Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).

Basic search

Advanced search

Query text

Condition

Denomination

Note

Definition

Thematic area

Language

Lexical category

Hierarchy

Basic search

Advanced search

Results for "durar" in all thematic areas

mola dura

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

ca mola dura, n f
es muela dura, n f
es piedra dura, n f
fr meule dure, n f
eu harri gogor, n

<Fusteria > Màquines i equips auxiliars>

mossegada del diable

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca mossegada del diable, n f
ca escabiosa, n f alt. sin.
ca escabiosa de bosc, n f alt. sin.
ca escabiosa mossegada, n f alt. sin.
ca fulles de curar llagues, n f pl alt. sin.
ca herba de l'enaiguament, n f alt. sin.
ca herba de la tos, n f alt. sin.
ca herba del jueu, n f alt. sin.
ca herba del mos del diable, n f alt. sin.
ca mossec del diable, n m alt. sin.
ca viuda, n f alt. sin.
ca viuda silvestre, n f alt. sin.
ca viudes bordes, n f pl alt. sin.
ca escabioja, n f var. ling.
ca herba de l'anaigament, n f var. ling.
nc Succisa pratensis Moench
nc Scabiosa succisa L. sin. compl.

<Botànica > dipsacàcies>

mossegada del diable

<Ciències de la vida>

ca mossegada del diable, n f
ca escabiosa, n f alt. sin.
ca escabiosa de bosc, n f alt. sin.
ca escabiosa mossegada, n f alt. sin.
ca fulles de curar llagues, n f pl alt. sin.
ca herba de l'enaiguament, n f alt. sin.
ca herba de la tos, n f alt. sin.
ca herba del jueu, n f alt. sin.
ca herba del mos del diable, n f alt. sin.
ca mossec del diable, n m alt. sin.
ca viuda, n f alt. sin.
ca viuda silvestre, n f alt. sin.
ca viudes bordes, n f pl alt. sin.
ca escabioja, n f var. ling.
ca herba de l'anaigament, n f var. ling.
nc Succisa pratensis Moench
nc Scabiosa succisa L. sin. compl.

<Botànica > dipsacàcies>

neu dura

<Ciències de la Terra>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca neu dura, n f
es nieve dura
fr neige dure
en hard snow

<Neu i esports d'hivern > Nivologia i meteorologia > Neu i mantell nival>

Definition

Neu de gran consistència, que no s'enfonsa, o molt poc, quan es trepitja.

Note

S'oposa a neu tova.

neu dura

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

ca neu dura, n f
es nieve dura
fr neige dure
en hard snow

<Neu i esports d'hivern > Nivologia i meteorologia > Neu i mantell nival>

Definition

Neu de gran consistència, que no s'enfonsa, o molt poc, quan es trepitja.

Note

S'oposa a neu tova.

paparra dura de potes negres

<Zoologia > Insectes>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca paparra dura de potes negres, n f
es garrapata de patas negras
es garrapata del hombro
en black-legged tick
en deer tick
en shoulder tick
nc Ixodes scapularis

<Zoologia > Insectes>

pasta dura

<Indústria paperera>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

ca pasta dura, n f
es pasta dura
fr pâte dure
en hard pulp

<Indústria > Indústria paperera i de les arts gràfiques > Indústria paperera>

pornografia dura

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Portal terminològic valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2023.
<http://www.avl.gva.es/lexicval/ptv>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca pornografia dura, n f
ca porno dur, n m sin. compl.
es porno duro
es pornografía dura
fr hardcore-porno
fr pornographie dure
fr pornographie hard
fr pornographie hardcore
en hardcore
en hardcore porn
en hardcore pornography

Definition

Gènere pornogràfic en què es mostren o es descriuen actes sexuals explícits, generalment de forma detallada.

ripoll

<Ciències de la vida>

ca ripoll, n m
ca herba nuosa, n f sin. compl.
ca albellatge de cadernera, n m alt. sin.
ca arrastamora, n f alt. sin.
ca arròs de pardalet, n m alt. sin.
ca brossa de canonet, n f alt. sin.
ca brossa de conill, n f alt. sin.
ca brossa de nuc, n f alt. sin.
ca brossa dura, n f alt. sin.
ca brossa gitana, n f alt. sin.
ca carritxó, n m alt. sin.
ca coa de cavall, n f alt. sin.
ca fenàs, n m alt. sin.
ca fenàs de canonet, n m alt. sin.
ca fenàs de l'arrosset, n m alt. sin.
ca fenàs de palera, n m alt. sin.
ca fenàs del nuc, n m alt. sin.
ca fenàs multiflor, n m alt. sin.
ca fenollet, n m alt. sin.
ca herba de burro, n f alt. sin.
ca herba de cadernera, n f alt. sin.
ca herba de canut, n f alt. sin.
ca herba de cementiri, n f alt. sin.
ca herba de gitano, n f alt. sin.
ca herba de marge, n f alt. sin.
ca herba de nuc, n f alt. sin.
ca herba de palera, n f alt. sin.
ca herba del nuguet, n f alt. sin.
ca herba lluent, n f alt. sin.
ca herba nuc, n f alt. sin.
ca herba nucs, n f alt. sin.
ca herba nugosa, n f alt. sin.
ca herba prima, n f alt. sin.
ca llavor de cadernera, n f alt. sin.
ca llistó de marge, n m alt. sin.
ca menjamatxo, n m/f alt. sin.
ca menjar d'ase, n m alt. sin.
ca mill voracamí, n m alt. sin.
ca mosquitets (tija florida), n m pl alt. sin.
ca nuadella, n f alt. sin.
ca nugadella, n f alt. sin.
ca nugagavella, n f alt. sin.
ca nugatella, n f alt. sin.
ca nugavella, n f alt. sin.
ca nuguet, n m alt. sin.
ca ripoll comú, n m alt. sin.
ca segamans, n f alt. sin.
ca tremolosa, n f alt. sin.
ca alpiste bord, n m var. ling.
ca ambelatge de cagarnera, n m var. ling.
ca arrasta-mora, n f var. ling.
ca arrastramores, n f pl var. ling.
ca carritjó, n m var. ling.
ca herba de cagarnera, n f var. ling.
ca herba lluenta, n f var. ling.
ca herba nigà, n f var. ling.
ca llaor de cagarnera, n f var. ling.
ca nogadella, n f var. ling.
ca nogarella, n f var. ling.
ca novadella, n f var. ling.
ca nugaella, n f var. ling.
ca nyugaella, n f var. ling.
ca triguera, n f var. ling.
nc Oryzopsis miliacea (L.) Asch. et Graebn.
nc Piptatherum miliaceum (L.) Coss. sin. compl.
nc Piptatherum multiflorum (Cav.) P. Beauv. var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Note

La denominació herba nigà ('herba nigada') prové de nigar (<lligar, potser amb creuament amb nugar 'nuar, fer nucs o nusos').

ripoll

<Botànica>

ca ripoll, n m
ca herba nuosa, n f sin. compl.
ca albellatge de cadernera, n m alt. sin.
ca arrastamora, n f alt. sin.
ca arròs de pardalet, n m alt. sin.
ca brossa de canonet, n f alt. sin.
ca brossa de conill, n f alt. sin.
ca brossa de nuc, n f alt. sin.
ca brossa dura, n f alt. sin.
ca brossa gitana, n f alt. sin.
ca carritxó, n m alt. sin.
ca coa de cavall, n f alt. sin.
ca fenàs, n m alt. sin.
ca fenàs de canonet, n m alt. sin.
ca fenàs de l'arrosset, n m alt. sin.
ca fenàs de palera, n m alt. sin.
ca fenàs del nuc, n m alt. sin.
ca fenàs multiflor, n m alt. sin.
ca fenollet, n m alt. sin.
ca herba de burro, n f alt. sin.
ca herba de cadernera, n f alt. sin.
ca herba de canut, n f alt. sin.
ca herba de cementiri, n f alt. sin.
ca herba de gitano, n f alt. sin.
ca herba de marge, n f alt. sin.
ca herba de nuc, n f alt. sin.
ca herba de palera, n f alt. sin.
ca herba del nuguet, n f alt. sin.
ca herba lluent, n f alt. sin.
ca herba nuc, n f alt. sin.
ca herba nucs, n f alt. sin.
ca herba nugosa, n f alt. sin.
ca herba prima, n f alt. sin.
ca llavor de cadernera, n f alt. sin.
ca llistó de marge, n m alt. sin.
ca menjamatxo, n m/f alt. sin.
ca menjar d'ase, n m alt. sin.
ca mill voracamí, n m alt. sin.
ca mosquitets (tija florida), n m pl alt. sin.
ca nuadella, n f alt. sin.
ca nugadella, n f alt. sin.
ca nugagavella, n f alt. sin.
ca nugatella, n f alt. sin.
ca nugavella, n f alt. sin.
ca nuguet, n m alt. sin.
ca ripoll comú, n m alt. sin.
ca segamans, n f alt. sin.
ca tremolosa, n f alt. sin.
ca alpiste bord, n m var. ling.
ca ambelatge de cagarnera, n m var. ling.
ca arrasta-mora, n f var. ling.
ca arrastramores, n f pl var. ling.
ca carritjó, n m var. ling.
ca herba de cagarnera, n f var. ling.
ca herba lluenta, n f var. ling.
ca herba nigà, n f var. ling.
ca llaor de cagarnera, n f var. ling.
ca nogadella, n f var. ling.
ca nogarella, n f var. ling.
ca novadella, n f var. ling.
ca nugaella, n f var. ling.
ca nyugaella, n f var. ling.
ca triguera, n f var. ling.
nc Oryzopsis miliacea (L.) Asch. et Graebn.
nc Piptatherum miliaceum (L.) Coss. sin. compl.
nc Piptatherum multiflorum (Cav.) P. Beauv. var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Note

La denominació herba nigà ('herba nigada') prové de nigar (<lligar, potser amb creuament amb nugar 'nuar, fer nucs o nusos').