Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cua d'euga, n f
ca ensopegall, n m alt. sin.
ca ensopegall vulgar, n m alt. sin.
ca ensopegalls, n m pl alt. sin.
ca ensopegueres, n f pl alt. sin.
ca herba de mal de pedra, n f alt. sin.
ca herba del salobre, n f alt. sin.
ca limònium, n m alt. sin.
ca lletuga de mallada, n f alt. sin.
ca lletuga de saladar, n f alt. sin.
ca patarres, n f pl alt. sin.
ca topacà, n m alt. sin.
ca herva de mal de pedra, n f var. ling.
nc Limonium narbonense Mill.
nc Limonium vulgare Mill. subsp. serotinum (Rchb.) Gams sin. compl.
nc Statice limonium L. sin. compl.
nc Statice serotina Rchb. sin. compl.

<Botànica > plumbaginàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cua de cavall, n f
ca equiset, n m sin. compl.
ca herba estanyera, n f sin. compl.
ca trompera d'aigua, n f sin. compl.
ca asprella, n f alt. sin.
ca cabellera de serp, n f alt. sin.
ca coa de cavall, n f alt. sin.
ca coa de rossí, n f alt. sin.
ca cua d'euga, n f alt. sin.
ca cua de guilla, n f alt. sin.
ca cua de guineu, n f alt. sin.
ca cua de rossí, n f alt. sin.
ca herba nuada, n f alt. sin.
ca junça de lluquet, n f alt. sin.
ca munta i desmunta, n f alt. sin.
ca pa de burro, n m alt. sin.
ca pinets, n m pl alt. sin.
ca sangnua, n f alt. sin.
ca trencanua, n f alt. sin.
ca coua de caball, n f var. ling.
ca coua de rossí, n f var. ling.
ca salnua, n f var. ling.
nc Equisetum sp. pl.

<Botànica > equisetàcies>

Note

1. Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
2. Respecte de la denominació sangnua, MASCLANS indica que, segons el botànic Costa i Vayreda, s'atribueix només a Equisetum arvense.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cua de cavall, n f
ca equiset, n m sin. compl.
ca herba estanyera, n f sin. compl.
ca trompera d'aigua, n f sin. compl.
ca asprella, n f alt. sin.
ca cabellera de serp, n f alt. sin.
ca coa de cavall, n f alt. sin.
ca coa de rossí, n f alt. sin.
ca cua d'euga, n f alt. sin.
ca cua de guilla, n f alt. sin.
ca cua de guineu, n f alt. sin.
ca cua de rossí, n f alt. sin.
ca herba nuada, n f alt. sin.
ca junça de lluquet, n f alt. sin.
ca munta i desmunta, n f alt. sin.
ca pa de burro, n m alt. sin.
ca pinets, n m pl alt. sin.
ca sangnua, n f alt. sin.
ca trencanua, n f alt. sin.
ca coua de caball, n f var. ling.
ca coua de rossí, n f var. ling.
ca salnua, n f var. ling.
nc Equisetum sp. pl.

<Botànica > equisetàcies>

Note

1. Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
2. Respecte de la denominació sangnua, MASCLANS indica que, segons el botànic Costa i Vayreda, s'atribueix només a Equisetum arvense.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cua de cavall grossa, n f
ca asprella, n f alt. sin.
ca aspreta, n f alt. sin.
ca besnuga, n f alt. sin.
ca coa de cavall, n f alt. sin.
ca coa de cavall gran, n f alt. sin.
ca coa de cavall grossa, n f alt. sin.
ca coa de rossí, n f alt. sin.
ca cua d'egua, n f alt. sin.
ca cua d'euga, n f alt. sin.
ca cua de cavall, n f alt. sin.
ca cua de guilla, n f alt. sin.
ca cua de mula, n f alt. sin.
ca cua de rossí, n f alt. sin.
ca equiset màxim, n m alt. sin.
ca herba estanyera, n f alt. sin.
ca junça de lluquet, n f alt. sin.
ca pinets, n m pl alt. sin.
ca sangnua, n f alt. sin.
ca tallapedres de torrent, n f alt. sin.
ca trencanua, n f alt. sin.
nc Equisetum telmateia Ehrh.
nc Equisetum maximum Lam. var. ling.

<Botànica > equisetàcies>

Note

Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cua de cavall grossa, n f
ca asprella, n f alt. sin.
ca aspreta, n f alt. sin.
ca besnuga, n f alt. sin.
ca coa de cavall, n f alt. sin.
ca coa de cavall gran, n f alt. sin.
ca coa de cavall grossa, n f alt. sin.
ca coa de rossí, n f alt. sin.
ca cua d'egua, n f alt. sin.
ca cua d'euga, n f alt. sin.
ca cua de cavall, n f alt. sin.
ca cua de guilla, n f alt. sin.
ca cua de mula, n f alt. sin.
ca cua de rossí, n f alt. sin.
ca equiset màxim, n m alt. sin.
ca herba estanyera, n f alt. sin.
ca junça de lluquet, n f alt. sin.
ca pinets, n m pl alt. sin.
ca sangnua, n f alt. sin.
ca tallapedres de torrent, n f alt. sin.
ca trencanua, n f alt. sin.
nc Equisetum telmateia Ehrh.
nc Equisetum maximum Lam. var. ling.

<Botànica > equisetàcies>

Note

Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cua de cavall petita, n f
ca asprella, n f alt. sin.
ca aspreta, n f alt. sin.
ca canella, n f alt. sin.
ca canudets, n m pl alt. sin.
ca canuts, n m pl alt. sin.
ca coa de cavall, n f alt. sin.
ca coa de cavall petita, n f alt. sin.
ca coa de fardatxo, n f alt. sin.
ca cua d'euga, n f alt. sin.
ca cua de cavall, n f alt. sin.
ca cua de cavall de séquia, n f alt. sin.
ca cua de guilla, n f alt. sin.
ca cua de rata, n f alt. sin.
ca cuadella, n f alt. sin.
ca equiset, n m alt. sin.
ca equiset arvense, n m alt. sin.
ca escuraplata, n f alt. sin.
ca estanyera, n f alt. sin.
ca floreta, n f alt. sin.
ca herba de l'hemorràgia, n f alt. sin.
ca herba estanyera, n f alt. sin.
ca herba fina, n f alt. sin.
ca herba presseguera, n f alt. sin.
ca herba prima, n f alt. sin.
ca nuguet, n m alt. sin.
ca nusets, n m pl alt. sin.
ca piparrera, n f alt. sin.
ca rellotgets, n m pl alt. sin.
ca sangnua, n f alt. sin.
ca coua d'egu, n f var. ling.
ca coua de cavall, n f var. ling.
ca cua de cavall de sèquia, n f var. ling.
ca nudé, n m var. ling.
ca rabo de cavall, n m var. ling.
ca rabo de gat, n m var. ling.
ca salnua, n f var. ling.
nc Equisetum arvense L.

<Botànica > equisetàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cua de cavall petita, n f
ca asprella, n f alt. sin.
ca aspreta, n f alt. sin.
ca canella, n f alt. sin.
ca canudets, n m pl alt. sin.
ca canuts, n m pl alt. sin.
ca coa de cavall, n f alt. sin.
ca coa de cavall petita, n f alt. sin.
ca coa de fardatxo, n f alt. sin.
ca cua d'euga, n f alt. sin.
ca cua de cavall, n f alt. sin.
ca cua de cavall de séquia, n f alt. sin.
ca cua de guilla, n f alt. sin.
ca cua de rata, n f alt. sin.
ca cuadella, n f alt. sin.
ca equiset, n m alt. sin.
ca equiset arvense, n m alt. sin.
ca escuraplata, n f alt. sin.
ca estanyera, n f alt. sin.
ca floreta, n f alt. sin.
ca herba de l'hemorràgia, n f alt. sin.
ca herba estanyera, n f alt. sin.
ca herba fina, n f alt. sin.
ca herba presseguera, n f alt. sin.
ca herba prima, n f alt. sin.
ca nuguet, n m alt. sin.
ca nusets, n m pl alt. sin.
ca piparrera, n f alt. sin.
ca rellotgets, n m pl alt. sin.
ca sangnua, n f alt. sin.
ca coua d'egu, n f var. ling.
ca coua de cavall, n f var. ling.
ca cua de cavall de sèquia, n f var. ling.
ca nudé, n m var. ling.
ca rabo de cavall, n m var. ling.
ca rabo de gat, n m var. ling.
ca salnua, n f var. ling.
nc Equisetum arvense L.

<Botànica > equisetàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

ca egua, n f
ca euga, n f sin. compl.
es yegua
fr jument
en mare

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definition

Femella del cavall, que s'explota per la carn, el treball i com a animal de sella.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

ca egua, n f
ca euga, n f sin. compl.
es yegua
fr jument
en mare

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definition

Femella del cavall, que s'explota per la carn, el treball i com a animal de sella.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>

ca erga omnes, adj
es erga omnes
fr erga omnes
en erga omnes

<Negociació col·lectiva > Conceptes generals>

Definition

Dit de la norma, el fet o l'acte jurídic que té efecte directament sobre tots els treballadors i empresaris inclosos al seu àmbit d'aplicació respectiu.

Basic search

Advanced search

Results for "eruga" in all thematic areas

Note

Note

Note

Note

Definition

Definition

Definition