Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "impudent" in all thematic areas
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cogombre amarg, n m
- ca carabasser bord, n m sin. compl.
- ca cogombre salvatge, n m sin. compl.
- ca cogombret, n m sin. compl.
- ca xeringa, n f sin. compl.
- ca bombetes escarritxagossos, n f pl alt. sin.
- ca brixadors, n m pl alt. sin.
- ca carabasseta pudent, n f alt. sin.
- ca carabasseta punxoseta, n f alt. sin.
- ca carabassí, n m alt. sin.
- ca carabassons bords, n m pl alt. sin.
- ca carbasser, n m alt. sin.
- ca carbasser bord, n m alt. sin.
- ca carbassera borda, n f alt. sin.
- ca carbasseta, n f alt. sin.
- ca carbasseta punxosa, n f alt. sin.
- ca carbasseta punxoseta, n f alt. sin.
- ca carbassí, n m alt. sin.
- ca carbassina, n f alt. sin.
- ca carbassó bord, n m alt. sin.
- ca cogombre, n m alt. sin.
- ca cogombre amargant, n m alt. sin.
- ca cogombre boig, n m alt. sin.
- ca cogombre bord, n m alt. sin.
- ca cogombre de marge, n m alt. sin.
- ca cogombre del diable, n m alt. sin.
- ca cogombre marí, n m alt. sin.
- ca cogombre silvestre, n m alt. sin.
- ca cogombres, n m pl alt. sin.
- ca cogombres amargants, n m pl alt. sin.
- ca cogombres amargs, n m pl alt. sin.
- ca cogombres bords, n m pl alt. sin.
- ca cogombres bords (fruit), n m pl alt. sin.
- ca cogombret amarg, n m alt. sin.
- ca cogombrets, n m pl alt. sin.
- ca cogombrets amargs, n m pl alt. sin.
- ca elateri, n m alt. sin.
- ca escarritxagossos, n m alt. sin.
- ca esquitxadors, n m pl alt. sin.
- ca esquitxagós, n m alt. sin.
- ca esquitxagossos, n m alt. sin.
- ca herba carbassina, n f alt. sin.
- ca meló bord, n m alt. sin.
- ca meló salvatge, n m alt. sin.
- ca melonar bord, n m alt. sin.
- ca melonaret bord, n m alt. sin.
- ca melonets, n m pl alt. sin.
- ca melonets bords, n m pl alt. sin.
- ca carabasseta pudenta, n f var. ling.
- ca cobrombe bord, n m var. ling.
- ca cobrombe salvatge, n m var. ling.
- ca cobrombo bord, n m var. ling.
- ca cobrombo salvatge, n m var. ling.
- ca cobrombolets, n m pl var. ling.
- ca cobrómbols amargs, n m pl var. ling.
- ca cobrombos amargs, n m pl var. ling.
- ca cobronbo, n m var. ling.
- ca cocombre bord, n m var. ling.
- ca cocombre salvatge, n m var. ling.
- ca cogombro, n m var. ling.
- ca cogombros amargs, n m pl var. ling.
- ca cogumbro, n m var. ling.
- ca cogumbros, n m pl var. ling.
- ca cohombres amarcs, n m pl var. ling.
- ca cohombro, n m var. ling.
- ca coombrets amargs, n m pl var. ling.
- ca escaritjagossos, n m var. ling.
- ca esquitxa gossos, n m var. ling.
- ca melonets colòndrios, n m pl var. ling.
- ca pepinera, n f var. ling.
- ca pepinet, n m var. ling.
- ca pepinillo bord, n m var. ling.
- ca pepinillos, n m pl var. ling.
- ca pepinos, n m pl var. ling.
- nc Ecballium elaterium (L.) A. Rich. in Bory
- nc Momordica elaterium L. sin. compl.
<Botànica > cucurbitàcies>
Note
- La denominació elateri s'aplica més estrictament a la "substància catàrtica i diürètica que s'obté del suc del cogombre salvatge" (DIEC2-E).
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cogombre amarg, n m
- ca carabasser bord, n m sin. compl.
- ca cogombre salvatge, n m sin. compl.
- ca cogombret, n m sin. compl.
- ca xeringa, n f sin. compl.
- ca bombetes escarritxagossos, n f pl alt. sin.
- ca brixadors, n m pl alt. sin.
- ca carabasseta pudent, n f alt. sin.
- ca carabasseta punxoseta, n f alt. sin.
- ca carabassí, n m alt. sin.
- ca carabassons bords, n m pl alt. sin.
- ca carbasser, n m alt. sin.
- ca carbasser bord, n m alt. sin.
- ca carbassera borda, n f alt. sin.
- ca carbasseta, n f alt. sin.
- ca carbasseta punxosa, n f alt. sin.
- ca carbasseta punxoseta, n f alt. sin.
- ca carbassí, n m alt. sin.
- ca carbassina, n f alt. sin.
- ca carbassó bord, n m alt. sin.
- ca cogombre, n m alt. sin.
- ca cogombre amargant, n m alt. sin.
- ca cogombre boig, n m alt. sin.
- ca cogombre bord, n m alt. sin.
- ca cogombre de marge, n m alt. sin.
- ca cogombre del diable, n m alt. sin.
- ca cogombre marí, n m alt. sin.
- ca cogombre silvestre, n m alt. sin.
- ca cogombres, n m pl alt. sin.
- ca cogombres amargants, n m pl alt. sin.
- ca cogombres amargs, n m pl alt. sin.
- ca cogombres bords, n m pl alt. sin.
- ca cogombres bords (fruit), n m pl alt. sin.
- ca cogombret amarg, n m alt. sin.
- ca cogombrets, n m pl alt. sin.
- ca cogombrets amargs, n m pl alt. sin.
- ca elateri, n m alt. sin.
- ca escarritxagossos, n m alt. sin.
- ca esquitxadors, n m pl alt. sin.
- ca esquitxagós, n m alt. sin.
- ca esquitxagossos, n m alt. sin.
- ca herba carbassina, n f alt. sin.
- ca meló bord, n m alt. sin.
- ca meló salvatge, n m alt. sin.
- ca melonar bord, n m alt. sin.
- ca melonaret bord, n m alt. sin.
- ca melonets, n m pl alt. sin.
- ca melonets bords, n m pl alt. sin.
- ca carabasseta pudenta, n f var. ling.
- ca cobrombe bord, n m var. ling.
- ca cobrombe salvatge, n m var. ling.
- ca cobrombo bord, n m var. ling.
- ca cobrombo salvatge, n m var. ling.
- ca cobrombolets, n m pl var. ling.
- ca cobrómbols amargs, n m pl var. ling.
- ca cobrombos amargs, n m pl var. ling.
- ca cobronbo, n m var. ling.
- ca cocombre bord, n m var. ling.
- ca cocombre salvatge, n m var. ling.
- ca cogombro, n m var. ling.
- ca cogombros amargs, n m pl var. ling.
- ca cogumbro, n m var. ling.
- ca cogumbros, n m pl var. ling.
- ca cohombres amarcs, n m pl var. ling.
- ca cohombro, n m var. ling.
- ca coombrets amargs, n m pl var. ling.
- ca escaritjagossos, n m var. ling.
- ca esquitxa gossos, n m var. ling.
- ca melonets colòndrios, n m pl var. ling.
- ca pepinera, n f var. ling.
- ca pepinet, n m var. ling.
- ca pepinillo bord, n m var. ling.
- ca pepinillos, n m pl var. ling.
- ca pepinos, n m pl var. ling.
- nc Ecballium elaterium (L.) A. Rich. in Bory
- nc Momordica elaterium L. sin. compl.
<Botànica > cucurbitàcies>
Note
- La denominació elateri s'aplica més estrictament a la "substància catàrtica i diürètica que s'obté del suc del cogombre salvatge" (DIEC2-E).
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca conducta imprudent, n f
- es conducta imprudente
<Dret penal>
Definition
Note
- Àmbit: Espanya
-
Constitueix, juntament amb la conducta realitzada amb dol, una de les formes d'atribuir el fet antijurídic al subjecte. Les característiques principals de la conducta imprudent són l'absència de dol i l'absència d'un comportament curós que eviti el resultat d'acord amb les capacitats pròpies i les circumstàncies del cas.
Segons l'article 12 del Codi penal, les conductes imprudents només es castiguen quan estan penalitzades expressament. Per tant, com a norma general, les conductes imprudents queden impunes.
El Codi penal diferencia entre imprudència greu i imprudència lleu, segons si s'ha vulnerat en major o menor grau el deure de ser prudent. La imprudència es produeix quan no s'han respectat els comportaments prudents més bàsics.
En determinats sectors professionals es parla de imprudència professional quan la persona provoca un resultat pel fet de no haver respectat les normes professionals del sector corresponent. - V. t.: conducta realitzada amb dol n f
- V. t.: delicte imprudent n m
- V. t.: delicte dolós n m
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca coniza, n f
- ca coniza bruta, n f alt. sin.
- ca herba arenera, n f alt. sin.
- ca herba morenera, n f alt. sin.
- ca herba santa, n f alt. sin.
- ca morenera pudent, n f alt. sin.
- ca sempreviva de roca, n f alt. sin.
- nc Phagnalon sordidum (L.) Rchb.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca coniza, n f
- ca coniza bruta, n f alt. sin.
- ca herba arenera, n f alt. sin.
- ca herba morenera, n f alt. sin.
- ca herba santa, n f alt. sin.
- ca morenera pudent, n f alt. sin.
- ca sempreviva de roca, n f alt. sin.
- nc Phagnalon sordidum (L.) Rchb.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca culpós -osa, adj
- ca imprudent, adj
- ca involuntari -ària, adj sin. compl.
- es culposo -sa, adj
- es imprudente, adj
- es involuntario -ria, adj
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca delicte imprudent, n m
- es delito imprudente
<Dret penal>
Definition
Note
- Àmbit: Espanya
-
En el sistema penal vigent, els delictes imprudents estan configurats com un numerus clausus, ja que només es castiguen les conductes imprudents quan ho estableix la llei expressament (art. 12 Codi penal [CP]).
Segons la major part de la doctrina, aquesta regulació és una manifestació del principi d'intervenció mínima del dret penal, que afavoreix la seguretat jurídica, a diferència del sistema penal anterior, que establia una regulació dels delictes imprudents en numerus apertus.
Són exemples de delictes imprudents l'homicidi, l'avortament o les lesions, entre d'altres. - V. t.: conducta imprudent n f
- V. t.: conducta realitzada amb dol n f
- V. t.: delicte dolós n m
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca dragonera, n f
- ca dragonària, n f sin. compl.
- ca escandalosa, n f sin. compl.
- ca serpentària, n f sin. compl.
- ca colobra, n f alt. sin.
- ca dragoneta, n f alt. sin.
- ca dragònica, n f alt. sin.
- ca dragontera, n f alt. sin.
- ca dragontina, n f alt. sin.
- ca herba dragonera, n f alt. sin.
- ca herba escurçonera, n f alt. sin.
- ca pell de serpent, n f alt. sin.
- ca rapa pudent, n f alt. sin.
- ca serpentina, n f alt. sin.
- ca serpentina major, n f alt. sin.
- ca serpera, n f alt. sin.
- ca culebra, n f var. ling.
- ca rapa pudenta, n f var. ling.
- nc Dracunculus vulgaris Schott
- nc Arum dracunculus L. sin. compl.
<Botànica > aràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca dragonera, n f
- ca dragonària, n f sin. compl.
- ca escandalosa, n f sin. compl.
- ca serpentària, n f sin. compl.
- ca colobra, n f alt. sin.
- ca dragoneta, n f alt. sin.
- ca dragònica, n f alt. sin.
- ca dragontera, n f alt. sin.
- ca dragontina, n f alt. sin.
- ca herba dragonera, n f alt. sin.
- ca herba escurçonera, n f alt. sin.
- ca pell de serpent, n f alt. sin.
- ca rapa pudent, n f alt. sin.
- ca serpentina, n f alt. sin.
- ca serpentina major, n f alt. sin.
- ca serpera, n f alt. sin.
- ca culebra, n f var. ling.
- ca rapa pudenta, n f var. ling.
- nc Dracunculus vulgaris Schott
- nc Arum dracunculus L. sin. compl.
<Botànica > aràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca eruga, n f
- ca ruca pudent, n f alt. sin.
- ca aruga, n f var. ling.
- ca ruca pudenta, n f var. ling.
- nc Eruca vesicaria (L.) Cav. subsp. vesicaria
<Botànica > crucíferes / brassicàcies>
