Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "culivat" in all thematic areas
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca fenal, n m
- ca fenàs, n m alt. sin.
- ca fenàs ciliat, n m alt. sin.
- ca mèlica ciliada, n f alt. sin.
- nc Melica ciliata L.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'emergència climàtica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/295>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.
- ca Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic, n m
- ca GIECC, n m sigla
- ca IPCC, n m sigla
- es Grupo Intergubernamental de Expertos sobre el Cambio Climático, n m
- es GIECC, n m sigla
- es IPCC, n m sigla
- fr Groupe d'experts intergouvernemental sur l'évolution du climat, n m
- fr GIEC, n m sigla
- en Intergovernmental Panel on Climate Change, n
- en IPCC, n sigla
<Emergència climàtica > Acords, textos i organismes de referència>
Definition
Note
- 1. El Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic va ser creat l'any 1988 per l'Organització Meteorològica Mundial i el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient. Actualment en són membres 195 països.
- 2. La sigla IPCC correspon a l'equivalent anglès Intergovernmental Panel on Climate Change ('Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic').
<Medi ambient > Clima > Emergència climàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'emergència climàtica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/295>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.
- ca Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic, n m
- ca GIECC, n m sigla
- ca IPCC, n m sigla
- es Grupo Intergubernamental de Expertos sobre el Cambio Climático, n m
- es GIECC, n m sigla
- es IPCC, n m sigla
- fr Groupe d'experts intergouvernemental sur l'évolution du climat, n m
- fr GIEC, n m sigla
- en Intergovernmental Panel on Climate Change, n
- en IPCC, n sigla
<Emergència climàtica > Acords, textos i organismes de referència>
Definition
Note
- 1. El Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic va ser creat l'any 1988 per l'Organització Meteorològica Mundial i el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient. Actualment en són membres 195 països.
- 2. La sigla IPCC correspon a l'equivalent anglès Intergovernmental Panel on Climate Change ('Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic').
<Gastronomia>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca koliva, n f
- ca coliva, n m sin. compl.
- es coliva, n f
- es koliva, n f
- fr kollyva, n f
- en koliva, n
<Gastronomia>
Definition
<Religió > Cristianisme > Cristianisme ortodox>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca koliva, n f
- ca coliva, n m sin. compl.
- es coliva, n f
- es koliva, n f
- fr kollyva, n f
- en koliva, n
<Religió > Cristianisme > Cristianisme ortodox>
Definition
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca lli, n m
- ca llinet, n m sin. compl.
- ca llinosa (llavor), n f sin. compl.
- ca bri, n m alt. sin.
- ca gra de lli (llavor), n m alt. sin.
- ca herba feridora, n f alt. sin.
- ca lli cultivat, n m alt. sin.
- ca lli ver, n m alt. sin.
- ca llinassa, n f alt. sin.
- ca llinassa (llavor), n f alt. sin.
- ca llinera, n f alt. sin.
- ca llinós, n m alt. sin.
- ca llinós (llavor), n m alt. sin.
- ca llinosa, n f alt. sin.
- ca puça, n f alt. sin.
- ca linós, n m var. ling.
- ca llin, n m var. ling.
- nc Linum usitatissimum L. subsp. usitatissimum
<Botànica > linàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca lli, n m
- ca llinet, n m sin. compl.
- ca llinosa (llavor), n f sin. compl.
- ca bri, n m alt. sin.
- ca gra de lli (llavor), n m alt. sin.
- ca herba feridora, n f alt. sin.
- ca lli cultivat, n m alt. sin.
- ca lli ver, n m alt. sin.
- ca llinassa, n f alt. sin.
- ca llinassa (llavor), n f alt. sin.
- ca llinera, n f alt. sin.
- ca llinós, n m alt. sin.
- ca llinós (llavor), n m alt. sin.
- ca llinosa, n f alt. sin.
- ca puça, n f alt. sin.
- ca linós, n m var. ling.
- ca llin, n m var. ling.
- nc Linum usitatissimum L. subsp. usitatissimum
<Botànica > linàcies>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca microclima, n m
- es microclima, n m
- fr micro-climat, n m
- en microclimate, n
<Enginyeria forestal>
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'emergència climàtica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/295>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.
- ca migrant climàtic | migrant climàtica, n m, f
- ca desplaçat climàtic | desplaçada climàtica, n m, f sin. compl.
- ca refugiat climàtic | refugiada climàtica, n m, f sin. compl.
- es desplazado climático | desplazada climática, n m, f
- es migrante climático | migrante climática, n m, f
- es refugiado climático | refugiada climática, n m, f
- fr migrant climatique | migrante climatique, n m, f
- fr migrant du climat | migrante du climat, n m, f
- fr réfugié climatique | réfugiée climatique, n m, f
- fr réfugié du climat | réfugiée du climat, n m, f
- en climate change migrant, n
- en climate change refugee, n
- en climate migrant, n
- en climate refugee, n
<Emergència climàtica > Efectes del canvi climàtic>
Definition
Note
- 1. La degradació ambiental que obliga a abandonar el lloc de residència pot ser conseqüència d'episodis puntuals (per exemple, inundacions o huracans) o de processos lents (per exemple, episodis de sequera o la pujada del nivell del mar).
- 2. Actualment, el concepte de migrant climàtic no està previst en cap llei internacional. En la denominació refugiat climàtic | refugiada climàtica, doncs, el nucli refugiat | refugiada no té el sentit restrictiu, relacionat amb les persones perseguides per motius de raça, religió, etc., que atorga la Convenció de Ginebra a aquest nom.
- 3. La denominació desplaçat climàtic | desplaçada climàtica se sol aplicar, específicament, als migrants climàtics que canvien el seu lloc de residència habitual dins el mateix estat.
<Medi ambient > Clima > Emergència climàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'emergència climàtica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/295>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.
- ca migrant climàtic | migrant climàtica, n m, f
- ca desplaçat climàtic | desplaçada climàtica, n m, f sin. compl.
- ca refugiat climàtic | refugiada climàtica, n m, f sin. compl.
- es desplazado climático | desplazada climática, n m, f
- es migrante climático | migrante climática, n m, f
- es refugiado climático | refugiada climática, n m, f
- fr migrant climatique | migrante climatique, n m, f
- fr migrant du climat | migrante du climat, n m, f
- fr réfugié climatique | réfugiée climatique, n m, f
- fr réfugié du climat | réfugiée du climat, n m, f
- en climate change migrant, n
- en climate change refugee, n
- en climate migrant, n
- en climate refugee, n
<Emergència climàtica > Efectes del canvi climàtic>
Definition
Note
- 1. La degradació ambiental que obliga a abandonar el lloc de residència pot ser conseqüència d'episodis puntuals (per exemple, inundacions o huracans) o de processos lents (per exemple, episodis de sequera o la pujada del nivell del mar).
- 2. Actualment, el concepte de migrant climàtic no està previst en cap llei internacional. En la denominació refugiat climàtic | refugiada climàtica, doncs, el nucli refugiat | refugiada no té el sentit restrictiu, relacionat amb les persones perseguides per motius de raça, religió, etc., que atorga la Convenció de Ginebra a aquest nom.
- 3. La denominació desplaçat climàtic | desplaçada climàtica se sol aplicar, específicament, als migrants climàtics que canvien el seu lloc de residència habitual dins el mateix estat.
