Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bàsquet [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/318>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.

Aquest diccionari s'anirà completant en anys successius amb nous termes.

ca àrbitre de cua | àrbitra de cua, n m, f
es árbitro de cola | árbitra de cola, n m, f
fr arbitre de queue, n m, f
it arbitro coda | arbitra coda, n m, f
en trail official, n

<Bàsquet > 06 Arbitratge > 02 Membres>

Definition

Àrbitre d'un equip de dos o tres àrbitres que se situa darrere la pilota, de manera que pugui veure tots els jugadors, desplaçant-se al llarg de la línia de banda de la seva esquerra i la línia de mig camp, per controlar el joc de la zona de tres punts, la pista de darrere i la banda situada a la seva esquerra.

Note

L'àrbitre o l'àrbitra de cua es complementa amb l'àrbitre o l'àrbitra de cap, en un sistema de dos àrbitres, i amb l'àrbitre o l'àrbitra de cap i l'àrbitre o l'àrbitra central, en un sistema de tres àrbitres.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

ca àrbitre de cua | àrbitra de cua, n m, f
es árbitro de cola | árbitra de cola, n m, f
fr arbitre de queue, n m, f
it arbitro coda | arbitra coda, n m, f
en trail official, n

<Esport > 09 Esports de pilota > 01 Bàsquet>

Definition

Àrbitre d'un equip de dos o tres àrbitres que se situa darrere la pilota, de manera que pugui veure tots els jugadors, desplaçant-se al llarg de la línia de banda de la seva esquerra i la línia de mig camp, per controlar el joc de la zona de tres punts, la pista de darrere i la banda situada a la seva esquerra.

Note

L'àrbitre o l'àrbitra de cua es complementa amb l'àrbitre o l'àrbitra de cap, en un sistema de dos àrbitres, i amb l'àrbitre o l'àrbitra de cap i l'àrbitre o l'àrbitra central, en un sistema de tres àrbitres.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca albardí, n m
ca balca, n f alt. sin.
ca balca de fulla estreta, n f alt. sin.
ca boga, n f alt. sin.
ca boga d'embalcar cadires, n f alt. sin.
ca boga de fulla estreta, n f alt. sin.
ca boga seca, n f alt. sin.
ca bogues, n f pl alt. sin.
ca bova, n f alt. sin.
ca bova de cadires, n f alt. sin.
ca ciri, n m alt. sin.
ca coets, n m pl alt. sin.
ca espadanya, n f alt. sin.
ca falsa bova, n f alt. sin.
ca fusell, n m alt. sin.
ca albardines, n f pl var. ling.
ca bòveda, n f var. ling.
ca buda, n f var. ling.
nc Typha angustifolia L.

<Botànica > tifàcies>

Note

Buda és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) buda.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca albardí, n m
ca balca, n f alt. sin.
ca balca de fulla estreta, n f alt. sin.
ca boga, n f alt. sin.
ca boga d'embalcar cadires, n f alt. sin.
ca boga de fulla estreta, n f alt. sin.
ca boga seca, n f alt. sin.
ca bogues, n f pl alt. sin.
ca bova, n f alt. sin.
ca bova de cadires, n f alt. sin.
ca ciri, n m alt. sin.
ca coets, n m pl alt. sin.
ca espadanya, n f alt. sin.
ca falsa bova, n f alt. sin.
ca fusell, n m alt. sin.
ca albardines, n f pl var. ling.
ca bòveda, n f var. ling.
ca buda, n f var. ling.
nc Typha angustifolia L.

<Botànica > tifàcies>

Note

Buda és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) buda.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca arestes, n f pl
ca blat boig, n m alt. sin.
ca blat bord, n m alt. sin.
ca blat de moro, n m alt. sin.
ca blat de Sant Joan, n m alt. sin.
ca blat del diable, n m alt. sin.
ca blat del dimoni, n m alt. sin.
ca bruixes, n f pl alt. sin.
ca civada, n f alt. sin.
ca civada borda, n f alt. sin.
ca civadeta borda, n f alt. sin.
ca coa d'egua, n f alt. sin.
ca cua d'egua, n f alt. sin.
ca dimonis, n m pl alt. sin.
ca espigadella, n f alt. sin.
ca farratge, n m alt. sin.
ca fletxes, n f pl alt. sin.
ca margall bord, n m alt. sin.
ca margall d'espiga, n m alt. sin.
ca margall d'espigueta, n m alt. sin.
ca margall d'ordi, n m alt. sin.
ca margall de llapassa, n m alt. sin.
ca margall espigat, n m alt. sin.
ca margall punxós, n m alt. sin.
ca ordi bord, n m alt. sin.
ca rompsac, n m alt. sin.
ca ximet, n m alt. sin.
ca aristes, n f pl var. ling.
ca civà, n f var. ling.
ca civà borda, n f var. ling.
ca civaeta borda, n f var. ling.
ca espigaella, n f var. ling.
ca ferratja, n f var. ling.
ca margall d'espigaïlla, n m var. ling.
ca nóvios, n m pl var. ling.
nc Hordeum murinum L. subsp. leporinum (Link) Arcang.

<Botànica > gramínies / poàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca arestes, n f pl
ca blat boig, n m alt. sin.
ca blat bord, n m alt. sin.
ca blat de moro, n m alt. sin.
ca blat de Sant Joan, n m alt. sin.
ca blat del diable, n m alt. sin.
ca blat del dimoni, n m alt. sin.
ca bruixes, n f pl alt. sin.
ca civada, n f alt. sin.
ca civada borda, n f alt. sin.
ca civadeta borda, n f alt. sin.
ca coa d'egua, n f alt. sin.
ca cua d'egua, n f alt. sin.
ca dimonis, n m pl alt. sin.
ca espigadella, n f alt. sin.
ca farratge, n m alt. sin.
ca fletxes, n f pl alt. sin.
ca margall bord, n m alt. sin.
ca margall d'espiga, n m alt. sin.
ca margall d'espigueta, n m alt. sin.
ca margall d'ordi, n m alt. sin.
ca margall de llapassa, n m alt. sin.
ca margall espigat, n m alt. sin.
ca margall punxós, n m alt. sin.
ca ordi bord, n m alt. sin.
ca rompsac, n m alt. sin.
ca ximet, n m alt. sin.
ca aristes, n f pl var. ling.
ca civà, n f var. ling.
ca civà borda, n f var. ling.
ca civaeta borda, n f var. ling.
ca espigaella, n f var. ling.
ca ferratja, n f var. ling.
ca margall d'espigaïlla, n m var. ling.
ca nóvios, n m pl var. ling.
nc Hordeum murinum L. subsp. leporinum (Link) Arcang.

<Botànica > gramínies / poàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca arrova, n f
ca rova, n f
es arroba
fr arobas
fr arrobas
en at
sbl @

<Informàtica>

Definition

Símbol format per una a semiencerclada que, en una adreça de correu electrònic, separa el nom de l'ordinador de l'internauta del nom de l'ordinador que li dona allotjament.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet: diccionari terminològic. 2a ed. rev. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2003. 345 p. ISBN 84-393-6127-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca arrova, n f
ca rova, n f sin. compl.
es arroba
fr arobas
fr arrobas
en at
sbl @

<Societat > Serveis > Internet>, <Societat > Sectors > Economia i empresa>

Definition

Símbol format per una a semiencerclada que, en una adreça electrònica, separa el nom de l'ordinador de l'internauta del nom de l'ordinador que li dona allotjament.

Note

La forma arrova és una herència d'una unitat de mesura utilitzada al segle XIX, que probablement hauria desaparegut si no fos perquè a finals del segle XIX, als Estats Units, es va incloure a les màquines d'escriure adreçades als comptables. En aquest àmbit, era una unitat molt utilitzada i d'aquí va passar als teclats dels ordinadors. Aleshores, la creació d'ARPANET (antecessora d'Internet) en va evitar la desaparició ja que la va utilitzar per a separar el nom de cada usuari de la localització del seu ordinador. Tot i la diversitat de propostes fetes en català per a anomenar el símbol, finalment s'ha imposat en l'ús el terme arrova, paral·lel al castellà i al francès.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca avena, n f
ca avena borda, n f alt. sin.
ca balloca, n f alt. sin.
ca civada, n f alt. sin.
ca civada borda, n f alt. sin.
ca cugula, n f alt. sin.
ca cugula borda, n f alt. sin.
ca cugula grossa, n f alt. sin.
ca cugula vertadera, n f alt. sin.
ca promesos, n m pl alt. sin.
ca ratja, n f alt. sin.
ca cagula, n f var. ling.
ca caüla, n f var. ling.
ca civà, n f var. ling.
ca cogul, n m var. ling.
ca cogula, n f var. ling.
ca coüla, n f var. ling.
ca covula, n f var. ling.
ca cucula, n f var. ling.
ca cúgula, n f var. ling.
ca cula, n f var. ling.
ca nóvios, n m pl var. ling.
ca nòvios, n m pl var. ling.
ca vena, n f var. ling.
nc Avena sterilis L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca avena, n f
ca avena borda, n f alt. sin.
ca balloca, n f alt. sin.
ca civada, n f alt. sin.
ca civada borda, n f alt. sin.
ca cugula, n f alt. sin.
ca cugula borda, n f alt. sin.
ca cugula grossa, n f alt. sin.
ca cugula vertadera, n f alt. sin.
ca promesos, n m pl alt. sin.
ca ratja, n f alt. sin.
ca cagula, n f var. ling.
ca caüla, n f var. ling.
ca civà, n f var. ling.
ca cogul, n m var. ling.
ca cogula, n f var. ling.
ca coüla, n f var. ling.
ca covula, n f var. ling.
ca cucula, n f var. ling.
ca cúgula, n f var. ling.
ca cula, n f var. ling.
ca nóvios, n m pl var. ling.
ca nòvios, n m pl var. ling.
ca vena, n f var. ling.
nc Avena sterilis L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Basic search

Advanced search

Results for "cova" in all thematic areas

Definition

Note

Definition

Note

Note

Note

Definition

Definition

Note