Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "mossega" in all thematic areas
<21 Caça, pesca i tir > 01 Caça>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca gosser | gossera, n m, f
- es perrero | perrera
- es realero | realera
<Esport > 21 Caça, pesca i tir > 01 Caça>
Definition
<Veterinària i ramaderia > Animals de companyia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca gossera, n f
- ca canera, n f sin. compl.
- es perrera
- fr chenil
- en kennel
<Veterinària i ramaderia > Animals de companyia>
Definition
<Veterinària i ramaderia > Animals de companyia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca gossera, n f
- ca canera, n f sin. compl.
- es perrera
- fr chenil
- en kennel
<Veterinària i ramaderia > Animals de companyia>
Definition
<Veterinària i ramaderia > Animals de companyia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca gossera municipal, n f
- es perrera municipal
- fr fourrière
- en pound
<Veterinària i ramaderia > Animals de companyia>
Definition
<Veterinària i ramaderia > Animals de companyia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca gossera municipal, n f
- es perrera municipal
- fr fourrière
- en pound
<Veterinària i ramaderia > Animals de companyia>
Definition
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca grívia, n f
- ca griva, n f sin. compl.
- ca massot, n m sin. compl.
- ca massot verd, n m sin. compl.
- ca mostela, n f sin. compl.
- ca mustela, n f sin. compl.
- ca tord, n m sin. compl.
- ca tord massot, n m sin. compl.
- ca tord massotell, n m sin. compl.
- ca tord negre, n m sin. compl.
- ca tord verd, n m sin. compl.
- ca xinet, n m sin. compl.
- ca xucla, n f sin. compl.
- ca glívia, n f var. ling.
- ca grèvia, n f var. ling.
- ca grivi, n f var. ling.
- ca grivia, n f var. ling.
- ca masot, n m var. ling.
- ca masòt, n m var. ling.
- ca tord-massot, n m var. ling.
- ca tort, n m var. ling.
- ca tórt, n m var. ling.
- ca tort negre, n m var. ling.
- ca tort vert, n m var. ling.
- ca torts, n m pl var. ling.
- ca turt, n m var. ling.
- nc Labrus viridis
- nc Labrus festivus var. ling.
- nc Labrus luscus var. ling.
- nc Labrus turdus var. ling.
- es bodion verde
- es bodión verde
- es budión
- es tordo
- es tordo verde
- fr labre verd
- fr labre vert
- fr perroquet
- it leppo
- en ballan wrasse
- en cuckoo wcasse
- en green wrasse
- de Grüne Lippfisch
- de Grüner Lippfisch
<Peixos > Làbrids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca grívia, n f
- ca griva, n f sin. compl.
- ca massot, n m sin. compl.
- ca massot verd, n m sin. compl.
- ca mostela, n f sin. compl.
- ca mustela, n f sin. compl.
- ca tord, n m sin. compl.
- ca tord massot, n m sin. compl.
- ca tord massotell, n m sin. compl.
- ca tord negre, n m sin. compl.
- ca tord verd, n m sin. compl.
- ca xinet, n m sin. compl.
- ca xucla, n f sin. compl.
- ca glívia, n f var. ling.
- ca grèvia, n f var. ling.
- ca grivi, n f var. ling.
- ca grivia, n f var. ling.
- ca masot, n m var. ling.
- ca masòt, n m var. ling.
- ca tord-massot, n m var. ling.
- ca tort, n m var. ling.
- ca tórt, n m var. ling.
- ca tort negre, n m var. ling.
- ca tort vert, n m var. ling.
- ca torts, n m pl var. ling.
- ca turt, n m var. ling.
- nc Labrus viridis
- nc Labrus festivus var. ling.
- nc Labrus luscus var. ling.
- nc Labrus turdus var. ling.
- es bodion verde
- es bodión verde
- es budión
- es tordo
- es tordo verde
- fr labre verd
- fr labre vert
- fr perroquet
- it leppo
- en ballan wrasse
- en cuckoo wcasse
- en green wrasse
- de Grüne Lippfisch
- de Grüner Lippfisch
<Peixos > Làbrids>
<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca hàbit de mossegar-se el llavi, n m
- es hábito de mordisquear el labio
- fr tics de mordillement de la lèvre
- en lip bitting habit
<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>
<Zoologia > Mamífers>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>
- ca lèmur mostela comú, n m
- es lémur saltador mayor, n m
- fr lépilémur mustelin, n m
- en weasel sportive lemur, n
- de Östlicher Wieselmaki, n m
- nc Lepilemur mustelinus
<Mamífers > Primats > Lepilemúrids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>
- ca lèmur mostela comú, n m
- es lémur saltador mayor, n m
- fr lépilémur mustelin, n m
- en weasel sportive lemur, n
- de Östlicher Wieselmaki, n m
- nc Lepilemur mustelinus
<Mamífers > Primats > Lepilemúrids>