Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).

Basic search

Advanced search

Query text

Condition

Denomination

Note

Definition

Thematic area

Language

Lexical category

Hierarchy

Basic search

Advanced search

Results for "mandra" in all thematic areas

llentiscle

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca llentiscle, n m
ca llampedona, n f sin. compl.
ca llentiscla, n f sin. compl.
ca llentisclera, n f sin. compl.
ca mata, n f sin. compl.
ca cornicabra, n f alt. sin.
ca festuc, n m alt. sin.
ca festuc llentiscle, n m alt. sin.
ca llampredut, n m alt. sin.
ca llentiscla (fruit), n f alt. sin.
ca màstec, n m alt. sin.
ca màstic, n m alt. sin.
ca mat, n m alt. sin.
ca mata (peu femení), n f alt. sin.
ca mata borrera, n f alt. sin.
ca mata de cabrit, n f alt. sin.
ca mata de llentiscle, n f alt. sin.
ca mata de pou, n f alt. sin.
ca mata femella, n f alt. sin.
ca mata llentiscla, n f alt. sin.
ca mata llentiscle, n f alt. sin.
ca mata llentisclera, n f alt. sin.
ca mata mosquera, n f alt. sin.
ca mata roja, n f alt. sin.
ca mata vera, n f alt. sin.
ca matera, n f alt. sin.
ca matet, n m alt. sin.
ca matissa, n f alt. sin.
ca matot (peu masculí), n m alt. sin.
ca pudent, n m alt. sin.
ca triquell, n m alt. sin.
ca dentiscle, n m var. ling.
ca estenclina, n f var. ling.
ca estríngol (fruit), n m var. ling.
ca fistic, n m var. ling.
ca fistic llentiscle, n m var. ling.
ca gentiscla (fruit), n f var. ling.
ca gentiscle, n m var. ling.
ca lentisc, n m var. ling.
ca lentiscle, n m var. ling.
ca llampadona, n f var. ling.
ca llentesclina, n f var. ling.
ca llentisc, n m var. ling.
ca llentisca, n f var. ling.
ca llentriquera, n f var. ling.
ca llentrisca, n f var. ling.
ca llentrisca (fruit), n f var. ling.
ca llentriscle, n m var. ling.
ca llentriscra, n f var. ling.
ca llentriscre, n m var. ling.
ca lletesclina, n f var. ling.
ca mata de quessa, n f var. ling.
ca mata llentisquera, n f var. ling.
ca mata llentrisca, n f var. ling.
ca mata llentrisclera, n f var. ling.
ca mata llentrisquera, n f var. ling.
ca mata ventrisquera, n f var. ling.
ca mata-lentiscle, n m var. ling.
ca matica, n f var. ling.
ca quessa, n f var. ling.
ca rendiscle, n m var. ling.
ca ventiscle, n m var. ling.
nc Pistacia lentiscus L.

<Botànica > anacardiàcies>

Note

1. La denominació màstic (i màstec) s'aplica més estrictament a la «resina groguenca, semitransparent, que s'obté per incisió del llentiscle» (DIEC2-E).
2. Estríngol és un nom alguerès provinent del sard lestincu, potser amb homonimització d'estríngol.
3. Quessa és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) chessa.

llondro

<Transports > Transport marítim > Embarcacions>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca llondro, n m
es landra
es londro

<Transports > Transport marítim > Embarcacions>

Definition

Embarcació petita moguda a rem aparellada amb tres pals i vela llatina, que s'emprava a la Mediterrània entre els segles XV i mitjan XIX.

lucioperca

<Zoologia > Peixos>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca lucioperca, n f
ca perca lluci, n f sin. compl.
ca sandra, n f sin. compl.
ca luci-perca, n m var. ling.
ca perca sandre, n f var. ling.
nc Sander lucioperca
nc Lucioperca sandra var. ling.
nc Stizostedion lucioperca var. ling.
es lucioperca
fr sandre
en pike-perch

<Peixos > Pèrcids>

lucioperca

<Ciències de la vida>

ca lucioperca, n f
ca perca lluci, n f sin. compl.
ca sandra, n f sin. compl.
ca luci-perca, n m var. ling.
ca perca sandre, n f var. ling.
nc Sander lucioperca
nc Lucioperca sandra var. ling.
nc Stizostedion lucioperca var. ling.
es lucioperca
fr sandre
en pike-perch

<Peixos > Pèrcids>

màxima de manera

<Llengua > Lingüística>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

ca màxima de manera, n f
es máxima de manera
fr maxime de manière
en maxim of manner

<Lingüística>

Definition

Màxima conversacional segons la qual els parlants han de ser perspicus i, concretament, han d'evitar l'obscuritat i l'ambigüitat, i han ser breus i ordenats.

machiguenga

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca machiguenga
ca mañari sin. compl.
ca niagantsi sin. compl.
cod matsigenka (Tamatsigankat)
ar ماتشيغينغية
cy Machiguenga
cy Mañari sin. compl.
cy Niagantsi sin. compl.
de Machiguenga
de Matsigenka sin. compl.
en Machiguenga
en Mañari sin. compl.
en Niagantsi sin. compl.
es machiguenga
es mañari sin. compl.
es niagantsi sin. compl.
eu machiguengera
eu mañari sin. compl.
eu niagantsi sin. compl.
fr machiguenga
fr manaries sin. compl.
fr matsiganga sin. compl.
fr matsigenka sin. compl.
gl machiguenga
gl mañari sin. compl.
gl niagantsi sin. compl.
gn machigénga
gn mañari sin. compl.
gn niagantsi sin. compl.
it machiguenga
it mañari sin. compl.
it niagantsi sin. compl.
ja マチゲンガ語
ja マニャリ語、ニアガンチ語 sin. compl.
nl Machiguenga
nl Mañari sin. compl.
nl Niagantsi sin. compl.
pt machiguenga
pt mañari sin. compl.
pt niagantsi sin. compl.
ru Мачигенга
ru Маньяри sin. compl.
ru Ньяганци sin. compl.
ru Мацигенка sin. compl.
sw Machiguenga
sw Mañari sin. compl.
sw Niagantsi sin. compl.
tmh Tamacigwingat
zh 玛其瓜嘎
zh 玛尼利 sin. compl.
zh 尼阿甘茨 sin. compl.

<Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca campa>, <Amèrica > Perú>

Definition

En algunes zones, com Quillabamba, Koribeni o Chirumbia, aquesta llengua està sent substituïda per l'espanyol i el quítxua. En canvi, a la zona del riu Manu, on un grup de mestres machiguenga comença a implementar un programa d'educació bilingüe, la llengua es continua transmetent als infants.

Els machiguenga tenen un paper destacat a la novel·la de Mario Vargas Llosa El hablador (1987).

macoré

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusta>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca macoré, n m
ca douca, n f sin. compl.
es abaku, n m
es babu, n m
es baku, n m
es caoba cerezo, n f
es cerezo africano, n m
es douka, n f
es makore, n m
es makoré, n m
es ukola, n f
fr douka, n m
fr makoré, n m
en makora, n
en makoré, n
en makori, n
de Douka, n
de Makoré, n n

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusta>

Definition

Fusta procedent de l'Àfrica occidental i central, principalment de Ghana i de la Costa d'Ivori, que s'obté dels arbres Tieghemella africana i Tieghemella heckelii (família de les sapotàcies), semipesant, semidura, de fibra recta, amb el duramen de color marró rosat i l'albeca entre blanquinosa i rosada, emprada principalment en la fabricació de talles i peces tornejades, ebenisteria, fusteria exterior i interior, construcció civil i construcció naval.

Note

1. Les denominacions macoré i douca (i les formes corresponents en cada llengua) tenen un abast diferent:

Pel que fa a macoré i formes similars, en català, i també en castellà, francès i anglès segons la norma UNE- EN 13556:2004, sol designar la fusta procedent de les espècies Tieghemella heckelii i Tieghemella africana. En canvi, en alemany, seguint la mateixa norma, Makoré designa només Tieghemella heckelii.

Pel que fa a douca i formes similars, en català, i també en castellà, francès, anglès i alemany (d'acord amb la mateixa norma UNE), només s'aplica a la fusta de l'espècie Tieghemella africana.

maka

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca maka
ca enimaca sin. compl.
ca enimaga sin. compl.
ca macà sin. compl.
ca mak'à sin. compl.
ca makà sin. compl.
ca nynaka sin. compl.
ca toothle sin. compl.
ca towolhi sin. compl.
cod in-e-khewe-l (tanikihwelt)
cod makà (tamakt)
ar ماكية
cy Maka
cy Enimaca sin. compl.
cy Enimaga sin. compl.
cy Macá sin. compl.
cy Mak'á sin. compl.
cy Maká sin. compl.
cy Nynaka sin. compl.
cy Toothle sin. compl.
cy Towolhi sin. compl.
de Maká
de Enimaca sin. compl.
de Maca sin. compl.
de Nynaka sin. compl.
de Towolhi sin. compl.
en Maca
en Enimaca sin. compl.
en Enimaga sin. compl.
en Macá sin. compl.
en Mak'á sin. compl.
en Maká sin. compl.
en Nynaka sin. compl.
en Toothle sin. compl.
en Towolhi sin. compl.
es maká
es enimaca sin. compl.
es enimaga sin. compl.
es macá sin. compl.
es mak'á sin. compl.
es maká sin. compl.
es nynaka sin. compl.
es toothle sin. compl.
es towolhi sin. compl.
eu makera
eu enimaca sin. compl.
eu enimaga sin. compl.
eu macà sin. compl.
eu mak'à sin. compl.
eu makà sin. compl.
eu nynaka sin. compl.
eu toothle sin. compl.
eu towolhi sin. compl.
fr maca
fr enimaca sin. compl.
fr enimaga sin. compl.
fr macá sin. compl.
fr mak'á sin. compl.
fr maka sin. compl.
fr nynaka sin. compl.
fr toothle sin. compl.
fr towolhi sin. compl.
gl maka
gl enimaca sin. compl.
gl enimaga sin. compl.
gl macá sin. compl.
gl mak'á sin. compl.
gl maká sin. compl.
gl nynaka sin. compl.
gl toothle sin. compl.
gl towolhi sin. compl.
gn maka
gn enimaga sin. compl.
gn enimaka sin. compl.
gn macá sin. compl.
gn mak'á sin. compl.
gn maká sin. compl.
gn nynaka sin. compl.
gn toothle sin. compl.
gn towolhi sin. compl.
it maka
it enimaca sin. compl.
it enimaga sin. compl.
it macà sin. compl.
it mak'à sin. compl.
it makà sin. compl.
it nynaka sin. compl.
it toothle sin. compl.
it towolhi sin. compl.
ja マカ語
ja トウォリ語、トオレ語、ニナカ語、エニマカ語、エニマガ語 sin. compl.
nl Maka
nl Enimaca sin. compl.
nl Enimaga sin. compl.
nl Macà sin. compl.
nl Mak'à sin. compl.
nl Makà sin. compl.
nl Nynaka sin. compl.
nl Toothle sin. compl.
nl Towolhi sin. compl.
pt maka
pt enimaca sin. compl.
pt enimaga sin. compl.
pt macá sin. compl.
pt mak'á sin. compl.
pt maká sin. compl.
pt nynaka sin. compl.
pt toothle sin. compl.
pt towolhi sin. compl.
ru Мака
ru Мак-а sin. compl.
ru Нинака sin. compl.
ru Тоотле sin. compl.
ru Энимака sin. compl.
ru Товольи sin. compl.
ru Энимага sin. compl.
sw Maká
sw Enimaca sin. compl.
sw Enimaga sin. compl.
sw Macá sin. compl.
sw Mak'á sin. compl.
sw Maká sin. compl.
sw Nynaka sin. compl.
sw Toothle sin. compl.
sw Towolhi sin. compl.
tmh Tamakt
zh 玛卡
zh 玛卡 sin. compl.
zh 玛嘎 sin. compl.
zh 图斯勒 sin. compl.
zh 尼纳卡 sin. compl.
zh 托瓦依 sin. compl.
zh 玛嘎阿 sin. compl.
zh 恩尼玛卡 sin. compl.
zh 恩尼玛嘎 sin. compl.

<Mataco/mataguai>, <Amèrica > Argentina>, <Amèrica > Paraguai>

Definition

El gentilici makà és originalment el nom que les comunitats toba i pilagà aplicaven a aquest grup ètnic. El terme in-e-khewe-l, 'nosaltres', es fa servir també com a autodenominació dels parlants de maka.

Els makes van contactar amb els europeus l'any 1927. Durant la Guerra del Chaco (1932-1935) van lluitar contra Bolívia, i després de la guerra van ser traslladats a prop d'Asunción, a la colònia Fray Bartolomé de las Casas. L'any 1985, a causa de les inundacions, la comunitat va ser reubicada a la Colònia Indígena Maka, a la localitat de Mariano Roque Alonso, prop de Puente Remanso.

malaltia

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca malaltia, n f
ca malura, n f sin. compl.
es enfermedad, n f
fr maladie, n f
en disease, n

malaltia

<Jardineria. Paisatgisme>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>

ca malaltia, n f
ca malura, n f
es enfermedad, n f
en disease, n

<Jardineria. Paisatgisme>

Definition

Alteració de l'estat fisiològic normal d'una planta deguda a causes metabòliques o nutricionals, a trastorns genètics, a l'efecte d'un compost químic o agent físic extern (malaltia abiòtica) o a la infecció per organismes nocius com ara nematodes, fongs, bacteris, virus i microorganismes semblants (malaltia biòtica).