Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "impudent" in all thematic areas

eruga eruga

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  eruga, n f
  • ca  ruca pudent, n f alt. sin.
  • ca  aruga, n f var. ling.
  • ca  ruca pudenta, n f var. ling.
  • nc  Eruca vesicaria (L.) Cav. subsp. vesicaria

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

escrofulària escrofulària

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  escrofulària, n f
  • ca  escrofulària aquàtica, n f alt. sin.
  • ca  herba blanca, n f alt. sin.
  • ca  herba de les escròfules, n f alt. sin.
  • ca  herba pudent d'aigua, n f alt. sin.
  • ca  herba pudent de torrent, n f alt. sin.
  • ca  pudenta, n f alt. sin.
  • ca  sabonera, n f alt. sin.
  • ca  setge, n m alt. sin.
  • ca  setge bord, n m alt. sin.
  • ca  setgera, n f alt. sin.
  • ca  herba de les escrofules, n f var. ling.
  • ca  herba pudenta d'aigua, n f var. ling.
  • ca  herba pudenta de torrent, n f var. ling.
  • ca  setga, n m var. ling.
  • ca  sétgel, n m var. ling.
  • ca  setja, n f var. ling.
  • ca  xetga, n m var. ling.
  • nc  Scrophularia auriculata L.
  • nc  Scrophularia aquatica L., p.p. var. ling.

<Botànica > escrofulariàcies>

escrofulària escrofulària

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  escrofulària, n f
  • ca  escrofulària aquàtica, n f alt. sin.
  • ca  herba blanca, n f alt. sin.
  • ca  herba de les escròfules, n f alt. sin.
  • ca  herba pudent d'aigua, n f alt. sin.
  • ca  herba pudent de torrent, n f alt. sin.
  • ca  pudenta, n f alt. sin.
  • ca  sabonera, n f alt. sin.
  • ca  setge, n m alt. sin.
  • ca  setge bord, n m alt. sin.
  • ca  setgera, n f alt. sin.
  • ca  herba de les escrofules, n f var. ling.
  • ca  herba pudenta d'aigua, n f var. ling.
  • ca  herba pudenta de torrent, n f var. ling.
  • ca  setga, n m var. ling.
  • ca  sétgel, n m var. ling.
  • ca  setja, n f var. ling.
  • ca  xetga, n m var. ling.
  • nc  Scrophularia auriculata L.
  • nc  Scrophularia aquatica L., p.p. var. ling.

<Botànica > escrofulariàcies>

escrofulària escrofulària

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  escrofulària, n f
  • ca  escrofulària peregrina, n f alt. sin.
  • ca  herba pudent, n f alt. sin.
  • ca  ortiga pudent, n f alt. sin.
  • ca  setge, n m alt. sin.
  • ca  herba pudenta, n f var. ling.
  • ca  ortiga pudenta, n f var. ling.
  • nc  Scrophularia peregrina L.

<Botànica > escrofulariàcies>

escrofulària escrofulària

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  escrofulària, n f
  • ca  escrofulària peregrina, n f alt. sin.
  • ca  herba pudent, n f alt. sin.
  • ca  ortiga pudent, n f alt. sin.
  • ca  setge, n m alt. sin.
  • ca  herba pudenta, n f var. ling.
  • ca  ortiga pudenta, n f var. ling.
  • nc  Scrophularia peregrina L.

<Botànica > escrofulariàcies>

espernallac espernallac

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  espernallac, n m
  • ca  botgeta de la cascadura, n f sin. compl.
  • ca  botja de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  botja fenollera, n f sin. compl.
  • ca  capellà, n m sin. compl.
  • ca  cordonet, n m sin. compl.
  • ca  flor de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  herba cuquera, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Pere, n f sin. compl.
  • ca  abròtan, n m alt. sin.
  • ca  botges, n f pl alt. sin.
  • ca  botges de Sant Joan, n f pl alt. sin.
  • ca  botgeta, n f alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  botja blanca, n f alt. sin.
  • ca  botja conillera, n f alt. sin.
  • ca  botja de Sant Pere, n f alt. sin.
  • ca  botja dels conills, n f alt. sin.
  • ca  botja groga, n f alt. sin.
  • ca  botja pudent, n f alt. sin.
  • ca  botja salada, n f alt. sin.
  • ca  botja santjoanera, n f alt. sin.
  • ca  botons de Sant Joan, n m pl alt. sin.
  • ca  broida femella, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la, n f alt. sin.
  • ca  camamilla, n f alt. sin.
  • ca  camamilla amarga, n f alt. sin.
  • ca  camamilla blanca, n f alt. sin.
  • ca  camamilla borda, n f alt. sin.
  • ca  camamilla botó groc, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de bosc, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de botó, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de botó groc, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de l'hort, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de roc, n f alt. sin.
  • ca  camamilla del botó, n f alt. sin.
  • ca  camamilla del terme, n f alt. sin.
  • ca  camamilla dolça, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la groga, n f alt. sin.
  • ca  camamilla groga, n f alt. sin.
  • ca  camamilla romana, n f alt. sin.
  • ca  camamilla silvestre, n f alt. sin.
  • ca  capellans, n m pl alt. sin.
  • ca  cura de pastor, n f alt. sin.
  • ca  flor de Sant Pere, n f alt. sin.
  • ca  guarda-roba, n f alt. sin.
  • ca  herba dels conills, n f alt. sin.
  • ca  mançanera, n f alt. sin.
  • ca  ontina, n f alt. sin.
  • ca  ontina de cabeceta, n f alt. sin.
  • ca  santjoan, n m alt. sin.
  • ca  santjoaneres, n f pl alt. sin.
  • ca  santjoans, n m pl alt. sin.
  • ca  santolina, n f alt. sin.
  • ca  santperes, n m pl alt. sin.
  • ca  asparllac, n m var. ling.
  • ca  asparrallat, n m var. ling.
  • ca  boja, n f var. ling.
  • ca  botja pudenta, n f var. ling.
  • ca  botxa, n f var. ling.
  • ca  botxes de Sant Joan, n f pl var. ling.
  • ca  camamirla, n f var. ling.
  • ca  camamirla amarga, n f var. ling.
  • ca  camomil·la, n f var. ling.
  • ca  esparnallac, n m var. ling.
  • ca  esparnalles, n f pl var. ling.
  • ca  esparnecat, n m var. ling.
  • ca  esparnellà, n m var. ling.
  • ca  esparnellat, n m var. ling.
  • ca  espernallà, n m var. ling.
  • ca  espernallat, n m var. ling.
  • ca  espernellà, n m var. ling.
  • ca  espernellac, n m var. ling.
  • ca  espeternallac, n m var. ling.
  • ca  espeternellac, n m var. ling.
  • ca  mançanilla, n f var. ling.
  • ca  mançanilla botja fenollera, n f var. ling.
  • nc  Santolina chamaecyparissus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

espernallac espernallac

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  espernallac, n m
  • ca  botgeta de la cascadura, n f sin. compl.
  • ca  botja de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  botja fenollera, n f sin. compl.
  • ca  capellà, n m sin. compl.
  • ca  cordonet, n m sin. compl.
  • ca  flor de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  herba cuquera, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Pere, n f sin. compl.
  • ca  abròtan, n m alt. sin.
  • ca  botges, n f pl alt. sin.
  • ca  botges de Sant Joan, n f pl alt. sin.
  • ca  botgeta, n f alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  botja blanca, n f alt. sin.
  • ca  botja conillera, n f alt. sin.
  • ca  botja de Sant Pere, n f alt. sin.
  • ca  botja dels conills, n f alt. sin.
  • ca  botja groga, n f alt. sin.
  • ca  botja pudent, n f alt. sin.
  • ca  botja salada, n f alt. sin.
  • ca  botja santjoanera, n f alt. sin.
  • ca  botons de Sant Joan, n m pl alt. sin.
  • ca  broida femella, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la, n f alt. sin.
  • ca  camamilla, n f alt. sin.
  • ca  camamilla amarga, n f alt. sin.
  • ca  camamilla blanca, n f alt. sin.
  • ca  camamilla borda, n f alt. sin.
  • ca  camamilla botó groc, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de bosc, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de botó, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de botó groc, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de l'hort, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de roc, n f alt. sin.
  • ca  camamilla del botó, n f alt. sin.
  • ca  camamilla del terme, n f alt. sin.
  • ca  camamilla dolça, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la groga, n f alt. sin.
  • ca  camamilla groga, n f alt. sin.
  • ca  camamilla romana, n f alt. sin.
  • ca  camamilla silvestre, n f alt. sin.
  • ca  capellans, n m pl alt. sin.
  • ca  cura de pastor, n f alt. sin.
  • ca  flor de Sant Pere, n f alt. sin.
  • ca  guarda-roba, n f alt. sin.
  • ca  herba dels conills, n f alt. sin.
  • ca  mançanera, n f alt. sin.
  • ca  ontina, n f alt. sin.
  • ca  ontina de cabeceta, n f alt. sin.
  • ca  santjoan, n m alt. sin.
  • ca  santjoaneres, n f pl alt. sin.
  • ca  santjoans, n m pl alt. sin.
  • ca  santolina, n f alt. sin.
  • ca  santperes, n m pl alt. sin.
  • ca  asparllac, n m var. ling.
  • ca  asparrallat, n m var. ling.
  • ca  boja, n f var. ling.
  • ca  botja pudenta, n f var. ling.
  • ca  botxa, n f var. ling.
  • ca  botxes de Sant Joan, n f pl var. ling.
  • ca  camamirla, n f var. ling.
  • ca  camamirla amarga, n f var. ling.
  • ca  camomil·la, n f var. ling.
  • ca  esparnallac, n m var. ling.
  • ca  esparnalles, n f pl var. ling.
  • ca  esparnecat, n m var. ling.
  • ca  esparnellà, n m var. ling.
  • ca  esparnellat, n m var. ling.
  • ca  espernallà, n m var. ling.
  • ca  espernallat, n m var. ling.
  • ca  espernellà, n m var. ling.
  • ca  espernellac, n m var. ling.
  • ca  espeternallac, n m var. ling.
  • ca  espeternellac, n m var. ling.
  • ca  mançanilla, n f var. ling.
  • ca  mançanilla botja fenollera, n f var. ling.
  • nc  Santolina chamaecyparissus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

espernallac espernallac

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  espernallac, n m
  • ca  botgera de la cascadura, n f sin. compl.
  • ca  botja de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  botja fenollera, n f sin. compl.
  • ca  botja pudent, n f sin. compl.
  • ca  camamilla blanca, n f sin. compl.
  • ca  camamilla de la Mola, n f sin. compl.
  • ca  camamilla de Maó, n f sin. compl.
  • ca  camamilla de muntanya, n f sin. compl.
  • ca  camamilla del mar, n f sin. compl.
  • ca  camamilla groga, n f sin. compl.
  • ca  cardonet, n m sin. compl.
  • ca  cordonet, n m sin. compl.
  • ca  flor de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  herba cuquera, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Pere, n f sin. compl.
  • ca  maçanella, n f sin. compl.
  • ca  mançanilla, n f sin. compl.
  • ca  ontina, n f sin. compl.
  • nc  Santolina chamaecyparissus

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definition
Planta policàrpica, de la família de les compostes, de fulla persistent, arbustiva, de 20 a 60 cm d'alçària d'olor forta que creix en costers i llocs pedregosos secs, preferentment calcaris. Les summitats florides, que es cullen a l'estiu, en infusió, han estat emprades contra les digestions laborioses, semblantment a la camamilla. Hom els hi atribueix també propietats vermífugues i emmenagogues i, com a ús extern també s'han fet servir contra inflamacions de la boca, faringe i parpelles.
Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  estramoni, n m
  • ca  castanya talpera, n f sin. compl.
  • ca  herba de l'asma, n f sin. compl.
  • ca  herba de l'ofec, n f sin. compl.
  • ca  herba talpera, n f sin. compl.
  • ca  herba talpinera, n f sin. compl.
  • ca  abret, n m alt. sin.
  • ca  castanya, n f alt. sin.
  • ca  castanyer bord, n m alt. sin.
  • ca  castanyes, n f pl alt. sin.
  • ca  datura borda, n f alt. sin.
  • ca  estramoni (fruit), n m alt. sin.
  • ca  estramoni pudent, n m alt. sin.
  • ca  fesolera de llum, n f alt. sin.
  • ca  figuera borda, n f alt. sin.
  • ca  figuera d'infern, n f alt. sin.
  • ca  figuera infernal, n f alt. sin.
  • ca  figuera infernal borda, n f alt. sin.
  • ca  herba de les talpes, n f alt. sin.
  • ca  herba de talps, n f alt. sin.
  • ca  herba pudent, n f alt. sin.
  • ca  herba queixalera, n f alt. sin.
  • ca  orval, n m alt. sin.
  • ca  pudent, n m alt. sin.
  • ca  pudents, n m pl alt. sin.
  • ca  talpenera, n f alt. sin.
  • ca  talper, n m alt. sin.
  • ca  talpera, n f alt. sin.
  • ca  campanono, n m var. ling.
  • ca  curalotot bord, n m var. ling.
  • ca  figuera loca, n f var. ling.
  • ca  herba de taups, n f var. ling.
  • ca  herba pudenta, n f var. ling.
  • ca  herba tauera, n f var. ling.
  • ca  herba taupera, n f var. ling.
  • ca  trompetilla, n f var. ling.
  • nc  Datura stramonium L.

<Botànica > solanàcies>

estramoni estramoni

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  estramoni, n m
  • ca  castanya talpera, n f sin. compl.
  • ca  herba de l'asma, n f sin. compl.
  • ca  herba de l'ofec, n f sin. compl.
  • ca  herba talpera, n f sin. compl.
  • ca  herba talpinera, n f sin. compl.
  • ca  abret, n m alt. sin.
  • ca  castanya, n f alt. sin.
  • ca  castanyer bord, n m alt. sin.
  • ca  castanyes, n f pl alt. sin.
  • ca  datura borda, n f alt. sin.
  • ca  estramoni (fruit), n m alt. sin.
  • ca  estramoni pudent, n m alt. sin.
  • ca  fesolera de llum, n f alt. sin.
  • ca  figuera borda, n f alt. sin.
  • ca  figuera d'infern, n f alt. sin.
  • ca  figuera infernal, n f alt. sin.
  • ca  figuera infernal borda, n f alt. sin.
  • ca  herba de les talpes, n f alt. sin.
  • ca  herba de talps, n f alt. sin.
  • ca  herba pudent, n f alt. sin.
  • ca  herba queixalera, n f alt. sin.
  • ca  orval, n m alt. sin.
  • ca  pudent, n m alt. sin.
  • ca  pudents, n m pl alt. sin.
  • ca  talpenera, n f alt. sin.
  • ca  talper, n m alt. sin.
  • ca  talpera, n f alt. sin.
  • ca  campanono, n m var. ling.
  • ca  curalotot bord, n m var. ling.
  • ca  figuera loca, n f var. ling.
  • ca  herba de taups, n f var. ling.
  • ca  herba pudenta, n f var. ling.
  • ca  herba tauera, n f var. ling.
  • ca  herba taupera, n f var. ling.
  • ca  trompetilla, n f var. ling.
  • nc  Datura stramonium L.

<Botànica > solanàcies>