Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "febre" in all thematic areas
<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:
SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca gebre, n m
<Navegació tradicional>
Definition
<Física>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.
- ca n m
- ca n f sin. compl.
- es n f
- fr n f
- en n
<Física > Física de la Terra i de l'espai > Meteorologia>
Definition
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.
- ca n m
- ca n f sin. compl.
- es n f
- fr n f
- en n
<Física > Física de la Terra i de l'espai > Meteorologia>
Definition
<Física > Meteorologia>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
JORGE SÁNCHEZ, Joan; RIVERA AMORES, Joan Josep. Diccionari de meteorologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/249/>
- ca gebre, n m
- es cencellada blanca
- es escarcha
- fr gelée blanche
- fr givre
- en hoar frost
- en rime
<Meteorologia > Variable atmosfèrica > Hidrometeor > Precipitació>
Definition
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
JORGE SÁNCHEZ, Joan; RIVERA AMORES, Joan Josep. Diccionari de meteorologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/249/>
- ca gebre, n m
- es cencellada blanca
- es escarcha
- fr gelée blanche
- fr givre
- en hoar frost
- en rime
<Meteorologia > Variable atmosfèrica > Hidrometeor > Precipitació>
Definition
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca pebre, n m
- es pimienta, n f
- fr poivre, n m
- pt pimenta, n f
- en pepper, n
<Grans Magatzems > Seccions > Alimentació > Queviures>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca pebrotera, n f
- ca bitxera, n f sin. compl.
- ca bitxo, n m sin. compl.
- ca bitxo (fruit), n m sin. compl.
- ca coralera, n f sin. compl.
- ca pebrer, n m sin. compl.
- ca pebrera, n f sin. compl.
- ca pebrera (fruit), n f sin. compl.
- ca pebrerera, n f sin. compl.
- ca pebrina (fruit), n f sin. compl.
- ca pebrot (fruit), n m sin. compl.
- ca pebroter, n m sin. compl.
- ca bajoca, n f alt. sin.
- ca bajoquera, n f alt. sin.
- ca banyeta, n f alt. sin.
- ca bitxeta, n f alt. sin.
- ca bitxo coent, n m alt. sin.
- ca bitxos picants, n m pl alt. sin.
- ca coral, n m alt. sin.
- ca coral de jardins, n m alt. sin.
- ca coraler, n m alt. sin.
- ca coralet, n m alt. sin.
- ca coraleta, n f alt. sin.
- ca pebràs, n m alt. sin.
- ca pebre, n m alt. sin.
- ca pebre de Caiena, n m alt. sin.
- ca pebre de morro de bou, n m alt. sin.
- ca pebre vermell, n m alt. sin.
- ca pebreres coents, n f pl alt. sin.
- ca pebrina, n f alt. sin.
- ca pebrot, n m alt. sin.
- ca pebrot picant, n m alt. sin.
- ca pebrots, n m pl alt. sin.
- ca pestetes coents, n f pl alt. sin.
- ca pimentera, n f alt. sin.
- ca pimentonera, n f alt. sin.
- ca pimentons, n m pl alt. sin.
- ca bitxero, n m var. ling.
- ca pebre de Canyena, n m var. ling.
- ca pebreres coentes, n f pl var. ling.
- ca pestetes coentes, n f pl var. ling.
- ca primentonera, n f var. ling.
- nc Capsicum annuum L.
<Botànica > solanàcies>
Note
-
Aquesta espècie comprèn un gran nombre de races, que han estat tractades a diversos nivells taxonòmics. Hi ha autors que distingeixen, per una banda, les races de fruit més o menys gros i dolç [var. grossum (L.) Bailey], i per l'altra, les de fruit llarg i picant [var. longum (DC.) Bailey]. Altres reconeixen bàsicament la var. annuum, de fruits poc o molt grossos (més d'1 cm de gruix), entre els quals hi ha els dolços, i la var. glabriusculum (Dunal) Heiser et Prickersgill, de fruits petits o bé llargs i estrets (5-10 mm de gruix), punxeguts, de forma esfèrica, ovoide o cònica.
DIEC2-E recull bitxera i bitxo per a la var. longum i la resta de denominacions per a la var. grossum.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca pebrotera, n f
- ca bitxera, n f sin. compl.
- ca bitxo, n m sin. compl.
- ca bitxo (fruit), n m sin. compl.
- ca coralera, n f sin. compl.
- ca pebrer, n m sin. compl.
- ca pebrera, n f sin. compl.
- ca pebrera (fruit), n f sin. compl.
- ca pebrerera, n f sin. compl.
- ca pebrina (fruit), n f sin. compl.
- ca pebrot (fruit), n m sin. compl.
- ca pebroter, n m sin. compl.
- ca bajoca, n f alt. sin.
- ca bajoquera, n f alt. sin.
- ca banyeta, n f alt. sin.
- ca bitxeta, n f alt. sin.
- ca bitxo coent, n m alt. sin.
- ca bitxos picants, n m pl alt. sin.
- ca coral, n m alt. sin.
- ca coral de jardins, n m alt. sin.
- ca coraler, n m alt. sin.
- ca coralet, n m alt. sin.
- ca coraleta, n f alt. sin.
- ca pebràs, n m alt. sin.
- ca pebre, n m alt. sin.
- ca pebre de Caiena, n m alt. sin.
- ca pebre de morro de bou, n m alt. sin.
- ca pebre vermell, n m alt. sin.
- ca pebreres coents, n f pl alt. sin.
- ca pebrina, n f alt. sin.
- ca pebrot, n m alt. sin.
- ca pebrot picant, n m alt. sin.
- ca pebrots, n m pl alt. sin.
- ca pestetes coents, n f pl alt. sin.
- ca pimentera, n f alt. sin.
- ca pimentonera, n f alt. sin.
- ca pimentons, n m pl alt. sin.
- ca bitxero, n m var. ling.
- ca pebre de Canyena, n m var. ling.
- ca pebreres coentes, n f pl var. ling.
- ca pestetes coentes, n f pl var. ling.
- ca primentonera, n f var. ling.
- nc Capsicum annuum L.
<Botànica > solanàcies>
Note
-
Aquesta espècie comprèn un gran nombre de races, que han estat tractades a diversos nivells taxonòmics. Hi ha autors que distingeixen, per una banda, les races de fruit més o menys gros i dolç [var. grossum (L.) Bailey], i per l'altra, les de fruit llarg i picant [var. longum (DC.) Bailey]. Altres reconeixen bàsicament la var. annuum, de fruits poc o molt grossos (més d'1 cm de gruix), entre els quals hi ha els dolços, i la var. glabriusculum (Dunal) Heiser et Prickersgill, de fruits petits o bé llargs i estrets (5-10 mm de gruix), punxeguts, de forma esfèrica, ovoide o cònica.
DIEC2-E recull bitxera i bitxo per a la var. longum i la resta de denominacions per a la var. grossum.
<Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Bàdminton>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bàdminton. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 83 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 20)
ISBN 84-7739-238-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca rebre, v tr
- es recibir
- fr réceptionner
- fr recevoir
- en receive, to
<Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Bàdminton>
Definition
<Esport > Esports de pilota > Handbol>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'handbol. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 88 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 11)
ISBN 84-7739-229-3
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca rebre, v tr
- es recepcionar
- es recibir
- fr réceptionner
- fr recevoir
- en catch, to
<Esport > Esports de pilota > Handbol>
