Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "mújol" in all thematic areas
<Zoologia > Espècies pesqueres>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca capplà, n f
- ca caluga negra, n f sin. compl.
- ca capçut, n m sin. compl.
- ca llissa, n f sin. compl.
- ca llissa agut, n f sin. compl.
- ca llissa cap pla, n f sin. compl.
- ca llissa de cap pla, n f sin. compl.
- ca llissa de roquer, n f sin. compl.
- ca llissa roquera, n f sin. compl.
- ca llíssera, n f sin. compl.
- ca llíssera de cap pla, n f sin. compl.
- ca sama, n f sin. compl.
- es capitón
- es lisa
- es liza
- es morraguete
- es mújol
- fr mulet porc
- en thinlip grey mullet
- nc Liza (Liza) ramada
<Peixos>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llissa capplà, n f
- ca agut, n m sin. compl.
- ca cabeçut, n m sin. compl.
- ca calua, n f sin. compl.
- ca caluc, n m sin. compl.
- ca caluga, n f sin. compl.
- ca caluga negra, n f sin. compl.
- ca capçut, n m sin. compl.
- ca capgròs, n m sin. compl.
- ca capplà, n m sin. compl.
- ca llissa, n f sin. compl.
- ca llissa agut, n f sin. compl.
- ca llissa cabuda, n f sin. compl.
- ca llissa calua, n f sin. compl.
- ca llissa calua negra, n f sin. compl.
- ca llissa de cap gros, n f sin. compl.
- ca llissa de cap pla, n f sin. compl.
- ca llissa de roquer, n f sin. compl.
- ca llissa llobarrera, n f sin. compl.
- ca llissa morro puntegut, n f sin. compl.
- ca llissa morruda, n f sin. compl.
- ca llissa roquera, n f sin. compl.
- ca llíssera, n f sin. compl.
- ca llíssera de cap pla, n f sin. compl.
- ca sama, n f sin. compl.
- ca calunga negra, n f var. ling.
- ca cap pla, n m var. ling.
- ca cap-gros, n m var. ling.
- ca cap-pla, n m var. ling.
- ca cap-plà, n m var. ling.
- ca capplá, n m var. ling.
- ca capsut, n m var. ling.
- ca casut, n m var. ling.
- ca lliça calva negra, n f var. ling.
- ca llisa calua negra, n f var. ling.
- ca llisa calva negra, n f var. ling.
- ca llisa cap-pla, n f var. ling.
- ca llisa de cap pla, n f var. ling.
- ca llisa morru puntegut, n f var. ling.
- ca llisa morruda, n f var. ling.
- ca llissa cap pla, n f var. ling.
- ca llissa de cap-pla, n f var. ling.
- ca llissa-agud, n f var. ling.
- ca llissara, n f var. ling.
- ca llíssera de cap-pla, n f var. ling.
- ca morragueta, n f var. ling.
- ca sàbalo, n m var. ling.
- nc Liza ramada
- nc Liza (Liza) ramada var. ling.
- nc Mugil capito var. ling.
- es cabezuda
- es capiton
- es capitón
- es lisa
- es liza
- es morraguete
- es mújol
- fr muge pointu
- fr mulet porc
- fr mulet-porc
- pt puntchioedo-sama
- en thinlip grey mullet
- en thinlip mullet
<Peixos > Mugílids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llissa capplà, n f
- ca agut, n m sin. compl.
- ca cabeçut, n m sin. compl.
- ca calua, n f sin. compl.
- ca caluc, n m sin. compl.
- ca caluga, n f sin. compl.
- ca caluga negra, n f sin. compl.
- ca capçut, n m sin. compl.
- ca capgròs, n m sin. compl.
- ca capplà, n m sin. compl.
- ca llissa, n f sin. compl.
- ca llissa agut, n f sin. compl.
- ca llissa cabuda, n f sin. compl.
- ca llissa calua, n f sin. compl.
- ca llissa calua negra, n f sin. compl.
- ca llissa de cap gros, n f sin. compl.
- ca llissa de cap pla, n f sin. compl.
- ca llissa de roquer, n f sin. compl.
- ca llissa llobarrera, n f sin. compl.
- ca llissa morro puntegut, n f sin. compl.
- ca llissa morruda, n f sin. compl.
- ca llissa roquera, n f sin. compl.
- ca llíssera, n f sin. compl.
- ca llíssera de cap pla, n f sin. compl.
- ca sama, n f sin. compl.
- ca calunga negra, n f var. ling.
- ca cap pla, n m var. ling.
- ca cap-gros, n m var. ling.
- ca cap-pla, n m var. ling.
- ca cap-plà, n m var. ling.
- ca capplá, n m var. ling.
- ca capsut, n m var. ling.
- ca casut, n m var. ling.
- ca lliça calva negra, n f var. ling.
- ca llisa calua negra, n f var. ling.
- ca llisa calva negra, n f var. ling.
- ca llisa cap-pla, n f var. ling.
- ca llisa de cap pla, n f var. ling.
- ca llisa morru puntegut, n f var. ling.
- ca llisa morruda, n f var. ling.
- ca llissa cap pla, n f var. ling.
- ca llissa de cap-pla, n f var. ling.
- ca llissa-agud, n f var. ling.
- ca llissara, n f var. ling.
- ca llíssera de cap-pla, n f var. ling.
- ca morragueta, n f var. ling.
- ca sàbalo, n m var. ling.
- nc Liza ramada
- nc Liza (Liza) ramada var. ling.
- nc Mugil capito var. ling.
- es cabezuda
- es capiton
- es capitón
- es lisa
- es liza
- es morraguete
- es mújol
- fr muge pointu
- fr mulet porc
- fr mulet-porc
- pt puntchioedo-sama
- en thinlip grey mullet
- en thinlip mullet
<Peixos > Mugílids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llissa llobarrera, n f
- ca cabeçut, n m sin. compl.
- ca cabot, n m sin. compl.
- ca cabuda, n f sin. compl.
- ca cap d'ase, n m sin. compl.
- ca cap planer, n m sin. compl.
- ca capçut, n m sin. compl.
- ca capgròs, n m sin. compl.
- ca capplà, n m sin. compl.
- ca juliola, n f sin. compl.
- ca llissa, n f sin. compl.
- ca llissa cabuda, n f sin. compl.
- ca llissa de cap gros, n f sin. compl.
- ca llissa petroliera, n f sin. compl.
- ca llissa taverner, n f sin. compl.
- ca llissa testona, n f sin. compl.
- ca llíssera, n f sin. compl.
- ca llíssera llobarrera, n f sin. compl.
- ca llíssera testona, n f sin. compl.
- ca mollet, n m sin. compl.
- ca mújol, n m sin. compl.
- ca mújola, n f sin. compl.
- ca retallat [jove], n m sin. compl.
- ca taverner, n m sin. compl.
- ca billa, n f var. ling.
- ca cabezudo, n m var. ling.
- ca cap gros, n m var. ling.
- ca cap pla, n m var. ling.
- ca cap plané, n m var. ling.
- ca cap-gros, n m var. ling.
- ca cap-pla, n m var. ling.
- ca cap-plá, n m var. ling.
- ca capsut, n m var. ling.
- ca lisa, n f var. ling.
- ca lliça cabuda, n f var. ling.
- ca llisa, n f var. ling.
- ca llisa de cap gros, n f var. ling.
- ca llisa llobarrera, n f var. ling.
- ca llisera, n f var. ling.
- ca llísera, n f var. ling.
- ca llissa llubarrera, n f var. ling.
- ca llissa petrolera, n f var. ling.
- ca llissa tastona, n f var. ling.
- ca llissara llubarrera, n f var. ling.
- ca llíssera tastona, n f var. ling.
- ca maxón, n m var. ling.
- ca muiol, n m var. ling.
- ca muixol, n m var. ling.
- ca mujil, n m var. ling.
- ca mujol, n m var. ling.
- ca mujol blanco, n m var. ling.
- ca róbalo, n m var. ling.
- ca sando, n m var. ling.
- ca taberner, n m var. ling.
- ca trilla, n f var. ling.
- nc Mugil cephalus
- nc Mugil cephalus cephalus var. ling.
- es budión
- es cabezuda
- es capitón
- es liza
- es matajudío
- es múgil
- es múgil común
- es mujín
- es mujol
- es mújol
- es pardete
- es róbalo
- fr carido
- fr muge cabot
- fr muge cephale
- fr mulet à grosse tete
- fr mulet cabot
- pt kabo
- pt moetchu
- pt testoe
- en flathead grey mullet
- en grey mullet
<Peixos > Mugílids>
Note
-
Dades recollides a les obres de buidatge sobre la procedència dels noms
Denominació: (codi obra) localitats
cabeçut: (3037) L'Ametlla de Mar, Sant Carles
cabeçut: (DCVB-E) Tortosa, València
cabeçut: (ICTIOFAUNA) Delta de l'Ebre
cap pla: (PEIXMEN) S'Albufera
cap-pla: (DCVB-E) Mallorca, Menorca
cap-plá: (RPCE3) Menorca
llisa: (DCVB-E) el Campello, l'Alacantí
llissa: (3037) Cambrils, Palamós
llissa cabuda: (EMMDENIA) Dénia
llissa de cap gros: (DCVB-E) València
llissa llobarrera: (3037) Arenys de Mar, Blanes
llissa llobarrera: (DCVB-E) Tarragona, Catalunya
llissa llobarrera: (EMMDENIA) Dénia
llissa llubarrera: (FAUNAICT) Tarragona
llissa petrolera: (3037) Roses
llissa: (3037) Barcelona, Tarragona, Vilanova
llissa: (FAUNAICT) Menorca
llissara llubarrera: (FAUNAICT) Barcelona
llíssera: (3037) Vilanova
mújol: (AGUILO) Mallorca, València
mújol: (DCVB-E) Balears
retallat [jove]: (ICTIOFAUNA) Delta de l'Ebre
taberner: (FAUNAICT) Menorca
taverner: (DCVB-E) Maó
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llissa llobarrera, n f
- ca cabeçut, n m sin. compl.
- ca cabot, n m sin. compl.
- ca cabuda, n f sin. compl.
- ca cap d'ase, n m sin. compl.
- ca cap planer, n m sin. compl.
- ca capçut, n m sin. compl.
- ca capgròs, n m sin. compl.
- ca capplà, n m sin. compl.
- ca juliola, n f sin. compl.
- ca llissa, n f sin. compl.
- ca llissa cabuda, n f sin. compl.
- ca llissa de cap gros, n f sin. compl.
- ca llissa petroliera, n f sin. compl.
- ca llissa taverner, n f sin. compl.
- ca llissa testona, n f sin. compl.
- ca llíssera, n f sin. compl.
- ca llíssera llobarrera, n f sin. compl.
- ca llíssera testona, n f sin. compl.
- ca mollet, n m sin. compl.
- ca mújol, n m sin. compl.
- ca mújola, n f sin. compl.
- ca retallat [jove], n m sin. compl.
- ca taverner, n m sin. compl.
- ca billa, n f var. ling.
- ca cabezudo, n m var. ling.
- ca cap gros, n m var. ling.
- ca cap pla, n m var. ling.
- ca cap plané, n m var. ling.
- ca cap-gros, n m var. ling.
- ca cap-pla, n m var. ling.
- ca cap-plá, n m var. ling.
- ca capsut, n m var. ling.
- ca lisa, n f var. ling.
- ca lliça cabuda, n f var. ling.
- ca llisa, n f var. ling.
- ca llisa de cap gros, n f var. ling.
- ca llisa llobarrera, n f var. ling.
- ca llisera, n f var. ling.
- ca llísera, n f var. ling.
- ca llissa llubarrera, n f var. ling.
- ca llissa petrolera, n f var. ling.
- ca llissa tastona, n f var. ling.
- ca llissara llubarrera, n f var. ling.
- ca llíssera tastona, n f var. ling.
- ca maxón, n m var. ling.
- ca muiol, n m var. ling.
- ca muixol, n m var. ling.
- ca mujil, n m var. ling.
- ca mujol, n m var. ling.
- ca mujol blanco, n m var. ling.
- ca róbalo, n m var. ling.
- ca sando, n m var. ling.
- ca taberner, n m var. ling.
- ca trilla, n f var. ling.
- nc Mugil cephalus
- nc Mugil cephalus cephalus var. ling.
- es budión
- es cabezuda
- es capitón
- es liza
- es matajudío
- es múgil
- es múgil común
- es mujín
- es mujol
- es mújol
- es pardete
- es róbalo
- fr carido
- fr muge cabot
- fr muge cephale
- fr mulet à grosse tete
- fr mulet cabot
- pt kabo
- pt moetchu
- pt testoe
- en flathead grey mullet
- en grey mullet
<Peixos > Mugílids>
Note
-
Dades recollides a les obres de buidatge sobre la procedència dels noms
Denominació: (codi obra) localitats
cabeçut: (3037) L'Ametlla de Mar, Sant Carles
cabeçut: (DCVB-E) Tortosa, València
cabeçut: (ICTIOFAUNA) Delta de l'Ebre
cap pla: (PEIXMEN) S'Albufera
cap-pla: (DCVB-E) Mallorca, Menorca
cap-plá: (RPCE3) Menorca
llisa: (DCVB-E) el Campello, l'Alacantí
llissa: (3037) Cambrils, Palamós
llissa cabuda: (EMMDENIA) Dénia
llissa de cap gros: (DCVB-E) València
llissa llobarrera: (3037) Arenys de Mar, Blanes
llissa llobarrera: (DCVB-E) Tarragona, Catalunya
llissa llobarrera: (EMMDENIA) Dénia
llissa llubarrera: (FAUNAICT) Tarragona
llissa petrolera: (3037) Roses
llissa: (3037) Barcelona, Tarragona, Vilanova
llissa: (FAUNAICT) Menorca
llissara llubarrera: (FAUNAICT) Barcelona
llíssera: (3037) Vilanova
mújol: (AGUILO) Mallorca, València
mújol: (DCVB-E) Balears
retallat [jove]: (ICTIOFAUNA) Delta de l'Ebre
taberner: (FAUNAICT) Menorca
taverner: (DCVB-E) Maó
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llissa vera, n f
- ca caluga blanca, n f sin. compl.
- ca cap xiquet, n m sin. compl.
- ca galta-roig, n m sin. compl.
- ca llissa, n f sin. compl.
- ca llissa agut, n f sin. compl.
- ca llissa calua blanca, n f sin. compl.
- ca llissa llobarrera, n f sin. compl.
- ca llissa petita, n f sin. compl.
- ca llissa vetada, n f sin. compl.
- ca llíssera, n f sin. compl.
- ca llíssera vera, n f sin. compl.
- ca llisseta, n f sin. compl.
- ca mújol, n m sin. compl.
- ca galta roig, n m var. ling.
- ca lliça calva blanca, n f var. ling.
- ca llisa, n f var. ling.
- ca llisa betada, n f var. ling.
- ca llisa calua blanca, n f var. ling.
- ca llisa llobarrera, n f var. ling.
- ca llisera vera, n f var. ling.
- ca llissara, n f var. ling.
- nc Chelon labrosus
- nc Mugil chelo var. ling.
- es albur
- es lisa
- fr mulet lippu
- en thicklip grey mullet
<Peixos > Mugílids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llissa vera, n f
- ca caluga blanca, n f sin. compl.
- ca cap xiquet, n m sin. compl.
- ca galta-roig, n m sin. compl.
- ca llissa, n f sin. compl.
- ca llissa agut, n f sin. compl.
- ca llissa calua blanca, n f sin. compl.
- ca llissa llobarrera, n f sin. compl.
- ca llissa petita, n f sin. compl.
- ca llissa vetada, n f sin. compl.
- ca llíssera, n f sin. compl.
- ca llíssera vera, n f sin. compl.
- ca llisseta, n f sin. compl.
- ca mújol, n m sin. compl.
- ca galta roig, n m var. ling.
- ca lliça calva blanca, n f var. ling.
- ca llisa, n f var. ling.
- ca llisa betada, n f var. ling.
- ca llisa calua blanca, n f var. ling.
- ca llisa llobarrera, n f var. ling.
- ca llisera vera, n f var. ling.
- ca llissara, n f var. ling.
- nc Chelon labrosus
- nc Mugil chelo var. ling.
- es albur
- es lisa
- fr mulet lippu
- en thicklip grey mullet
<Peixos > Mugílids>
