Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "meravella" in all thematic areas
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca cervells de xai
- es sesos de cordero
- fr cervelles d'agneau
- it cervella d'agnello
- en lamb brains
- de Lammhirn
<Plats a la carta. Carn>
<Equipament de la llar>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca clemàstecs de manovella, n m pl
- fr crémaillère à manivelle
<Equipament de la llar>
Definition
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca cogombre tropical, n m
- es balsamina
- es bálsamo
- es calaica
- es cundeamor
- es karela
- es melón amargo
- es sorosí
- fr concombre africain
- fr concombre amer
- fr courge amère
- fr margose
- fr melon amer
- fr momordique balsamine
- fr paroka
- fr poire de merveille
- pt melao de San Caetano
- en African cucumber
- en balsam pear
- en bitter cucumber
- en bitter gourd
- en bitter melon
- en la-kwa
<Botànica>
Definition
<Fruita fresca. Fruita seca>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca cogombre tropical, n m
- es balsamina
- es bálsamo
- es calaica
- es cundeamor
- es karela
- es melón amargo
- es sorosí
- fr concombre africain
- fr concombre amer
- fr courge amère
- fr margose
- fr melon amer
- fr momordique balsamine
- fr paroka
- fr poire de merveille
- pt melao de San Caetano
- en African cucumber
- en balsam pear
- en bitter cucumber
- en bitter gourd
- en bitter melon
- en la-kwa
<Fruita fresca. Fruita seca>
Definition
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca cogombre tropical, n m
- es balsamina
- es bálsamo
- es calaica
- es cundeamor
- es karela
- es melón amargo
- es sorosí
- fr concombre africain
- fr concombre amer
- fr courge amère
- fr margose
- fr melon amer
- fr momordique balsamine
- fr paroka
- fr poire de merveille
- pt melao de San Caetano
- en African cucumber
- en balsam pear
- en bitter cucumber
- en bitter gourd
- en bitter melon
- en la-kwa
- nc Momordica charantia
- nc Mormordica muricata sin. compl.
<Botànica>
Definition
Note
- El fruit del cogombre tropical s'anomena també cogombre tropical.
<Alimentació. Gastronomia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Glossari de sabors del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/201/>
- ca cogombre tropical, n m
- es balsamina
- es bálsamo
- es calaica
- es cundeamor
- es karela
- es melón amargo
- es sorosí
- fr concombre africain
- fr concombre amer
- fr courge amère
- fr margose
- fr melon amer
- fr momordique balsamine
- fr paroka
- fr poire de merveille
- pt melao de San Caetano
- en African cucumber
- en balsam pear
- en bitter cucumber
- en bitter gourd
- en bitter melon
- en la-kwa
<Hortalisses. Verdures. Llegums. Bolets. Llavors. Germinats>
Definition
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca crepis menuda, n f
- ca crepis menut, n m var. ling.
- nc Crepis pusilla (Sommier) Merxm.
- nc Melitella pusilla Sommier var. ling.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca crepis menuda, n f
- ca crepis menut, n m var. ling.
- nc Crepis pusilla (Sommier) Merxm.
- nc Melitella pusilla Sommier var. ling.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca dauradella, n f
- ca herba daurada, n f sin. compl.
- ca cèterac, n m/f alt. sin.
- ca corbelleta, n f alt. sin.
- ca dauradeta, n f alt. sin.
- ca falguera, n f alt. sin.
- ca falguerina, n f alt. sin.
- ca falzia de mur, n f alt. sin.
- ca herba dauradella, n f alt. sin.
- ca herba dauradeta, n f alt. sin.
- ca herba de la febre, n f alt. sin.
- ca herba de la plata, n f alt. sin.
- ca herba de la sang, n f alt. sin.
- ca herba de les set sagnies, n f alt. sin.
- ca herba de paret, n f alt. sin.
- ca herba de sang, n f alt. sin.
- ca herba la plata, n f alt. sin.
- ca herba melsera, n f alt. sin.
- ca herba pigotera, n f alt. sin.
- ca herba pigotosa, n f alt. sin.
- ca herba platereta, n f alt. sin.
- ca herba rovellada, n f alt. sin.
- ca herba sanguinària, n f alt. sin.
- ca herbeta daurada, n f alt. sin.
- ca herbeta de la sang, n f alt. sin.
- ca melsera, n f alt. sin.
- ca morella, n f alt. sin.
- ca paredades, n f pl alt. sin.
- ca peixets, n m pl alt. sin.
- ca pigotosa, n f alt. sin.
- ca platereta, n f alt. sin.
- ca sardineta, n f alt. sin.
- ca serpeta, n f alt. sin.
- ca auladella, n f var. ling.
- ca auradella, n f var. ling.
- ca aurellina, n f var. ling.
- ca ceterac, n m/f var. ling.
- ca dorada, n f var. ling.
- ca doradella, n f var. ling.
- ca doradilla, n f var. ling.
- ca doraella, n f var. ling.
- ca endauradella, n f var. ling.
- ca falsija de mur, n f var. ling.
- ca herba auradella, n f var. ling.
- ca herba dorà, n f var. ling.
- ca herba dorada, n f var. ling.
- ca herba doradilla, n f var. ling.
- ca herba doraeta, n f var. ling.
- ca herbeta dorà, n f var. ling.
- ca herbeta dorada, n f var. ling.
- ca herbeta doraeta, n f var. ling.
- ca melfera, n f var. ling.
- ca neuradella, n f var. ling.
- ca nurella, n f var. ling.
- ca oradilla, n f var. ling.
- ca oredella, n f var. ling.
- ca oredilla, n f var. ling.
- ca orellina, n f var. ling.
- ca patetes de Nostre Senyor, n f pl var. ling.
- ca uradella, n f var. ling.
- ca uradilla, n f var. ling.
- ca uredella, n f var. ling.
- nc Ceterach officinarum DC. in Lam. et DC.
- nc Asplenium ceterach L. sin. compl.
<Botànica > polipodiàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca dauradella, n f
- ca herba daurada, n f sin. compl.
- ca cèterac, n m/f alt. sin.
- ca corbelleta, n f alt. sin.
- ca dauradeta, n f alt. sin.
- ca falguera, n f alt. sin.
- ca falguerina, n f alt. sin.
- ca falzia de mur, n f alt. sin.
- ca herba dauradella, n f alt. sin.
- ca herba dauradeta, n f alt. sin.
- ca herba de la febre, n f alt. sin.
- ca herba de la plata, n f alt. sin.
- ca herba de la sang, n f alt. sin.
- ca herba de les set sagnies, n f alt. sin.
- ca herba de paret, n f alt. sin.
- ca herba de sang, n f alt. sin.
- ca herba la plata, n f alt. sin.
- ca herba melsera, n f alt. sin.
- ca herba pigotera, n f alt. sin.
- ca herba pigotosa, n f alt. sin.
- ca herba platereta, n f alt. sin.
- ca herba rovellada, n f alt. sin.
- ca herba sanguinària, n f alt. sin.
- ca herbeta daurada, n f alt. sin.
- ca herbeta de la sang, n f alt. sin.
- ca melsera, n f alt. sin.
- ca morella, n f alt. sin.
- ca paredades, n f pl alt. sin.
- ca peixets, n m pl alt. sin.
- ca pigotosa, n f alt. sin.
- ca platereta, n f alt. sin.
- ca sardineta, n f alt. sin.
- ca serpeta, n f alt. sin.
- ca auladella, n f var. ling.
- ca auradella, n f var. ling.
- ca aurellina, n f var. ling.
- ca ceterac, n m/f var. ling.
- ca dorada, n f var. ling.
- ca doradella, n f var. ling.
- ca doradilla, n f var. ling.
- ca doraella, n f var. ling.
- ca endauradella, n f var. ling.
- ca falsija de mur, n f var. ling.
- ca herba auradella, n f var. ling.
- ca herba dorà, n f var. ling.
- ca herba dorada, n f var. ling.
- ca herba doradilla, n f var. ling.
- ca herba doraeta, n f var. ling.
- ca herbeta dorà, n f var. ling.
- ca herbeta dorada, n f var. ling.
- ca herbeta doraeta, n f var. ling.
- ca melfera, n f var. ling.
- ca neuradella, n f var. ling.
- ca nurella, n f var. ling.
- ca oradilla, n f var. ling.
- ca oredella, n f var. ling.
- ca oredilla, n f var. ling.
- ca orellina, n f var. ling.
- ca patetes de Nostre Senyor, n f pl var. ling.
- ca uradella, n f var. ling.
- ca uradilla, n f var. ling.
- ca uredella, n f var. ling.
- nc Ceterach officinarum DC. in Lam. et DC.
- nc Asplenium ceterach L. sin. compl.
<Botànica > polipodiàcies>
