Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca filamaria, n f
ca agulletes, n f pl sin. compl.
ca bec de cigonya, n m sin. compl.
ca agulles, n f pl alt. sin.
ca agulles de Maria, n f pl alt. sin.
ca agulles maries, n f pl alt. sin.
ca agulleta, n f alt. sin.
ca agulletes de pastor, n f pl alt. sin.
ca agulletes roges, n f pl alt. sin.
ca agulloles, n f pl alt. sin.
ca curripeus, n m alt. sin.
ca dentetes de conill, n f pl alt. sin.
ca espantanovies, n m/f alt. sin.
ca forquilles, n f pl alt. sin.
ca gerani bord, n m alt. sin.
ca gerani filamaria, n m alt. sin.
ca herba d'agulles, n f alt. sin.
ca herba del queixal, n f alt. sin.
ca malví de pic de pardal, n m alt. sin.
ca rellotgera, n f alt. sin.
ca rellotges, n m pl alt. sin.
ca rellotgets, n m pl alt. sin.
ca ulleres, n f pl alt. sin.
ca aülles, n f pl var. ling.
ca aülles de Maria, n f pl var. ling.
ca fila maria, n f var. ling.
ca filles maries, n f pl var. ling.
ca gulletes, n f pl var. ling.
ca herba del quixal, n f var. ling.
ca maria fila, n f var. ling.
ca maries files, n f pl var. ling.
ca rellongera, n f var. ling.
ca rellongeres, n f pl var. ling.
ca rellonget de masero, n m var. ling.
ca rellongets, n m pl var. ling.
ca rellotget de masero, n m var. ling.
ca tenedor, n m var. ling.
ca tenedors, n m pl var. ling.
nc Erodium malacoides (L.) L'Hér.

<Botànica > geraniàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca fulles de la Mare de Déu, n f pl
ca herba anginera, n f alt. sin.
ca herba cancera, n f alt. sin.
ca herba de la freixura, n f alt. sin.
ca herba de la Mare de Déu, n f alt. sin.
ca herba felera, n f alt. sin.
ca herba fetgera, n f alt. sin.
ca herba freixurera, n f alt. sin.
ca herba pulmonària, n f alt. sin.
ca llet de Maria, n f alt. sin.
ca pulmonària, n f alt. sin.
ca pulmonària afí, n f alt. sin.
ca pulmonària de fulla ampla, n f alt. sin.
nc Pulmonaria affinis Jord. in F.W. Schultz

<Botànica > boraginàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca fulles de la Mare de Déu, n f pl
ca herba anginera, n f alt. sin.
ca herba cancera, n f alt. sin.
ca herba de la freixura, n f alt. sin.
ca herba de la Mare de Déu, n f alt. sin.
ca herba felera, n f alt. sin.
ca herba fetgera, n f alt. sin.
ca herba freixurera, n f alt. sin.
ca herba pulmonària, n f alt. sin.
ca llet de Maria, n f alt. sin.
ca pulmonària, n f alt. sin.
ca pulmonària afí, n f alt. sin.
ca pulmonària de fulla ampla, n f alt. sin.
nc Pulmonaria affinis Jord. in F.W. Schultz

<Botànica > boraginàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca fulles de la Mare de Déu, n f pl
ca herba anginera, n f alt. sin.
ca herba de la freixa, n f alt. sin.
ca herba freixurera, n f alt. sin.
ca llet de Santa Maria, n f alt. sin.
ca pulmonària, n f alt. sin.
ca pulmonària de fulla estreta, n f alt. sin.
ca herba anginyera, n f var. ling.
nc Pulmonaria longifolia (Bastard) Boreau
nc Pulmonaria angustifolia auct. var. ling.
nc Pulmonaria tuberosa auct. var. ling.

<Botànica > boraginàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca fulles de la Mare de Déu, n f pl
ca herba anginera, n f alt. sin.
ca herba de la freixa, n f alt. sin.
ca herba freixurera, n f alt. sin.
ca llet de Santa Maria, n f alt. sin.
ca pulmonària, n f alt. sin.
ca pulmonària de fulla estreta, n f alt. sin.
ca herba anginyera, n f var. ling.
nc Pulmonaria longifolia (Bastard) Boreau
nc Pulmonaria angustifolia auct. var. ling.
nc Pulmonaria tuberosa auct. var. ling.

<Botànica > boraginàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca gram negre, n m
ca cinc-en-rama, n m sin. compl.
ca fragassa, n f sin. compl.
ca gram porquí, n m sin. compl.
ca peu de Crist, n m sin. compl.
ca agram de porc, n m alt. sin.
ca agram negre, n m alt. sin.
ca agram porquí, n m alt. sin.
ca bretuaga, n f alt. sin.
ca bretuges, n m pl alt. sin.
ca brunaga, n f alt. sin.
ca cincfulles, n m/f alt. sin.
ca cincllagues de Crist, n f alt. sin.
ca cua roja, n f alt. sin.
ca fragassa estèril, n f alt. sin.
ca fraula borda, n f alt. sin.
ca gram bord, n m alt. sin.
ca gram de porc, n m alt. sin.
ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
ca lloraga, n f alt. sin.
ca mà de Crist, n f alt. sin.
ca mà de Maria, n f alt. sin.
ca maduixera borda, n f alt. sin.
ca mal-llaura, n m/f alt. sin.
ca peu de colom, n m alt. sin.
ca peu de rata, n m alt. sin.
ca peu porquí, n m alt. sin.
ca peucrist, n m alt. sin.
ca peus del Bon Jesús, n m pl alt. sin.
ca poteta de colom, n f alt. sin.
ca cinc en rama, n m var. ling.
ca fregasa, n f var. ling.
ca fregassa, n f var. ling.
ca fresera borda, n f var. ling.
ca gram corquim, n m var. ling.
ca grum negre, n m var. ling.
ca pateta de colom, n f var. ling.
ca peu trist, n m var. ling.
ca peutrist, n m var. ling.
nc Potentilla reptans L.

<Botànica > rosàcies>

Note

BOUCH1971 fa extensius els noms d'agram de porc i maduixera borda per a totes les espècies de Potentilla que recull, a més de P. reptans: P. argentea, P. aurea subsp. aurea, P. caulescens, P. collina, P. frigida, P. fruticosa, P. hirta, P. micrantha, P. neumanniana, P. nivalis subsp. nivalis, P. pyrenaica i P. rupestris.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca gram negre, n m
ca cinc-en-rama, n m sin. compl.
ca fragassa, n f sin. compl.
ca gram porquí, n m sin. compl.
ca peu de Crist, n m sin. compl.
ca agram de porc, n m alt. sin.
ca agram negre, n m alt. sin.
ca agram porquí, n m alt. sin.
ca bretuaga, n f alt. sin.
ca bretuges, n m pl alt. sin.
ca brunaga, n f alt. sin.
ca cincfulles, n m/f alt. sin.
ca cincllagues de Crist, n f alt. sin.
ca cua roja, n f alt. sin.
ca fragassa estèril, n f alt. sin.
ca fraula borda, n f alt. sin.
ca gram bord, n m alt. sin.
ca gram de porc, n m alt. sin.
ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
ca lloraga, n f alt. sin.
ca mà de Crist, n f alt. sin.
ca mà de Maria, n f alt. sin.
ca maduixera borda, n f alt. sin.
ca mal-llaura, n m/f alt. sin.
ca peu de colom, n m alt. sin.
ca peu de rata, n m alt. sin.
ca peu porquí, n m alt. sin.
ca peucrist, n m alt. sin.
ca peus del Bon Jesús, n m pl alt. sin.
ca poteta de colom, n f alt. sin.
ca cinc en rama, n m var. ling.
ca fregasa, n f var. ling.
ca fregassa, n f var. ling.
ca fresera borda, n f var. ling.
ca gram corquim, n m var. ling.
ca grum negre, n m var. ling.
ca pateta de colom, n f var. ling.
ca peu trist, n m var. ling.
ca peutrist, n m var. ling.
nc Potentilla reptans L.

<Botànica > rosàcies>

Note

BOUCH1971 fa extensius els noms d'agram de porc i maduixera borda per a totes les espècies de Potentilla que recull, a més de P. reptans: P. argentea, P. aurea subsp. aurea, P. caulescens, P. collina, P. frigida, P. fruticosa, P. hirta, P. micrantha, P. neumanniana, P. nivalis subsp. nivalis, P. pyrenaica i P. rupestris.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca gram negre, n m
ca agram de porc, n m sin. compl.
ca agram negre, n m sin. compl.
ca agram porquí, n m sin. compl.
ca bretuges, n f sin. compl.
ca cinc-en-rama, n m sin. compl.
ca gram de porc, n m sin. compl.
ca gram porquí, n m sin. compl.
ca lloraga, n f sin. compl.
ca mà de Crist, n f sin. compl.
ca mà de Maria, n f sin. compl.
ca maduixera borda, n f sin. compl.
ca peu de Crist, n m sin. compl.
ca poteta de colom, n f sin. compl.
nc Potentilla reptans

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definition

Planta herbàcia de fulla persistent, de la família de les rosàcies, abundant en vores de recs, camins i llocs herbosos humits de zones de muntanya i de la terra baixa mediterrània, a tot Catalunya i també a les Illes i al País Valencià. Les arrels, els rizomes i les fulles, en decocció són astringents. Com a ús extern també han estat emprats contra les morenes i les inflamacions de la boca i la gola.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca herba de la freixura, n f
ca herba freixurera, n f alt. sin.
ca llet de Maria, n f alt. sin.
nc Pulmonaria officinalis L.

<Botànica > boraginàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca herba de la freixura, n f
ca herba freixurera, n f alt. sin.
ca llet de Maria, n f alt. sin.
nc Pulmonaria officinalis L.

<Botànica > boraginàcies>

Basic search

Advanced search

Results for "maria" in all thematic areas

Note

Note

Definition