Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "entendre" in all thematic areas

ametller ametller

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ametller, n m
  • ca  ametla (fruit), n f sin. compl.
  • ca  ametla (llavor), n f sin. compl.
  • ca  ametler, n m sin. compl.
  • ca  ametlla (fruit), n f sin. compl.
  • ca  ametlla (llavor), n f sin. compl.
  • ca  ametlló (fruit tendre), n m sin. compl.
  • ca  alzina d'ametlles, n f alt. sin.
  • ca  ametler comú, n m alt. sin.
  • ca  ametlla, n f alt. sin.
  • ca  ametllers, n m pl alt. sin.
  • ca  ametlles dolces (llavor), n f pl alt. sin.
  • ca  ametlló (fruit), n m alt. sin.
  • ca  ametlló (llavor), n m alt. sin.
  • ca  ametllons (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  almelda, n f var. ling.
  • ca  almeler, n m var. ling.
  • ca  almeller, n m var. ling.
  • ca  almetla, n f var. ling.
  • ca  almetler, n m var. ling.
  • ca  amaller, n m var. ling.
  • ca  amédola, n f var. ling.
  • ca  amela, n f var. ling.
  • ca  amelder, n m var. ling.
  • ca  ameler, n m var. ling.
  • ca  amel·ler, n m var. ling.
  • ca  amendula (fruit), n f var. ling.
  • ca  amenla, n f var. ling.
  • ca  amenles, n f pl var. ling.
  • ca  amerler, n m var. ling.
  • ca  armela, n f var. ling.
  • ca  armela (fruit), n f var. ling.
  • ca  armelé, n m var. ling.
  • ca  armeler, n m var. ling.
  • ca  armella (fruit), n f var. ling.
  • ca  atmel·ler, n m var. ling.
  • ca  atmetlla, n f var. ling.
  • ca  atmetller, n m var. ling.
  • ca  atmetlló (fruit tendre), n m var. ling.
  • ca  aumetler, n m var. ling.
  • ca  aumetllé, n m var. ling.
  • ca  encina d'amenles, n f var. ling.
  • ca  mel·lé, n m var. ling.
  • ca  mel·ler, n m var. ling.
  • ca  metla, n f var. ling.
  • ca  metler, n m var. ling.
  • nc  Prunus dulcis (Mill.) D.A. Webb
  • nc  Amygdalus communis L. sin. compl.
  • nc  Amygdalus dulcis Mill. var. ling.
  • nc  Prunus amygdalus Batsch var. ling.
  • nc  Prunus communis (L.) Arcang. var. ling.

<Botànica > rosàcies>

Note

  • MASCLANS recull les denominacions ametller d'ametlles dolces i ametller dolç per a la var. dulcis («el d'ús corrent, d'ametlles comestibles»), i ametller agre i ametller amarg per a la var. amara (DC.) Buchheim («d'ametlles amargues»). També indica que hi ha nombroses subvarietats conreades: blanqueta, cresteta, desmai (llargueta), esperança forta, marcona, mollar de Tarragona, pasquala, poteta o victòria, entre d'altres.
Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ametller, n m
  • ca  ametla (fruit), n f sin. compl.
  • ca  ametla (llavor), n f sin. compl.
  • ca  ametler, n m sin. compl.
  • ca  ametlla (fruit), n f sin. compl.
  • ca  ametlla (llavor), n f sin. compl.
  • ca  ametlló (fruit tendre), n m sin. compl.
  • ca  alzina d'ametlles, n f alt. sin.
  • ca  ametler comú, n m alt. sin.
  • ca  ametlla, n f alt. sin.
  • ca  ametllers, n m pl alt. sin.
  • ca  ametlles dolces (llavor), n f pl alt. sin.
  • ca  ametlló (fruit), n m alt. sin.
  • ca  ametlló (llavor), n m alt. sin.
  • ca  ametllons (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  almelda, n f var. ling.
  • ca  almeler, n m var. ling.
  • ca  almeller, n m var. ling.
  • ca  almetla, n f var. ling.
  • ca  almetler, n m var. ling.
  • ca  amaller, n m var. ling.
  • ca  amédola, n f var. ling.
  • ca  amela, n f var. ling.
  • ca  amelder, n m var. ling.
  • ca  ameler, n m var. ling.
  • ca  amel·ler, n m var. ling.
  • ca  amendula (fruit), n f var. ling.
  • ca  amenla, n f var. ling.
  • ca  amenles, n f pl var. ling.
  • ca  amerler, n m var. ling.
  • ca  armela, n f var. ling.
  • ca  armela (fruit), n f var. ling.
  • ca  armelé, n m var. ling.
  • ca  armeler, n m var. ling.
  • ca  armella (fruit), n f var. ling.
  • ca  atmel·ler, n m var. ling.
  • ca  atmetlla, n f var. ling.
  • ca  atmetller, n m var. ling.
  • ca  atmetlló (fruit tendre), n m var. ling.
  • ca  aumetler, n m var. ling.
  • ca  aumetllé, n m var. ling.
  • ca  encina d'amenles, n f var. ling.
  • ca  mel·lé, n m var. ling.
  • ca  mel·ler, n m var. ling.
  • ca  metla, n f var. ling.
  • ca  metler, n m var. ling.
  • nc  Prunus dulcis (Mill.) D.A. Webb
  • nc  Amygdalus communis L. sin. compl.
  • nc  Amygdalus dulcis Mill. var. ling.
  • nc  Prunus amygdalus Batsch var. ling.
  • nc  Prunus communis (L.) Arcang. var. ling.

<Botànica > rosàcies>

Note

  • MASCLANS recull les denominacions ametller d'ametlles dolces i ametller dolç per a la var. dulcis («el d'ús corrent, d'ametlles comestibles»), i ametller agre i ametller amarg per a la var. amara (DC.) Buchheim («d'ametlles amargues»). També indica que hi ha nombroses subvarietats conreades: blanqueta, cresteta, desmai (llargueta), esperança forta, marcona, mollar de Tarragona, pasquala, poteta o victòria, entre d'altres.
Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  ampliar, v tr
  • ca  estendre, v tr sin. compl.
  • es  ampliar
  • es  extender
  • en  extend, to

<Matemàtiques>

amplitud amplitud

<Matemàtiques > Estadística>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'estadística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 98 p. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-10-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  amplitud, n f
  • ca  recorregut, n m sin. compl.
  • es  amplitud
  • es  recorrido
  • fr  étendue
  • en  range

<Matemàtiques > Estadística>

Definition
Diferència entre el valor màxim i el valor mínim que adopta una variable.
amplitud amplitud

<Matemàtiques > Estadística>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'estadística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 98 p. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-10-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  amplitud, n f
  • ca  recorregut, n m sin. compl.
  • es  amplitud
  • es  recorrido
  • fr  étendue
  • en  range

<Matemàtiques > Estadística>

Definition
Diferència entre el valor màxim i el valor mínim que adopta una variable.
amplitud amplitud

<Economia > Finances > Mercats financers>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ECONOMIA I FINANCES; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mercats financers [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/23/>

  • ca  amplitud, n f
  • ca  recorregut, n m sin. compl.
  • es  amplitud
  • es  recorrido
  • fr  étendue
  • en  range
  • en  trading range

<Mercats financers > Anàlisi d'actius i emissors>

Definition
Diferència entre la cotització més alta i la més baixa d'un valor en un període de temps determinat.
amplitud d'un interval nominal d'indicacions amplitud d'un interval nominal d'indicacions

<Ciències de la salut>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ CATALANA DE CIÈNCIES DE LABORATORI CLÍNIC. Vocabulari internacional de metrologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/192/>
La terminologia catalana del vocabulari està extreta de la traducció al català del Vocabulari internacional de metrologia. Conceptes fonamentals i generals i termes associats, 3a ed. (VIM3), feta per l'Associació Catalana de Ciències de Laboratori Clínic amb l'assessorament terminològic del TERMCAT i publicada l'any 2012.

La llengua cod indica el codi de referència que té cada terme en l'obra en paper.

  • ca  amplitud d'un interval nominal d'indicacions, n f
  • es  amplitud de un intervalo nominal de indicaciones
  • es  amplitud nominal sin. compl.
  • fr  étendue de mesure
  • fr  étendue nominale sin. compl.
  • pt  gama
  • pt  gama de medição; gama nominal sin. compl.
  • en  range of a nominal indication interval
  • cod  4.5

<Metrologia > Propietats dels dispositius de mesura>

Definition
Valor absolut de la diferència entre els valors extrems d'un interval nominal d'indicacions.
amplitud d'un interval nominal d'indicacions amplitud d'un interval nominal d'indicacions

<Física > Metrologia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ CATALANA DE CIÈNCIES DE LABORATORI CLÍNIC. Vocabulari internacional de metrologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/192/>
La terminologia catalana del vocabulari està extreta de la traducció al català del Vocabulari internacional de metrologia. Conceptes fonamentals i generals i termes associats, 3a ed. (VIM3), feta per l'Associació Catalana de Ciències de Laboratori Clínic amb l'assessorament terminològic del TERMCAT i publicada l'any 2012.

La llengua cod indica el codi de referència que té cada terme en l'obra en paper.

  • ca  amplitud d'un interval nominal d'indicacions, n f
  • es  amplitud de un intervalo nominal de indicaciones
  • es  amplitud nominal sin. compl.
  • fr  étendue de mesure
  • fr  étendue nominale sin. compl.
  • pt  gama
  • pt  gama de medição; gama nominal sin. compl.
  • en  range of a nominal indication interval
  • cod  4.5

<Metrologia > Propietats dels dispositius de mesura>

Definition
Valor absolut de la diferència entre els valors extrems d'un interval nominal d'indicacions.
apagar la calç apagar la calç

<Operacions i processos de la pell>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  apagar la calç, v intr
  • es  apagar la cal
  • fr  éteindre la chaux
  • en  slake lime, to

<Indústria > Indústria de la pell > Operacions i processos de la pell>

atendre atendre

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  atendre, v tr
  • es  atender, v tr
  • fr  s'occuper de, v tr
  • pt  atender, v tr
  • en  serve, to, v tr

<Grans Magatzems > Expressions útils > Paraules i expressions usuals>