Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "indol��ncia" in all thematic areas
<Dret del treball i de la Seguretat Social>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca insolvència empresarial, n f
- es insolvencia empresarial
<Dret del treball i de la Seguretat Social>
Definition
Note
- Àmbit: Espanya
-
Des d'un punt de vista general, la insolvència laboral fa referència a diferents tipus de responsabilitat empresarial, com ara en matèria salarial o de seguretat social, si es comprova que l'empresa no té prou patrimoni per al compliment de les seves obligacions. A més a més, la insolvència laboral ha rebut un tractament especialment acurat en l'àmbit de la responsabilitat del Fons de Garantia Salarial (FGS) per l'impagament de salaris i d'indemnitzacions. D'aquesta manera, la insolvència empresarial és un dels requisits perquè els treballadors puguin exigir determinades prestacions de l'FGS, i per això ha merescut una atenció especial en l'article 33 de l'Estatut dels treballadors (ET) i en el Reial decret (RD) 505/1985, del 6 de març, sobre organització i funcionament del Fons de Garantia Salarial.
Aquestes normes qualifiquen d'insolvència laboral dos blocs de situacions. D'una banda, es consideren insolvència els procediments concursals, és a dir, tots els procediments en què s'acumula el conjunt de crèdits exigits a una empresa quan el seu volum patrimonial no és suficient per a satisfer la totalitat dels crèdits. Pel que fa a la responsabilitat de l'FGS, la normativa qualifica d'insolvència el conjunt de figures concursals recollides en l'ordenament jurídic espanyol: la fallida, la suspensió de pagaments i el concurs de creditors (art. 33.1 ET). D'altra banda, la norma considera insolvència la situació en què, malgrat l'absència de procediment concursal previ, s'aprecia la manca de solvència de l'empresa dins el procediment judicial laboral d'execució (art. 33.6 ET). Concretament, l'article 33.6 de l'ET fixa que hi ha insolvència laboral si un cop instada l'execució, d'acord amb la Llei 36/2011, del 10 d'octubre, reguladora de la jurisdicció social (LRJS), no s'assoleix la satisfacció dels crèdits laborals.
A grans trets, la figura de la insolvència laboral no ha patit modificacions des de la creació de l'FGS l'any 1976. Des d'aquell moment, s'ha acceptat una doble possibilitat d'insolvència: la insolvència concursal i la insolvència acreditada després d'un procediment judicial d'execució davant la jurisdicció laboral. A banda d'això, es poden remarcar dos aspectes d'interès en l'evolució de la insolvència. En primer lloc, cal recordar que, fins a l'aprovació de l'ET l'any 1980, el concurs de creditors no estava recollit en la norma com a situació d'insolvència que generés el dret a la garantia de l'FGS. D'aquesta manera, la regulació anterior al 1980 únicament feia referència a la fallida i a la suspensió de pagaments, fins que l'article 33 de l'ET va afegir que l'FGS garantiria els salaris pendents de pagament en cas de concurs de creditors de l'empresa. Un altre element d'interès en el recorregut històric de la insolvència és en el fet que en el primer desenvolupament reglamentari de la figura de l'FGS la insolvència no era un requisit sine qua non per a accedir a les prestacions de l'organisme. Inicialment, doncs, hi havia la possibilitat excepcional d'acordar el pagament de les prestacions de l'FGS sense necessitat d'un procediment concursal o de declaració d'insolvència dins el procediment judicial laboral (art. 19 RD 317/1977, del 4 de març, pel qual es constitueix i es regula el Fons de Garantia Salarial). D'aquesta manera, en determinats casos, es permetia que l'FGS pagués la garantia si hi havia una acreditació del deute i un principi de prova de la insolvència de l'empresa; aquesta situació es va modificar amb l'RD 2077/1979, del 14 d'agost, pel qual es reestructura el Fons de Garantia Salarial, que va imposar un sistema més rigorós per a determinar la insolvència i que encara és vigent.
Quant a la doctrina, dins l'actual contingut de la insolvència, i d'acord amb una divisió conceptual assenyalada per autors com ara José María García Maiquez entre insolvència singular i insolvència concursal, es poden destacar els elements principals diferenciadors descrits a continuació. Pel que fa a la insolvència singular, és la insolvència que es determina quan, un cop instada l'execució judicial, no es poden satisfer els crèdits dels treballadors. Aquesta declaració d'insolvència s'ha de fer per la via de la jurisdicció social, després d'haver dut a terme les diligències corresponents al procediment laboral d'execució i després d'haver donat audiència a l'FGS. Un cop transcorreguts els terminis fixats en l'article 276 de la LRJS i un cop feta la comprovació que no hi ha béns que puguin cobrir el deute empresarial, s'ha de declarar la insolvència de l'empresa mitjançant una interlocutòria judicial. En cas que s'hagi instat un procediment concursal adreçat a la satisfacció col·lectiva dels creditors, es pot destacar que l'article 16 de l'RD 505/1985 determina amb claredat quan es produeix la situació d'insolvència empresarial als efectes de la responsabilitat de l'FGS. Quan el procediment concursal instat davant el jutjat de primera instància és una suspensió de pagaments, l'article 16.1 de l'RD 505/1985 afirma que hi ha insolvència des de la resolució judicial i que es considera presentada la sol·licitud de suspensió de pagaments. Contràriament, en el cas de la fallida i del concurs de creditors, la situació d'insolvència existeix quan es declara de manera formal, mitjançant una interlocutòria del jutjat mercantil, la situació de fallida o de concurs de creditors. Un requisit general per a tots els procediments concursals és que els crèdits dels treballadors figurin en la llista de creditors, o bé que estiguin reconeguts com a deutes de la massa (art. 16.3 RD 505/1985). Un altre requisit de la insolvència concursal és que cal que el jutjat de primera instància citi l'FGS perquè es personi en l'expedient (art. 33.3 ET).
Quant a la legislació, cal destacar l'article 33 de l'ET i, de manera especial, els apartats 1, 3 i 6 d'aquest article; també és important l'esmentat article 276 de la LRJS. Pel que fa a normes amb rang reglamentari, destaquen els articles 15 i 16 de l'RD 505/1985, i la normativa supraestatal també recull la figura de la insolvència, per bé que està regulada de manera més detallada en la normativa estatal; són destacables l'article 1 del Conveni número 173 de l'Organització Internacional del Treball, del 1992, sobre la Protecció dels Crèdits Laborals en Cas d'Insolvència de l'Empresa, i l'article 2 de la Directiva 80/987/CEE del Consell, del 20 d'octubre, sobre l'aproximació de les legislacions dels estats membres relatives a la protecció dels treballadors assalariats en cas d'insolvència de l'empresa.
Quant a la jurisprudència, són rellevants la Sentència del Tribunal Suprem (STS) del 22.7.1996 (Repertorio de jurisprudencia Aranzadi [RJA] 1996\6376) i la STS del 24.9.1996 (RJA 1996\6854), que consideren que hi pot haver insolvència empresarial sense la necessitat d'obtenir, alhora, la insolvència de socis que responguin solidàriament o subsidiàriament amb l'empresa. La STS del 7.7.1993 (RJA 1993\5552) afirma que el naixement del dret d'obtenir les prestacions de l'FGS es produeix quan hi ha la declaració d'insolvència. Entre les sentències de tribunals superiors de justícia (STSJ) cal destacar la STSJ d'Andalusia del 16.2.1995 (RJA 1995\750), que per a disposar d'una insolvència completa en societats de responsabilitat col·lectiva afirma que és necessària l'execució en contra dels socis i no només en contra de la societat. Finalment, la STSJ de Madrid (secció cinquena) del 2.9.1997 (RJA 1997\2982) inclou el punt de vista de la doctrina general. - V. t.: Fons de Garantia Salarial n m
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca insolvència parcial, n f
- es insolvencia parcial, n f
<Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>
<Empresa > Comptabilitat>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comptabilitat. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 165 p.; 21 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-13-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca insolvència provisional, n f
- es insolvencia provisional
- en provisional insolvency
<Empresa > Comptabilitat>
Definition
<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca insolvència provisional, n f
- es insolvencia provisional
- fr insolvabilité provisoire
- en provisional insolvency
<Auditoria i comptabilitat > Comptabilitat > Estructura de gestió>
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca insolvència punible, n f
- es insolvencia punible, n f
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca insolvència punible, n f
- es insolvencia punible, n f
<Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca insolvència punible, n f
- es insolvencia punible
<Dret penal>
Definition
Note
- Àmbit: Espanya
-
El capítol VII del títol XIII del Codi penal (CP) (art. 257 al 261 bis) regula les insolvències punibles.
L'ordenament no castiga el fet que la part deutora no pugui pagar un deute sinó les conductes doloses que realitza pel fet de no afrontar el pagament del deute. Així, es protegeix penalment el dret de crèdit de la part creditora quan la part deutora té un comportament dolós per lesionar aquest dret.
Constitueixen insolvències punibles els alçaments de béns, que regulen els articles 257 i 258 del CP, i els delictes relatius al concurs, ja siguin en la modalitat de concurs punible (art. 260 CP), d'afavoriment de creditors (art. 259 CP) o de presentació de dades falses (art. 261 CP). Així mateix, l'article 261 bis del CP estableix les penes que s'han d'imposar a les persones jurídiques que incorren en alguna modalitat d'insolvència punible.
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca insolvència total, n f
- es insolvencia total, n f
<Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>
<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca risc d'insolvència, n m
- es riesgo de insolvencia
- fr risque d'insolvabilité
- en bad debt risk
- en commercial solvency risk
<Auditoria i comptabilitat > Finances>
<Economia > Finances > Sistemes monetaris>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de l'Eurosistema. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002. 79 p. (Terminologies; 1)
ISBN 84-393-5659-5
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca risc d'insolvència, n m
- es riesgo de insolvencia
- fr risque de solvabilité
- it rischio di insolvenza
- en solvency risk
- de Solvenzrisiko
<Economia > Finances > Sistemes monetaris>
