Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "malany" in all thematic areas
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca embolicada, n f
- ca herbei, n m alt. sin.
- ca llapó anguilenc, n m alt. sin.
- ca llapó negre, n m alt. sin.
- ca llimac, n m alt. sin.
- ca llimac d'aigua, n m alt. sin.
- ca peu de gall, n m alt. sin.
- ca peu de rana, n m alt. sin.
- ca maranya, n f var. ling.
- ca maranya d'aigua, n f var. ling.
- nc Potamogeton pectinatus L.
<Botànica > potamogetonàcies>
Note
- En relació amb la denominació peu de rana, en algunes àrees rana (derivat del llatí RANA) és un arcaisme, més que no pas un castellanisme.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca embolicada, n f
- ca herbei, n m alt. sin.
- ca llapó anguilenc, n m alt. sin.
- ca llapó negre, n m alt. sin.
- ca llimac, n m alt. sin.
- ca llimac d'aigua, n m alt. sin.
- ca peu de gall, n m alt. sin.
- ca peu de rana, n m alt. sin.
- ca maranya, n f var. ling.
- ca maranya d'aigua, n f var. ling.
- nc Potamogeton pectinatus L.
<Botànica > potamogetonàcies>
Note
- En relació amb la denominació peu de rana, en algunes àrees rana (derivat del llatí RANA) és un arcaisme, més que no pas un castellanisme.
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari d'infermeria: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2005. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-10-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca emmalaltir, v intr
- es enfermar, v intr
- fr tomber malade, v intr
- en fall ill, to, v intr
<Infermeria>
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca enganyapastors de Temminck, n m
- es chotacabras de Temminck
- fr engoulevent de Temminck
- en Malay eared-nightjar
- de Temmincknachtschwalbe
- nc Lyncornis temminckii
- nc Eurostopodus temminckii alt. sin.
<11.04 Ocells > Caprimulgiformes > Caprimúlgids>
Note
- El nom específic de Temminck fa referència a Coenraad Jacob Temminck (1778-1858), ornitòleg neerlandès.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca enganyapastors de Temminck, n m
- es chotacabras de Temminck
- fr engoulevent de Temminck
- en Malay eared-nightjar
- de Temmincknachtschwalbe
- nc Lyncornis temminckii
- nc Eurostopodus temminckii alt. sin.
<11.04 Ocells > Caprimulgiformes > Caprimúlgids>
Note
- El nom específic de Temminck fa referència a Coenraad Jacob Temminck (1778-1858), ornitòleg neerlandès.
<Treball > Negociació col·lectiva>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>
- ca escala salarial, n f
- ca barem salarial, n m sin. compl.
- es baremo salarial
- es escala salarial
- fr barème des salaires
- fr échelle des salaries
- en salary scale
- en wage scale
<Negociació col·lectiva > Organització del treball i condicions > Retribució>
Definition
<Zoologia > Espècies pesqueres>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca escurçana, n f
- ca escurçó, n m sin. compl.
- ca ferrassa, n f sin. compl.
- ca milà, n m sin. compl.
- ca milana, n f sin. compl.
- ca tòtina, n f sin. compl.
- es milano
- es pastinaca
- es raya látigo común
- fr pastenague commune
- fr raie pastenague
- en common stingray
- en stingray
- nc Dasyatidae
- nc Dasyatis pastinaca
<Peixos>
Definition
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca escurçana, n f
- ca escurçana comuna, n f sin. compl.
- ca escurçana ferrassa, n f sin. compl.
- ca escurçó, n m sin. compl.
- ca ferrassa, n f sin. compl.
- ca marina pastinaca, n f sin. compl.
- ca milà, n m sin. compl.
- ca milana, n f sin. compl.
- ca pastinaca, n f sin. compl.
- ca pastinaca marina, n f sin. compl.
- ca pastinaques, n f pl sin. compl.
- ca serreta, n f sin. compl.
- ca tòtina, n f sin. compl.
- ca corçana, n f var. ling.
- ca cursana, n f var. ling.
- ca es cursó, n m var. ling.
- ca escorçana, n f var. ling.
- ca escorçana ferrassa, n f var. ling.
- ca escorçó, n m var. ling.
- ca escursana, n f var. ling.
- ca escursana ferrassa, n f var. ling.
- ca escursó, n m var. ling.
- ca farrasa, n f var. ling.
- ca farrassa, n f var. ling.
- ca milá, n m var. ling.
- ca raya vaca, n f var. ling.
- ca totana, n f var. ling.
- ca tòtana, n f var. ling.
- ca totina, n f var. ling.
- nc Dasyatis pastinaca
- nc Dasiatis pastinaca var. ling.
- nc Desyatis pastinaca var. ling.
- nc Raia pastinaca var. ling.
- nc Raja pastinaca var. ling.
- nc Raya Pastinaca var. ling.
- nc Trygon pastinaca var. ling.
- nc Trygon vulgaris var. ling.
- es milano
- es pastenaca, n f
- es pastinaca, n f
- es pez obispo, n m
- es raya
- es raya látigo común
- es raya-vaca, n f
- fr pastenague
- fr pastenague commune
- fr raie pastenague
- it pastinaca
- en common stingray
- en sting ray
- en stingray
- de Gemeine Heich roche
<Rajades i milanes > Dasiàtids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca escurçana, n f
- ca escurçana comuna, n f sin. compl.
- ca escurçana ferrassa, n f sin. compl.
- ca escurçó, n m sin. compl.
- ca ferrassa, n f sin. compl.
- ca marina pastinaca, n f sin. compl.
- ca milà, n m sin. compl.
- ca milana, n f sin. compl.
- ca pastinaca, n f sin. compl.
- ca pastinaca marina, n f sin. compl.
- ca pastinaques, n f pl sin. compl.
- ca serreta, n f sin. compl.
- ca tòtina, n f sin. compl.
- ca corçana, n f var. ling.
- ca cursana, n f var. ling.
- ca es cursó, n m var. ling.
- ca escorçana, n f var. ling.
- ca escorçana ferrassa, n f var. ling.
- ca escorçó, n m var. ling.
- ca escursana, n f var. ling.
- ca escursana ferrassa, n f var. ling.
- ca escursó, n m var. ling.
- ca farrasa, n f var. ling.
- ca farrassa, n f var. ling.
- ca milá, n m var. ling.
- ca raya vaca, n f var. ling.
- ca totana, n f var. ling.
- ca tòtana, n f var. ling.
- ca totina, n f var. ling.
- nc Dasyatis pastinaca
- nc Dasiatis pastinaca var. ling.
- nc Desyatis pastinaca var. ling.
- nc Raia pastinaca var. ling.
- nc Raja pastinaca var. ling.
- nc Raya Pastinaca var. ling.
- nc Trygon pastinaca var. ling.
- nc Trygon vulgaris var. ling.
- es milano
- es pastenaca, n f
- es pastinaca, n f
- es pez obispo, n m
- es raya
- es raya látigo común
- es raya-vaca, n f
- fr pastenague
- fr pastenague commune
- fr raie pastenague
- it pastinaca
- en common stingray
- en sting ray
- en stingray
- de Gemeine Heich roche
<Rajades i milanes > Dasiàtids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca escurçana violeta, n f
- ca escurçana, n f sin. compl.
- ca escurçana violàcia, n f sin. compl.
- ca escurçó, n m sin. compl.
- ca escurçó violeta, n m sin. compl.
- ca ferrassa, n f sin. compl.
- ca ferrassa violeta, n f sin. compl.
- ca milà, n m sin. compl.
- ca milana, n f sin. compl.
- ca tòtina, n f sin. compl.
- ca tòtina violeta, n f sin. compl.
- ca escorçana, n f var. ling.
- ca escorçana violeta, n f var. ling.
- ca escorçó violeta, n m var. ling.
- ca escursana, n f var. ling.
- ca escursó, n m var. ling.
- ca totana, n f var. ling.
- ca totina, n f var. ling.
- nc Pteroplatytrygon violacea
- nc Dasyatis violacea var. ling.
- nc Tryggon violacea var. ling.
- nc Trygon violacea var. ling.
- es escorsana, n f
- es pastinaca espinosa
- es pez obispo, n m
- es raya látigo violeta
- fr pastenague violette
- en violet stingray
<Rajades i milanes > Dasiàtids>
