Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "marge" in all thematic areas

fenàs de marge fenàs de marge

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  fenàs de marge, n m
  • ca  brossa segadissa, n f alt. sin.
  • ca  cabell de moro, n m alt. sin.
  • ca  cabells de moro, n m pl alt. sin.
  • ca  canyola, n f alt. sin.
  • ca  cerveró, n m alt. sin.
  • ca  fenal, n m alt. sin.
  • ca  fenal de marge, n m alt. sin.
  • ca  fenals, n m pl alt. sin.
  • ca  fenàs, n m alt. sin.
  • ca  fenàs comú, n m alt. sin.
  • ca  fenàs gran, n m alt. sin.
  • ca  fenàs llis, n m alt. sin.
  • ca  fenàs mucronat, n m alt. sin.
  • ca  fenàs ver, n m alt. sin.
  • ca  fenassos, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de marge, n f alt. sin.
  • ca  herba llisa, n f alt. sin.
  • ca  llistó, n m alt. sin.
  • ca  marge, n m alt. sin.
  • ca  pedrenca, n f alt. sin.
  • ca  segadissa, n f alt. sin.
  • ca  segamà, n f alt. sin.
  • ca  brossa segaïssa, n f var. ling.
  • ca  estopatxo, n m var. ling.
  • ca  llastó, n m var. ling.
  • ca  segaïssa, n f var. ling.
  • ca  serveró, n m var. ling.
  • nc  Brachypodium phoenicoides (L.) Roem. et Schult.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Note

  • Estopatxo és un nom alguerès provinent de l'italià stoppaccio.
fenàs de marge fenàs de marge

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  fenàs de marge, n m
  • ca  brossa segadissa, n f alt. sin.
  • ca  cabell de moro, n m alt. sin.
  • ca  cabells de moro, n m pl alt. sin.
  • ca  canyola, n f alt. sin.
  • ca  cerveró, n m alt. sin.
  • ca  fenal, n m alt. sin.
  • ca  fenal de marge, n m alt. sin.
  • ca  fenals, n m pl alt. sin.
  • ca  fenàs, n m alt. sin.
  • ca  fenàs comú, n m alt. sin.
  • ca  fenàs gran, n m alt. sin.
  • ca  fenàs llis, n m alt. sin.
  • ca  fenàs mucronat, n m alt. sin.
  • ca  fenàs ver, n m alt. sin.
  • ca  fenassos, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de marge, n f alt. sin.
  • ca  herba llisa, n f alt. sin.
  • ca  llistó, n m alt. sin.
  • ca  marge, n m alt. sin.
  • ca  pedrenca, n f alt. sin.
  • ca  segadissa, n f alt. sin.
  • ca  segamà, n f alt. sin.
  • ca  brossa segaïssa, n f var. ling.
  • ca  estopatxo, n m var. ling.
  • ca  llastó, n m var. ling.
  • ca  segaïssa, n f var. ling.
  • ca  serveró, n m var. ling.
  • nc  Brachypodium phoenicoides (L.) Roem. et Schult.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Note

  • Estopatxo és un nom alguerès provinent de l'italià stoppaccio.
Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  marge, n m
  • ca  riba, n f
  • ca  ribera, n f
  • ca  vora, n f
  • es  margen
  • es  orilla
  • es  ribera

<Construcció > Obres públiques>

Definition
Graó de terra, sovint amb pedres, que serveix per a superar dues feixes de diferent nivell o per a evitar esllavissades.
marge marge

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  marge, n m
  • ca  vora, n f sin. compl.
  • es  borde
  • es  margen
  • en  edge

<Jardineria>

Definition
Graó de terra, sovint amb pedres, que serveix per a separar dues feixes de diferent nivell o per a evitar esllavissades.
marge marge

<Construcció > Arquitectura > Dibuix tècnic>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de dibuix tècnic. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 133 p.; 22 cm.
ISBN 84-88169-01-9


Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  marge, n m
  • es  margen
  • en  margin

<Construcció > Arquitectura > Dibuix tècnic>

Definition
Espai blanc que hom deixa tot al volt d'un full en dibuixar o escriure.
marge marge

<Indústria de les arts gràfiques i l'edició>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  marge, n m
  • es  margen
  • fr  marge
  • en  margin

<Indústria > Indústria paperera i de les arts gràfiques > Indústria de les arts gràfiques i l'edició>

marge marge

<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  marge, n m
  • es  margen
  • fr  marge
  • en  margin

<Auditoria i comptabilitat > Comptabilitat > Estructura de gestió>

marge marge

<Empresa > Comunicació empresarial>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  marge, n m
  • es  margen
  • en  margin

<Comunicació empresarial > Comunicació > Publicitat > Creació > Direcció d'art>

Definition
Blanc que es deixa entre la caixa i el contorn d'una pàgina.
marge marge

<Empresa > Comunicació empresarial>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  marge, n m
  • es  margen
  • en  margin

<Comunicació empresarial > Comunicació > Disciplines relacionades > Màrqueting > Distribució i venda>

Definition
Diferència entre el preu de cost i el preu de venda.
Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  marge, n m
  • es  margen
  • en  margin

<Economia i empresa>

Definition
Diferència entre el preu de cost i el preu de venda.