Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "estepa" in all thematic areas
<Esport > Ciclisme>, <Esport > Esports de motor>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca a rebuf, adv
- es a estela
- es a rebufo
<Esport > Ciclisme>, <Esport > Esports de motor>
Definition
<Esport > Esports de motor > Automobilisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'automobilisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/162/>
- ca a rebuf, adv
- es a estela
- es a rebufo
<Esport > Esports de motor > Automobilisme>
Definition
<Esport > Esports de motor > Motociclisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de motociclisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2007. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/7/>
- ca a rebuf, adv
- es a estela
- es a rebufo
<Esport > Esports de motor > Motociclisme>
Definition
<13 Ciclisme>, <15 Esports de motor>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca a rebuf, adv
- es a estela
- es a rebufo
<Esport > 13 Ciclisme>, <Esport > 15 Esports de motor>
Definition
<Física > Física d'altes energies>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA. SERVEI DE LLENGÜES I TERMINOLOGIA. Vocabulari d'acceleradors de partícules. Barcelona: Edicions UPC, 2007. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8301-936-8
Els especialistes que han elaborat aquest vocabulari són Iouri Koubychine i Josep Campmany Guillot.
Les dades originals, contingudes a l'UPCTERM (www.upc.edu/slt/upcterm), poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca accelerador de camp de deixant, n m
- es acelerador de campo de estela
- en wakefield accelerator
<Acceleradors de partícules>
<Esport > Ciclisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CONSORCI PER A LA NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA. CENTRE DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA DEL VALLÈS ORIENTAL; AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. A rodar: Lèxic de ciclisme: Pedalem en català! [material gràfic] . Caldes de Montbui: Consorci per a la Normalització Lingüística: Ajuntament de Caldes de Montbui, 2020. 1 tríptic.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca anar a roda [de] , v prep
- ca anar a rebuf [de], v prep sin. compl.
- es chupar rueda [de], v prep
- es ir a estela [de], v prep
- es ir a rueda [de], v prep
<Ciclisme>
Definition
Note
- Per exemple, Anar a roda l'ha beneficiat molt o Ha completat l'últim tram a rebuf del líder.
<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca antena, n f
- es antena
- es entena
- fr antenne
- en yard
<Ports > Tipologia de vaixells i parts bàsiques>
Definition
<11 Esports nàutics > 01 Vela>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca antena, n f
- es entena
<Esport > 11 Esports nàutics > 01 Vela>
Definition
Note
- 1. L'antena està formada pel car i la pena.
- 2. A l'antena s'hi enverga la vela llatina.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca aranya, n f
- ca estel, n m sin. compl.
- ca estrella de camp, n f sin. compl.
- ca llanterna, n f sin. compl.
- ca niella lluent, n f sin. compl.
- ca amor perfeta, n f alt. sin.
- ca aranya de camp, n f alt. sin.
- ca aranyes, n f pl alt. sin.
- ca aranyola, n f alt. sin.
- ca barba d'ermità, n f alt. sin.
- ca barbes d'ermità, n f pl alt. sin.
- ca ermità, n m alt. sin.
- ca estel de camp, n m alt. sin.
- ca estela mare, n f alt. sin.
- ca esteles, n f pl alt. sin.
- ca estrella mare, n f alt. sin.
- ca estrelleta de camp, n f alt. sin.
- ca estrelleta del camp, n f alt. sin.
- ca flor d'aranya, n f alt. sin.
- ca herba de capseta, n f alt. sin.
- ca llanternes, n f pl alt. sin.
- ca lluenta, n f alt. sin.
- ca niella, n f alt. sin.
- ca pebreta, n f alt. sin.
- ca unflabou, n m alt. sin.
- ca niella lluenta, n f var. ling.
- nc Nigella damascena L.
<Botànica > ranunculàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca aranya, n f
- ca estel, n m sin. compl.
- ca estrella de camp, n f sin. compl.
- ca llanterna, n f sin. compl.
- ca niella lluent, n f sin. compl.
- ca amor perfeta, n f alt. sin.
- ca aranya de camp, n f alt. sin.
- ca aranyes, n f pl alt. sin.
- ca aranyola, n f alt. sin.
- ca barba d'ermità, n f alt. sin.
- ca barbes d'ermità, n f pl alt. sin.
- ca ermità, n m alt. sin.
- ca estel de camp, n m alt. sin.
- ca estela mare, n f alt. sin.
- ca esteles, n f pl alt. sin.
- ca estrella mare, n f alt. sin.
- ca estrelleta de camp, n f alt. sin.
- ca estrelleta del camp, n f alt. sin.
- ca flor d'aranya, n f alt. sin.
- ca herba de capseta, n f alt. sin.
- ca llanternes, n f pl alt. sin.
- ca lluenta, n f alt. sin.
- ca niella, n f alt. sin.
- ca pebreta, n f alt. sin.
- ca unflabou, n m alt. sin.
- ca niella lluenta, n f var. ling.
- nc Nigella damascena L.
<Botànica > ranunculàcies>
