Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "garrofer" in all thematic areas
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca sarroner | sarronera, n m, f
- es metedor | metedora
<Dret>
Definition
Note
- Àmbit: Inespecífic
<Zoologia > Amfibis. Rèptils>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca serp de garrotera, n f
- ca serp garrotera, n f
- es serpiente de jarretera
- en common red-sided garter snake
- en garter snake
- nc Thamnophis sirtalis
<Zoologia > Amfibis. Rèptils>
<Art i arquitectura>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:
Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:
GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca terme específic, n m
- en narrower term, n
<Art i arquitectura>
Definition
<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:
SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca ungla, n f
- ca garrofa, n f sin. compl.
- ca metxa, n f sin. compl.
<Navegació tradicional>
Definition
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca veça, n f
- ca arvella, n f sin. compl.
- ca bordanya, n f sin. compl.
- ca garrofí, n m sin. compl.
- ca garroví, n m sin. compl.
- ca llegumet, n m sin. compl.
- ca veça (llavor), n f sin. compl.
- ca vecera, n f sin. compl.
- ca arvelles, n f pl alt. sin.
- ca barbilló, n m alt. sin.
- ca garrofina, n f alt. sin.
- ca garrofins, n m pl alt. sin.
- ca guixaveça, n f alt. sin.
- ca guixes de burro, n f pl alt. sin.
- ca guixeta, n f alt. sin.
- ca pesolina, n f alt. sin.
- ca pesolinera, n f alt. sin.
- ca veça silvestre, n f alt. sin.
- ca veça vera, n f alt. sin.
- ca vecera borda, n f alt. sin.
- ca veces, n f pl alt. sin.
- ca veçons, n m pl alt. sin.
- ca veçot, n m alt. sin.
- ca veçots, n m pl alt. sin.
- ca garroxins, n m pl var. ling.
- ca guisabesa, n f var. ling.
- ca guisaveça, n f var. ling.
- ca pabasolu, n m var. ling.
- ca pavasolo, n m var. ling.
- ca pèsol de colora, n m var. ling.
- ca tramusso bord, n m var. ling.
- ca vicivesa, n f var. ling.
- nc Vicia sativa L.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
Note
-
1. Pavasolo és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) pabasolu.
2. Pèsol de colora (pron. «bízul de curora») és un nom alguerès amb el sentit de 'pèsol de serp', del sard (campidanès) colobra, colora..
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca veça, n f
- ca arvella, n f sin. compl.
- ca bordanya, n f sin. compl.
- ca garrofí, n m sin. compl.
- ca garroví, n m sin. compl.
- ca llegumet, n m sin. compl.
- ca veça (llavor), n f sin. compl.
- ca vecera, n f sin. compl.
- ca arvelles, n f pl alt. sin.
- ca barbilló, n m alt. sin.
- ca garrofina, n f alt. sin.
- ca garrofins, n m pl alt. sin.
- ca guixaveça, n f alt. sin.
- ca guixes de burro, n f pl alt. sin.
- ca guixeta, n f alt. sin.
- ca pesolina, n f alt. sin.
- ca pesolinera, n f alt. sin.
- ca veça silvestre, n f alt. sin.
- ca veça vera, n f alt. sin.
- ca vecera borda, n f alt. sin.
- ca veces, n f pl alt. sin.
- ca veçons, n m pl alt. sin.
- ca veçot, n m alt. sin.
- ca veçots, n m pl alt. sin.
- ca garroxins, n m pl var. ling.
- ca guisabesa, n f var. ling.
- ca guisaveça, n f var. ling.
- ca pabasolu, n m var. ling.
- ca pavasolo, n m var. ling.
- ca pèsol de colora, n m var. ling.
- ca tramusso bord, n m var. ling.
- ca vicivesa, n f var. ling.
- nc Vicia sativa L.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
Note
-
1. Pavasolo és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) pabasolu.
2. Pèsol de colora (pron. «bízul de curora») és un nom alguerès amb el sentit de 'pèsol de serp', del sard (campidanès) colobra, colora..
