Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "drago" in all thematic areas

dragó volador dragó volador

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  dragó volador, n m
  • es  dragón volador
  • en  flying lizard
  • nc  Draco sp.

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

dragó volador dragó volador

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  dragó volador, n m
  • es  dragón volador
  • en  flying lizard
  • nc  Draco volans

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

Note

  • Rèptil de la família dels agàmids.
efecte dragó efecte dragó

<Tecnologia. Recerca > Nanotecnologia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  efecte dragó, n m
  • es  efecto gecko
  • es  efecto geco
  • fr  effet gecko
  • en  gecko effect

<Tecnologia. Recerca > Nanotecnologia>

Definition
Propietat d'un adhesiu que fa possible que els objectes que l'incorporen puguin adherir-se fermament a una paret vertical o a un sostre i desenganxar-se'n fàcilment.

Note

  • L'efecte dragó s'aconsegueix amb adhesius elaborats a partir d'estructures nanomètriques que s'inspiren en la morfologia de la cara inferior dels dits dels dragons.
flor de dragó flor de dragó

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  flor de dragó, n f
  • ca  flor de galàpet, n f sin. compl.
  • ca  flor de tigre, n f sin. compl.
  • ca  escarapel·la, n f alt. sin.
  • ca  flor de calàpet, n f alt. sin.
  • ca  flor de galàpat, n f var. ling.
  • nc  Stapelia variegata L.
  • nc  Orbea variegata (L.) Haw. sin. compl.

<Botànica > asclepiadàcies>

flor de dragó flor de dragó

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  flor de dragó, n f
  • ca  flor de galàpet, n f sin. compl.
  • ca  flor de tigre, n f sin. compl.
  • ca  escarapel·la, n f alt. sin.
  • ca  flor de calàpet, n f alt. sin.
  • ca  flor de galàpat, n f var. ling.
  • nc  Stapelia variegata L.
  • nc  Orbea variegata (L.) Haw. sin. compl.

<Botànica > asclepiadàcies>

gossets gossets

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gossets, n m pl
  • ca  boca de dragó, n f alt. sin.
  • ca  boquetes, n f pl alt. sin.
  • ca  botons de gat, n m pl alt. sin.
  • ca  cap de mort, n m alt. sin.
  • ca  caps de mort, n m pl alt. sin.
  • ca  caus, n m pl alt. sin.
  • ca  conillets, n m pl alt. sin.
  • ca  conillets de camp, n m pl alt. sin.
  • ca  conillets menuts, n m pl alt. sin.
  • ca  conillets purpurins, n m pl alt. sin.
  • ca  esperons, n m pl alt. sin.
  • ca  gallineta, n f alt. sin.
  • ca  llinària rogenca, n f alt. sin.
  • ca  mamaconillets, n m pl alt. sin.
  • ca  cap-de-mort, n m var. ling.
  • nc  Antirrhinum orontium L.
  • nc  Misopates orontium (L.) Raf. sin. compl.

<Botànica > escrofulariàcies>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gossets, n m pl
  • ca  boca de dragó, n f alt. sin.
  • ca  boquetes, n f pl alt. sin.
  • ca  botons de gat, n m pl alt. sin.
  • ca  cap de mort, n m alt. sin.
  • ca  caps de mort, n m pl alt. sin.
  • ca  caus, n m pl alt. sin.
  • ca  conillets, n m pl alt. sin.
  • ca  conillets de camp, n m pl alt. sin.
  • ca  conillets menuts, n m pl alt. sin.
  • ca  conillets purpurins, n m pl alt. sin.
  • ca  esperons, n m pl alt. sin.
  • ca  gallineta, n f alt. sin.
  • ca  llinària rogenca, n f alt. sin.
  • ca  mamaconillets, n m pl alt. sin.
  • ca  cap-de-mort, n m var. ling.
  • nc  Antirrhinum orontium L.
  • nc  Misopates orontium (L.) Raf. sin. compl.

<Botànica > escrofulariàcies>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  pau, n m
  • ca  aferra-roques, n m sin. compl.
  • ca  aferrapedres, n m sin. compl.
  • ca  dragó, n m sin. compl.
  • ca  ferrapedres, n m sin. compl.
  • ca  guineu, n f sin. compl.
  • ca  guineu vermella, n f sin. compl.
  • ca  rara, n f sin. compl.
  • ca  dragons, n m pl var. ling.
  • ca  ferrapedreres, n m var. ling.
  • ca  ferrepedres, n m var. ling.
  • nc  Callionymus maculatus
  • nc  Callionymus admirabilis var. ling.
  • nc  Callyonimus maculatus var. ling.
  • es  lagarto
  • fr  dragonet tachetée
  • en  spotted dragonet

<Peixos > Cal·lionímids>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  pau, n m
  • ca  aferra-roques, n m sin. compl.
  • ca  aferrapedres, n m sin. compl.
  • ca  dragó, n m sin. compl.
  • ca  ferrapedres, n m sin. compl.
  • ca  guineu, n f sin. compl.
  • ca  guineu vermella, n f sin. compl.
  • ca  rara, n f sin. compl.
  • ca  dragons, n m pl var. ling.
  • ca  ferrapedreres, n m var. ling.
  • ca  ferrepedres, n m var. ling.
  • nc  Callionymus maculatus
  • nc  Callionymus admirabilis var. ling.
  • nc  Callyonimus maculatus var. ling.
  • es  lagarto
  • fr  dragonet tachetée
  • en  spotted dragonet

<Peixos > Cal·lionímids>

quetsémper quetsémper

<Zoologia > Peixos>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  quetsémper, n m
  • ca  boixacriades, n m sin. compl.
  • ca  dragó, n m sin. compl.
  • ca  llangardaix, n m sin. compl.
  • ca  moll d'ombra, n m sin. compl.
  • ca  peix de Sant Francesc, n m sin. compl.
  • ca  saltabardisses, n m sin. compl.
  • ca  saltabarques, n m sin. compl.
  • ca  saltamurades, n m sin. compl.
  • ca  sorell, n m sin. compl.
  • ca  boixatriades, n m var. ling.
  • ca  cap-sempa, n m var. ling.
  • ca  capsampé, n m var. ling.
  • ca  capsamper, n m var. ling.
  • ca  capsempa, n m var. ling.
  • ca  capsempe, n m var. ling.
  • ca  hermano, n m var. ling.
  • ca  peix de San Francesch, n m var. ling.
  • ca  peix de San Franch, n m var. ling.
  • ca  peix de Sant Franc, n m var. ling.
  • ca  peix de Sant Francesch, n m var. ling.
  • ca  salta-barcas, n m var. ling.
  • ca  salta-bardissas, n m var. ling.
  • ca  salta-muradas, n m var. ling.
  • ca  soréll, n m var. ling.
  • nc  Synodus saurus
  • nc  Salmo saurus var. ling.
  • nc  Saurus lacerta var. ling.
  • nc  Synodus cynereus var. ling.
  • es  peix de S. Franch
  • es  pez de San Francisco
  • fr  poisson-lézard de l'Atlantique
  • en  Atlantic lizardfish

<Peixos > Sinodòntids>