Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "jove" in all thematic areas
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agullat, n m
- ca agulladell, n m sin. compl.
- ca agulladol, n m sin. compl.
- ca agullat jove, n m sin. compl.
- ca agullat ver, n m sin. compl.
- ca caçó, n m sin. compl.
- ca ferró, n m sin. compl.
- ca peix de tall, n m sin. compl.
- ca pinta-roja, n f sin. compl.
- ca quelve, n m sin. compl.
- ca quissona, n f sin. compl.
- ca quissona de barra, n f sin. compl.
- ca quissona de fora, n f sin. compl.
- ca quissona vera, n f sin. compl.
- ca agullats, n m pl var. ling.
- ca ahullat, n m var. ling.
- ca aüllat, n m var. ling.
- ca casfo, n m var. ling.
- ca cassó, n m var. ling.
- ca guissona, n f var. ling.
- ca gullat, n m var. ling.
- ca pintarroja, n f var. ling.
- ca taburó, n m var. ling.
- ca tiburó, n m var. ling.
- ca ullat, n m var. ling.
- nc Squalus acanthias
- nc Acanthias vulgaris var. ling.
- nc Galeus acanthias var. ling.
- es crabudo, n m
- es mielga, n f
- es pinta roxa
- es pintarroja, n m
- fr aiguillat commun
- en picked dog-fish
- en picked dogfish
- en spiny dogfish
- en spurdog
<Taurons > Esquàlids>
Note
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- agulladol (AGUILO): València
- agullat (3037): Arenys de Mar, Barcelona, Blanes, Cambrils, L'Ametlla de Mar, Palamós, Roses, Sant Carles, Tarragona, Vilanova
- agullat (FAUNAICT): Tarragona
- ahullát (TMDM): Llevant
- aüllat (EMMDENIA): Dénia
- cassó (LVPB): Eivissa
- cassó (RPCE3): Balears
- guissona (RPCE3): Mallorca
- parró (carta Cullell): Blanes
- quissona (FAUNAICT): Menorca
- ullat (DCVB): Vinaròs
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agullat, n m
- ca agulladell, n m sin. compl.
- ca agulladol, n m sin. compl.
- ca agullat jove, n m sin. compl.
- ca agullat ver, n m sin. compl.
- ca caçó, n m sin. compl.
- ca ferró, n m sin. compl.
- ca peix de tall, n m sin. compl.
- ca pinta-roja, n f sin. compl.
- ca quelve, n m sin. compl.
- ca quissona, n f sin. compl.
- ca quissona de barra, n f sin. compl.
- ca quissona de fora, n f sin. compl.
- ca quissona vera, n f sin. compl.
- ca agullats, n m pl var. ling.
- ca ahullat, n m var. ling.
- ca aüllat, n m var. ling.
- ca casfo, n m var. ling.
- ca cassó, n m var. ling.
- ca guissona, n f var. ling.
- ca gullat, n m var. ling.
- ca pintarroja, n f var. ling.
- ca taburó, n m var. ling.
- ca tiburó, n m var. ling.
- ca ullat, n m var. ling.
- nc Squalus acanthias
- nc Acanthias vulgaris var. ling.
- nc Galeus acanthias var. ling.
- es crabudo, n m
- es mielga, n f
- es pinta roxa
- es pintarroja, n m
- fr aiguillat commun
- en picked dog-fish
- en picked dogfish
- en spiny dogfish
- en spurdog
<Taurons > Esquàlids>
Note
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- agulladol (AGUILO): València
- agullat (3037): Arenys de Mar, Barcelona, Blanes, Cambrils, L'Ametlla de Mar, Palamós, Roses, Sant Carles, Tarragona, Vilanova
- agullat (FAUNAICT): Tarragona
- ahullát (TMDM): Llevant
- aüllat (EMMDENIA): Dénia
- cassó (LVPB): Eivissa
- cassó (RPCE3): Balears
- guissona (RPCE3): Mallorca
- parró (carta Cullell): Blanes
- quissona (FAUNAICT): Menorca
- ullat (DCVB): Vinaròs
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca anguila, n f
- ca anguila cabot, n f sin. compl.
- ca anguila cabotera, n f sin. compl.
- ca anguila catarrogina, n f sin. compl.
- ca anguila comuna, n f sin. compl.
- ca anguila de mar, n f sin. compl.
- ca anguila de riu, n f sin. compl.
- ca anguila de séquia, n f sin. compl.
- ca anguila fartona, n f sin. compl.
- ca anguila maresa, n f sin. compl.
- ca anguila marina, n f sin. compl.
- ca anguila martina, n f sin. compl.
- ca anguila mitjana, n f sin. compl.
- ca anguila pasturenca, n f sin. compl.
- ca anguila polla garau, n f sin. compl.
- ca anguila roja, n f sin. compl.
- ca anguila vera, n f sin. compl.
- ca anguileta, n f sin. compl.
- ca angula, n f sin. compl.
- ca angula [jove], n f sin. compl.
- ca angula [postlarval], n f sin. compl.
- ca angules, n f pl sin. compl.
- ca cabot de bufera, n m sin. compl.
- ca polla garau, n f sin. compl.
- ca anfuiles, n f var. ling.
- ca anguila catarrotgina, n f var. ling.
- ca anguila catarrotjina, n f var. ling.
- ca anguila catarrotxina, n f var. ling.
- ca anguila de sèquia, n f var. ling.
- ca anguila pollagral, n f var. ling.
- ca anguila pollegral, n f var. ling.
- ca anguila punyegral, n f var. ling.
- ca anguila roija, n f var. ling.
- ca anguila rotja, n f var. ling.
- ca anguila-cabot, n f var. ling.
- ca pollagal, n f var. ling.
- ca pollagaral, n f var. ling.
- ca pollagarau, n f var. ling.
- ca pollegueral, n f var. ling.
- ca puñigral, n f var. ling.
- nc Anguilla anguilla
- nc Anguila acutirostris var. ling.
- nc Anguila mediorostris var. ling.
- nc Anguila microptera var. ling.
- nc Anguila vulgaris var. ling.
- nc Anguilla acutirostris var. ling.
- nc Anguilla acutirrostris var. ling.
- nc Anguilla brevirostris var. ling.
- nc Anguilla brevirrostris var. ling.
- nc Anguilla capitone var. ling.
- nc Anguilla chrysipa var. ling.
- nc Anguilla labirostris var. ling.
- nc Anguilla latirostris var. ling.
- nc Anguilla latirrostris var. ling.
- nc Anguilla mediorrostris var. ling.
- nc Anguilla microptera var. ling.
- nc Anguilla vulgaris var. ling.
- nc Muraena Anguilla var. ling.
- es anguila, n f
- es anguila europea, n f
- es anguililla, n f
- es anguilita, n f
- es angula, n f
- fr anguille
- fr anguille d'Europe
- pt anguielo
- pt pougaù
- pt pounchuroto
- pt resso
- pt thaùdelo
- en common eel
- en eel
- en European eel
<Peixos > Anguíl·lids>
Note
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- anguila (EMMDENIA): Dénia
- anguila (ICTIOFAUNA): Delta de l'Ebre
- anguila cabot (DCVB): Mallorca
- anguila cabot (RANDA11): Mallorca
- anguila cabotera (DCVB): Mallorca, Menorca
- anguila cabotera (FAUNAICT): Menorca
- anguila cabotera (RANDA11): Mallorca, "nom menorquí"
- anguila cabotera (RPCE3): Menorca
- anguila comuna (DCVB): Mallorca, Menorca
- anguila comuna (RANDA11): "variant menorquina"
- anguila de mar (DCVB): Catalunya, Eivissa
- anguila de mar (FAUNAICT): Barcelona, Tarragona
- anguila de mar (RANDA11): "variant eivissenca"
- anguila de sèquia (DCVB): Eivissa
- anguila de sèquia (RANDA11): "variant eivissenca"
- anguila maresa (DCVB): València
- anguila maresa (EMMDENIA): Dénia
- anguila martina (DCVB): València
- anguila pasturenca (DCVB): València
- anguila punyegral (DCVB): Menorca
- anguila punyegral (FAUNAICT): Menorca
- anguila roija (FAUNAICT): Menorca
- anguila roja (DCVB): Catalunya, Menorca
- anguila rotja (RANDA11): "forma menorquina"
- anguila rotja (RPCE3): Balears
- anguila vera (BALEARES2): Menorca
- anguila vera (DCVB): Mallorca, Menorca
- anguila vera (FAUNAICT): Menorca
- anguila vera (RANDA11): "llenguatge vulgar menorquí"
- anguila vera (RPCE3): Balears
- anguila-cabot (RPCE3): Mallorca
- angula (EMMDENIA): Dénia
- angula [jove] (3037): Sant Carles
- angula [jove] (ICTIOFAUNA): Delta de l'Ebre
- cabot de bufera (RPCE3): Mallorca
- pollagaral (DELC2): Mallorca
- pollagaral (RPCE3): Balears
- pollagarau (RPCE3): Balears
- puñigral (RPCE3): Menorca
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca anguila, n f
- ca anguila cabot, n f sin. compl.
- ca anguila cabotera, n f sin. compl.
- ca anguila catarrogina, n f sin. compl.
- ca anguila comuna, n f sin. compl.
- ca anguila de mar, n f sin. compl.
- ca anguila de riu, n f sin. compl.
- ca anguila de séquia, n f sin. compl.
- ca anguila fartona, n f sin. compl.
- ca anguila maresa, n f sin. compl.
- ca anguila marina, n f sin. compl.
- ca anguila martina, n f sin. compl.
- ca anguila mitjana, n f sin. compl.
- ca anguila pasturenca, n f sin. compl.
- ca anguila polla garau, n f sin. compl.
- ca anguila roja, n f sin. compl.
- ca anguila vera, n f sin. compl.
- ca anguileta, n f sin. compl.
- ca angula, n f sin. compl.
- ca angula [jove], n f sin. compl.
- ca angula [postlarval], n f sin. compl.
- ca angules, n f pl sin. compl.
- ca cabot de bufera, n m sin. compl.
- ca polla garau, n f sin. compl.
- ca anfuiles, n f var. ling.
- ca anguila catarrotgina, n f var. ling.
- ca anguila catarrotjina, n f var. ling.
- ca anguila catarrotxina, n f var. ling.
- ca anguila de sèquia, n f var. ling.
- ca anguila pollagral, n f var. ling.
- ca anguila pollegral, n f var. ling.
- ca anguila punyegral, n f var. ling.
- ca anguila roija, n f var. ling.
- ca anguila rotja, n f var. ling.
- ca anguila-cabot, n f var. ling.
- ca pollagal, n f var. ling.
- ca pollagaral, n f var. ling.
- ca pollagarau, n f var. ling.
- ca pollegueral, n f var. ling.
- ca puñigral, n f var. ling.
- nc Anguilla anguilla
- nc Anguila acutirostris var. ling.
- nc Anguila mediorostris var. ling.
- nc Anguila microptera var. ling.
- nc Anguila vulgaris var. ling.
- nc Anguilla acutirostris var. ling.
- nc Anguilla acutirrostris var. ling.
- nc Anguilla brevirostris var. ling.
- nc Anguilla brevirrostris var. ling.
- nc Anguilla capitone var. ling.
- nc Anguilla chrysipa var. ling.
- nc Anguilla labirostris var. ling.
- nc Anguilla latirostris var. ling.
- nc Anguilla latirrostris var. ling.
- nc Anguilla mediorrostris var. ling.
- nc Anguilla microptera var. ling.
- nc Anguilla vulgaris var. ling.
- nc Muraena Anguilla var. ling.
- es anguila, n f
- es anguila europea, n f
- es anguililla, n f
- es anguilita, n f
- es angula, n f
- fr anguille
- fr anguille d'Europe
- pt anguielo
- pt pougaù
- pt pounchuroto
- pt resso
- pt thaùdelo
- en common eel
- en eel
- en European eel
<Peixos > Anguíl·lids>
Note
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- anguila (EMMDENIA): Dénia
- anguila (ICTIOFAUNA): Delta de l'Ebre
- anguila cabot (DCVB): Mallorca
- anguila cabot (RANDA11): Mallorca
- anguila cabotera (DCVB): Mallorca, Menorca
- anguila cabotera (FAUNAICT): Menorca
- anguila cabotera (RANDA11): Mallorca, "nom menorquí"
- anguila cabotera (RPCE3): Menorca
- anguila comuna (DCVB): Mallorca, Menorca
- anguila comuna (RANDA11): "variant menorquina"
- anguila de mar (DCVB): Catalunya, Eivissa
- anguila de mar (FAUNAICT): Barcelona, Tarragona
- anguila de mar (RANDA11): "variant eivissenca"
- anguila de sèquia (DCVB): Eivissa
- anguila de sèquia (RANDA11): "variant eivissenca"
- anguila maresa (DCVB): València
- anguila maresa (EMMDENIA): Dénia
- anguila martina (DCVB): València
- anguila pasturenca (DCVB): València
- anguila punyegral (DCVB): Menorca
- anguila punyegral (FAUNAICT): Menorca
- anguila roija (FAUNAICT): Menorca
- anguila roja (DCVB): Catalunya, Menorca
- anguila rotja (RANDA11): "forma menorquina"
- anguila rotja (RPCE3): Balears
- anguila vera (BALEARES2): Menorca
- anguila vera (DCVB): Mallorca, Menorca
- anguila vera (FAUNAICT): Menorca
- anguila vera (RANDA11): "llenguatge vulgar menorquí"
- anguila vera (RPCE3): Balears
- anguila-cabot (RPCE3): Mallorca
- angula (EMMDENIA): Dénia
- angula [jove] (3037): Sant Carles
- angula [jove] (ICTIOFAUNA): Delta de l'Ebre
- cabot de bufera (RPCE3): Mallorca
- pollagaral (DELC2): Mallorca
- pollagaral (RPCE3): Balears
- pollagarau (RPCE3): Balears
- puñigral (RPCE3): Menorca
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca besuc de la taca, n m
- ca besuc, n m sin. compl.
- ca besuc de fonera, n m sin. compl.
- ca besuc de fonera [adult, profundícola], n m sin. compl.
- ca besuc de l'ull gros, n m sin. compl.
- ca besuc de la piga, n m sin. compl.
- ca boga, n f sin. compl.
- ca boga-ravell, n m sin. compl.
- ca calet, n m sin. compl.
- ca calet de la piga, n m sin. compl.
- ca mora, n f sin. compl.
- ca ullat, n m sin. compl.
- ca ullot, n m sin. compl.
- ca besub, n m var. ling.
- ca besugo, n m var. ling.
- ca besugo de la piga, n m var. ling.
- ca besugo gros, n m var. ling.
- ca boga ravela, n f var. ling.
- ca boga ravell, n f var. ling.
- ca boga ravell [jove, costaner], n m var. ling.
- ca bóga-ravell, n m var. ling.
- ca bogaravell, n m var. ling.
- ca gorás, n m var. ling.
- ca goràs, n m var. ling.
- ca gorras, n m var. ling.
- ca pachano, n m var. ling.
- ca patxano, n m var. ling.
- ca pitgell, n m var. ling.
- ca pitjell, n m var. ling.
- ca pitxell, n m var. ling.
- ca pixano, n m var. ling.
- ca quelet, n m var. ling.
- ca quelèt, n m var. ling.
- ca uat, n m var. ling.
- ca uot, n m var. ling.
- ca uòt, n m var. ling.
- ca voga, n f var. ling.
- ca voga revell, n m var. ling.
- ca voga-ravell, n f var. ling.
- ca voga-revey, n m var. ling.
- ca vogaravell, n m var. ling.
- nc Pagellus bogaraveo
- nc Pagellus breviceps var. ling.
- nc Pagellus centrodontus var. ling.
- nc Sparus cantabricus var. ling.
- es besugo
- es boga ravella
- es goraz
- es pachan
- fr dorade
- fr dorade rose
- en blackspot seabream
- en gunner
- en red seabream
<Peixos > Espàrids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca besuc de la taca, n m
- ca besuc, n m sin. compl.
- ca besuc de fonera, n m sin. compl.
- ca besuc de fonera [adult, profundícola], n m sin. compl.
- ca besuc de l'ull gros, n m sin. compl.
- ca besuc de la piga, n m sin. compl.
- ca boga, n f sin. compl.
- ca boga-ravell, n m sin. compl.
- ca calet, n m sin. compl.
- ca calet de la piga, n m sin. compl.
- ca mora, n f sin. compl.
- ca ullat, n m sin. compl.
- ca ullot, n m sin. compl.
- ca besub, n m var. ling.
- ca besugo, n m var. ling.
- ca besugo de la piga, n m var. ling.
- ca besugo gros, n m var. ling.
- ca boga ravela, n f var. ling.
- ca boga ravell, n f var. ling.
- ca boga ravell [jove, costaner], n m var. ling.
- ca bóga-ravell, n m var. ling.
- ca bogaravell, n m var. ling.
- ca gorás, n m var. ling.
- ca goràs, n m var. ling.
- ca gorras, n m var. ling.
- ca pachano, n m var. ling.
- ca patxano, n m var. ling.
- ca pitgell, n m var. ling.
- ca pitjell, n m var. ling.
- ca pitxell, n m var. ling.
- ca pixano, n m var. ling.
- ca quelet, n m var. ling.
- ca quelèt, n m var. ling.
- ca uat, n m var. ling.
- ca uot, n m var. ling.
- ca uòt, n m var. ling.
- ca voga, n f var. ling.
- ca voga revell, n m var. ling.
- ca voga-ravell, n f var. ling.
- ca voga-revey, n m var. ling.
- ca vogaravell, n m var. ling.
- nc Pagellus bogaraveo
- nc Pagellus breviceps var. ling.
- nc Pagellus centrodontus var. ling.
- nc Sparus cantabricus var. ling.
- es besugo
- es boga ravella
- es goraz
- es pachan
- fr dorade
- fr dorade rose
- en blackspot seabream
- en gunner
- en red seabream
<Peixos > Espàrids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bis, n m
- ca bísol, n m sin. compl.
- ca cavalla, n f sin. compl.
- ca cavalla vera, n f sin. compl.
- ca cogujol, n m sin. compl.
- ca gallimó, n m sin. compl.
- ca gallimó [juvenil], n m sin. compl.
- ca guillem [jove], n m sin. compl.
- ca peix d'abril, n m sin. compl.
- ca verat, n m sin. compl.
- ca verat d'ull gros, n m sin. compl.
- ca verat d'ulls grossos, n m sin. compl.
- ca barat, n m var. ling.
- ca barát, n m var. ling.
- ca barat d'ull gros, n m var. ling.
- ca bisa, n f var. ling.
- ca biso, n m var. ling.
- ca bisol, n m var. ling.
- ca bisso, n m var. ling.
- ca bissu, n m var. ling.
- ca biza, n f var. ling.
- ca caballa, n f var. ling.
- ca estornino, n m var. ling.
- ca peix de abril, n m var. ling.
- ca varat, n m var. ling.
- ca veret, n m var. ling.
- ca viso, n m var. ling.
- ca visol, n m var. ling.
- ca vísol, n m var. ling.
- nc Scomber colias
- nc Pneumatophorus colias var. ling.
- nc Scomber (Pneumatophorus) japonicus var. ling.
- nc Scomber japonicus var. ling.
- nc Scomber pneumatophorus var. ling.
- es caballa
- es estornino
- fr marquereau espagnol
- en chub mackerel
<Peixos > Escòmbrids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bis, n m
- ca bísol, n m sin. compl.
- ca cavalla, n f sin. compl.
- ca cavalla vera, n f sin. compl.
- ca cogujol, n m sin. compl.
- ca gallimó, n m sin. compl.
- ca gallimó [juvenil], n m sin. compl.
- ca guillem [jove], n m sin. compl.
- ca peix d'abril, n m sin. compl.
- ca verat, n m sin. compl.
- ca verat d'ull gros, n m sin. compl.
- ca verat d'ulls grossos, n m sin. compl.
- ca barat, n m var. ling.
- ca barát, n m var. ling.
- ca barat d'ull gros, n m var. ling.
- ca bisa, n f var. ling.
- ca biso, n m var. ling.
- ca bisol, n m var. ling.
- ca bisso, n m var. ling.
- ca bissu, n m var. ling.
- ca biza, n f var. ling.
- ca caballa, n f var. ling.
- ca estornino, n m var. ling.
- ca peix de abril, n m var. ling.
- ca varat, n m var. ling.
- ca veret, n m var. ling.
- ca viso, n m var. ling.
- ca visol, n m var. ling.
- ca vísol, n m var. ling.
- nc Scomber colias
- nc Pneumatophorus colias var. ling.
- nc Scomber (Pneumatophorus) japonicus var. ling.
- nc Scomber japonicus var. ling.
- nc Scomber pneumatophorus var. ling.
- es caballa
- es estornino
- fr marquereau espagnol
- en chub mackerel
<Peixos > Escòmbrids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca burro, n m
- ca burret, n m sin. compl.
- ca burro d'alga, n m sin. compl.
- ca burro de fons, n m sin. compl.
- ca cabot, n m sin. compl.
- ca cabot anglès, n m sin. compl.
- ca cabot bord, n m sin. compl.
- ca cabot d'alga, n m sin. compl.
- ca cabot de fang, n m sin. compl.
- ca cabot de roca, n m sin. compl.
- ca cabot mocós, n m sin. compl.
- ca cabot mucós, n m sin. compl.
- ca cabot negre, n m sin. compl.
- ca calacabot, n m sin. compl.
- ca espanyol, n m sin. compl.
- ca gobi, n m sin. compl.
- ca gobi d'alga, n m sin. compl.
- ca gobi negrós, n m sin. compl.
- ca gòbid d'aigua, n m sin. compl.
- ca gòbit, n m sin. compl.
- ca gòbit comú, n m sin. compl.
- ca gòbit d'alga, n m sin. compl.
- ca gòbit de roca, n m sin. compl.
- ca gòbit negre, n m sin. compl.
- ca gòbit negrós, n m sin. compl.
- ca peix de diable, n m sin. compl.
- ca peix del diable, n m sin. compl.
- ca roseti, n m sin. compl.
- ca roseti [jove], n m sin. compl.
- ca ruc, n m sin. compl.
- ca ruc d'alga, n m sin. compl.
- ca ruc de roca, n m sin. compl.
- ca borriquet, n m var. ling.
- ca burru, n m var. ling.
- ca chaparrudo, n m var. ling.
- ca gobit, n m var. ling.
- ca gobit d'alga, n m var. ling.
- ca gobit de roca, n m var. ling.
- ca gobit negre, n m var. ling.
- ca gombit, n m var. ling.
- ca gòmbit, n m var. ling.
- ca gòmit, n m var. ling.
- ca rosetí, n m var. ling.
- ca rosetí [jove], n m var. ling.
- ca ruch, n m var. ling.
- ca ruch d'alga, n m var. ling.
- ca ruch de roca, n m var. ling.
- ca xaparrudo, n m var. ling.
- nc Gobius niger
- nc Gobius jozo var. ling.
- nc Gobius jozzo var. ling.
- nc Gobius longiradiatus var. ling.
- nc Gobius niger jozo var. ling.
- es cangüeso
- es cangüesto
- es chaparrudo
- es gobio
- es pez del diablo
- es pez-diablo
- fr gobie
- fr gobie noir
- it chiozzo nero
- en black goby
<Peixos > Gòbids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca burro, n m
- ca burret, n m sin. compl.
- ca burro d'alga, n m sin. compl.
- ca burro de fons, n m sin. compl.
- ca cabot, n m sin. compl.
- ca cabot anglès, n m sin. compl.
- ca cabot bord, n m sin. compl.
- ca cabot d'alga, n m sin. compl.
- ca cabot de fang, n m sin. compl.
- ca cabot de roca, n m sin. compl.
- ca cabot mocós, n m sin. compl.
- ca cabot mucós, n m sin. compl.
- ca cabot negre, n m sin. compl.
- ca calacabot, n m sin. compl.
- ca espanyol, n m sin. compl.
- ca gobi, n m sin. compl.
- ca gobi d'alga, n m sin. compl.
- ca gobi negrós, n m sin. compl.
- ca gòbid d'aigua, n m sin. compl.
- ca gòbit, n m sin. compl.
- ca gòbit comú, n m sin. compl.
- ca gòbit d'alga, n m sin. compl.
- ca gòbit de roca, n m sin. compl.
- ca gòbit negre, n m sin. compl.
- ca gòbit negrós, n m sin. compl.
- ca peix de diable, n m sin. compl.
- ca peix del diable, n m sin. compl.
- ca roseti, n m sin. compl.
- ca roseti [jove], n m sin. compl.
- ca ruc, n m sin. compl.
- ca ruc d'alga, n m sin. compl.
- ca ruc de roca, n m sin. compl.
- ca borriquet, n m var. ling.
- ca burru, n m var. ling.
- ca chaparrudo, n m var. ling.
- ca gobit, n m var. ling.
- ca gobit d'alga, n m var. ling.
- ca gobit de roca, n m var. ling.
- ca gobit negre, n m var. ling.
- ca gombit, n m var. ling.
- ca gòmbit, n m var. ling.
- ca gòmit, n m var. ling.
- ca rosetí, n m var. ling.
- ca rosetí [jove], n m var. ling.
- ca ruch, n m var. ling.
- ca ruch d'alga, n m var. ling.
- ca ruch de roca, n m var. ling.
- ca xaparrudo, n m var. ling.
- nc Gobius niger
- nc Gobius jozo var. ling.
- nc Gobius jozzo var. ling.
- nc Gobius longiradiatus var. ling.
- nc Gobius niger jozo var. ling.
- es cangüeso
- es cangüesto
- es chaparrudo
- es gobio
- es pez del diablo
- es pez-diablo
- fr gobie
- fr gobie noir
- it chiozzo nero
- en black goby
<Peixos > Gòbids>
