Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "pere" in all thematic areas
<Agricultura>, <Ciència forestal>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca agroforestal, adj
- es agroforestal, adj
- fr agroforestier -ière, adj
<Agricultura>, <Ciència forestal>
Definition
<01 Conceptes generals de l'esport>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca antireglamentari -ària, adj
- ca il·legal, adj sin. compl.
- es antirreglamentario -ria
- es ilegal
- fr antiréglementaire
- fr irrégulier -ière
- en against the rules
- en illegal
<Esport > 01 Conceptes generals de l'esport>
Definition
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca aquí, adv
- es aquí, adv
- fr ici, adv
- pt aqui, adv
- en here, adv
<Grans Magatzems > Expressions útils > Expressions de lloc>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca aranya blanca, n f
- ca aranya, n f sin. compl.
- ca aranya capçuda, n f sin. compl.
- ca aranya de cap negre, n f sin. compl.
- ca aranya de fang, n f sin. compl.
- ca aranya fragata, n f sin. compl.
- ca aranya monja, n f sin. compl.
- ca aranya negra, n f sin. compl.
- ca aranya sardinera, n f sin. compl.
- ca aranya vera, n f sin. compl.
- ca aranyeta, n f sin. compl.
- ca aranyol, n m sin. compl.
- ca aranyot, n m sin. compl.
- ca dragó, n m sin. compl.
- ca dragons, n m pl sin. compl.
- ca espasenc, n m sin. compl.
- ca espasenca, n f sin. compl.
- ca espasencs, n m pl sin. compl.
- ca pinça, n f sin. compl.
- ca pinxa, n f sin. compl.
- ca salamó, n m sin. compl.
- ca aranéola, n f var. ling.
- ca aranya vera, n f var. ling.
- ca arañya-blanca, n f var. ling.
- ca arañya-monja, n f var. ling.
- ca arañyol, n m var. ling.
- ca drago, n m var. ling.
- ca escorpión, n m var. ling.
- ca nadela, n f var. ling.
- ca peje aranya, n m var. ling.
- ca salomó, n m var. ling.
- nc Trachinus draco
- es araña
- es araña blanca
- es dragón
- es escorpión
- fr grand vive
- fr grande vive
- fr petite vive
- it tracina vipera
- en greater weever
- en grow-foot
- de Hahnepoot
<Peixos > Traquínids>
Note
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- aranya (DCVB-E): Balears, Catalunya, València
- aranya (FAUNAICT): Barcelona , Tarragona
- aranya (INVPESQ6): Castelló
- aranya blanca (DCVB-E): Eivissa, Menorca
- aranya blanca (DELC): Balears
- aranya blanca (EMMDENIA): Dénia
- aranya blanca (FAUNAICT): Menorca
- aranya de cap negre (BALEARES2): Menorca
- aranya fragata (DELC): Balears
- aranya monja (DCVB-E): Mallorca
- aranya monja (DELC): Balears
- aranya negra (DELC): Balears
- aranya sardinera (PEIXMEN): Es Castell
- aranya vera (DCVB-E): València
- aranya vera (DELC): Balears
- aranya vera (EMMDENIA): Dénia
- arañya-blanca (RPCE3): Eivissa
- arañya-monja (RPCE3): Mallorca
- aranyeta (EMMDENIA): Dénia
- aranyol (DCVB-E): Eivissa, Menorca
- arañyol (RPCE3): Eivissa, Menorca
- aranyot (EMMDENIA): Dénia
- dragó (AGUILO): Menorca
- dragó (DCVB-E): Menorca, Tarragona
- dragó (FAUNAICT): Menorca
- dragó (RPCE3): Menorca
- dragons (RANDA11): Menorca
- espasencs (DCVB-E): Blanes
- pinça (JLLE): Pollença
- pinxa (PEIXMEN): Ciutadella, Fornells
- salamó (DELC): Balear
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca aranya blanca, n f
- ca aranya, n f sin. compl.
- ca aranya capçuda, n f sin. compl.
- ca aranya de cap negre, n f sin. compl.
- ca aranya de fang, n f sin. compl.
- ca aranya fragata, n f sin. compl.
- ca aranya monja, n f sin. compl.
- ca aranya negra, n f sin. compl.
- ca aranya sardinera, n f sin. compl.
- ca aranya vera, n f sin. compl.
- ca aranyeta, n f sin. compl.
- ca aranyol, n m sin. compl.
- ca aranyot, n m sin. compl.
- ca dragó, n m sin. compl.
- ca dragons, n m pl sin. compl.
- ca espasenc, n m sin. compl.
- ca espasenca, n f sin. compl.
- ca espasencs, n m pl sin. compl.
- ca pinça, n f sin. compl.
- ca pinxa, n f sin. compl.
- ca salamó, n m sin. compl.
- ca aranéola, n f var. ling.
- ca aranya vera, n f var. ling.
- ca arañya-blanca, n f var. ling.
- ca arañya-monja, n f var. ling.
- ca arañyol, n m var. ling.
- ca drago, n m var. ling.
- ca escorpión, n m var. ling.
- ca nadela, n f var. ling.
- ca peje aranya, n m var. ling.
- ca salomó, n m var. ling.
- nc Trachinus draco
- es araña
- es araña blanca
- es dragón
- es escorpión
- fr grand vive
- fr grande vive
- fr petite vive
- it tracina vipera
- en greater weever
- en grow-foot
- de Hahnepoot
<Peixos > Traquínids>
Note
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- aranya (DCVB-E): Balears, Catalunya, València
- aranya (FAUNAICT): Barcelona , Tarragona
- aranya (INVPESQ6): Castelló
- aranya blanca (DCVB-E): Eivissa, Menorca
- aranya blanca (DELC): Balears
- aranya blanca (EMMDENIA): Dénia
- aranya blanca (FAUNAICT): Menorca
- aranya de cap negre (BALEARES2): Menorca
- aranya fragata (DELC): Balears
- aranya monja (DCVB-E): Mallorca
- aranya monja (DELC): Balears
- aranya negra (DELC): Balears
- aranya sardinera (PEIXMEN): Es Castell
- aranya vera (DCVB-E): València
- aranya vera (DELC): Balears
- aranya vera (EMMDENIA): Dénia
- arañya-blanca (RPCE3): Eivissa
- arañya-monja (RPCE3): Mallorca
- aranyeta (EMMDENIA): Dénia
- aranyol (DCVB-E): Eivissa, Menorca
- arañyol (RPCE3): Eivissa, Menorca
- aranyot (EMMDENIA): Dénia
- dragó (AGUILO): Menorca
- dragó (DCVB-E): Menorca, Tarragona
- dragó (FAUNAICT): Menorca
- dragó (RPCE3): Menorca
- dragons (RANDA11): Menorca
- espasencs (DCVB-E): Blanes
- pinça (JLLE): Pollença
- pinxa (PEIXMEN): Ciutadella, Fornells
- salamó (DELC): Balear
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bitxer, n m
- ca bitxera, n f alt. sin.
- ca bitxo, n m alt. sin.
- ca cirer bord, n m alt. sin.
- ca coralera, n f alt. sin.
- ca coralet (fruit), n m alt. sin.
- ca coraletera, n f alt. sin.
- ca pebre, n m alt. sin.
- ca pebre de banyeta, n m alt. sin.
- ca pebre de Caiena, n m alt. sin.
- ca pebre de cirereta, n m alt. sin.
- ca pebrer, n m alt. sin.
- ca pebrer de banyeta, n m alt. sin.
- ca pebrer de cirereta, n m alt. sin.
- ca pebrer de morro de bou, n m alt. sin.
- ca pebrera, n f alt. sin.
- ca pebrera de coralet, n f alt. sin.
- ca pebrerera, n f alt. sin.
- ca pebreta (fruit), n f alt. sin.
- ca pebretera, n f alt. sin.
- ca pebrina (fruit), n f alt. sin.
- ca pebrinera, n f alt. sin.
- ca pebrot, n m alt. sin.
- ca pebrot (fruit), n m alt. sin.
- ca pebrot coent, n m alt. sin.
- ca pebrot de morro de porc, n m alt. sin.
- ca pebrot picant, n m alt. sin.
- ca pebroter, n m alt. sin.
- ca pebrotera, n f alt. sin.
- ca vit (fruit), n m alt. sin.
- ca vitera, n f alt. sin.
- ca vitet (fruit), n m alt. sin.
- ca bitera, n f var. ling.
- ca guindilla, n f var. ling.
- ca pebre de Canyena, n m var. ling.
- ca preba, n m var. ling.
- ca prebe, n m var. ling.
- nc Capsicum frutescens L.
<Botànica > solanàcies>
Note
- MASCLANS i DIEC2-E recullen nyora com a raça de pebrotera.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bitxer, n m
- ca bitxera, n f alt. sin.
- ca bitxo, n m alt. sin.
- ca cirer bord, n m alt. sin.
- ca coralera, n f alt. sin.
- ca coralet (fruit), n m alt. sin.
- ca coraletera, n f alt. sin.
- ca pebre, n m alt. sin.
- ca pebre de banyeta, n m alt. sin.
- ca pebre de Caiena, n m alt. sin.
- ca pebre de cirereta, n m alt. sin.
- ca pebrer, n m alt. sin.
- ca pebrer de banyeta, n m alt. sin.
- ca pebrer de cirereta, n m alt. sin.
- ca pebrer de morro de bou, n m alt. sin.
- ca pebrera, n f alt. sin.
- ca pebrera de coralet, n f alt. sin.
- ca pebrerera, n f alt. sin.
- ca pebreta (fruit), n f alt. sin.
- ca pebretera, n f alt. sin.
- ca pebrina (fruit), n f alt. sin.
- ca pebrinera, n f alt. sin.
- ca pebrot, n m alt. sin.
- ca pebrot (fruit), n m alt. sin.
- ca pebrot coent, n m alt. sin.
- ca pebrot de morro de porc, n m alt. sin.
- ca pebrot picant, n m alt. sin.
- ca pebroter, n m alt. sin.
- ca pebrotera, n f alt. sin.
- ca vit (fruit), n m alt. sin.
- ca vitera, n f alt. sin.
- ca vitet (fruit), n m alt. sin.
- ca bitera, n f var. ling.
- ca guindilla, n f var. ling.
- ca pebre de Canyena, n m var. ling.
- ca preba, n m var. ling.
- ca prebe, n m var. ling.
- nc Capsicum frutescens L.
<Botànica > solanàcies>
Note
- MASCLANS i DIEC2-E recullen nyora com a raça de pebrotera.
<Transports > Transport ferroviari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
MILÀ i GALLART, Roser. Terminologia ferroviària: material rodant. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1993. 154 p; 24 cm
ISBN 84-393-2723-4
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca boló, n m
- ca pern, n m
- es bulón
- es perno
- fr boulon
- en bolt
<Transport ferroviari>
Definition
<Carn. Aviram. Caça. Menuts > Producte no elaborat>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca bola del crostó, n f
- ca pera, n f
- fr poire
<Carn. Aviram. Caça. Menuts > Producte no elaborat>
Definition
<Enginyeria>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:
Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.
Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca bufat, n m
- es sopladura, n f
- fr soufflure, n f
- en blowhole, n
- en pore, n
- de Gasblase, n f
- de Guβblase, n f
<Enginyeria>
