Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "clapissat" in all thematic areas
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca granissat de taronja i llimona
- es granizado de naranja y limón
- fr granité à l'orange et au citron
- it granita all'arancia e al limone
- en orange and lemon granita
- de Orangen-Zitronen-Granita
<Plats a la carta. Gelats i sorbets>
<Ciències de la Terra > Oceanografia>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca grapissar, n m
- ca maërl, n m sin. compl.
- ca merl, n m sin. compl.
- es maërl, n m
- es merl, n m
- fr maerl, n m
- fr maërl, n m
- fr merl, n m
- en maerl, n
<Ciències de la Terra > Oceanografia>
Definition
Note
- 1. El terme maërl designa més pròpiament el grapissar extret i emprat com a corrector de sòls àcids.
- 2. El terme maërl és d'origen bretó i és la forma utilitzada en els països del nord d'Europa.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llamprea, n f
- ca ammocet [larva], n m sin. compl.
- ca clapissar [larva], n m sin. compl.
- ca cuc de gleva [larva], n m sin. compl.
- ca llamprea de riu, n f sin. compl.
- ca llamprereta, n f sin. compl.
- ca llampreró, n m sin. compl.
- ca llampresa, n f sin. compl.
- ca llampresa de riu, n f sin. compl.
- ca llampuga, n f sin. compl.
- ca llepapedres, n m sin. compl.
- ca xuclador, n m sin. compl.
- ca clapissà [larva], n m var. ling.
- ca cuch de gleva [larva], n m var. ling.
- ca llamprega, n f var. ling.
- nc Lampetra fluviatilis
- nc Ammocoetes branchialis [larva] var. ling.
- nc Petromyzon fluviatilis var. ling.
- nc Petromyzon planeri var. ling.
- es lamprea de río
- es lamprehuela
- es lampreílla
- fr lamproie de rivière
- en river lamprey
<Llampreses > Petromizòntids>
Note
-
L'ammocet és la larva de la llamprea. Durant molt de temps fou considerada com un gènere a part (Ammocoetes).
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- clapissar [larva] (DCVB): Tarragona
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llamprea, n f
- ca ammocet [larva], n m sin. compl.
- ca clapissar [larva], n m sin. compl.
- ca cuc de gleva [larva], n m sin. compl.
- ca llamprea de riu, n f sin. compl.
- ca llamprereta, n f sin. compl.
- ca llampreró, n m sin. compl.
- ca llampresa, n f sin. compl.
- ca llampresa de riu, n f sin. compl.
- ca llampuga, n f sin. compl.
- ca llepapedres, n m sin. compl.
- ca xuclador, n m sin. compl.
- ca clapissà [larva], n m var. ling.
- ca cuch de gleva [larva], n m var. ling.
- ca llamprega, n f var. ling.
- nc Lampetra fluviatilis
- nc Ammocoetes branchialis [larva] var. ling.
- nc Petromyzon fluviatilis var. ling.
- nc Petromyzon planeri var. ling.
- es lamprea de río
- es lamprehuela
- es lampreílla
- fr lamproie de rivière
- en river lamprey
<Llampreses > Petromizòntids>
Note
-
L'ammocet és la larva de la llamprea. Durant molt de temps fou considerada com un gènere a part (Ammocoetes).
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- clapissar [larva] (DCVB): Tarragona
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca mòllera de grapissar, n f
- nc Gadella maraldi
- nc Uraleptus maraldi var. ling.
<Peixos > Mòrids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca mòllera de grapissar, n f
- nc Gadella maraldi
- nc Uraleptus maraldi var. ling.
<Peixos > Mòrids>
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca moble tapissat, n m
- es mueble tapizado, n m
- fr meuble rembourré, n m
- eu altzari tapizatu, n
<Fusteria > Mobles>
<Botànica>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca orellana, n f
- ca clopissa, n f sin. compl.
- ca clopissó, n m sin. compl.
- es pleuroto
- es seta de ostra
- en oyster fungus
- en oyster mushroom
- nc Pleurotus ostreatus
<Botànica>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca pèsol silvestre, n m
- ca pèsol bord, n m sin. compl.
- ca fesol del Toro, n m alt. sin.
- ca fesols bords, n m pl alt. sin.
- ca guixes bordes, n f pl alt. sin.
- ca llapissots, n m pl alt. sin.
- ca pesolera borda, n f alt. sin.
- ca pesolera de camp, n f alt. sin.
- ca veçots, n m pl alt. sin.
- nc Lathyrus latifolius L.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca pèsol silvestre, n m
- ca pèsol bord, n m sin. compl.
- ca fesol del Toro, n m alt. sin.
- ca fesols bords, n m pl alt. sin.
- ca guixes bordes, n f pl alt. sin.
- ca llapissots, n m pl alt. sin.
- ca pesolera borda, n f alt. sin.
- ca pesolera de camp, n f alt. sin.
- ca veçots, n m pl alt. sin.
- nc Lathyrus latifolius L.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
