Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca esteperola, n f
ca colgafocs, n m sin. compl.
ca flor de monja, n f sin. compl.
ca matafoc, n m sin. compl.
ca romaní mascle, n m sin. compl.
ca romerola, n f sin. compl.
ca botja de les meleres, n f alt. sin.
ca botó de gall, n m alt. sin.
ca cist, n m alt. sin.
ca colgafoc, n m alt. sin.
ca estepa, n f alt. sin.
ca estepa de fulla de romer, n f alt. sin.
ca estepa matagall, n f alt. sin.
ca estepa milflors, n f alt. sin.
ca esteperol, n m alt. sin.
ca esteperola vera, n f alt. sin.
ca giragotlla, n f alt. sin.
ca matafocs, n m pl alt. sin.
ca matagall, n m alt. sin.
ca romanill mascle, n m alt. sin.
ca romer blanc, n m alt. sin.
ca romer mascle, n m alt. sin.
ca romera, n f alt. sin.
ca romerina, n f alt. sin.
ca romerol, n m alt. sin.
ca socarraculs, n m alt. sin.
ca socarrell, n m alt. sin.
ca ajoca-sapes, n m/f var. ling.
ca esteparol, n m var. ling.
ca esteparola, n f var. ling.
ca giragolles, n f pl var. ling.
ca matagallo, n m var. ling.
ca romarola, n f var. ling.
ca xocasapes, n m/f var. ling.
nc Cistus clusii Dunal
nc Cistus libanotis auct., non L. var. ling.
nc Cistus rosmarinifolius Pourr. var. ling.

<Botànica > cistàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca forcadella, n f
ca abella, n f sin. compl.
ca cabut, n m sin. compl.
ca somera vermella, n f sin. compl.
es tres colas
fr barbier hirondelle
en swallowtail sea perch
nc Anthias anthias

Definition

Peix de l'ordre dels perciformes i de la família dels serrànids, de coloració vermella o rosada amb taques i bandes operculars grogues, aletes ventrals groguenques i ventre argentat.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca forcadella, n f
ca abella, n f sin. compl.
ca cabot, n m sin. compl.
ca cabudet, n m sin. compl.
ca cabut, n m sin. compl.
ca dentó, n m sin. compl.
ca estudiant, n m sin. compl.
ca forcadella roja, n f sin. compl.
ca llevanassa, n f sin. compl.
ca músic vermell, n m sin. compl.
ca peix rei, n m sin. compl.
ca reget, n m sin. compl.
ca somera, n f sin. compl.
ca somera vermella, n f sin. compl.
ca borriquete, n m var. ling.
ca cabezudo, n m var. ling.
ca furcadella roija, n f var. ling.
ca raget, n m var. ling.
ca reixet, n m var. ling.
ca rexet, n m var. ling.
nc Anthias anthias
nc Anthias sacer var. ling.
nc Labrus Anthias var. ling.
es tres colas
fr barbier
fr barbier hirondelle
fr barbier-hirodelle
it castagnola rossa
en swallowtail sea perch
en swallowtail seaperch
en vermilion fish
de Drei Schwänze

<Peixos > Serrànids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca forcadella, n f
ca abella, n f sin. compl.
ca cabot, n m sin. compl.
ca cabudet, n m sin. compl.
ca cabut, n m sin. compl.
ca dentó, n m sin. compl.
ca estudiant, n m sin. compl.
ca forcadella roja, n f sin. compl.
ca llevanassa, n f sin. compl.
ca músic vermell, n m sin. compl.
ca peix rei, n m sin. compl.
ca reget, n m sin. compl.
ca somera, n f sin. compl.
ca somera vermella, n f sin. compl.
ca borriquete, n m var. ling.
ca cabezudo, n m var. ling.
ca furcadella roija, n f var. ling.
ca raget, n m var. ling.
ca reixet, n m var. ling.
ca rexet, n m var. ling.
nc Anthias anthias
nc Anthias sacer var. ling.
nc Labrus Anthias var. ling.
es tres colas
fr barbier
fr barbier hirondelle
fr barbier-hirodelle
it castagnola rossa
en swallowtail sea perch
en swallowtail seaperch
en vermilion fish
de Drei Schwänze

<Peixos > Serrànids>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca gomer | gomera, n m, f
es gomerita, n m, f
es gomero | gomera, n m, f

<Antropologia > Etnologia. Etnografia>

Definition

Natural de l'illa canària de Gomera.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

ca ho pot trobar al pis de dalt / de baix
es lo encontrará en el piso de arriba / de abajo
fr vous pouvez trouver cet article à l'étage d'en haut / d'en bas
pt poderá encontrar este produto no andar de cima / de baixo
en you'll find it upstairs / downstairs

<Grans Magatzems > Conversa>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

ca ho trobarà a la secció de...
es lo encontrará en la sección de...
fr vous le trouverez au rayon...
pt poderá encontrá-lo na secção de...
en you'll find it in the ...... department

<Grans Magatzems > Conversa>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

ca laca pobra, n f
es arte pobre, n m
es lacca contrafatta, n f sin. compl.
es lacca povera, n f sin. compl.
fr arte povera, n m
fr lacca contraffatta, n m
eu arte pobre, n

<Fusteria > Mobles>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca llengua bovina, n f
ca llengua de bou, n f alt. sin.
ca paradella, n f alt. sin.
ca paradella longifòlia, n f alt. sin.
ca roma, n f alt. sin.
ca romeda, n f alt. sin.
ca romedes, n f pl alt. sin.
ca romera, n f alt. sin.
ca ruibarbre, n m alt. sin.
ca ribardo, n m var. ling.
nc Rumex longifolius DC. in Lam. et DC.
nc Rumex domesticus Hartm. var. ling.

<Botànica > poligonàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca llengua bovina, n f
ca llengua de bou, n f alt. sin.
ca paradella, n f alt. sin.
ca paradella longifòlia, n f alt. sin.
ca roma, n f alt. sin.
ca romeda, n f alt. sin.
ca romedes, n f pl alt. sin.
ca romera, n f alt. sin.
ca ruibarbre, n m alt. sin.
ca ribardo, n m var. ling.
nc Rumex longifolius DC. in Lam. et DC.
nc Rumex domesticus Hartm. var. ling.

<Botànica > poligonàcies>

Basic search

Advanced search

Results for "pomerar" in all thematic areas

Definition

Definition