Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "mandra" in all thematic areas

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  fona, n f
  • ca  mandró, n m
  • es  hondilla, n f

<Ciència forestal>

Definition
Saquet de plom lligat a una corda prima que s'utilitza per a instal·lar una corda en un arbre.
gaèlic manx gaèlic manx

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  gaèlic manx
  • ca  manx sin. compl.
  • cod  ghailck
  • ar  الغاليكية المانسكية
  • cy  Manaweg
  • de  Manx-Gälisch
  • de  Manx sin. compl.
  • en  Manx Gaelic
  • en  Manx sin. compl.
  • es  gaélico manx
  • es  manx sin. compl.
  • eu  manxera
  • eu  manera sin. compl.
  • fr  gaélique manx
  • fr  manx sin. compl.
  • gl  gaélico manx
  • gl  manés sin. compl.
  • gn  gaéliko manx
  • gn  manx sin. compl.
  • it  gaelico mannese
  • it  manx sin. compl.
  • nl  Manx-Gaelisch
  • nl  Manx sin. compl.
  • oc  gaelic manx
  • oc  manx sin. compl.
  • pt  gaélico manx
  • pt  manês sin. compl.
  • ru  Гэльский мэнский язык
  • ru  Мэнский язык sin. compl.
  • sw  Manx Gaelic
  • sw  Manx sin. compl.
  • tmh  Tagayelikt tamankst
  • tmh  Tamankst sin. compl.
  • zh  马恩岛盖尔语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Indoeuropea > Cèltica > Goidèlic>, <Europa > Illa de Man>, <Europa > Regne Unit>

Definition
Al segle V, els goidèlics o gaèlics, procedents d'Irlanda, van envair l'illa de Man i hi van dur la seva llengua cèltica, que amb els segles va evolucionar fins esdevenir el gaèlic manx.

Actualment, l'interès pel gaèlic manx es manté, atès que els illencs, que es continuen considerant un poble separat malgrat que avui tots són de llengua anglesa, hi veuen un element definidor. Hi ha un moviment per fer-lo reviure.

Des del 1992, a més, ha entrat a l'escola com a assignatura optativa. La llengua es pot llegir en algun rètol i sentir en alguna cerimònia religiosa, la presència que té en els mitjans de comunicació (premsa i ràdio) és exigua i s'hi publiquen molt pocs llibres. A més, l'ús que se'n fa a l'administració és merament simbòlic. Ara per ara és difícil de preveure si el gaèlic manx tornarà mai a ser la llengua d'una comunitat o bé si no passarà d'una utilització purament testimonial.
Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  galda, n f
  • ca  gavarró, n m sin. compl.
  • ca  herba de la galda, n f sin. compl.
  • ca  herba llanera, n f sin. compl.
  • ca  bufadors, n m pl alt. sin.
  • ca  disciplinant, n m alt. sin.
  • ca  galda de tintorers, n f alt. sin.
  • ca  gandalla, n f alt. sin.
  • ca  lliri de tintorers, n m alt. sin.
  • ca  palleta, n f alt. sin.
  • ca  pallola, n f alt. sin.
  • ca  disciplinat, n m var. ling.
  • ca  gabarró, n m var. ling.
  • ca  galsa, n f var. ling.
  • ca  galza, n f var. ling.
  • ca  gandia, n f var. ling.
  • ca  gauda, n f var. ling.
  • ca  guala, n f var. ling.
  • ca  gualda, n f var. ling.
  • ca  herba de la gauda, n f var. ling.
  • ca  paiola, n f var. ling.
  • nc  Reseda luteola L. subsp. luteola

<Botànica > resedàcies>

galda galda

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  galda, n f
  • ca  gavarró, n m sin. compl.
  • ca  herba de la galda, n f sin. compl.
  • ca  herba llanera, n f sin. compl.
  • ca  bufadors, n m pl alt. sin.
  • ca  disciplinant, n m alt. sin.
  • ca  galda de tintorers, n f alt. sin.
  • ca  gandalla, n f alt. sin.
  • ca  lliri de tintorers, n m alt. sin.
  • ca  palleta, n f alt. sin.
  • ca  pallola, n f alt. sin.
  • ca  disciplinat, n m var. ling.
  • ca  gabarró, n m var. ling.
  • ca  galsa, n f var. ling.
  • ca  galza, n f var. ling.
  • ca  gandia, n f var. ling.
  • ca  gauda, n f var. ling.
  • ca  guala, n f var. ling.
  • ca  gualda, n f var. ling.
  • ca  herba de la gauda, n f var. ling.
  • ca  paiola, n f var. ling.
  • nc  Reseda luteola L. subsp. luteola

<Botànica > resedàcies>

gandura gandura

<Indumentària > Roba de carrer>

Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  gandura, n f
  • es  gandura
  • fr  gandoura
  • en  gandoura
  • en  gandourah

<Indumentària > Roba de carrer>

Definition
Túnica llarga, generalment sense mànigues, típica del nord d'Àfrica.
gossera gossera

<Veterinària i ramaderia > Animals de companyia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  gossera, n f
  • ca  canera, n f sin. compl.
  • es  perrera
  • fr  chenil
  • en  kennel

<Veterinària i ramaderia > Animals de companyia>

Definition
Conjunt d'instal·lacions habilitades per a allotjar-hi o criar-hi gossos que inclou compartiments per a un o més animals, habitualment amb pati exterior i, sovint, amb locals annexos destinats a diferents serveis, com ara el servei d'infermeria, d'ensinistrament, de llatzeret, etc.
gossera gossera

<Veterinària i ramaderia > Animals de companyia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  gossera, n f
  • ca  canera, n f sin. compl.
  • es  perrera
  • fr  chenil
  • en  kennel

<Veterinària i ramaderia > Animals de companyia>

Definition
Conjunt d'instal·lacions habilitades per a allotjar-hi o criar-hi gossos que inclou compartiments per a un o més animals, habitualment amb pati exterior i, sovint, amb locals annexos destinats a diferents serveis, com ara el servei d'infermeria, d'ensinistrament, de llatzeret, etc.
gravat a la manera de llapis gravat a la manera de llapis

<Arts > Gravat>

Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  gravat a la manera de llapis, n m
  • es  grabado a manera de lápiz

<Arts > Gravat>

gravat a la manera negra gravat a la manera negra

<Arts > Gravat>

Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  gravat a la manera negra, n m
  • ca  mezzotinto, n m
  • es  grabado a la manera negra
  • es  mezzotinta
  • fr  manière anglaise
  • fr  manière noire
  • fr  mezzotinte
  • en  mezzotint

<Arts > Gravat>

Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  greca, n f
  • ca  meandre, n m
  • es  greca
  • es  meandro

<Construcció>

Definition
Element decoratiu que forma una faixa de línies trencades que creen entrants i sortints, característic de l'estil grec.