Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "federar" in all thematic areas
<Energia > Energia elèctrica>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca elàstic, n f
- es elástico
- de federnd
<Energia > Energia elèctrica>
<Esport>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEI DE LLENGUA CATALANA. Didàctica de l'educació física: Català-castellà-francès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de Barcelona, 2003. (Vocabulari Bàsic)
ISBN 84-932915-1-X
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca esport federat, n m
- es deporte federado, n m
- fr sport fédéral, n m
<Didàctica de l'educació física>
<Dret internacional > Dret internacional públic>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca estat federal, n m
- ca federació, n f sin. compl.
- es Estado federal
- es federación
- fr État fédéral
- fr fédération
- en federal State
- en federation
<Dret internacional > Dret internacional públic>
Definition
Note
- 1. En principi, sols és subjecte de dret internacional l'estat federal, i no els estats federats que el constitueixen. 2. Les unitats politicoadministratives que integren un estat federal poden rebre denominacions diferents, com per exemple províncies al Canadà, lands a la República Federal d'Alemanya i estats als Estats Units.
<Ciències socials>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEI DE LLENGUA CATALANA. Ciència política: Català-castellà. Castelló de la Plana: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de Barcelona, 2000. (Vocabulari Bàsic)
ISBN 84-930064-5-9
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca estat federal, n m
- es estado federal, n m
<Ciència política>
<Dret internacional privat>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca estat federal, n m
- es estado federal, n m
<Dret internacional privat>
<Dret>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca estat federat, n m
- es estado federado
- fr état fédéré
- en federated state
<Dret>
Definition
Note
- Segons l'estat federal, els estats federats reben denominacions diferents, per exemple províncies al Canadà, cantons a la Confederació Helvètica o estats als Estats Units.
<Dret constitucional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca estat federat, n m
- es estado federado, n m
<Dret constitucional>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca falzia negra, n f
- ca capil·lera negra, n f sin. compl.
- ca falzia de bosc, n f sin. compl.
- ca cama negra, n f alt. sin.
- ca dauradella borda, n f alt. sin.
- ca falguera borda, n f alt. sin.
- ca falguera de la cama negra, n f alt. sin.
- ca falguera de roca, n f alt. sin.
- ca falguereta, n f alt. sin.
- ca falzia, n f alt. sin.
- ca falzia de peu de cingle, n f alt. sin.
- ca falzia de roques, n f alt. sin.
- ca herba cancera, n f alt. sin.
- ca herba felera, n f alt. sin.
- ca falsija de peu de cingle, n f var. ling.
- ca falsitja de roques, n f var. ling.
- ca foguera borda, n f var. ling.
- ca foguera de la cama negra, n f var. ling.
- ca valzia negra, n f var. ling.
- nc Asplenium adiantum-nigrum L. subsp. onopteris (L.) Heufl.
- nc Asplenium onopteris L. sin. compl.
- nc Asplenium virgilii Bory var. ling.
<Botànica > polipodiàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca falzia negra, n f
- ca capil·lera negra, n f sin. compl.
- ca falzia de bosc, n f sin. compl.
- ca cama negra, n f alt. sin.
- ca dauradella borda, n f alt. sin.
- ca falguera borda, n f alt. sin.
- ca falguera de la cama negra, n f alt. sin.
- ca falguera de roca, n f alt. sin.
- ca falguereta, n f alt. sin.
- ca falzia, n f alt. sin.
- ca falzia de peu de cingle, n f alt. sin.
- ca falzia de roques, n f alt. sin.
- ca herba cancera, n f alt. sin.
- ca herba felera, n f alt. sin.
- ca falsija de peu de cingle, n f var. ling.
- ca falsitja de roques, n f var. ling.
- ca foguera borda, n f var. ling.
- ca foguera de la cama negra, n f var. ling.
- ca valzia negra, n f var. ling.
- nc Asplenium adiantum-nigrum L. subsp. onopteris (L.) Heufl.
- nc Asplenium onopteris L. sin. compl.
- nc Asplenium virgilii Bory var. ling.
<Botànica > polipodiàcies>
<Política > Ideologia. Règims>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca federal, n m, f
- es federal
<Política > Ideologia. Règims>
