Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "oposició" in all thematic areas

oposició binària oposició binària

<Literatura > Teoria de la literatura>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Introducció als Estudis Literaris. Literatura Comparada. Teoria de la Literatura. Oralitat i Escriptura en la Teoria de la Literatura i la Literatura Comparada [material gràfic]. [Palma]: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, DL 2010. 1 full desplegable. (Terminologies Universitàries)
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/157/157808_GT_TU_LlenguaiLiteratura_CAT_ES.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  oposició binària, n f
  • es  oposición binaria, n f
  • en  binary opposition, n

<Literatura > Teoria de la literatura>

oposició binària oposició binària

<Llengua > Lingüística>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  oposició binària, n f
  • es  oposición binaria
  • fr  opposition binaire
  • en  binary opposition

<Lingüística>

Definition
Oposició establida entre dos termes, un dels quals, el marcat, és definit per la presència d'un tret, i l'altre, el no marcat, per l'absència del dit tret.

Note

  • Aquest tipus d'oposicions fou introduït per Roman Jakobson per tal de referir-se al conjunt de trets fonològics distintius que són agrupats en parelles de termes oposats, fins a un total de dotze parelles: vocàlic i no vocàlic, consonàntic i no consonàntic, dens i difús, tens i fluix, sonor i sord, nasal i oral, interrupte i continu, estrident i mat, recursiu i infraglotal, greu i agut, bemol·litzat i no bemol·litzat i sostingut i normal. Cada fonema és descrit en totes les llengües d'acord amb aquesta sèrie de parelles, tot i que, segons les llengües, alguns poden ser-hi redundants. Així, en les llengües romàniques, l'oposició entre sonor i sord és redundant en les consonants líquides i nasals. Les oposicions binàries també s'han utilitzat en l'anàlisi gramatical i semàntica dels elements lèxics. Un nom, per exemple, pot ser comú o no comú, comptable o no comptable, etc.
oposició constant oposició constant

<Llengua > Lingüística>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  oposició constant, n f
  • es  oposición constante
  • fr  opposition constante
  • en  constant opposition

<Lingüística>

Definition
Oposició fonològica que es manté en qualsevol context.
oposició constant oposició constant

<Llengua > Lingüística>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  oposició constant, n f
  • es  oposición constante
  • fr  opposition constante
  • en  constant opposition

<Lingüística>

Definition
Oposició fonològica que no pot ser neutralitzable, és a dir, que és vàlida en qualsevol context.

Note

  • És el cas, per exemple, de l'oposició existent entre /i/ i /u/. S'oposa a oposició neutralitzable.
oposició disjuntiva oposició disjuntiva

<Llengua > Lingüística>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  oposició disjuntiva, n f
  • es  oposición disyuntiva
  • fr  opposition disjonctive
  • en  disjunctive opposition

<Lingüística>

Definition
Oposició fonològica que es basa en dos trets distintius simultanis.

Note

  • És el cas, per exemple, de l'oposició existent entre /p/ i /m/ (oral i nasal, d'una banda, i sord i sonor, de l'altra).
oposició distintiva oposició distintiva

<Llengua > Lingüística>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  oposició distintiva, n f
  • ca  oposició fonològica, n f sin. compl.
  • es  oposición distintiva
  • fr  opposition distinctive
  • en  distinctive opposition

<Lingüística>

Definition
Oposició que és rellevant en el sistema.
oposició equipol·lent oposició equipol·lent

<Llengua > Lingüística>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  oposició equipol·lent, n f
  • es  oposición equipolente
  • fr  opposition équipollente
  • en  equipolent opposition

<Lingüística>

Definition
Oposició fonològica entre dues unitats en la qual el tret distintiu no es pot jerarquitzar.
oposició equipol·lent oposició equipol·lent

<Llengua > Lingüística>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  oposició equipol·lent, n f
  • es  oposición equipolente
  • fr  opposition équipollente
  • en  equipollent opposition

<Lingüística>

Definition
Oposició fonològica que s'estableix entre dos termes que es troben en un pla d'igualtat.

Note

  • És el cas dels fonemes /p/ i /t/: tots dos són oclusius i sords, però el primer és labial i el segon dental. L'oposició equipol·lent exclou l'oposició privativa i la gradual.
oposició extraparlamentària oposició extraparlamentària

<Política > Política interior>

Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  oposició extraparlamentària, n f

<Política > Política interior>

Definition
Oposició contrària al sistema de democràcia parlamentària, o marginada d'aquest, que no participa en les eleccions legislatives.
oposició fonològica oposició fonològica

<Llengua > Lingüística>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  oposició fonològica, n f
  • ca  contrast fonològic, n m sin. compl.
  • es  contraste fonológico
  • es  oposición fonológica
  • fr  opposition phonologique
  • en  phonological contrast
  • en  phonological opposition

<Lingüística>

Definition
Oposició fònica que en una llengua té valor lingüístic, de manera que diferencia dues significacions.