Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "negociar" in all thematic areas
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca negoci indirecte, n m
- es negocio indirecto
<Dret civil > Dret civil general>
Definition
Note
- Per exemple, un negoci mixt de compravenda amb donació.
<Economia > Finances > Assegurances>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'assegurances: terminologia i fraseologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 214 p.
ISBN 84-393-5519-X
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca negoci indirecte, n m
- es negocio indirecto
- en indirect business
<Assegurances > Entitat asseguradora > Producció>
Definition
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca negoci innominat, n m
- es negocio innominado
<Dret civil > Dret civil general>
Definition
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca negoci inter vivos, n m
<Dret civil>
Definition
Note
- Àmbit: Inespecífic
<Dret > Dret notarial > Notaria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia notarial [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/17/>
- ca negoci jurídic, n m
- es negocio jurídico
<Notaria > Document i protocol>
Definition
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca negoci jurídic, n m
- ca negoci, n m sin. compl.
- es negocio
- es negocio jurídico
<Dret civil > Dret civil general>
Definition
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca negoci jurídic, n m
- es negocio jurídico
<Dret civil>
Definition
Note
- Àmbit: Espanya
-
El contingut de la declaració de voluntat del negoci jurídic es troba emparat per l'autonomia de la voluntat reconeguda en l'article 1255 del Codi civil espanyol (CC), que declara que, en matèria de contractes, els contractants són lliures per establir els pactes, les clàusules i les condicions que creguin convenients. El límit es troba en la necessitat de respectar les lleis, la moral i l'ordre públic. D'aquesta manera, l'ordenament jurídic atorga als particulars una àmplia facultat d'autoregulació de llurs interessos.
Així, doncs, quan la declaració de voluntat amb un contingut concret s'exterioritza, es dota d'eficàcia i se li reconeixen determinats efectes jurídics. Sempre que no sigui contrària a les lleis, l'exteriorització de la declaració de voluntat dona lloc al naixement del negoci jurídic.
El CC no estableix una definició concreta del terme negoci jurídic, però se'n pot extreure la configuració a partir de dues institucions reconegudes en el Codi: per una banda, la concurrència d'una oferta amb una acceptació que té com a conseqüència el naixement d'un contracte (art. 1254 i 1262) i, per l'altra, l'acte unilateral de destinació de béns anomenat testament (art. 667).
El negoci jurídic té un valor normatiu específic per a les parts que hi intervenen. L'article 1257 del CC estableix que «els contractes només produeixen efectes entre les parts que els atorguen i els seus hereus», sempre que els drets i les obligacions que contenen siguin transmissibles. De la mateixa manera, els contractes que contenen estipulacions a favor de terceres persones que hagin manifestat llur acceptació, les legitimen per a reclamar-ne el compliment a la part obligada.
La validesa d'un negoci jurídic està condicionada a la presència de capacitat jurídica en les persones que el duen a terme. Tots els subjectes amb aptitud per a ser titulars de drets i obligacions poden ser part en un negoci jurídic. Però també han de tenir capacitat d'obrar, que no ha de ser uniforme, sinó en més o menys grau segons la naturalesa del negoci que s'ha de dur a terme. Segons el tipus de negoci, l'aptitud per a la realització d'actes jurídicament vàlids i eficaços ha de ser més o menys intensa.
Pel que fa als elements del negoci jurídic, Carles Joan Maluquer de Motes i Bernet diferencia entre elements institucionals, essencials i accidentals. Els elements institucionals són la declaració de voluntat i la causa. La declaració de voluntat s'identifica amb el negoci jurídic, i es tracta d'una exteriorització de la voluntat que determina uns efectes jurídics. La causa constitueix un «mecanisme de limitació i de control de l'autonomia de la voluntat i justifica que el negoci jurídic tingui un determinat fonament». Els elements essencials són la forma i el contingut del negoci. La forma és el mecanisme utilitzat per a exterioritzar la declaració de voluntat, mentre que el contingut representa el que s'exterioritza mitjançant la declaració de voluntat i que es concreta en pactes, clàusules i condicions que les parts vulguin establir. Aquest segon element no pot ser contrari a les lleis, ni a la moral ni a l'orde públic (art. 1255). Finalment, es consideren elements accidentals els que no són necessaris per al negoci i que les parts poden incloure o agregar si ho creuen convenient. Es tracta, doncs, de la condició, el termini i el mode (art. 1113 i 1125).
Aquesta classificació és doctrinal i no coincideix exactament amb la que fa l'ordenament jurídic. Pel que fa al CC, l'article 1261 estableix com a requisits essencials perquè el negoci jurídic sigui vàlid el consentiment dels contractants, l'objecte determinat i la causa de l'obligació que s'estableix. Sense la concurrència d'aquests requisits, la llei considera que no hi ha contracte. Perquè el negoci desplegui eficàcia jurídica és necessari que compleixi les condicions essencials de validesa que estableixen les lleis per a cada tipologia de contractes (art. 1278).
L'eficàcia del negoci no es produeix automàticament per la concurrència dels elements que el formen. Cal que es compleixin unes determinades condicions d'eficàcia per a adquirir valor negocial, condicions que no actuen com a control de legalitat del negoci sinó com a adaptació d'aquest a les exigències de la realitat social. Normalment són fets aliens al mateix negoci. Un exemple és la necessitat que el subjecte que ha testat mori perquè el seu testament adquireixi eficàcia jurídica (art. 667).
Pel que fa a la tipologia de negocis jurídics, hi ha diverses classificacions. En primer lloc, es pot diferenciar entre negocis típics i atípics. Els negocis típics són els que regula la llei, que n'identifica de manera concreta els elements i efectes; per exemple, la compravenda (art. 1445 i s.) i el mandat (art. 1709 i s.). Els negocis atípics no els regula de manera específica la llei, però es reconeixen de manera genèrica en l'article 1255 del CC, que dona eficàcia jurídica a l'autonomia de la voluntat de les parts per a establir els pactes i les condicions que creguin convenients.
Una altra classificació és la que diferencia entre negocis inter vivos, que produeixen efectes en vida de les persones que hi intervenen, i negocis mortis causa, els efectes dels quals es posposen fins a la mort d'un dels membres contractants. El testament (art. 662 i s.) és el negoci mortis causa per excel·lència.
La tercera classificació diferencia entre els negocis personals i els patrimonials. Els negocis personals es refereixen a l'esfera personal del subjecte i es caracteritzen per la prohibició de transigir-hi (art. 1814); tracten situacions com ara l'adopció (art. 175 i s.), l'emancipació (art. 314 i s.) i el nomenament de tutor (art. 234 i s.). Els negocis patrimonials són els que afecten el patrimoni de la persona i tenen la finalitat de crear, modificar o extingir relacions jurídiques que comporten una utilitat per als individus. Es pot distingir entre els negocis d'administració, que comporten la conservació, la defensa i l'obtenció de rendiments d'un patrimoni (art. 164, 185 i 270); i els negocis de disposició, que modifiquen una situació patrimonial perquè afecten els béns d'una persona, i provoquen adquisició, pèrdua o disminució d'un determinat bé o dret.
La quarta classificació es refereix als negocis onerosos i als negocis gratuïts. Els negocis onerosos són aquells que es produeixen amb contraprestació i determinen l'intercanvi de prestacions entre els subjectes contractants; és el que passa en la compravenda i en l'arrendament (art. 1543 i s.). No hi ha onerositat quan es produeix una conducta de restitució o de devolució. D'altra banda, els negocis gratuïts, també anomenats lucratius, són els negocis en què no hi ha contraprestació, i en els quals es produeix un empobriment de la persona que el realitza, és a dir, es produeix una liberalitat. Els més usuals són la donació (art. 618 i s.) i el comodat (art. 1740 i s.).
L'última classificació diferencia els negocis unilaterals, en què només existeix una part negocial, i els negocis bilaterals o plurilaterals, en els quals hi ha dues o més parts. Aquesta distinció es fa segons les parts i no les persones, de manera que en una sola part hi pot haver una pluralitat de persones.
<TIC: Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca negoci mòbil, n m
- es negocio móbil
- fr affaires électroniques mobiles
- fr affaires mobiles
- en m-business
- en mobile business
- en mobile e-business
- en mobile electronic business
<TIC: Tecnologies de la informació i la comunicació>
Definition
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca negoci mixt, n m
- es negocio mixto
<Dret civil > Dret civil general>
Definition
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca negoci mortis causa, n m
<Dret civil>
Definition
Note
- Àmbit: Inespecífic
