Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "lladrar" in all thematic areas

gram negre gram negre

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gram negre, n m
  • ca  cinc-en-rama, n m sin. compl.
  • ca  fragassa, n f sin. compl.
  • ca  gram porquí, n m sin. compl.
  • ca  peu de Crist, n m sin. compl.
  • ca  agram de porc, n m alt. sin.
  • ca  agram negre, n m alt. sin.
  • ca  agram porquí, n m alt. sin.
  • ca  bretuaga, n f alt. sin.
  • ca  bretuges, n m pl alt. sin.
  • ca  brunaga, n f alt. sin.
  • ca  cincfulles, n m/f alt. sin.
  • ca  cincllagues de Crist, n f alt. sin.
  • ca  cua roja, n f alt. sin.
  • ca  fragassa estèril, n f alt. sin.
  • ca  fraula borda, n f alt. sin.
  • ca  gram bord, n m alt. sin.
  • ca  gram de porc, n m alt. sin.
  • ca  herba de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  lloraga, n f alt. sin.
  • ca  mà de Crist, n f alt. sin.
  • ca  mà de Maria, n f alt. sin.
  • ca  maduixera borda, n f alt. sin.
  • ca  mal-llaura, n m/f alt. sin.
  • ca  peu de colom, n m alt. sin.
  • ca  peu de rata, n m alt. sin.
  • ca  peu porquí, n m alt. sin.
  • ca  peucrist, n m alt. sin.
  • ca  peus del Bon Jesús, n m pl alt. sin.
  • ca  poteta de colom, n f alt. sin.
  • ca  cinc en rama, n m var. ling.
  • ca  fregasa, n f var. ling.
  • ca  fregassa, n f var. ling.
  • ca  fresera borda, n f var. ling.
  • ca  gram corquim, n m var. ling.
  • ca  grum negre, n m var. ling.
  • ca  pateta de colom, n f var. ling.
  • ca  peu trist, n m var. ling.
  • ca  peutrist, n m var. ling.
  • nc  Potentilla reptans L.

<Botànica > rosàcies>

Note

  • BOUCH1971 fa extensius els noms d'agram de porc i maduixera borda per a totes les espècies de Potentilla que recull, a més de P. reptans: P. argentea, P. aurea subsp. aurea, P. caulescens, P. collina, P. frigida, P. fruticosa, P. hirta, P. micrantha, P. neumanniana, P. nivalis subsp. nivalis, P. pyrenaica i P. rupestris.
guaret llaurat guaret llaurat

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  guaret llaurat, n m
  • es  barbecho trabajado
  • fr  jachère labourée
  • fr  jachère travaillée
  • en  ploughed fallow land

<Agricultura>

Definition
Guaret en què es llaura la terra per tal d'airejar-la.
herba de cinc dits herba de cinc dits

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de cinc dits, n f
  • ca  mal-llaura, n m/f alt. sin.
  • ca  potentil·la de roca, n f alt. sin.
  • ca  te de reina, n m alt. sin.
  • ca  te de roqueta, n m alt. sin.
  • ca  te de senyor, n m alt. sin.
  • ca  te de senyora, n m alt. sin.
  • ca  te de soqueta, n m alt. sin.
  • ca  te roquer, n m alt. sin.
  • ca  te palomo, n m var. ling.
  • nc  Potentilla caulescens L.

<Botànica > rosàcies>

herba de cinc dits herba de cinc dits

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de cinc dits, n f
  • ca  mal-llaura, n m/f alt. sin.
  • ca  potentil·la de roca, n f alt. sin.
  • ca  te de reina, n m alt. sin.
  • ca  te de roqueta, n m alt. sin.
  • ca  te de senyor, n m alt. sin.
  • ca  te de senyora, n m alt. sin.
  • ca  te de soqueta, n m alt. sin.
  • ca  te roquer, n m alt. sin.
  • ca  te palomo, n m var. ling.
  • nc  Potentilla caulescens L.

<Botànica > rosàcies>

herbafam herbafam

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herbafam, n f
  • ca  pa eixut, n m sin. compl.
  • ca  clavellina, n f alt. sin.
  • ca  clavellines, n f pl alt. sin.
  • ca  herba de foc, n f alt. sin.
  • ca  mal-llaurat, n m alt. sin.
  • ca  orella de rata, n f alt. sin.
  • ca  pelosa, n f alt. sin.
  • ca  pelosella, n f alt. sin.
  • ca  plantatge, n m alt. sin.
  • ca  herba fam, n f var. ling.
  • ca  herba-fam, n f var. ling.
  • ca  pa-eixut, n m var. ling.
  • ca  panosella, n f var. ling.
  • ca  penosella, n f var. ling.
  • ca  pinosella, n f var. ling.
  • nc  Plantago albicans L.

<Botànica > plantaginàcies>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herbafam, n f
  • ca  pa eixut, n m sin. compl.
  • ca  clavellina, n f alt. sin.
  • ca  clavellines, n f pl alt. sin.
  • ca  herba de foc, n f alt. sin.
  • ca  mal-llaurat, n m alt. sin.
  • ca  orella de rata, n f alt. sin.
  • ca  pelosa, n f alt. sin.
  • ca  pelosella, n f alt. sin.
  • ca  plantatge, n m alt. sin.
  • ca  herba fam, n f var. ling.
  • ca  herba-fam, n f var. ling.
  • ca  pa-eixut, n m var. ling.
  • ca  panosella, n f var. ling.
  • ca  penosella, n f var. ling.
  • ca  pinosella, n f var. ling.
  • nc  Plantago albicans L.

<Botànica > plantaginàcies>

jovada jovada

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  jovada, n f
  • ca  dia de llaurar, n m sin. compl.
  • ca  mujada, n f sin. compl.
  • es  huebra, n f
  • es  yugada, n f
  • fr  ouvrée, n f
  • en  measurement equivalent to approx. 32 ha, n

<Enginyeria forestal>

llaçar llaçar

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  llaçar, v tr

<Navegació tradicional>

Definition
Lligar amb un o més llaços.
lladre lladre

<Protecció civil > Policia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  lladre, n m, f
  • es  ladrón
  • en  thief

<Policia > Funcions i tècnica > Policia judicial>

Definition
Persona que comet un furt o un robatori.
lladre lladre

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  lladre, n m
  • es  ladrón, n m
  • fr  prise multiple, n f
  • pt  ficha tripla, n f
  • en  adaptor, n

<Grans Magatzems > Seccions > Bricolatge>