Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca aloc, n m
ca agnocast, n m sin. compl.
ca pebre foll d'Espanya, n m sin. compl.
ca ximbla, n f sin. compl.
ca alís, n m alt. sin.
ca alocs, n m pl alt. sin.
ca arbre de Sant Josep, n m alt. sin.
ca barda, n f alt. sin.
ca bardes, n f pl alt. sin.
ca flor d'aloc, n f alt. sin.
ca herba de la castedat, n f alt. sin.
ca herba de les xinxes, n f alt. sin.
ca mata de riu, n f alt. sin.
ca mataví, n m/f alt. sin.
ca pebre bord, n m alt. sin.
ca pebre de frare, n m alt. sin.
ca pebreboner, n m alt. sin.
ca salze ver, n m alt. sin.
ca ximbles, n f pl alt. sin.
ca agnocasto, n m var. ling.
ca alòs, n m var. ling.
ca ximbes, n f pl var. ling.
nc Vitex agnus-castus L.

<Botànica > verbenàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca aloc, n m
ca agnocast, n m sin. compl.
ca pebre foll d'Espanya, n m sin. compl.
ca ximbla, n f sin. compl.
ca alís, n m alt. sin.
ca alocs, n m pl alt. sin.
ca arbre de Sant Josep, n m alt. sin.
ca barda, n f alt. sin.
ca bardes, n f pl alt. sin.
ca flor d'aloc, n f alt. sin.
ca herba de la castedat, n f alt. sin.
ca herba de les xinxes, n f alt. sin.
ca mata de riu, n f alt. sin.
ca mataví, n m/f alt. sin.
ca pebre bord, n m alt. sin.
ca pebre de frare, n m alt. sin.
ca pebreboner, n m alt. sin.
ca salze ver, n m alt. sin.
ca ximbles, n f pl alt. sin.
ca agnocasto, n m var. ling.
ca alòs, n m var. ling.
ca ximbes, n f pl var. ling.
nc Vitex agnus-castus L.

<Botànica > verbenàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca aloc, n m
ca agnocast, n m sin. compl.
ca arbre de Sant Josep, n m sin. compl.
ca herba de la castedat, n f sin. compl.
ca herba de les xinxes, n f sin. compl.
ca pebre bord, n m sin. compl.
ca pebre de frare, n m sin. compl.
ca pebre foll d'Espanya, n m sin. compl.
ca pebroner, n m sin. compl.
ca pebrononer, n m sin. compl.
ca salze ver, n m sin. compl.
ca ximbla, n f sin. compl.
es agnocasto, n m
fr gattilier, n m
en chastetree, n

<.FITXA MODIFICADA>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definition

Arbret caducifoli (Vitex agnus-castus), de la família de les verbenàcies, que es fa en vores de rius, rierols, rius secs de tot el litoral mediterrani i a les Illes Balears.

Note

Les fulles i els fruits de l'aloc, en infusió, han estat emprats com a sedants, espasmolítics i anafrodisíacs, i típicament com a guaridors de ferides.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca artemisa borda, n f
ca botgeta, n f alt. sin.
ca botgeta d'esca, n f alt. sin.
ca botgeta esquera, n f alt. sin.
ca botgetes, n f pl alt. sin.
ca botja d'esca, n f alt. sin.
ca camamilla d'esca, n f alt. sin.
ca donzell, n m alt. sin.
ca herba del reuma, n f alt. sin.
ca herba morenera, n f alt. sin.
ca herba santa, n f alt. sin.
ca mançanella, n f alt. sin.
ca morenera prima, n f alt. sin.
ca ullastre de frare, n m alt. sin.
ca bogeta, n f var. ling.
ca mançamilla, n f var. ling.
ca mançanilla, n f var. ling.
ca mançanilla borda, n f var. ling.
ca mançanilla vera, n f var. ling.
ca oastre de frare, n m var. ling.
nc Phagnalon saxatile (L.) Cass.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca artemisa borda, n f
ca botgeta, n f alt. sin.
ca botgeta d'esca, n f alt. sin.
ca botgeta esquera, n f alt. sin.
ca botgetes, n f pl alt. sin.
ca botja d'esca, n f alt. sin.
ca camamilla d'esca, n f alt. sin.
ca donzell, n m alt. sin.
ca herba del reuma, n f alt. sin.
ca herba morenera, n f alt. sin.
ca herba santa, n f alt. sin.
ca mançanella, n f alt. sin.
ca morenera prima, n f alt. sin.
ca ullastre de frare, n m alt. sin.
ca bogeta, n f var. ling.
ca mançamilla, n f var. ling.
ca mançanilla, n f var. ling.
ca mançanilla borda, n f var. ling.
ca mançanilla vera, n f var. ling.
ca oastre de frare, n m var. ling.
nc Phagnalon saxatile (L.) Cass.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bàlsam, n m
ca figa dels hotentots (fruit), n f sin. compl.
ca bàlsam menut, n m alt. sin.
ca cabellera de la reina, n f alt. sin.
ca calaguala, n f alt. sin.
ca catxalanda, n f alt. sin.
ca cuquets, n m pl alt. sin.
ca curacalls, n m alt. sin.
ca ditets, n m pl alt. sin.
ca herba de calls, n f alt. sin.
ca orella de frare, n f alt. sin.
ca patata frita, n f alt. sin.
ca ungla de gat, n f alt. sin.
ca cala guala, n f var. ling.
ca unya de gat, n f var. ling.
ca xorrosa, n f var. ling.
nc Carpobrotus acinaciformis (L.) Bolus
nc Mesembryanthemum acinaciforme L. sin. compl.

<Botànica > aizoàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bàlsam, n m
ca figa dels hotentots (fruit), n f sin. compl.
ca bàlsam menut, n m alt. sin.
ca cabellera de la reina, n f alt. sin.
ca calaguala, n f alt. sin.
ca catxalanda, n f alt. sin.
ca cuquets, n m pl alt. sin.
ca curacalls, n m alt. sin.
ca ditets, n m pl alt. sin.
ca herba de calls, n f alt. sin.
ca orella de frare, n f alt. sin.
ca patata frita, n f alt. sin.
ca ungla de gat, n f alt. sin.
ca cala guala, n f var. ling.
ca unya de gat, n f var. ling.
ca xorrosa, n f var. ling.
nc Carpobrotus acinaciformis (L.) Bolus
nc Mesembryanthemum acinaciforme L. sin. compl.

<Botànica > aizoàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca bàlsam de frare, n m
ca bàlsam de Fraire, n m sin. compl.
ca bàlsam de Turlington, n m sin. compl.
ca bàlsam de Wade, n m sin. compl.
ca gotes de Peter, n f pl sin. compl.
ca gotes de Wade, n f pl sin. compl.
ca tintura de benjuí composta, n f sin. compl.
ca tintura de benzoïna composta, n f sin. compl.

<.FITXA MODIFICADA>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>, <Terminologia històrica>

Definition

Preparat de benzoïna i àloe, estírax i bàlsam de tolú en una solució alcohòlica, emprat com a agent protector tòpic.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca barba cabruna, n f
ca barba de cabra, n f alt. sin.
ca barba de frare, n f alt. sin.
ca barbeta, n f alt. sin.
ca barbeta de prat, n f alt. sin.
ca escurçonera blanca, n f alt. sin.
ca herba barbuda, n f alt. sin.
ca herba de cabra, n f alt. sin.
ca inflabou, n m alt. sin.
ca repunxons, n m pl alt. sin.
ca salsifí, n m alt. sin.
ca escorçonera blanca, n f var. ling.
ca salsifia, n f var. ling.
nc Tragopogon pratensis L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Note

MASCLANS recull les denominacions barba cabruna, barba de cabra, barba de frare, barbeta, escurçonera blanca, herba barbuda, herba de cabra i inflabou per a Tragopogon pratensis i espècies afins.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca barba cabruna, n f
ca barba de cabra, n f alt. sin.
ca barba de frare, n f alt. sin.
ca barbeta, n f alt. sin.
ca barbeta de prat, n f alt. sin.
ca escurçonera blanca, n f alt. sin.
ca herba barbuda, n f alt. sin.
ca herba de cabra, n f alt. sin.
ca inflabou, n m alt. sin.
ca repunxons, n m pl alt. sin.
ca salsifí, n m alt. sin.
ca escorçonera blanca, n f var. ling.
ca salsifia, n f var. ling.
nc Tragopogon pratensis L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Note

MASCLANS recull les denominacions barba cabruna, barba de cabra, barba de frare, barbeta, escurçonera blanca, herba barbuda, herba de cabra i inflabou per a Tragopogon pratensis i espècies afins.

Basic search

Advanced search

Results for "frare" in all thematic areas

Definition

Note

Definition

Note

Note