Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "interioritat" in all thematic areas
<Documentació jurídica>, <Dret del treball i de la Seguretat Social>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca contracte de treball d'interinitat, n m
- ca contracte d'interinitat, n m sin. compl.
- es contrato de interinidad
- es contrato de trabajo de interinidad
<Documentació jurídica>, <Dret del treball i de la Seguretat Social>
Definition
Note
- Àmbit: Espanya
-
L'article 4 del Reial decret 2720/1998, del 18 de desembre, pel qual es desenvolupa l'article 15 de l'Estatut dels treballadors en matèria de contractes de durada determinada, estableix que el contracte d'interinitat es pot signar per a substituir treballadors amb dret a reserva del lloc de treball i també per a cobrir temporalment un lloc de treball durant el procés de selecció o promoció convocat per a cobrir-lo definitivament. Aquest contracte ha de tenir el règim jurídic següent: a) Ha d'identificar el treballador substituït i la causa de la substitució, indicant si el lloc de treball és el del treballador substituït o el de l'altre treballador de l'empresa que passa a dur a terme el lloc d'aquell. b) La durada del contracte d'interinitat ha de ser la del temps que duri l'absència del treballador substituït amb dret a la reserva del lloc de treball.
En el cas de processos de selecció duts a terme per les administracions públiques per a la provisió de llocs de treball, la durada dels contractes ha de coincidir amb el temps que durin aquests processos, d'acord amb el que indica la normativa específica corresponent.
També s'ha de regir per aquestes disposicions que regulen el contracte d'interinitat el contracte que es duu a terme per a substituir un treballador autònom, un soci treballador o un soci de treball d'una societat cooperativa, en el cas de risc durant l'embaràs o en els períodes de descans per maternitat, adopció o acolliment, preadoptiu o permanent.
El contracte d'interinitat ha de ser a jornada completa, excepte en dos casos: quan el treballador substituït estigui contractat a temps parcial o es vulgui cobrir temporalment un lloc de treball la cobertura definitiva del qual sigui a temps parcial; o quan el contracte es faci per a completar la jornada reduïda de treballadors que exerceixen alguns drets relacionats amb la maternitat o paternitat, o en aquells altres casos en què, de conformitat amb el que estigui establert legalment o convencionalment, s'hagi acordat una reducció temporal de la jornada del treballador substituït, així com en els casos en què els treballadors gaudeixin a temps parcial del permís de maternitat, adopció o acolliment, preadoptiu o permanent.
La durada del contracte ha de ser la del temps que duri l'absència del treballador substituït o, quan sigui per a cobrir temporalment un lloc de treball, durarà mentre duri el procés de selecció o promoció per a la cobertura definitiva de la plaça, i no pot ser de més de tres mesos ni es pot fer un nou contracte amb el mateix objecte, una vegada superada aquesta durada màxima.
El contracte d'interinatge té la peculiaritat que també es pot classificar segons la finalitat que tingui; així es parla, per exemple, de contracte temporal d'interinitat per a substituir el treballador que està en situació d'excedència per cura de familiars; per substitució de treballadors en formació; per substitució del treballador durant els períodes de descans per maternitat, adopció, acolliment, risc durant l'embaràs, risc durant la lactància natural o suspensió per paternitat; per a substituir baixes per incapacitat temporal de persones amb discapacitat; o per a substituir treballadores víctimes de violència de gènere. Aquestes peculiaritats impliquen una regulació específica respecte de la general del contracte d'interinatge.
Aquest contracte s'extingeix, si abans no hi ha denúncia de qualsevol de les parts, quan es produeixi una de les causes següents: la reincorporació del treballador substituït; el venciment del termini legal o convencionalment establert per a la reincorporació; l'extinció de la causa que va donar lloc a la reserva del lloc de treball, i, finalment, el transcurs del termini de tres mesos en els processos de selecció o promoció per a la provisió definitiva dels llocs de treball o del termini que sigui aplicable en els processos de selecció de les administracions públiques.
Els contractes que tinguin establerta una durada màxima (convencional o legal) i que s'hagin concertat per a una durada inferior s'han de prorrogar d'una manera tàcita fins a la durada màxima en cas que no hi hagi hagut una denúncia o pròrroga expressa abans del venciment i el treballador hagi continuat prestant els seus serveis.
El contracte d'interinitat també està regulat pel Reial decret legislatiu 2/2015, del 23 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'estatut dels treballadors. També cal fer referència a la regulació del funcionariat interí i a la del personal laboral que treballa a l'Administració pública, continguda en el Reial decret legislatiu 5/2015, del 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'estatut bàsic de l'empleat públic, i en el Decret legislatiu 1/1997, del 31 d'octubre, pel qual s'aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública. - V. t.: contracte de treball n m
- V. t.: contracte de treball de durada determinada n m
<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>
Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:
CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1
Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/
Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2
L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.
Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.
- ca control de mètodes contraceptius prescrits anteriorment
- en surveillance of previously prescribed contraceptive methods
<Classificació internacional de malalties > Causes de visita en serveis sanitaris>
<Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica > Elements de màquines>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca corona dentada interiorment, n f
- es corona dentada interiormente
<Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica > Elements de màquines>
<Esport > Esports de combat > Taekwondo>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de taekwondo. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 131 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 23)
ISBN 84-7739-241-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca decisió de superioritat, n f
- es decisión de superioridad
- fr décision par supériorité
- en decision of superiority
<Esport > Esports de combat > Taekwondo>
Definition
<08 Esports de combat > 04 Taekwondo>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca decisió de superioritat, n f
- es decisión de superioridad
- fr décision par supériorité
- en decision of superiority
<Esport > 08 Esports de combat > 04 Taekwondo>
Definition
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca delicte contra la integritat física, n m
- es delito contra la integridad física, n m
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca delicte contra la integritat moral, n m
- es delito contra la integridad moral, n m
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca delicte contra la integritat moral, n m
- es delito contra la integridad moral, n m
<Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca delicte contra la integritat moral, n m
- es delito contra la integridad moral
<Dret penal>
Definition
Note
- Àmbit: Espanya
-
El títol VII del llibre II del Codi penal (CP) està dedicat a les «tortures i altres delictes contra la integritat moral».
La menció a la integritat moral com a objecte de protecció penal és una novetat en l'ordenament juridicopenal. Així, l'òrgan legislador del 1995 va voler donar cabuda en el CP als atemptats contra un bé jurídic reconegut constitucionalment (art. 15 Constitució espanyola [CE]), però fins al moment no tutelat penalment. A més, el càstig d'aquests comportaments està en consonància amb la normativa internacional subscrita per l'Estat espanyol: article 5 de la Declaració Universal dels Drets Humans; article 3 del Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals; article 7 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics; la Convenció contra la Tortura i altres Tractes o Penes Cruels, Inhumanes o Degradants, signada a Nova York el 10 de desembre de 1984 i ratificada per l'Estat espanyol el 19 d'octubre de 1987, i el Conveni Europeu per a la Prevenció de la Tortura i de les Penes i Tractes Inhumans o Degradants, signat a Estrasburg el 26 de novembre de 1987 i ratificat per l'Estat espanyol el 2 de maig de 1989.
No obstant això, el concepte de integritat moral no és fàcil de definir. Probablement, s'ha d'identificar amb el de dignitat, en el sentit que ja va concretar el Tribunal Constitucional espanyol (TC) en la Sentència 53/1985, de l'11 d'abril, és a dir, com a «valor espiritual i moral inherent a la persona que es manifesta singularment en l'autodeterminació conscient i responsable de la pròpia vida i que comporta la pretensió de respecte per part dels altres». La Sentència del Tribunal Constitucional (STC) 120/1990, del 27 de juliol, afegeix la noció de inviolabilitat de la persona quan afirma que l'article 15 de la CE garanteix el dret a la integritat física i moral, mitjançant el qual es protegeix la inviolabilitat de la persona, no només contra atacs dirigits a lesionar el cos o l'esperit, sinó també contra tota classe d'intervenció en aquests béns no consentida pel titular. Així, doncs, dignitat i inviolabilitat de la persona són les idees centrals d'aquests delictes.
L'article 173 del CP recull el tipus bàsic: «el qui infligeix a una altra persona un tracte degradant, i danya així greument la seva integritat moral, ha de ser castigat amb la pena de presó de sis mesos a dos anys».
Tal com ha posat de manifest la doctrina, no es pot afirmar que aquesta figura compleix les exigències derivades del principi de taxativitat, sinó que, per contra, es tracta d'un tipus absolutament obert. Tractes degradants són els que poden crear en les víctimes sentiments de terror, d'angoixa i d'inferioritat susceptibles d'humiliar-les, envilir-les i de trencar llur resistència física o moral (STS del 29.9.1998, ponent: Ramos Gancedo); i, més en general, representen qualsevol atemptat a la dignitat de la persona.
El tracte degradant ha de ser valorat de manera objectiva, amb independència que la víctima pugui tenir un sentiment, des d'un punt de vista exclusivament subjectiu, d'humiliació.
La lesió de la integritat moral es produeix quan la persona veu negada la seva capacitat per a decidir, quan la pèrdua de la dignitat fa que perdi les seves condicions d'ésser lliure, de manera que no es pugui atribuir la seva conducta com a pròpia.
Així mateix, dins els delictes contra la integritat moral, el CP ha inclòs els delictes de tortures (art. 174 i 175).
Finalment, l'article 177 estableix una regla concursal en virtut de la qual, si a més de l'atemptat a la integritat moral es produeix lesió o dany a la vida, a la integritat física, a la salut, a la llibertat sexual o als béns de la víctima o d'una tercera persona, s'han de castigar els fets separadament amb la pena que correspon pels delictes o les faltes comesos, excepte quan ja està especialment castigat per la llei.
<Veterinària i ramaderia > Malalties > Malalties bacterianes>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca dermatitis interdigital, n f
- es dermatitis interdigital
- fr dermite interdigitale
- en interdigital dermatitis
<Veterinària i ramaderia > Malalties > Malalties bacterianes>
