Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "mare" in all thematic areas

didalets de la Mare de Déu didalets de la Mare de Déu

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  didalets de la Mare de Déu, n m pl
  • ca  baladre bord, n m sin. compl.
  • ca  ditets de la Mare de Déu, n m pl sin. compl.
  • ca  baladre, n m alt. sin.
  • ca  banya de cabra, n f alt. sin.
  • ca  didals de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
  • ca  dolçamel, n m alt. sin.
  • ca  gallaret, n m alt. sin.
  • ca  gallets, n m pl alt. sin.
  • ca  gallinassa, n f alt. sin.
  • ca  gavarrera, n f alt. sin.
  • ca  herba santjoanera, n f alt. sin.
  • ca  lligabosc, n m alt. sin.
  • ca  lligabosc mediterrani, n m alt. sin.
  • ca  lligabosc valencià, n m alt. sin.
  • ca  mamellera, n f alt. sin.
  • ca  mare del bosc, n f alt. sin.
  • ca  mare-selva, n f alt. sin.
  • ca  mata-selva, n f alt. sin.
  • ca  matacabra borda, n f alt. sin.
  • ca  patimanetes, n f pl alt. sin.
  • ca  pipera, n f alt. sin.
  • ca  piponera, n f alt. sin.
  • ca  potes i manetes, n f pl alt. sin.
  • ca  rotaboc, n m alt. sin.
  • ca  sabatetes, n f pl alt. sin.
  • ca  santjoanera, n f alt. sin.
  • ca  xuclamel, n m alt. sin.
  • ca  xuclamel valencià, n m alt. sin.
  • ca  xuplamel, n m alt. sin.
  • ca  balanjo, n m var. ling.
  • ca  balànju, n m var. ling.
  • ca  galleret, n m var. ling.
  • ca  herba Sant Joanera, n f var. ling.
  • ca  lligabosca, n f var. ling.
  • ca  madriselva, n f var. ling.
  • ca  maniselva, n f var. ling.
  • ca  mareselva, n f var. ling.
  • ca  mariselva, n f var. ling.
  • ca  mataselva, n f var. ling.
  • ca  mataserva, n f var. ling.
  • nc  Lonicera implexa Aiton
  • nc  Lonicera valentina Pau var. ling.

<Botànica > caprifoliàcies>

Note

  • Balanjo (d'acord amb la grafia de SANNA, pron. "baranju") és un nom alguerès provinent del sard balanzu.
didalets de la Mare de Déu didalets de la Mare de Déu

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  didalets de la Mare de Déu, n m pl
  • ca  baladre bord, n m sin. compl.
  • ca  ditets de la Mare de Déu, n m pl sin. compl.
  • ca  baladre, n m alt. sin.
  • ca  banya de cabra, n f alt. sin.
  • ca  didals de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
  • ca  dolçamel, n m alt. sin.
  • ca  gallaret, n m alt. sin.
  • ca  gallets, n m pl alt. sin.
  • ca  gallinassa, n f alt. sin.
  • ca  gavarrera, n f alt. sin.
  • ca  herba santjoanera, n f alt. sin.
  • ca  lligabosc, n m alt. sin.
  • ca  lligabosc mediterrani, n m alt. sin.
  • ca  lligabosc valencià, n m alt. sin.
  • ca  mamellera, n f alt. sin.
  • ca  mare del bosc, n f alt. sin.
  • ca  mare-selva, n f alt. sin.
  • ca  mata-selva, n f alt. sin.
  • ca  matacabra borda, n f alt. sin.
  • ca  patimanetes, n f pl alt. sin.
  • ca  pipera, n f alt. sin.
  • ca  piponera, n f alt. sin.
  • ca  potes i manetes, n f pl alt. sin.
  • ca  rotaboc, n m alt. sin.
  • ca  sabatetes, n f pl alt. sin.
  • ca  santjoanera, n f alt. sin.
  • ca  xuclamel, n m alt. sin.
  • ca  xuclamel valencià, n m alt. sin.
  • ca  xuplamel, n m alt. sin.
  • ca  balanjo, n m var. ling.
  • ca  balànju, n m var. ling.
  • ca  galleret, n m var. ling.
  • ca  herba Sant Joanera, n f var. ling.
  • ca  lligabosca, n f var. ling.
  • ca  madriselva, n f var. ling.
  • ca  maniselva, n f var. ling.
  • ca  mareselva, n f var. ling.
  • ca  mariselva, n f var. ling.
  • ca  mataselva, n f var. ling.
  • ca  mataserva, n f var. ling.
  • nc  Lonicera implexa Aiton
  • nc  Lonicera valentina Pau var. ling.

<Botànica > caprifoliàcies>

Note

  • Balanjo (d'acord amb la grafia de SANNA, pron. "baranju") és un nom alguerès provinent del sard balanzu.
dolçamel dolçamel

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  dolçamel, n m
  • ca  gallaret, n m alt. sin.
  • ca  gallets, n m pl alt. sin.
  • ca  gavarrera, n f alt. sin.
  • ca  lligabosc, n m alt. sin.
  • ca  lligabosc atlàntic, n m alt. sin.
  • ca  mare-selva, n f alt. sin.
  • ca  rotaboc, n m alt. sin.
  • ca  salvamares, n f pl alt. sin.
  • ca  xuclamel, n m alt. sin.
  • ca  xuclamel atlàntic, n m alt. sin.
  • ca  madreselva, n f var. ling.
  • ca  madriselva, n f var. ling.
  • ca  maniselva, n f var. ling.
  • ca  mareselva, n f var. ling.
  • nc  Lonicera periclymenum L. subsp. periclymenum

<Botànica > caprifoliàcies>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  dolçamel, n m
  • ca  gallaret, n m alt. sin.
  • ca  gallets, n m pl alt. sin.
  • ca  gavarrera, n f alt. sin.
  • ca  lligabosc, n m alt. sin.
  • ca  lligabosc atlàntic, n m alt. sin.
  • ca  mare-selva, n f alt. sin.
  • ca  rotaboc, n m alt. sin.
  • ca  salvamares, n f pl alt. sin.
  • ca  xuclamel, n m alt. sin.
  • ca  xuclamel atlàntic, n m alt. sin.
  • ca  madreselva, n f var. ling.
  • ca  madriselva, n f var. ling.
  • ca  maniselva, n f var. ling.
  • ca  mareselva, n f var. ling.
  • nc  Lonicera periclymenum L. subsp. periclymenum

<Botànica > caprifoliàcies>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  dolçamel, n m
  • ca  gallets, n m pl alt. sin.
  • ca  gavarrera, n f alt. sin.
  • ca  lligabosc hispànic, n m alt. sin.
  • ca  mare-selva, n f alt. sin.
  • ca  madriselva, n f var. ling.
  • nc  Lonicera periclymenum L. subsp. hispanica (Boiss. et Reut.) Nyman
  • nc  Lonicera hispanica Boiss. et Reut. sin. compl.
  • nc  Lonicera periclymenum L. var. glaucohirta Kunze sin. compl.

<Botànica > caprifoliàcies>

dolçamel dolçamel

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  dolçamel, n m
  • ca  gallets, n m pl alt. sin.
  • ca  gavarrera, n f alt. sin.
  • ca  lligabosc hispànic, n m alt. sin.
  • ca  mare-selva, n f alt. sin.
  • ca  madriselva, n f var. ling.
  • nc  Lonicera periclymenum L. subsp. hispanica (Boiss. et Reut.) Nyman
  • nc  Lonicera hispanica Boiss. et Reut. sin. compl.
  • nc  Lonicera periclymenum L. var. glaucohirta Kunze sin. compl.

<Botànica > caprifoliàcies>

egua mulatera egua mulatera

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  egua mulatera, n f
  • es  yegua mulera
  • fr  jument mulassière
  • en  mule-mare

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definition
Egua destinada a la producció de muls.
egua mulatera egua mulatera

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  egua mulatera, n f
  • es  yegua mulera
  • fr  jument mulassière
  • en  mule-mare

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definition
Egua destinada a la producció de muls.
enawené-nawé enawené-nawé

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  enawené-nawé
  • ca  eneuene-mare sin. compl.
  • ca  salumã sin. compl.
  • cod  enawenê-nawê
  • ar  إيناوني ناوي
  • cy  Enawené-nawé
  • cy  Enawenê-nawê sin. compl.
  • cy  Eneuene-mare sin. compl.
  • cy  Salumã sin. compl.
  • de  Enawene-Nawe
  • de  Enawenê-Nawê sin. compl.
  • de  Eneuene-Mare sin. compl.
  • de  Saluma sin. compl.
  • de  Salumã sin. compl.
  • en  Enawené-Nawé
  • en  Enawê-Nawê sin. compl.
  • en  Enawenê-Nawê sin. compl.
  • en  Eneuene-Mare sin. compl.
  • en  Salumã sin. compl.
  • es  salumán
  • es  enawené-nawé sin. compl.
  • es  enawenê-nawê sin. compl.
  • es  eneuene-mare sin. compl.
  • es  salumã sin. compl.
  • eu  enawene-naweera
  • eu  enawenê-nawê sin. compl.
  • eu  eneuene-mare sin. compl.
  • eu  salumã sin. compl.
  • fr  enawené-nawé
  • fr  enanewe nawe sin. compl.
  • fr  enanewé nawé sin. compl.
  • fr  enawenê-nawê sin. compl.
  • fr  eneuene-mare sin. compl.
  • fr  salumã sin. compl.
  • gl  enawené-nawé
  • gl  enawenê-nawê sin. compl.
  • gl  eneuene-mare sin. compl.
  • gl  salumã sin. compl.
  • it  enawene Nawe
  • it  enawené-nawé sin. compl.
  • it  enawenê-nawê sin. compl.
  • it  eneuene-mare sin. compl.
  • it  salumã sin. compl.
  • ja  エナウェネ・ナウェ
  • ja  サルマ語 sin. compl.
  • nl  Enawené-Nawé
  • nl  Enawenê-Nawê sin. compl.
  • nl  Eneuene-Mare sin. compl.
  • nl  Salumã sin. compl.
  • pt  enawenê-nawê
  • ru  Салуман
  • ru  Энавене sin. compl.
  • ru  Энеуэне sin. compl.
  • zh  恩纳维内-纳维语
  • zh  恩纳维内-纳维、萨鲁马、恩内维内-马勒 sin. compl.

<Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca central > Grup Paressí>, <Carib > Tiriyó>, <Amèrica > Brasil>

Definition
La llengua enawené-nawé està emparentada amb el paressí, tot i que els parlants d'ambdues llengües tenen grans dificultats per comprendre's. També és propera al nambikwara i al rikbaktsà.

S'hi va entrar en contacte per primera vegada l'any 1974. Actualment, els parlants d'enawené-nawé parlen també portuguès, però mantenen la llengua, la cultura i els rituals tradicionals encara força intactes.

Els pobles indígenes veïns els anomenen salumã. En realitat, Salumã és el nom d'un personatge mitològic de les llegendes dels enawené-nawé.
enciam bord enciam bord

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  enciam bord, n m
  • ca  enciam boscà, n m alt. sin.
  • ca  enciam de bosc, n m alt. sin.
  • ca  enciam de la Mare de Déu, n m alt. sin.
  • ca  enciam de senyora, n m alt. sin.
  • ca  enciamets de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
  • ca  encisam bord, n m alt. sin.
  • ca  encisam de carxofera, n m alt. sin.
  • ca  encisamet, n m alt. sin.
  • ca  encisamet bord, n m alt. sin.
  • ca  endívia, n f alt. sin.
  • ca  lletosa, n f alt. sin.
  • ca  lletsó d'estiu, n m alt. sin.
  • ca  lletsó lleter, n m alt. sin.
  • ca  lletuga, n f alt. sin.
  • ca  lletuga borda, n f alt. sin.
  • ca  lletugueta, n f alt. sin.
  • ca  lletugueta borda, n f alt. sin.
  • ca  rascanovies, n f alt. sin.
  • ca  rascanúvies, n f alt. sin.
  • ca  rascanuvis, n f alt. sin.
  • ca  xicoira, n f alt. sin.
  • ca  xicoira de bosc, n f alt. sin.
  • ca  andívia, n f var. ling.
  • ca  llitsó d'estiu, n m var. ling.
  • ca  llitsó lleter, n m var. ling.
  • ca  rascanòvia, n f var. ling.
  • ca  xicloina, n f var. ling.
  • ca  xicòria de bosc, n f var. ling.
  • nc  Lactuca serriola L.
  • nc  Lactuca scariola L. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>