Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "marjada" in all thematic areas

jonquet jonquet

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  jonquet, n m
  • ca  brilloll, n m alt. sin.
  • ca  canyet, n m alt. sin.
  • ca  eleòcaris, n f alt. sin.
  • ca  escirp de marjals, n m alt. sin.
  • ca  espartet, n m alt. sin.
  • ca  jonc, n m alt. sin.
  • ca  jonça palustre, n f alt. sin.
  • ca  cirp de marjals, n m var. ling.
  • ca  eleocaris, n f var. ling.
  • nc  Eleocharis palustris (L.) Roem. et Schult.
  • nc  Scirpus palustris L. sin. compl.

<Botànica > ciperàcies>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  jonquet, n m
  • ca  brilloll, n m alt. sin.
  • ca  canyet, n m alt. sin.
  • ca  eleòcaris, n f alt. sin.
  • ca  escirp de marjals, n m alt. sin.
  • ca  espartet, n m alt. sin.
  • ca  jonc, n m alt. sin.
  • ca  jonça palustre, n f alt. sin.
  • ca  cirp de marjals, n m var. ling.
  • ca  eleocaris, n f var. ling.
  • nc  Eleocharis palustris (L.) Roem. et Schult.
  • nc  Scirpus palustris L. sin. compl.

<Botànica > ciperàcies>

la carpeta està marcada com a Només de lectura la carpeta està marcada com a Només de lectura

<TIC > Informàtica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  la carpeta està marcada com a Només de lectura
  • en  the folder is marked as Read Only

<Localització > Fraseologia>

llana cardada llana cardada

<Fibres i filaments>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  llana cardada, n f
  • es  lana cardada
  • fr  laine cardée
  • en  cardwool

<Indústria > Indústria tèxtil i de la confecció > Fibres i filaments>

llocada llocada

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  llocada, n f
  • ca  covada, n f sin. compl.
  • ca  niuada, n f sin. compl.
  • es  nidada
  • es  parvada
  • es  pollada
  • fr  couvée
  • fr  nichée
  • en  brood
  • en  clutch
  • en  hatch

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definition
Conjunt de pollets que neixen dels ous covats alhora per una mateixa lloca.
llocada llocada

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  llocada, n f
  • ca  covada, n f sin. compl.
  • ca  niuada, n f sin. compl.
  • es  nidada
  • es  parvada
  • es  pollada
  • fr  couvée
  • fr  nichée
  • en  brood
  • en  clutch
  • en  hatch

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definition
Conjunt de pollets que neixen dels ous covats alhora per una mateixa lloca.
mòllera mòllera

<Zoologia > Peixos>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  mòllera, n f
  • ca  barraca, n f sin. compl.
  • ca  capellà, n m sin. compl.
  • ca  capellans, n m pl sin. compl.
  • ca  faneca, n f sin. compl.
  • ca  mamona, n f sin. compl.
  • ca  mòllera blanca, n f sin. compl.
  • ca  mòlleres, n f pl sin. compl.
  • ca  mollereta [juvenil], n f sin. compl.
  • ca  mollerí [petit], n m sin. compl.
  • ca  alfaneca, n f var. ling.
  • ca  capalla, n m var. ling.
  • ca  capellá, n m var. ling.
  • ca  fàneca, n f var. ling.
  • ca  molera, n f var. ling.
  • ca  mòllara, n f var. ling.
  • ca  móllera, n f var. ling.
  • ca  molleres, n f pl var. ling.
  • nc  Trisopterus capelanus
  • nc  Gadus capelanus var. ling.
  • nc  Gadus capellanus var. ling.
  • nc  Trisopterus minutus capelanus var. ling.
  • nc  Trisopterus minutus capellanus var. ling.
  • es  barbada
  • es  capellan
  • es  capellán
  • es  móllera
  • fr  capelan
  • fr  petit tacaud
  • en  capelan
  • en  poor cord

<Peixos > Gàdids>

mòllera mòllera

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  mòllera, n f
  • ca  barraca, n f sin. compl.
  • ca  capellà, n m sin. compl.
  • ca  capellans, n m pl sin. compl.
  • ca  faneca, n f sin. compl.
  • ca  mamona, n f sin. compl.
  • ca  mòllera blanca, n f sin. compl.
  • ca  mòlleres, n f pl sin. compl.
  • ca  mollereta [juvenil], n f sin. compl.
  • ca  mollerí [petit], n m sin. compl.
  • ca  alfaneca, n f var. ling.
  • ca  capalla, n m var. ling.
  • ca  capellá, n m var. ling.
  • ca  fàneca, n f var. ling.
  • ca  molera, n f var. ling.
  • ca  mòllara, n f var. ling.
  • ca  móllera, n f var. ling.
  • ca  molleres, n f pl var. ling.
  • nc  Trisopterus capelanus
  • nc  Gadus capelanus var. ling.
  • nc  Gadus capellanus var. ling.
  • nc  Trisopterus minutus capelanus var. ling.
  • nc  Trisopterus minutus capellanus var. ling.
  • es  barbada
  • es  capellan
  • es  capellán
  • es  móllera
  • fr  capelan
  • fr  petit tacaud
  • en  capelan
  • en  poor cord

<Peixos > Gàdids>

malla carregada malla carregada

<Teixits>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  malla carregada, n f
  • ca  malla retinguda, n f sin. compl.
  • es  malla cargada
  • es  malla retenida
  • fr  maille chargée
  • fr  maille retenue
  • en  tuck stitch

<Indústria > Indústria tèxtil i de la confecció > Teixits>

malla carregada malla carregada

<Indústria > Indústria tèxtil>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 4921:2002 Gèneres de punt: Conceptes bàsics: Vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 4921:2000).

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 40 Indústria Tèxtil, la secretaria del qual és a càrrec del Consejo Intertextil Español. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica en Teixits de Punt.

El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma. Els termes de les definicions i de les notes que tenen una entrada específica en la norma es presenten seguits del codi de referència entre parèntesis.

  • ca  malla carregada, n f
  • es  malla cargada
  • fr  maille chargée
  • en  tuck stitch
  • cod  3.02.12

<Indústria tèxtil > Gèneres de punt>

Definition
Unitat que, en teixits de punt per recollida, consta d'una malla (c) i una o dues malles carregades (3.01.15) (e), i que es desprèn completament a la passada següent.

Note

  • Si la malla carregada comprèn més de dues malles carregades, es denomina "noppe" (3.02.14).
  • cf. ISO 8388: punt anglès; teixit jacquard de malles carregades; teixit d'interlock reversible