Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "hereu" in all thematic areas
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca aquí, adv
- es aquí, adv
- fr ici, adv
- pt aqui, adv
- en here, adv
<Grans Magatzems > Expressions útils > Expressions de lloc>
<TIC > Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>
- ca crea el dibuix aquí (tu)
- ca creeu el dibuix aquí (vós)
- en create your drawing here
<Localització > Fraseologia>
<Dret > Dret notarial > Notaria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia notarial [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/17/>
- ca declaració d'hereus abintestat, n f
- es declaración de herederos ab intestato
<Notaria > Tipologia documental > Herències>
Definition
Note
- Si els hereus són en línia ascendent o descendent o és el cònjuge, correspon fer-la al notari. Sí són altres parents o la Comunitat Autònoma o l'Estat, correspon a l'autoritat judicial.
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca deixi-ho aquí, que ja ho recollirem nosaltres
- es déjelo aquí, ya lo recogeremos nosotros
- fr laissez-le ici, on va le ranger nous-mêmes
- pt deixe-o aqui que já o apanharemos
- en you can leave it here, we'll put it away
<Grans Magatzems > Conversa>
<TIC > Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>
- ca des d'aquí podeu crear dreceres a carpetes web de la intranet de la vostra empresa (vós)
- ca des d'aquí pots crear dreceres a carpetes web de la intranet de la teva empresa (tu)
- en here you can create shortcuts to Web folders on your company's intranet
<Localització > Fraseologia>
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca dret hebreu, n m
- es derecho hebreo
<Història del dret>
Definition
Note
- Àmbit: Catalunya
-
Els jueus van arribar a la península Ibèrica vers l'any 136, quan van ser expulsats de Palestina per l'emperador Adrià. En principi, sota l'Imperi es regien pel dret romà, per bé que en matèria civil podien comparèixer davant llurs autoritats i regir-se pel sistema jurídic propi. A l'edat mitjana es va reconèixer una eficàcia més gran del dret hebreu, sense perjudici que per disposicions canòniques o reials en cada territori se'n pogués limitar la vigència en un aspecte determinat. A més a més, en llocs o ciutats importants, des del segle XIII es van organitzar en aljames pròpies (com els sarraïns).
La importància del dret hebreu queda palesa pel fet que les comunitats israelites a la Península ja hi eren amb els visigots, hi van romandre sota la dominació musulmana i, fins i tot, ajudaren els conqueridors cristians. Alguns autors els qualifiquen com el principal factor de continuïtat en els moments de les grans transformacions que es van produir a les ciutats, arran dels canvis de domini que hi havia. Era una comunitat sotmesa a esclavitud; es tractava de jueus lliures i francs, subjectes a determinades càrregues reials i senyorials, però que tenien una especial protecció i dependència del monarca. No obstant això, al llarg dels segles la llibertat de moviment o de desplaçament i d'actuació que tenien en els diferents àmbits professionals i econòmics de la societat, en general, es va anar limitant.
Quant a les fonts bàsiques del dret jueu, són en primer lloc la Torà, que integra la Llei de Moisès i l'Antic Testament; i després la tradició o doctrina oral recollida en l'anomenada tradició dels pares (el cristianisme conserva la Torà per mitjà de l'Antic Testament, i refusa la tradició doctrinal). A les anteriors cal afegir un nou llibre anomenat Misnà, elaborat l'any 219 pels rabins jueus més destacats i amb l'autorització de l'emperador. Aquesta obra recull aquella tradició oral. Després va aparèixer un segon llibre de comentaris sobre l'anterior, que és la Guemarà, i recull també les beraithoth o sentències dels doctors de la Llei. Tots dos textos constitueixen el Talmud, llibre doctrinal pel qual es regeixen els jueus com a segona font de llur sistema jurídic després de la Torà.
En resum i com els autors afirmen, el Talmud té, per la seva banda, aquestes cinc fonts: les Sagrades Escriptures, la tradició, les lleis dels doctors de la Llei (lleis rabíniques), els usos i costums eminentment religiosos, i s'hi afegeix la influència dels pobles veïns a l'israelita per institucions que, d'una manera o una altra, haurien estat assumides també com a pròpies davant les llacunes existents en el sistema jurídic propi. Una altra font supletòria del dret hebraic són les «respostes» dels rabins de més prestigi de la comunitat a les consultes que els fan i que es comencen a recollir per escrit el segle XII.
L'autor Israel Michel Rabbinowicz destaca algunes característiques del dret hebreu. Així, es refereix a la «dolçor» o suavitat de les lleis repressives i al caràcter eminentment preventiu i moralitzador que té, la quasi abolició de la pena de mort i el fet que la pena capital sempre pot ser revisada, la prohibició radical de la pràctica creditícia usurària i la impossible aplicació de l'analogia pel principi que el que està escrit en les Escriptures ha estat dictat directament per Déu, font primera del dret jueu, i per això no es pot modificar. També insisteix que aquest dret és exclusiu dels jueus, de manera que només pot regir les relacions entre ells. Els jueus que residien en estats pagans s'havien de regir pel dret propi de l'estat en relacions mixtes amb naturals d'aquells països.
En altres aspectes, com ja s'ha indicat, les comunitats jueves també es regien pel dret propi del país en què residien, pel dret dels diferents regnes hispànics en aquest cas (català, castellà, aragonès, navarrès, entre d'altres). Aquests drets estaven integrats normalment per uns elements generals comuns a tots els súbdits i altres drets particulars expressats en privilegis atorgats pels monarques i altres d'àmbit municipal que sovint contenien disposicions relatives als infidels sarraïns i jueus. I tot això sens perjudici de l'existència d'una nombrosa i extensa normativa promulgada per l'Església, en els concilis o pel Papat, que era admesa i assumida, d'una manera desigual, pels diferents prínceps cristians.
<TIC > Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>
- ca els caràcters de la a a la z i del 0 al 9 es poden introduir aquí
- en the characters a-z and 0-9 can be entered here
<Localització > Fraseologia>
<TIC > Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>
- ca escriu aquí la cerca (tu)
- ca escriviu aquí la cerca (vós)
- en type your search here
<Localització > Fraseologia>
<TIC > Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>
- ca escriu la paraula clau aquí (tu)
- ca escriviu la paraula clau aquí (vós)
- en type keyword here
<Localització > Fraseologia>
<TIC > Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>
- ca fes clic aquí per conèixer més detalls sobre aquest tipus d'error (tu)
- ca feu clic aquí per conèixer més detalls sobre aquest tipus d'error (vós)
- en click here to learn more about this type of error
<Localització > Fraseologia>
