Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "fullar" in all thematic areas

fletxa de la fulla fletxa de la fulla

<08 Esports de combat > 06 Esgrima>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  fletxa de la fulla, n f
  • es  flecha de la hoja
  • fr  flèche de la lame
  • en  curvature of the blade

<Esport > 08 Esports de combat > 06 Esgrima>

Definition
Distància entre el punt de màxima deformació d'una fulla sotmesa a flexió i el lloc que ocuparia aquest mateix punt si no hi hagués deformació.
formatgets formatgets

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  formatgets, n m pl
  • ca  malva, n f alt. sin.
  • ca  malva borda, n f alt. sin.
  • ca  malva de camp, n f alt. sin.
  • ca  malva de flor petita, n f alt. sin.
  • ca  malva de fulla petita, n f alt. sin.
  • ca  vauma, n f alt. sin.
  • nc  Malva parviflora L.
  • nc  Malva microcarpa Pers. var. ling.

<Botànica > malvàcies>

formatgets formatgets

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  formatgets, n m pl
  • ca  malva, n f alt. sin.
  • ca  malva borda, n f alt. sin.
  • ca  malva de camp, n f alt. sin.
  • ca  malva de flor petita, n f alt. sin.
  • ca  malva de fulla petita, n f alt. sin.
  • ca  vauma, n f alt. sin.
  • nc  Malva parviflora L.
  • nc  Malva microcarpa Pers. var. ling.

<Botànica > malvàcies>

freixe de fulla grossa freixe de fulla grossa

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  freixe de fulla grossa, n m
  • ca  arbre ver, n m alt. sin.
  • ca  estanca-sang, n m alt. sin.
  • ca  freixe, n m alt. sin.
  • ca  freixe comú, n m alt. sin.
  • ca  freixe de fulla ampla, n m alt. sin.
  • ca  freixe de fulla gran, n m alt. sin.
  • ca  freixe mascle, n m alt. sin.
  • ca  freixera, n f alt. sin.
  • ca  abrever, n m var. ling.
  • ca  fleix, n m var. ling.
  • ca  freija, n f var. ling.
  • ca  freijú, n m var. ling.
  • ca  freix, n m var. ling.
  • ca  freixa, n f var. ling.
  • ca  freixe mascle, n f var. ling.
  • ca  freixen, n m var. ling.
  • ca  fréixer, n m var. ling.
  • ca  frejú, n m var. ling.
  • nc  Fraxinus excelsior L.

<Botànica > oleàcies>

freixe de fulla grossa freixe de fulla grossa

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  freixe de fulla grossa, n m
  • ca  arbre ver, n m alt. sin.
  • ca  estanca-sang, n m alt. sin.
  • ca  freixe, n m alt. sin.
  • ca  freixe comú, n m alt. sin.
  • ca  freixe de fulla ampla, n m alt. sin.
  • ca  freixe de fulla gran, n m alt. sin.
  • ca  freixe mascle, n m alt. sin.
  • ca  freixera, n f alt. sin.
  • ca  abrever, n m var. ling.
  • ca  fleix, n m var. ling.
  • ca  freija, n f var. ling.
  • ca  freijú, n m var. ling.
  • ca  freix, n m var. ling.
  • ca  freixa, n f var. ling.
  • ca  freixe mascle, n f var. ling.
  • ca  freixen, n m var. ling.
  • ca  fréixer, n m var. ling.
  • ca  frejú, n m var. ling.
  • nc  Fraxinus excelsior L.

<Botànica > oleàcies>

freixe de fulla petita freixe de fulla petita

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  freixe de fulla petita, n m
  • ca  arbre ver, n m alt. sin.
  • ca  estanca-sang, n m alt. sin.
  • ca  freixe, n m alt. sin.
  • ca  freixe de fulla estreta, n m alt. sin.
  • ca  freixe de riu, n m alt. sin.
  • ca  freixe femella, n m alt. sin.
  • ca  freixe mascle, n m alt. sin.
  • ca  freixera, n f alt. sin.
  • ca  fleix, n m var. ling.
  • ca  fleix de riu, n m var. ling.
  • ca  fleixa, n f var. ling.
  • ca  freix, n m var. ling.
  • ca  freixa, n f var. ling.
  • ca  frejó, n m var. ling.
  • nc  Fraxinus angustifolia Vahl

<Botànica > oleàcies>

freixe de fulla petita freixe de fulla petita

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  freixe de fulla petita, n m
  • ca  arbre ver, n m alt. sin.
  • ca  estanca-sang, n m alt. sin.
  • ca  freixe, n m alt. sin.
  • ca  freixe de fulla estreta, n m alt. sin.
  • ca  freixe de riu, n m alt. sin.
  • ca  freixe femella, n m alt. sin.
  • ca  freixe mascle, n m alt. sin.
  • ca  freixera, n f alt. sin.
  • ca  fleix, n m var. ling.
  • ca  fleix de riu, n m var. ling.
  • ca  fleixa, n f var. ling.
  • ca  freix, n m var. ling.
  • ca  freixa, n f var. ling.
  • ca  frejó, n m var. ling.
  • nc  Fraxinus angustifolia Vahl

<Botànica > oleàcies>

fulard fulard

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  fulard, n m
  • es  fular

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Definition
Mocador de seda.
Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  fulla, n f
  • es  cuchilla
  • es  hoja

<Construcció>

Definition
Làmina prima de metall d'una eina tallant.
Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  fulla, n f
  • es  hoja
  • fr  lame

<Utillatge de cuina>

Definition
Part metàl·lica del ganivet destinada a penetrar els objectes tallats.