviure per a constituir el fonament d'unes peculiaritats jurídiques fortament arrelades en la identitat nacional de Catalunya. S'estava desenvolupant, llavors, un impuls a favor de l'elaboració d'un codi civil general.
Duran i Bas, amb aquesta obra, va establir els criteris per articular el dret propi de la terra catalana dins el Codi civil espanyol (CC), i ho va fer per una doble via: d'una banda, la incorporació en el Codi dels elements de l'organisme jurídic català que podien ser considerats dret comú i, de l'altra, la consideració, com una excepció al Codi, que representava la regla general, de les institucions pròpies i fonamentals que forçosament hi havien de romandre.
Per tant, cal relacionar la Memoria amb el moment clau del moviment codificador a l'Estat espanyol, a fi de determinar les institucions del dret català que hi havien de romandre, una vegada es redactés definitivament el CC. Constitueix, en suma, una defensa enfervorida del dret especial de Catalunya en vista de l'amenaça que pot suposar per al dret l'existència d'un CC general i únic.
La Memoria es va redactar de conformitat amb l'article 4 del Reial decret, del 2 de febrer de 1880, subscrit per Saturnino Álvarez de Bugallal, titular del Ministeri de Gràcia i Justícia. En l'article, les parts lletrades representants dels territoris forals, una per a cada regió, van rebre l'encàrrec de redactar una Memoria contentiva de les parts més essencials de cada dret. Es va nomenar Duran i Bas com a representant del territori català, per a redactar la Memoria, que es va dur a terme d'acord amb les regles i les institucions que configuraven el dret civil especial de Catalunya, les quals havien de ser sistematitzades en quatre grans categories.
1. Les institucions regionals que pel seu valor absolut es podien implantar en el CC, que encara no s'havia redactat de manera definitiva, i es podien transformar o bé en principis del dret comú o bé en elements integrants de l'estructura del CC.
2. Les institucions que, pel seu profund arrelament en la consciència nacional i perquè formaven part de la tradició jurídica pròpia, no es podien incorporar en el Codi general i únic, continuador del principi de la unitat legal.
3. Les altres institucions que s'han de conservar, encara que reformades i adaptades a les necessitats del moment, ja que s'estava consolidant a Catalunya el procés d'industrialització i s'havien produït canvis substancials en l'àmbit de la política agrària.
4. Les institucions que havien de ser suprimides perquè no eren necessàries i perquè havien desaparegut les circumstàncies que en van motivar la fundació. Sobre aquestes bases, i en espera que s'arribés a la formació d'un codi civil, considerat la regla general, cal entendre la memòria i l'articulat no com a «regles d'excepció», que es podrien incorporar en el Codi, sinó com l'expressió «sumària de les institucions, els principis i les regles particulars del dret civil català que és més indispensable respectar segons el Reial decret esmentat».
La Memoria, reeditada en la Col·lecció Textos Jurídics Catalans pel Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, té una extensió de 114 pàgines i es troba sistematitzada de la manera següent: la introducció (106 pàgines), seguida d'epígrafs titulats «Del dret civil de Catalunya», «De les persones», «Del dret de família», «Dels drets reals», «Del dret de les obligacions», «Del dret successori» i «De la prescripció».
També es va fer un articulat, que no va adquirir eficàcia legal, amb 345 articles, que respon als objectius de l'RD del 1880. L'article 1 de l'RD expressa amb claredat la naturalesa del text: «a Catalunya han de regir en matèria de dret civil les excepcions introduïdes per al seu territori en el Codi general». En vista de la possible supressió dels drets supletoris, establerta en la base 17 del Projecte de llei de bases del 1881, i la consagració del dret que permetia optar entre el dret comú i el dret general, el dret català quedava reduït a un títol d'excepció i a la condició de privilegi.
No obstant això, per a pal·liar la condició d'inferioritat en què quedava el dret foral català en relació amb el del CC general, ja que ambdós drets no eren iguals en jerarquia, atès que el dret foral resultava refós en el dret comú, l'article 2 del text establia que «en tots els casos que per a l'aplicació d'aquestes excepcions aparegui incompatibilitat entre si i les disposicions de dret comú que igualment sigui necessari aplicar per a completar-les, s'ha d'acudir a les lleis que han regit segons la llei única, títol tercer, llibre I, volum I de les antigues constitucions de Catalunya».
Si el projecte hagués deixat de ser projecte, l'article hauria possibilitat l'observança de l'ordre de prelació de fonts establert en la Constitució de les Corts de Barcelona del 1599 amb Felip III, que declarava l'aplicació de les fonts pròpies del dret especial de Catalunya i, a manca d'això, l'aplicació del dret canònic i del romà. La regulació de l'article 2 sobre fonts del dret constituïa la millor manera de defensar la tradició jurídica de Catalunya, objectiu nuclear dins el pensament de Duran i Bas.
L'articulat de Duran i Bas es mostra summament respectuós amb els principis més permanents del dret català: el de la llibertat civil (art. 9, 22, 23, 90, 91, 110, 115, 116, 160 i 230); el de la bona fe (art. 136 i 195); el de respecte al costum i als drets locals (art. 3, 145, 161 i 179); el de respecte als principis clàssics del dret romà (tots els testaments per a ser vàlids han de contenir la institució d'hereu: art. 260), i el de la preferència del propi dret (art. 1).
Ara bé, la Memoria de Duran i Bas és de gran rellevància en dret, no només per la influència que va exercir en la redacció d'alguns articles del CC (1889), sinó també per haver constituït l'armadura jurídica, degudament reformada i ampliada, sobre la qual es configuraria l'apèndix de dret català al CC en la versió oficial del 1930.
La Memoria també va constituir la base, un cop fetes les modificacions i innovacions necessàries, de la versió oficial del Projecte de compilació del 1955, la promulgació oficial de la qual és de l'any 1960, per Llei de prefectura de l'Estat del 21 de juliol, amb el títol de Compilació del dret civil especial de Catalunya.
<Dret > Dret parlamentari > Activitat parlamentària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
PARLAMENT DE CATALUNYA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'activitat parlamentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/289/>
En un bon nombre de termes, al camp Nota s'ofereix l'enllaç a un vídeo que mostra l'equivalent en llengua de signes catalana.
- ca Oficina Antifrau de Catalunya, n f
- ca OAC, n f sigla
- oc Oficina Antifrau de Catalonha, n f
- oc OAC, n f sigla
- es Oficina Antifraude de Cataluña, n f
- es OAC, n f sigla
- fr Office antifraude de Catalogne, n m
- en Anti-Fraud Office of Catalonia, n
<Activitat parlamentària > Relació amb altres institucions>
Definition
Note
- 1. El director de l'Oficina Antifrau de Catalunya és elegit pel Parlament a proposta del Govern de la Generalitat.
- 2. L'Oficina Antifrau de Catalunya presenta una memòria anual al Parlament.
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca pa amb tomàquet i fuet
- es pan con tomate y fuet
- fr pain à la tomate et au fuet (saucisse fine de porc assaisonnée typique de la Catalogne)
- it pane al pomodoro con fuet (salsiccia di maiale stagionata tipica della Catalogna)
- en tomato bread with fuet (Catalan dry cured pork sausage)
- de Tomatenbrot mit Fuet (katalanische luftgetrocknete Wurst vom Schwein)
<Plats a la carta. Pa amb tomàquet, entrepans i sandvitxos>
<Dret > Dret parlamentari > Activitat parlamentària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
PARLAMENT DE CATALUNYA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'activitat parlamentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/289/>
En un bon nombre de termes, al camp Nota s'ofereix l'enllaç a un vídeo que mostra l'equivalent en llengua de signes catalana.
- ca Parlament de Catalunya, n m
- oc Parlament de Catalonha, n m
- es Parlamento de Cataluña, n m
- fr Parlement de Catalogne, n m
- en Parliament of Catalonia, n
<Activitat parlamentària > Organització i funcionament>
Definition
Note
- 1. El Parlament de Catalunya, que és inviolable, és la primera institució de Catalunya i un dels òrgans que integra la Generalitat, juntament amb la presidència de la Generalitat, el Govern i les altres institucions que determina l'Estatut d'autonomia. El Parlament de Catalunya representa el poder legislatiu (per això també se l'anomena el legislatiu).
- 2. El Parlament de Catalunya es compon d'un mínim de cent diputats i un màxim de cent cinquanta. Actualment, el componen cent trenta-cinc diputats, elegits per a un termini de quatre anys per mitjà de sufragi universal, lliure, igual, directe i secret.
- 3. El Parlament de Catalunya té la seu al Palau del Parlament, a la ciutat de Barcelona, capital de Catalunya.
<Documentació jurídica>, <Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca Pragmàtiques i altres drets de Catalunya, n f pl
- es «Pragmáticas y otros derechos de Cataluña»
<Documentació jurídica>, <Història del dret>
Definition
Note
- Àmbit: Catalunya
-
La primera recopilació és una actualització del projecte que no va arribar a fer-se realitat del 1413 i es va imprimir el 20 de febrer de 1495. Consta d'un volum distribuït en deu llibres, al qual es van incorporar la legislació de les Corts posterior a aquesta data i un segon volum (d'una extensió molt més reduïda), amb un contingut totalment nou, que no s'havia inclòs en el projecte, el qual contenia la normativa reial i altres disposicions. S'han conservat molt pocs incunables de la compilació. El 1988, el professor Josep Maria Font i Rius va editar l'incunable del 1495, segons l'exemplar principal conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, amb el títol Constitucions de Catalunya. Incunable del 1495.
Seguint la sistemàtica de l'edició, en la segona part o volum del llibre, i distribuïda en quatre capítols, segons si afectaven l'estament militar, l'eclesiàstic, la ciutat de Barcelona o les diferents poblacions de Catalunya, i amb numeració correlativa, es va inserir un índex amb el títol «Taula de les pracmatiques, privilegis, concordies, provisions i altres cuses fahents per los staments de Cathalunya, axi en particular per quiscun stament, com en general per tots els poblats en el principat de Cathalunya». Dins aquesta part es va inserir un apartat amb el títol «Pracmatiques i altres cuses fahents per els poblats en el present principat de Cathalunya», amb disposicions de naturalesa diversa.
Sota aquestes rúbriques es reprodueixen desenes i desenes de disposicions normatives (unes completes, altres per extracte) que, en la modalitat de pragmàtica, són promulgades pels sobirans catalans de manera personal i directa sense la intervenció de les Corts. Les pragmàtiques més antigues, recopilades per la Compilació del 1495, daten del regnat de Jaume I i constitueixen la base de l'opció dotal. Pel que fa al contingut, és molt heterogeni i inclou pràcticament tots els àmbits del dret. Al material normatiu anterior s'hi van addicionar moltes altres projeccions, encara que no totes les que hi havia, de la legislació règia, com ara provisions, sentències judicials, sentències arbitrals, privilegis, concòrdies, cartes, ordinacions. Els últims preceptes recopilats corresponen al regnat de Ferran el Catòlic.
La segona recopilació (1588-89) constitueix una actualització oficial de l'obra compiladora anterior, a la qual s'addicionen les noves disposicions, tant les emanades de les Corts com les del monarca, de l'edat moderna. De la mateixa manera, es desplacen al tercer volum les disposicions que no són vigents. La segona recopilació consta de tres volums: el primer amb el títol de «Constitutions y altres drets de Cathalunya» (1588), el mateix títol amb el qual es coneix globalment l'obra en conjunt; el segon amb el títol de «Pragmaticas i altres drets de Cathalunya» (1589), l'extensió del qual és molt menor que la del primer, i el tercer amb el títol de «Constitutions y altres drets de Cathalunya superflus, contraris i corregits» (1589), que constituïa la gran innovació d'aquesta obra, i ho integraven un seguit de preceptes que, encara sense vigència efectiva, es consideraven dignes de ser conservats. Tot i les diverses recopilacions, fa falta una edició moderna d'aquesta compilació.
El segon volum presenta, formalment, moltes diferències amb el de la compilació del 1495. Estava distribuït en deu llibres (no en quatre capítols), dins els quals el material recopilat s'ordenava d'acord amb la matèria regulada, i els textos es reproduïen de manera completa i s'observava una total fidelitat als originals. Constitueix, per tant, una recopilació sistemàtica i oficial. No obstant això, no s'empra la tècnica de resumir les disposicions, per la qual cosa aquest volum presenta una semblança sistemàtica a la del primer volum. Igual que en aquest, cada precepte va precedit d'una referència sobre l'autor i sobre el lloc i la data de promulgació; segueix, en realitat, la sistemàtica del Codi de Justinià. Amb això es pretenia exterioritzar la convicció que es vivia en el culte al dret romà, que constituïa la clau de volta de tot el dret català.
En el segon volum es recopilen disposicions anteriors al 1495 (per exemple, la Sentència arbitral de Guadalupe del 1486, que va posar fi als mals usos), que no s'havien inclòs, per distracció, en la compilació d'aquesta data. No totes les pragmàtiques vigents són recopilades, cosa que mostra una tècnica recopiladora deficient. Dins les pragmàtiques noves que s'incorporen en el text cal destacar les sis que va promulgar Carles I (1542), les últimes que es van promulgar per a Catalunya. El text normatiu va precedit d'uns índexs dels llibres, els títols, les rúbriques i les sèries d'elements normatius que el componen. A manera d'epíleg, es presenta un repertori alfabètic sobre les matèries del contingut.
La tercera recopilació (1704) és, sectorialment, una posada al dia de la recopilació anterior. Està distribuïda en tres volums, amb el mateix títol i la mateixa distribució que els de l'anterior. Les innovacions més significatives són en el primer volum, amb l'addició de les disposicions promulgades en les Corts de Barcelona del 1599, sota Felip II de Catalunya, i les de les Corts del 1702, sota el regnat de Felip IV de Catalunya-Aragó (V de Castella). En canvi, els altres dos volums es reimprimeixen amb absoluta fidelitat, sense addicionar cap disposició al text de la Compilació del 1588-1589. Romanen invariables a causa del fet que els sobirans catalans posteriors a Carles I no van projectar la normativa singular del monarca.
<Dret > Dret parlamentari > Activitat parlamentària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
PARLAMENT DE CATALUNYA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'activitat parlamentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/289/>
En un bon nombre de termes, al camp Nota s'ofereix l'enllaç a un vídeo que mostra l'equivalent en llengua de signes catalana.
- ca president de Catalunya | presidenta de Catalunya, n m, f
- ca president de la Generalitat | presidenta de la Generalitat, n m, f
- ca president del Govern de la Generalitat | presidenta del Govern de la Generalitat, n m, f
- oc president de Catalonha | presidenta de Catalonha, n m, f
- oc president dera Generalitat | presidenta dera Generalitat, n m, f
- oc president deth Govèrn dera Generalitat | presidenta deth Govèrn dera Generalitat, n m, f
- es presidente de Cataluña | presidenta de Cataluña, n m, f
- es presidente de la Generalidad | presidenta de la Generalidad, n m, f
- es presidente del Gobierno de la Generalidad | presidenta del Gobierno de la Generalidad, n m, f
- fr président de Catalogne | présidente de Catalogne, n m, f
- fr président de la Generalitat | présidente de la Generalitat, n m, f
- fr président du Gouvernement de la Generalitat | présidente du Gouvernement de la Generalitat, n m, f
- en President of Catalonia, n
- en President of the Generalitat, n
- en President of the Government of the Generalitat, n
- SC https://youtu.be/75emDT87FTw
<Activitat parlamentària > Organització i funcionament>, <Activitat parlamentària > Relació amb altres institucions>
Definition
Note
- 1. El president de la Generalitat exerceix el poder executiu i també és el representant ordinari de l'Estat. És elegit pel Ple del Parlament d'entre els diputats.
- 2. La responsabilitat política del president de la Generalitat és exigible per mitjà d'una moció de censura o d'una qüestió de confiança. La delegació de funcions executives no eximeix el president de la Generalitat de la responsabilitat política davant el Parlament.
- 3. El president de la Generalitat té dret a un tractament institucional preferent i rep el tractament protocol·lari de molt honorable.
- 4. La denominació president de Catalunya | presidenta de Catalunya s'acostuma a reservar per a contextos històrics o solemnes.
<Dret ambiental>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca Programa de gestió de residus municipals de Catalunya, n m
<Dret ambiental>
Definition
Note
- Àmbit: Catalunya
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca Règim local de Catalunya, n m
- es Régimen local de Cataluña
<Construcció > Urbanisme>
Definition
<Dret públic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca Registre d'Associacions de Catalunya, n m
- es Registro de Asociaciones de Cataluña
<Dret públic>
Definition
Note
- Àmbit: Catalunya
-
El Decret 206/1999, del 27 de juliol, pel qual s'aprova el reglament d'organització i funcionament del Registre d'Associacions, així com els articles 9 i 10 de la Llei d'associacions regulen el Registre d'Associacions de Catalunya. Es tracta d'un registre públic que és competència de la Generalitat de Catalunya (art. 118.1 Estatut d'autonomia de Catalunya del 1979) i està adscrit a la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques, que depèn del Departament de Justícia.
La funció principal del Registre d'Associacions és donar publicitat a les associacions que s'han creat a Catalunya i servir de garantia a les terceres persones que es relacionen amb una associació, així com als propis membres. Així, doncs, són susceptibles d'inscripció les associacions que s'han creat sense vulnerar les lleis (es denega la inscripció únicament quan el document de constitució vulnera la llei). També s'han d'inscriure la declaració judicial de nul·litat, el concurs dels creditors, el nomenament i la separació dels liquidadors, la dissolució, la modificació dels estatuts, la declaració d'utilitat pública i la cancel·lació d'ofici de les associacions inscrites que durant deu anys no han comunicat la renovació dels membres de l'òrgan de govern.
No és necessari un document públic per a fer la inscripció, a excepció dels casos en què hi ha una aportació de béns immobles, algun dels membres és persona jurídica o l'associació obté recursos mitjançant una captació pública de fons.
El Registre d'Associacions té quatre demarcacions territorials, que es corresponen amb els àmbits de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, i cadascuna de les demarcacions territorials té les seccions següents: secció primera, d'associacions; secció segona, de federacions, confederacions i coordinadores, i secció tercera, de delegacions d'entitats associatives inscrites en altres registres d'associacions.
El Registre d'Associacions ha d'informar l'Administració de la Generalitat de la inscripció de les associacions i altres inscripcions. També ha de custodiar i conservar els documents que s'hi presenten i que serveixen de suport als assentaments. A més ha d'estar actualitzat i ha de facilitar les dades generals per a dur a terme investigacions i estudis referents a la realitat associativa.
