Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "eruga" in all thematic areas
<Dret internacional > Dret internacional públic>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca obligació erga omnes, n f
- es obligación erga omnes
- fr obligation erga omnes
- en obligation erga omnes
<Dret internacional > Dret internacional públic>
Definition
Note
- Erga omnes significa, literalment,`en relació amb tots´.
<Zoologia > Insectes>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca papallona abella, n f
- es abejilla del álamo y del chopo, n f
- es oruga perforadora de chopos, n f
- fr papillon frelon, n m
- fr sésie du peuplier, n f
- en hornet clearwing, n
- en hornet moth, n
- nc Aegeria apiformis
- nc Sesia apiformis
<Zoologia > Insectes>
Note
- Insecte de la família dels sèsids.
<Zoologia > Insectes>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca papallona nocturna cuabruna, n f
- es mariposa lagarta cola parda, n f
- es oruga de zurrón, n f
- fr cul-brun, n m
- en brown-tail, n
- en brown-tail moth, n
- nc Euproctis chrysorrhoea
<Zoologia > Insectes>
Definition
<Zoologia > Insectes>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca pedraferit de les lletereses, n m
- ca esfinx de les lletereses, n f sin. compl.
- es oruga de la esfinge de las lechetreznas
- fr cheuille du sphinx de l'euphorbe
- en spurge hawk caterpillar
- nc Hyles euphorbiae
<Zoologia > Insectes>
Definition
<Zoologia > Insectes>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca pedraferit de les patateres, n m
- es oruga de la esfinge de la calavera
- fr cheuille du sphinx à tête de mort
- en death's-head hawk caterpillar
<Zoologia > Insectes>
Definition
<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca plec palatí transvers, n m
- ca plec palatí, n m sin. compl.
- ca ruga palatina, n f sin. compl.
- es pliegue palatino transverso
- fr crête palatine
- fr crête palatine transversale
- en palatine fold
- en palatine ruga
- en transverse palatine fold
<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>
<Ciències de la salut > Anatomia humana>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>
- ca plec palatí transvers, n m
- ca plec palatí, n m sin. compl.
- ca ruga palatina, n f sin. compl.
- es pliegue palatino transverso
- en palatine fold
- en palatine ruga
- en transverse palatine fold
- TA plica palatina
- TA plica palatina transversa
- TA ruga palatina sin. compl.
<Anatomia>
<Anatomia > Òrgans i sistemes>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca plec palatí transvers, n m
- ca plec palatí, n m sin. compl.
- ca ruga palatina, n f sin. compl.
- es pliegue palatino transverso, n m
- fr crête palatine, n f
- fr crête palatine transversale, n f
- en palatine fold, n
- en palatine ruga, n
- en transverse palatine fold, n
- TA plica palatina
- TA plica palatina transversa
- TA ruga palatina
<Anatomia > Òrgans i sistemes>
Definition
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca pota de cavall, n f
- ca fàrfara, n f sin. compl.
- ca fill abans que el pare, n m sin. compl.
- ca peu d'ase, n m sin. compl.
- ca peu de cavall, n m sin. compl.
- ca peu de mula, n m sin. compl.
- ca pota d'euga, n f sin. compl.
- ca pota de bou, n f sin. compl.
- ca tussílag, n m sin. compl.
- ca ungla d'ase, n f sin. compl.
- ca ungla de cavall, n f sin. compl.
- ca barretera, n f alt. sin.
- ca fill que mata el pare, n m alt. sin.
- ca filla abans que la mare, n f alt. sin.
- ca fills abans que el pare, n m pl alt. sin.
- ca fulles de vellut, n f pl alt. sin.
- ca peu d'egua, n m alt. sin.
- ca peu d'euga, n m alt. sin.
- ca pota de burro, n f alt. sin.
- ca pota de mula, n f alt. sin.
- ca pota de potro, n f alt. sin.
- ca potes d'ase, n f pl alt. sin.
- ca potes de cavall, n f pl alt. sin.
- ca potes de mula, n f pl alt. sin.
- ca ungla de burro, n f alt. sin.
- ca farfara, n f var. ling.
- ca filla abans del pare, n f var. ling.
- ca fills-abans-que-pare, n m pl var. ling.
- ca tussilag, n m var. ling.
- nc Tussilago farfara L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
Note
- En relació amb la denominació pota de potro, en algunes àrees potro és un arcaisme, més que no pas un castellanisme.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca pota de cavall, n f
- ca fàrfara, n f sin. compl.
- ca fill abans que el pare, n m sin. compl.
- ca peu d'ase, n m sin. compl.
- ca peu de cavall, n m sin. compl.
- ca peu de mula, n m sin. compl.
- ca pota d'euga, n f sin. compl.
- ca pota de bou, n f sin. compl.
- ca tussílag, n m sin. compl.
- ca ungla d'ase, n f sin. compl.
- ca ungla de cavall, n f sin. compl.
- ca barretera, n f alt. sin.
- ca fill que mata el pare, n m alt. sin.
- ca filla abans que la mare, n f alt. sin.
- ca fills abans que el pare, n m pl alt. sin.
- ca fulles de vellut, n f pl alt. sin.
- ca peu d'egua, n m alt. sin.
- ca peu d'euga, n m alt. sin.
- ca pota de burro, n f alt. sin.
- ca pota de mula, n f alt. sin.
- ca pota de potro, n f alt. sin.
- ca potes d'ase, n f pl alt. sin.
- ca potes de cavall, n f pl alt. sin.
- ca potes de mula, n f pl alt. sin.
- ca ungla de burro, n f alt. sin.
- ca farfara, n f var. ling.
- ca filla abans del pare, n f var. ling.
- ca fills-abans-que-pare, n m pl var. ling.
- ca tussilag, n m var. ling.
- nc Tussilago farfara L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
Note
- En relació amb la denominació pota de potro, en algunes àrees potro és un arcaisme, més que no pas un castellanisme.
