Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "escor��a" in all thematic areas
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca canyeller blanc, n m
- ca canyella blanca (escorça), n f sin. compl.
- ca canyella blanca, n f alt. sin.
- nc Canella winteriana Gaertn.
- nc Canella alba Murray var. ling.
<Botànica > canel·làcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca canyeller blanc, n m
- ca canyella blanca (escorça), n f sin. compl.
- ca canyella blanca, n f alt. sin.
- nc Canella winteriana Gaertn.
- nc Canella alba Murray var. ling.
<Botànica > canel·làcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca canyeller de la Xina, n m
- ca canyella de la Xina (escorça), n f sin. compl.
- ca canyella (escorça), n f alt. sin.
- ca canyeller de Xina, n m alt. sin.
- nc Cinnamomum aromaticum Nees
- nc Cinnamomum cassia auct. var. ling.
<Botànica > lauràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca canyeller de la Xina, n m
- ca canyella de la Xina (escorça), n f sin. compl.
- ca canyella (escorça), n f alt. sin.
- ca canyeller de Xina, n m alt. sin.
- nc Cinnamomum aromaticum Nees
- nc Cinnamomum cassia auct. var. ling.
<Botànica > lauràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cap-roig, n m
- ca cap de drac, n m sin. compl.
- ca escorpí, n m sin. compl.
- ca escórpora, n f sin. compl.
- ca escórpora de cap roig, n f sin. compl.
- ca escórpora de fang, n f sin. compl.
- ca escórpora de fonera, n f sin. compl.
- ca escórpora dels bruts, n f sin. compl.
- ca escórpora groga, n f sin. compl.
- ca escórpora roja, n f sin. compl.
- ca gallina, n f sin. compl.
- ca gallina de mar, n f sin. compl.
- ca gallina de penegal, n f sin. compl.
- ca gallineta, n f sin. compl.
- ca penegal, n m sin. compl.
- ca polla, n f sin. compl.
- ca polla d'alguer, n f sin. compl.
- ca polla de mar, n f sin. compl.
- ca raina, n f sin. compl.
- ca rascassa, n f sin. compl.
- ca rascla, n f sin. compl.
- ca rasclot, n m sin. compl.
- ca roja, n f sin. compl.
- ca rufí, n m sin. compl.
- ca ca-roig, n m var. ling.
- ca ca-rotgell, n m var. ling.
- ca ca-rotgí, n m var. ling.
- ca calroig, n m var. ling.
- ca cap roig, n m var. ling.
- ca capo, n m var. ling.
- ca capròtj, n m var. ling.
- ca cavet, n m var. ling.
- ca ciprino, n m var. ling.
- ca escorcho, n m var. ling.
- ca escorpa, n f var. ling.
- ca escorpa roja, n f var. ling.
- ca escorpena, n f var. ling.
- ca escorpena roja, n f var. ling.
- ca escorpi, n m var. ling.
- ca escòrpora, n f var. ling.
- ca escorpora de fonera, n f var. ling.
- ca gallina de panegal, n f var. ling.
- ca panegal, n m var. ling.
- ca rascasa, n f var. ling.
- ca rayna, n f var. ling.
- ca rotja, n f var. ling.
- nc Scorpaena scrofa
- nc Scorpaena lutea var. ling.
- nc Scorpaena scrofra var. ling.
- nc Scorpaena scropha var. ling.
- nc Scorpaera scrofa var. ling.
- es araña
- es cabracho
- es escorpena
- es escórpena
- es escorpina
- es raño
- es rascacio
- fr rascasse rouge
- it scorfano rosso
- en grooper
- en large-scaled scorpion fish
- en red scorpionfish
- de Grouper
- de Roter Drachenkopf
<Peixos > Escorpènids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cap-roig, n m
- ca cap de drac, n m sin. compl.
- ca escorpí, n m sin. compl.
- ca escórpora, n f sin. compl.
- ca escórpora de cap roig, n f sin. compl.
- ca escórpora de fang, n f sin. compl.
- ca escórpora de fonera, n f sin. compl.
- ca escórpora dels bruts, n f sin. compl.
- ca escórpora groga, n f sin. compl.
- ca escórpora roja, n f sin. compl.
- ca gallina, n f sin. compl.
- ca gallina de mar, n f sin. compl.
- ca gallina de penegal, n f sin. compl.
- ca gallineta, n f sin. compl.
- ca penegal, n m sin. compl.
- ca polla, n f sin. compl.
- ca polla d'alguer, n f sin. compl.
- ca polla de mar, n f sin. compl.
- ca raina, n f sin. compl.
- ca rascassa, n f sin. compl.
- ca rascla, n f sin. compl.
- ca rasclot, n m sin. compl.
- ca roja, n f sin. compl.
- ca rufí, n m sin. compl.
- ca ca-roig, n m var. ling.
- ca ca-rotgell, n m var. ling.
- ca ca-rotgí, n m var. ling.
- ca calroig, n m var. ling.
- ca cap roig, n m var. ling.
- ca capo, n m var. ling.
- ca capròtj, n m var. ling.
- ca cavet, n m var. ling.
- ca ciprino, n m var. ling.
- ca escorcho, n m var. ling.
- ca escorpa, n f var. ling.
- ca escorpa roja, n f var. ling.
- ca escorpena, n f var. ling.
- ca escorpena roja, n f var. ling.
- ca escorpi, n m var. ling.
- ca escòrpora, n f var. ling.
- ca escorpora de fonera, n f var. ling.
- ca gallina de panegal, n f var. ling.
- ca panegal, n m var. ling.
- ca rascasa, n f var. ling.
- ca rayna, n f var. ling.
- ca rotja, n f var. ling.
- nc Scorpaena scrofa
- nc Scorpaena lutea var. ling.
- nc Scorpaena scrofra var. ling.
- nc Scorpaena scropha var. ling.
- nc Scorpaera scrofa var. ling.
- es araña
- es cabracho
- es escorpena
- es escórpena
- es escorpina
- es raño
- es rascacio
- fr rascasse rouge
- it scorfano rosso
- en grooper
- en large-scaled scorpion fish
- en red scorpionfish
- de Grouper
- de Roter Drachenkopf
<Peixos > Escorpènids>
<Indústria > Indústria de la pell>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca capa superior d'escorça, n f
- es capa superior de corteza
<Indústria > Indústria de la pell>
Definition
Note
- Noció obsoleta.
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca captinyós, n m
- ca cadernera, n f sin. compl.
- ca cap vermellós, n m sin. compl.
- ca escorpinyola, n f sin. compl.
- ca escorpinyot de fons, n m sin. compl.
- ca escórpora, n f sin. compl.
- ca escórpora de cap tinyós, n f sin. compl.
- ca escórpora de fang, n f sin. compl.
- ca escórpora de roquer, n f sin. compl.
- ca rasclot, n m sin. compl.
- ca rufina, n f sin. compl.
- ca tiraguisó, n m sin. compl.
- ca ullot, n m sin. compl.
- ca cadarnera, n f var. ling.
- ca cap tinyós, n m var. ling.
- ca cap vermellos, n m var. ling.
- ca cap-tinyos, n m var. ling.
- ca cap-tinyós, n m var. ling.
- ca escorpa de fang, n f var. ling.
- ca escorpora de roques, n f var. ling.
- ca rascaso, n m var. ling.
- ca resclot, n m var. ling.
- ca uot, n m var. ling.
- nc Scorpaena notata
- nc Scorpaena notata afimbria var. ling.
- nc Scorpaena ustulata var. ling.
- es escorpaena
- es escorpora
- es escórpora
- es rascacio
- es raya bramante
- es raya pintada
- fr petite rascasse
- fr rascasse pustuleuse
- en small grooper
- en small red scorpion fish
- en small red scorpionfish
- de kleiner roter
<Peixos > Escorpènids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca captinyós, n m
- ca cadernera, n f sin. compl.
- ca cap vermellós, n m sin. compl.
- ca escorpinyola, n f sin. compl.
- ca escorpinyot de fons, n m sin. compl.
- ca escórpora, n f sin. compl.
- ca escórpora de cap tinyós, n f sin. compl.
- ca escórpora de fang, n f sin. compl.
- ca escórpora de roquer, n f sin. compl.
- ca rasclot, n m sin. compl.
- ca rufina, n f sin. compl.
- ca tiraguisó, n m sin. compl.
- ca ullot, n m sin. compl.
- ca cadarnera, n f var. ling.
- ca cap tinyós, n m var. ling.
- ca cap vermellos, n m var. ling.
- ca cap-tinyos, n m var. ling.
- ca cap-tinyós, n m var. ling.
- ca escorpa de fang, n f var. ling.
- ca escorpora de roques, n f var. ling.
- ca rascaso, n m var. ling.
- ca resclot, n m var. ling.
- ca uot, n m var. ling.
- nc Scorpaena notata
- nc Scorpaena notata afimbria var. ling.
- nc Scorpaena ustulata var. ling.
- es escorpaena
- es escorpora
- es escórpora
- es rascacio
- es raya bramante
- es raya pintada
- fr petite rascasse
- fr rascasse pustuleuse
- en small grooper
- en small red scorpion fish
- en small red scorpionfish
- de kleiner roter
<Peixos > Escorpènids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cincona, n f
- ca arbre de la quina, n m sin. compl.
- ca quina (escorça), n f sin. compl.
- ca quina, n f alt. sin.
- ca quinquina, n f alt. sin.
- nc Cinchona sp. pl.
<Botànica > rubiàcies>
