Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "menjucar" in all thematic areas

menjar porqueria menjar porqueria

<Menjar informal. Aperitius. Per picar>, <Alimentació>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  menjar porqueria, n m
  • es  comida basura, n f
  • fr  aliment camelot [CAN], n m
  • fr  camelot alimentaire [CAN], n m
  • fr  malbouffe, n f
  • en  junk food, n

<Menjar informal. Aperitius. Per picar>, <Alimentació>

Definition
Menjar de qualitat baixa i de preu assequible.
menjar preparat menjar preparat

<Veterinària i ramaderia > Bromatologia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  menjar preparat, n m
  • ca  plat preparat, n m sin. compl.
  • es  comida preparada
  • es  plato preparado
  • fr  plat préparé
  • en  prepared dish
  • en  prepared food
  • en  prepared food product

<Veterinària i ramaderia > Bromatologia>

Definition
Elaboració culinària resultant de la preparació, amb mescla i condimentació o sense, d'aliments d'origen animal o vegetal, crus, cuinats o precuinats, amb addició d'altres substàncies autoritzades o sense addicció, envasada o no, i llesta per a ser consumida directament o després d'escalfar-la o de fer-hi un tractament culinari addicional.
menjar preparat menjar preparat

<Veterinària i ramaderia > Bromatologia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  menjar preparat, n m
  • ca  plat preparat, n m sin. compl.
  • es  comida preparada
  • es  plato preparado
  • fr  plat préparé
  • en  prepared dish
  • en  prepared food
  • en  prepared food product

<Veterinària i ramaderia > Bromatologia>

Definition
Elaboració culinària resultant de la preparació, amb mescla i condimentació o sense, d'aliments d'origen animal o vegetal, crus, cuinats o precuinats, amb addició d'altres substàncies autoritzades o sense addicció, envasada o no, i llesta per a ser consumida directament o després d'escalfar-la o de fer-hi un tractament culinari addicional.
menjar ràpid menjar ràpid

<Restauració>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  menjar ràpid, n m
  • es  fast food
  • fr  restauration rapide
  • en  fast food

<Restauració>

Definition
Restauració que té com a objectiu preferent servir el menjar en un temps mínim i a un preu mòdic.
menjar ràpid menjar ràpid

<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>

  • ca  menjar ràpid, n m
  • es  fast food, n m
  • fr  restauration rapide, n f
  • en  fast food, n
  • de  Fast Food, n n
  • de  Schnellspeise, n f

<Turisme > Gastronomia i restauració>

Definition
Restauració que té com a objectiu preferent servir el menjar en un temps mínim i a un preu mòdic.
menjar-se una peça menjar-se una peça

<Jocs>

Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  menjar-se una peça, v tr

<Jocs>

Definition
Eliminar, una peça, una altra peça del bàndol contrari.
mesurar mesurar

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  mesurar, v tr
  • es  medir, v tr
  • es  mensurar, v tr
  • fr  arpenter, v tr
  • fr  cuber, v tr
  • fr  mesurer, v tr
  • en  measure (to), v tr

<Enginyeria forestal>

por de menjar en públic por de menjar en públic

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Source term image

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  por de menjar en públic
  • en  fear of eating in public

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Trastorns mentals>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ripoll, n m
  • ca  herba nuosa, n f sin. compl.
  • ca  albellatge de cadernera, n m alt. sin.
  • ca  arrastamora, n f alt. sin.
  • ca  arròs de pardalet, n m alt. sin.
  • ca  brossa de canonet, n f alt. sin.
  • ca  brossa de conill, n f alt. sin.
  • ca  brossa de nuc, n f alt. sin.
  • ca  brossa dura, n f alt. sin.
  • ca  brossa gitana, n f alt. sin.
  • ca  carritxó, n m alt. sin.
  • ca  coa de cavall, n f alt. sin.
  • ca  fenàs, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de canonet, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de l'arrosset, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de palera, n m alt. sin.
  • ca  fenàs del nuc, n m alt. sin.
  • ca  fenàs multiflor, n m alt. sin.
  • ca  fenollet, n m alt. sin.
  • ca  herba de burro, n f alt. sin.
  • ca  herba de cadernera, n f alt. sin.
  • ca  herba de canut, n f alt. sin.
  • ca  herba de cementiri, n f alt. sin.
  • ca  herba de gitano, n f alt. sin.
  • ca  herba de marge, n f alt. sin.
  • ca  herba de nuc, n f alt. sin.
  • ca  herba de palera, n f alt. sin.
  • ca  herba del nuguet, n f alt. sin.
  • ca  herba lluent, n f alt. sin.
  • ca  herba nuc, n f alt. sin.
  • ca  herba nucs, n f alt. sin.
  • ca  herba nugosa, n f alt. sin.
  • ca  herba prima, n f alt. sin.
  • ca  llavor de cadernera, n f alt. sin.
  • ca  llistó de marge, n m alt. sin.
  • ca  menjamatxo, n m/f alt. sin.
  • ca  menjar d'ase, n m alt. sin.
  • ca  mill voracamí, n m alt. sin.
  • ca  mosquitets (tija florida), n m pl alt. sin.
  • ca  nuadella, n f alt. sin.
  • ca  nugadella, n f alt. sin.
  • ca  nugagavella, n f alt. sin.
  • ca  nugatella, n f alt. sin.
  • ca  nugavella, n f alt. sin.
  • ca  nuguet, n m alt. sin.
  • ca  ripoll comú, n m alt. sin.
  • ca  segamans, n f alt. sin.
  • ca  tremolosa, n f alt. sin.
  • ca  alpiste bord, n m var. ling.
  • ca  ambelatge de cagarnera, n m var. ling.
  • ca  arrasta-mora, n f var. ling.
  • ca  arrastramores, n f pl var. ling.
  • ca  carritjó, n m var. ling.
  • ca  herba de cagarnera, n f var. ling.
  • ca  herba lluenta, n f var. ling.
  • ca  herba nigà, n f var. ling.
  • ca  llaor de cagarnera, n f var. ling.
  • ca  nogadella, n f var. ling.
  • ca  nogarella, n f var. ling.
  • ca  novadella, n f var. ling.
  • ca  nugaella, n f var. ling.
  • ca  nyugaella, n f var. ling.
  • ca  triguera, n f var. ling.
  • nc  Oryzopsis miliacea (L.) Asch. et Graebn.
  • nc  Piptatherum miliaceum (L.) Coss. sin. compl.
  • nc  Piptatherum multiflorum (Cav.) P. Beauv. var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Note

  • La denominació herba nigà ('herba nigada') prové de nigar (<lligar, potser amb creuament amb nugar 'nuar, fer nucs o nusos').
ripoll ripoll

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ripoll, n m
  • ca  herba nuosa, n f sin. compl.
  • ca  albellatge de cadernera, n m alt. sin.
  • ca  arrastamora, n f alt. sin.
  • ca  arròs de pardalet, n m alt. sin.
  • ca  brossa de canonet, n f alt. sin.
  • ca  brossa de conill, n f alt. sin.
  • ca  brossa de nuc, n f alt. sin.
  • ca  brossa dura, n f alt. sin.
  • ca  brossa gitana, n f alt. sin.
  • ca  carritxó, n m alt. sin.
  • ca  coa de cavall, n f alt. sin.
  • ca  fenàs, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de canonet, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de l'arrosset, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de palera, n m alt. sin.
  • ca  fenàs del nuc, n m alt. sin.
  • ca  fenàs multiflor, n m alt. sin.
  • ca  fenollet, n m alt. sin.
  • ca  herba de burro, n f alt. sin.
  • ca  herba de cadernera, n f alt. sin.
  • ca  herba de canut, n f alt. sin.
  • ca  herba de cementiri, n f alt. sin.
  • ca  herba de gitano, n f alt. sin.
  • ca  herba de marge, n f alt. sin.
  • ca  herba de nuc, n f alt. sin.
  • ca  herba de palera, n f alt. sin.
  • ca  herba del nuguet, n f alt. sin.
  • ca  herba lluent, n f alt. sin.
  • ca  herba nuc, n f alt. sin.
  • ca  herba nucs, n f alt. sin.
  • ca  herba nugosa, n f alt. sin.
  • ca  herba prima, n f alt. sin.
  • ca  llavor de cadernera, n f alt. sin.
  • ca  llistó de marge, n m alt. sin.
  • ca  menjamatxo, n m/f alt. sin.
  • ca  menjar d'ase, n m alt. sin.
  • ca  mill voracamí, n m alt. sin.
  • ca  mosquitets (tija florida), n m pl alt. sin.
  • ca  nuadella, n f alt. sin.
  • ca  nugadella, n f alt. sin.
  • ca  nugagavella, n f alt. sin.
  • ca  nugatella, n f alt. sin.
  • ca  nugavella, n f alt. sin.
  • ca  nuguet, n m alt. sin.
  • ca  ripoll comú, n m alt. sin.
  • ca  segamans, n f alt. sin.
  • ca  tremolosa, n f alt. sin.
  • ca  alpiste bord, n m var. ling.
  • ca  ambelatge de cagarnera, n m var. ling.
  • ca  arrasta-mora, n f var. ling.
  • ca  arrastramores, n f pl var. ling.
  • ca  carritjó, n m var. ling.
  • ca  herba de cagarnera, n f var. ling.
  • ca  herba lluenta, n f var. ling.
  • ca  herba nigà, n f var. ling.
  • ca  llaor de cagarnera, n f var. ling.
  • ca  nogadella, n f var. ling.
  • ca  nogarella, n f var. ling.
  • ca  novadella, n f var. ling.
  • ca  nugaella, n f var. ling.
  • ca  nyugaella, n f var. ling.
  • ca  triguera, n f var. ling.
  • nc  Oryzopsis miliacea (L.) Asch. et Graebn.
  • nc  Piptatherum miliaceum (L.) Coss. sin. compl.
  • nc  Piptatherum multiflorum (Cav.) P. Beauv. var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Note

  • La denominació herba nigà ('herba nigada') prové de nigar (<lligar, potser amb creuament amb nugar 'nuar, fer nucs o nusos').