Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca fructicultura, n f
es fruticultura, n f
fr fructiculture, n f
fr fruituculture, n f
en fruit culture, n
en fruit growing, n

Definition

Conreu d'arbres i de plantes fruiters.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca fructiturisme, n m
ca turisme de la fruita, n m sin. compl.
es fruiturismo, n m
es frutiturismo, n m
fr fruitourisme, n m
pt frutiturismo, n m
en fruit tourism, n
en fruitourism, n

<Lleure > Turisme>

Definition

Modalitat de turisme gestionada per col·lectius de pagesos que es practica amb l'objectiu de conèixer el món de la fruita dolça, així com el paisatge, la cultura i la gastronomia autòctona de les regions on es conreen arbres fruiters.

Note

Entre les activitats i els serveis del fructiturisme destaquen visites als conreus en temps de floració, de collita o de caiguda de fulla; visites a les centrals de fruita; degustacions gastronòmiques i adquisició en origen de la fruita i de productes relacionats (melmelades, coques, pastissos, receptaris de cuina, etc.).

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

ca Fruita
es Fruta
fr Fruits
pt Fruta
en Fruit

<Grans Magatzems > Seccions > Alimentació > Fruita>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca fruita gebrada, n f
es fruta escarchada, n f
en frosted fruit, n

Definition

Fruita, confitada o amb licor, coberta amb una capa brillant i dura de sucre cuit.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca garrofer, n m
ca garrofa (fruit), n f sin. compl.
ca garrofera, n f sin. compl.
ca garrofí (llavor), n m sin. compl.
ca garrova (fruit), n f sin. compl.
ca garrover, n m sin. compl.
ca garroví (llavor), n m sin. compl.
ca badoc (peu masculí), n m alt. sin.
ca borrell (peu masculí), n m alt. sin.
ca borrer (peu masculí), n m alt. sin.
ca garrofa, n f alt. sin.
ca garrofer bord, n m alt. sin.
ca garrofer borrer (peu masculí), n m alt. sin.
ca garrofer femella, n m alt. sin.
ca garrofer mascle, n m alt. sin.
ca garrofera mascle, n f alt. sin.
ca garrofera vera, n f alt. sin.
ca garrofí, n m alt. sin.
ca garrofí (fruit tendre), n m alt. sin.
ca garrofina (fruit molt tendre), n f alt. sin.
ca garroves (fruit), n f pl alt. sin.
ca garrofer judeo (peu masculí), n m var. ling.
ca garrofer judio (peu masculí), n m var. ling.
ca garrofero, n m var. ling.
ca garrofo, n m var. ling.
nc Ceratonia siliqua L.

<Botànica > cesalpiniàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca garrofer, n m
ca garrofa (fruit), n f sin. compl.
ca garrofera, n f sin. compl.
ca garrofí (llavor), n m sin. compl.
ca garrova (fruit), n f sin. compl.
ca garrover, n m sin. compl.
ca garroví (llavor), n m sin. compl.
ca badoc (peu masculí), n m alt. sin.
ca borrell (peu masculí), n m alt. sin.
ca borrer (peu masculí), n m alt. sin.
ca garrofa, n f alt. sin.
ca garrofer bord, n m alt. sin.
ca garrofer borrer (peu masculí), n m alt. sin.
ca garrofer femella, n m alt. sin.
ca garrofer mascle, n m alt. sin.
ca garrofera mascle, n f alt. sin.
ca garrofera vera, n f alt. sin.
ca garrofí, n m alt. sin.
ca garrofí (fruit tendre), n m alt. sin.
ca garrofina (fruit molt tendre), n f alt. sin.
ca garroves (fruit), n f pl alt. sin.
ca garrofer judeo (peu masculí), n m var. ling.
ca garrofer judio (peu masculí), n m var. ling.
ca garrofero, n m var. ling.
ca garrofo, n m var. ling.
nc Ceratonia siliqua L.

<Botànica > cesalpiniàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca gavarra, n f
ca collarets (fruit), n m pl alt. sin.
ca corals (fruit), n m pl alt. sin.
ca despullabelitres (fruit), n m alt. sin.
ca garraus (fruit), n m pl alt. sin.
ca gavarrera, n f alt. sin.
ca gavarrera agresta, n f alt. sin.
ca gavarres (fruit), n f pl alt. sin.
ca grataculs (fruit), n m pl alt. sin.
ca roser, n m alt. sin.
ca roser agrest, n m alt. sin.
ca roser bord, n m alt. sin.
ca corrals (fruit), n m pl var. ling.
ca empullabelitres (fruit), n m var. ling.
ca espullabelitres (fruit), n m var. ling.
ca espunyabelitres (fruit), n m var. ling.
ca garravera, n f var. ling.
ca garraves (fruit), n f pl var. ling.
ca garravetes (fruit), n f pl var. ling.
ca garravines (fruit), n f pl var. ling.
ca gavardera, n f var. ling.
ca gavarnera, n f var. ling.
ca gavernera, n f var. ling.
ca pomerilles (fruit), n f pl var. ling.
ca tavarrera, n f var. ling.
nc Rosa agrestis Savi

<Botànica > rosàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca gavarra, n f
ca collarets (fruit), n m pl alt. sin.
ca corals (fruit), n m pl alt. sin.
ca despullabelitres (fruit), n m alt. sin.
ca garraus (fruit), n m pl alt. sin.
ca gavarrera, n f alt. sin.
ca gavarrera agresta, n f alt. sin.
ca gavarres (fruit), n f pl alt. sin.
ca grataculs (fruit), n m pl alt. sin.
ca roser, n m alt. sin.
ca roser agrest, n m alt. sin.
ca roser bord, n m alt. sin.
ca corrals (fruit), n m pl var. ling.
ca empullabelitres (fruit), n m var. ling.
ca espullabelitres (fruit), n m var. ling.
ca espunyabelitres (fruit), n m var. ling.
ca garravera, n f var. ling.
ca garraves (fruit), n f pl var. ling.
ca garravetes (fruit), n f pl var. ling.
ca garravines (fruit), n f pl var. ling.
ca gavardera, n f var. ling.
ca gavarnera, n f var. ling.
ca gavernera, n f var. ling.
ca pomerilles (fruit), n f pl var. ling.
ca tavarrera, n f var. ling.
nc Rosa agrestis Savi

<Botànica > rosàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca gerdera, n f
ca gerd (fruit), n m sin. compl.
ca gerdó (fruit), n m sin. compl.
ca gerdonera, n f sin. compl.
ca gerd, n m alt. sin.
ca gerdó, n m alt. sin.
ca gerdoner, n m alt. sin.
ca gerdons, n m pl alt. sin.
ca gerdons (fruit), n m pl alt. sin.
ca gerds, n m pl alt. sin.
ca maduixa de gerd (fruit), n f alt. sin.
ca mora negra (fruit), n f alt. sin.
ca planta dels gerds, n f alt. sin.
ca romeguera sense punxes, n f alt. sin.
ca cordonera, n f var. ling.
ca gerc, n m var. ling.
ca gercs, n m pl var. ling.
ca gerdraé, n m var. ling.
ca gergera, n f var. ling.
ca gergeres, n f pl var. ling.
ca gerguer, n m var. ling.
ca gerquera, n f var. ling.
ca gers, n m var. ling.
ca gersera, n f var. ling.
ca gersos, n m pl var. ling.
ca gersos (fruit), n m pl var. ling.
ca gerssis, n m pl var. ling.
ca guirsera, n f var. ling.
ca guirsó, n m var. ling.
ca guirsos (fruit), n m pl var. ling.
ca irdús, n m pl var. ling.
ca jordó, n m var. ling.
ca jordonera, n f var. ling.
ca jordons, n m pl var. ling.
ca jurdús, n m pl var. ling.
ca romiguera sense punxes, n f var. ling.
ca ru, n m var. ling.
ca yurdús, n m pl var. ling.
nc Rubus idaeus L.

<Botànica > rosàcies>

Note

Ru és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) ru.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca gerdera, n f
ca gerd (fruit), n m sin. compl.
ca gerdó (fruit), n m sin. compl.
ca gerdonera, n f sin. compl.
ca gerd, n m alt. sin.
ca gerdó, n m alt. sin.
ca gerdoner, n m alt. sin.
ca gerdons, n m pl alt. sin.
ca gerdons (fruit), n m pl alt. sin.
ca gerds, n m pl alt. sin.
ca maduixa de gerd (fruit), n f alt. sin.
ca mora negra (fruit), n f alt. sin.
ca planta dels gerds, n f alt. sin.
ca romeguera sense punxes, n f alt. sin.
ca cordonera, n f var. ling.
ca gerc, n m var. ling.
ca gercs, n m pl var. ling.
ca gerdraé, n m var. ling.
ca gergera, n f var. ling.
ca gergeres, n f pl var. ling.
ca gerguer, n m var. ling.
ca gerquera, n f var. ling.
ca gers, n m var. ling.
ca gersera, n f var. ling.
ca gersos, n m pl var. ling.
ca gersos (fruit), n m pl var. ling.
ca gerssis, n m pl var. ling.
ca guirsera, n f var. ling.
ca guirsó, n m var. ling.
ca guirsos (fruit), n m pl var. ling.
ca irdús, n m pl var. ling.
ca jordó, n m var. ling.
ca jordonera, n f var. ling.
ca jordons, n m pl var. ling.
ca jurdús, n m pl var. ling.
ca romiguera sense punxes, n f var. ling.
ca ru, n m var. ling.
ca yurdús, n m pl var. ling.
nc Rubus idaeus L.

<Botànica > rosàcies>

Note

Ru és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) ru.

Basic search

Advanced search

Results for "fruit" in all thematic areas

Definition

Definition

Note

Definition

Note

Note