Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "grum" in all thematic areas

gèum de Ross gèum de Ross

<Botànica>

Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  gèum de Ross, n m
  • en  alpine avens
  • nc  Acomastylis rossii
  • nc  Geum rossii

<Botànica>

Definition
Planta de la tundra alpina de la família de les rosàcies.
gèum híspid gèum híspid

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gèum híspid, n m
  • nc  Geum hispidum Fr. var. albarracinense (Pau) Cadevall et Pau
  • nc  Geum albarracinense Pau sin. compl.
  • nc  Geum ceretanicum Sennen var. ling.
  • nc  Geum paui Cadevall var. ling.

<Botànica > rosàcies>

gèum híspid gèum híspid

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gèum híspid, n m
  • nc  Geum hispidum Fr. var. albarracinense (Pau) Cadevall et Pau
  • nc  Geum albarracinense Pau sin. compl.
  • nc  Geum ceretanicum Sennen var. ling.
  • nc  Geum paui Cadevall var. ling.

<Botànica > rosàcies>

goliat goliat

<Arts > Música > Instruments musicals>

  • ca  goliat, n m
  • ca  timbal base, n m sin. compl.
  • ca  tom base, n m sin. compl.
  • es  goliat, n m
  • es  paila, n m pl
  • es  timbal base, n m
  • es  tom base, n m
  • es  tom de suelo, n m
  • fr  caisse roulante, n f
  • fr  floor tom, n m
  • fr  tom basse, n m
  • en  floor tom, n
  • en  floortom, n m
  • en  tenor drum, n

<Instruments musicals > Parts d'instruments > Bateria>

Definition
Instrument membranòfon de percussió consistent en un tambor que va muntat sobre uns peus propis, a la dreta o a l'esquerra del conjunt de la bateria segons la voluntat de l'instrumentista.
gram gram

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  gram, n m
  • es  grama
  • es  grama común
  • es  grama de España
  • es  greña
  • fr  chiendent
  • en  couch-grass

<Agricultura > Horticultura > Viticultura>

Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  gram, n m
  • ca  gram-massa, n m
  • es  gramo
  • sbl  g

<Física > Metrologia>

Definition
Unitat de massa del sistema CGS equivalent a la mil·lèsima part d'un quilogram: 1 g = 10-3 kg.
Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gram, n m
  • ca  agram, n m sin. compl.
  • ca  peu de gallina, n m sin. compl.
  • ca  agram negre, n m alt. sin.
  • ca  agram porquí, n m alt. sin.
  • ca  dent de gos, n f alt. sin.
  • ca  gram blanc, n m alt. sin.
  • ca  gram blau, n m alt. sin.
  • ca  gram corredor, n m alt. sin.
  • ca  gram d'horta, n m alt. sin.
  • ca  gram de secà, n m alt. sin.
  • ca  gram fi, n m alt. sin.
  • ca  gram morat, n m alt. sin.
  • ca  grama, n f alt. sin.
  • ca  grama blanca, n f alt. sin.
  • ca  grama canina, n f alt. sin.
  • ca  gramet, n m alt. sin.
  • ca  panissola gram, n f alt. sin.
  • ca  peu de Crist, n m alt. sin.
  • ca  serpolla, n f alt. sin.
  • ca  grame, n m var. ling.
  • ca  gràmet, n m var. ling.
  • ca  gramo, n m var. ling.
  • ca  raminjo, n m var. ling.
  • ca  raminju, n m var. ling.
  • ca  xerpolla, n f var. ling.
  • nc  Cynodon dactylon (L.) Pers.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Note

  • Raminjo és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) ramindzu.
Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gram, n m
  • ca  agram, n m sin. compl.
  • ca  peu de gallina, n m sin. compl.
  • ca  agram negre, n m alt. sin.
  • ca  agram porquí, n m alt. sin.
  • ca  dent de gos, n f alt. sin.
  • ca  gram blanc, n m alt. sin.
  • ca  gram blau, n m alt. sin.
  • ca  gram corredor, n m alt. sin.
  • ca  gram d'horta, n m alt. sin.
  • ca  gram de secà, n m alt. sin.
  • ca  gram fi, n m alt. sin.
  • ca  gram morat, n m alt. sin.
  • ca  grama, n f alt. sin.
  • ca  grama blanca, n f alt. sin.
  • ca  grama canina, n f alt. sin.
  • ca  gramet, n m alt. sin.
  • ca  panissola gram, n f alt. sin.
  • ca  peu de Crist, n m alt. sin.
  • ca  serpolla, n f alt. sin.
  • ca  grame, n m var. ling.
  • ca  gràmet, n m var. ling.
  • ca  gramo, n m var. ling.
  • ca  raminjo, n m var. ling.
  • ca  raminju, n m var. ling.
  • ca  xerpolla, n f var. ling.
  • nc  Cynodon dactylon (L.) Pers.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Note

  • Raminjo és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) ramindzu.
gram gram

<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

NOGUÉS, Joaquim M. (coord.). Diccionari de gemmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/168/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  gram, n m
  • es  gramo
  • fr  gramme
  • it  grammo
  • en  gram
  • de  Gramm
  • sbl  g, n m

<Gemmologia > Unitats de mesura>

Definition
Unitat de pes equivalent a la mil·lèsima part d'un quilogram força.

Note

  • 1 gram equival a 5 quirats mètrics.

<Física>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

  • ca   n m
  • ca   n m sin. compl.
  • es   n m
  • es   n m
  • fr   n m
  • fr   n m
  • en   n
  • en   n
  • en   n
  • sbl  

<Física > Unitats de mesura>

Definition

Note