Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "maig" in all thematic areas
<Empresa > Comunicació empresarial>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca enquesta per correu, n f
- es encuesta por correo
- es encuesta postal
- en mail survey
- en postal survey
<Comunicació empresarial > Comunicació > Disciplines relacionades > Màrqueting > Investigació>
Definition
<Sociologia i ciències socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>
- ca enquesta per correu, n f
- es encuesta por correo, n f
- es encuesta postal, n f
- fr enquête par correspondance, n f
- fr enquête postale, n f
- en mail survey, n
- en postal survey, n
<Metodologia > Eines metodològiques>
Definition
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca enrocador, n m
- ca barraestret, n m sin. compl.
- ca dormidor, n m sin. compl.
- ca porc, n m sin. compl.
- ca porquet, n m sin. compl.
- ca roquer, n m sin. compl.
- ca roqueret, n m sin. compl.
- ca saig, n m sin. compl.
- ca tord, n m sin. compl.
- ca tord de roca, n m sin. compl.
- ca trencaavellanes, n m sin. compl.
- ca barra estret, n m var. ling.
- ca mariquita, n f var. ling.
- ca ruqué, n m var. ling.
- ca soig, n m var. ling.
- ca tort, n m var. ling.
- ca tort de roca, n m var. ling.
- ca trenca avellanes, n m var. ling.
- ca trenca-avellanes, n m var. ling.
- nc Symphodus ocellatus
- nc Crenilabrus ocellatus var. ling.
- nc Crenilabrus Rissoi var. ling.
- nc Symphodus (Crenilabrus) ocellatus var. ling.
- es bodión
- es dormidor
- es tordo
- fr crenilabre ocelé
- fr rouquie
- it tordo occhiato
- en dark-fin
- de Geangelte lipppfisch
<Peixos > Làbrids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca enrocador, n m
- ca barraestret, n m sin. compl.
- ca dormidor, n m sin. compl.
- ca porc, n m sin. compl.
- ca porquet, n m sin. compl.
- ca roquer, n m sin. compl.
- ca roqueret, n m sin. compl.
- ca saig, n m sin. compl.
- ca tord, n m sin. compl.
- ca tord de roca, n m sin. compl.
- ca trencaavellanes, n m sin. compl.
- ca barra estret, n m var. ling.
- ca mariquita, n f var. ling.
- ca ruqué, n m var. ling.
- ca soig, n m var. ling.
- ca tort, n m var. ling.
- ca tort de roca, n m var. ling.
- ca trenca avellanes, n m var. ling.
- ca trenca-avellanes, n m var. ling.
- nc Symphodus ocellatus
- nc Crenilabrus ocellatus var. ling.
- nc Crenilabrus Rissoi var. ling.
- nc Symphodus (Crenilabrus) ocellatus var. ling.
- es bodión
- es dormidor
- es tordo
- fr crenilabre ocelé
- fr rouquie
- it tordo occhiato
- en dark-fin
- de Geangelte lipppfisch
<Peixos > Làbrids>
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca ensitjat de blat de moro, n m
- es ensilado de maíz
- fr ensilage de maïs-fourrage
- en corn silage
- en maize silage
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>
Definition
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca ensitjat de blat de moro, n m
- es ensilado de maíz
- fr ensilage de maïs-fourrage
- en corn silage
- en maize silage
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>
Definition
<TIC > Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>
- ca envia el correu
- en send mail
<Localització > Fraseologia>
<Ginecologia i obstetrícia>, <Material mèdic i ortopèdic>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca fòrceps de Haig Ferguson, n m
<Ginecologia i obstetrícia>, <Material mèdic i ortopèdic>
Definition
<Dret > Dret romà > Locucions i expressions llatines>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
PARLAMENT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC. Diccionari de locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/274>
- la facio ut des, loc llat
- ca faig perquè donis, loc
- es hago para que des, loc
<Locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari>
Definition
Note
-
Locució del dret romà emprada en els contractes innominats per a indicar que una de les parts fa una prestació o un servei per a obtenir alguna cosa de l'altra part, o intercanvi per recompensa. Es complementa semànticament amb do ut des i amb facio ut facias.
Exemple: És possible delimitar l'àmbit d'exclusió dels convenis entre administracions públiques en funció de si la finalitat o la causa del negoci jurídic és remuneratòria (facio ut des) o d'assoliment d'un objecte comú (facio ut facias).
<Dret > Dret romà > Locucions i expressions llatines>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
PARLAMENT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC. Diccionari de locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/274>
- la facio ut facias, loc llat
- ca faig perquè facis, loc
- es hago para que hagas, loc
<Locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari>
Definition
Note
-
Locució del dret romà emprada en els contractes innominats per a indicar que una de les parts fa alguna cosa davant la prestació d'un servei de l'altra part, o intercanvi de serveis. Es complementa semànticament amb facio ut des.
Exemple: En aquest pèndol tan diplomàtic del do ut des o del facio ut facias era l'hora dels reis.
