Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "prelat" in all thematic areas
<Publicitat>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI relat de marca, màrqueting de continguts, contingut de marca, entreteniment de marca, entreteniment publicitari, joc de marca o joc publicitari?
<Comunicació. Audiovisuals > Publicitat>
Definition
- El relat de marca (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és el recurs creatiu consistent a explicar una història real o de ficció que reflecteixi els valors d'una marca, amb l'objectiu d'establir un vincle emocional amb el públic objectiu i fer-li arribar de manera eficaç un missatge determinat.
. L'equivalent castellà és storytelling; els francesos, mise en récit i storytelling, i els anglesos, brand storytelling i storytelling.
- El màrqueting de continguts (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és l'estratègia de màrqueting consistent a crear i difondre continguts rellevants per al públic objectiu d'una marca, amb la finalitat de captar la seva atenció i mantenir o crear una comunitat afí a la marca.
. Els equivalents castellans són content marketing i marketing de contenidos; els francesos, marketing de contenu i marketing de contenus, i l'anglès, content marketing.
En canvi, les altres formes depenen d'una manera o altra d'aquestes:
- Un contingut de marca (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un contingut informatiu, d'entreteniment o lúdic basat en el màrqueting de continguts i produït o promogut per una marca que sol reflectir els seus valors.
. L'equivalent castellà és contenido de marca; el francès, contenu de marque, i l'anglès, branded content.
- Un entreteniment de marca, o un entreteniment publicitari (formes també normalitzades pel Consell Supervisor), és un tipus de contingut de marca que té com a objectiu l'entreteniment.
. L'equivalent castellà és advertainment; els francesos, divertissement publicitaire, publicité divertissante i publidivertissement, i els anglesos, adtainment, advertainment i entertising.
- Un joc de marca, o un joc publicitari (formes també normalitzades pel Consell Supervisor), és un tipus d'entreteniment de marca consistent en un videojoc en què l'escena està protagonitzada per la marca que el produeix o promou.
. Els equivalents castellans són advergame i juego publicitario; els francesos, jeu promotionnel, jeu publicitaire, jeu vidéo promotionnel, jeu vidéo publicitaire, promojeu i publijeu, i els anglesos, advergame, advertising game i advertising video game.
Els motius de la tria de totes aquestes formes són els següents:
(1) El paral·lelisme formal de les denominacions relat de marca, contingut de marca, entreteniment de marca i joc de marca reflecteix la relació conceptual que hi ha entre els termes, cosa que en pot facilitar la implantació.
(2) Les denominacions entreteniment publicitari i joc publicitari s'han aprovat com a sinònimes de entreteniment de marca i joc de marca, respectivament, perquè ja tenen força ús, segurament per influència de les formes angleses.
Note
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI curador de continguts | curadora de continguts, gestor de continguts | gestora de continguts, gestor de comunitats | gestora de comunitats o responsable continguts?
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de relat de marca, màrqueting de continguts, contingut de marca, joc de marca i videojoc de marca al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Novetats de marca, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/190/).
<Ceràmica>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI relat de marca, màrqueting de continguts, contingut de marca, entreteniment de marca, entreteniment publicitari, joc de marca o joc publicitari?
<Arts > Ceràmica>
Definition
- El relat de marca (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és el recurs creatiu consistent a explicar una història real o de ficció que reflecteixi els valors d'una marca, amb l'objectiu d'establir un vincle emocional amb el públic objectiu i fer-li arribar de manera eficaç un missatge determinat.
. L'equivalent castellà és storytelling; els francesos, mise en récit i storytelling, i els anglesos, brand storytelling i storytelling.
- El màrqueting de continguts (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és l'estratègia de màrqueting consistent a crear i difondre continguts rellevants per al públic objectiu d'una marca, amb la finalitat de captar la seva atenció i mantenir o crear una comunitat afí a la marca.
. Els equivalents castellans són content marketing i marketing de contenidos; els francesos, marketing de contenu i marketing de contenus, i l'anglès, content marketing.
En canvi, les altres formes depenen d'una manera o altra d'aquestes:
- Un contingut de marca (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un contingut informatiu, d'entreteniment o lúdic basat en el màrqueting de continguts i produït o promogut per una marca que sol reflectir els seus valors.
. L'equivalent castellà és contenido de marca; el francès, contenu de marque, i l'anglès, branded content.
- Un entreteniment de marca, o un entreteniment publicitari (formes també normalitzades pel Consell Supervisor), és un tipus de contingut de marca que té com a objectiu l'entreteniment.
. L'equivalent castellà és advertainment; els francesos, divertissement publicitaire, publicité divertissante i publidivertissement, i els anglesos, adtainment, advertainment i entertising.
- Un joc de marca, o un joc publicitari (formes també normalitzades pel Consell Supervisor), és un tipus d'entreteniment de marca consistent en un videojoc en què l'escena està protagonitzada per la marca que el produeix o promou.
. Els equivalents castellans són advergame i juego publicitario; els francesos, jeu promotionnel, jeu publicitaire, jeu vidéo promotionnel, jeu vidéo publicitaire, promojeu i publijeu, i els anglesos, advergame, advertising game i advertising video game.
Els motius de la tria de totes aquestes formes són els següents:
(1) El paral·lelisme formal de les denominacions relat de marca, contingut de marca, entreteniment de marca i joc de marca reflecteix la relació conceptual que hi ha entre els termes, cosa que en pot facilitar la implantació.
(2) Les denominacions entreteniment publicitari i joc publicitari s'han aprovat com a sinònimes de entreteniment de marca i joc de marca, respectivament, perquè ja tenen força ús, segurament per influència de les formes angleses.
Note
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI curador de continguts | curadora de continguts, gestor de continguts | gestora de continguts, gestor de comunitats | gestora de comunitats o responsable continguts?
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de relat de marca, màrqueting de continguts, contingut de marca, joc de marca i videojoc de marca al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Novetats de marca, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/190/).
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alfàbrega, n f
- ca alfàbega, n f sin. compl.
- ca alfabeguera, n f sin. compl.
- ca alfabreguera, n f sin. compl.
- ca alfàbrega de fulla ampla, n f alt. sin.
- ca basilicó, n m alt. sin.
- ca basilicons, n m pl alt. sin.
- ca herba del mal prenyat, n f alt. sin.
- ca alfàbaga, n f var. ling.
- ca alfàbiga, n f var. ling.
- ca alfabiguera, n f var. ling.
- ca alfàbrica, n f var. ling.
- ca alfàbriga, n f var. ling.
- ca alfàdega, n f var. ling.
- ca alfalga, n f var. ling.
- ca alfràgam, n f var. ling.
- ca amfàbega, n f var. ling.
- ca amfàbiga, n f var. ling.
- ca aufàbega, n f var. ling.
- ca aufabeguera, n f var. ling.
- ca aufàbia, n f var. ling.
- ca aufàbiga, n f var. ling.
- ca aufàbrega, n f var. ling.
- ca aufabreguera, n f var. ling.
- ca aufàbrica, n f var. ling.
- ca aufabuguera, n f var. ling.
- ca aufàdega, n f var. ling.
- ca aufàdia, n f var. ling.
- ca aufàdiga, n f var. ling.
- ca enfalga, n f var. ling.
- ca enflàgam, n f var. ling.
- ca fàbega, n f var. ling.
- ca fàbrega, n f var. ling.
- nc Ocimum basilicum L.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alfàbrega, n f
- ca alfàbega, n f sin. compl.
- ca alfabeguera, n f sin. compl.
- ca alfabreguera, n f sin. compl.
- ca alfàbrega de fulla ampla, n f alt. sin.
- ca basilicó, n m alt. sin.
- ca basilicons, n m pl alt. sin.
- ca herba del mal prenyat, n f alt. sin.
- ca alfàbaga, n f var. ling.
- ca alfàbiga, n f var. ling.
- ca alfabiguera, n f var. ling.
- ca alfàbrica, n f var. ling.
- ca alfàbriga, n f var. ling.
- ca alfàdega, n f var. ling.
- ca alfalga, n f var. ling.
- ca alfràgam, n f var. ling.
- ca amfàbega, n f var. ling.
- ca amfàbiga, n f var. ling.
- ca aufàbega, n f var. ling.
- ca aufabeguera, n f var. ling.
- ca aufàbia, n f var. ling.
- ca aufàbiga, n f var. ling.
- ca aufàbrega, n f var. ling.
- ca aufabreguera, n f var. ling.
- ca aufàbrica, n f var. ling.
- ca aufabuguera, n f var. ling.
- ca aufàdega, n f var. ling.
- ca aufàdia, n f var. ling.
- ca aufàdiga, n f var. ling.
- ca enfalga, n f var. ling.
- ca enflàgam, n f var. ling.
- ca fàbega, n f var. ling.
- ca fàbrega, n f var. ling.
- nc Ocimum basilicum L.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Bricolatge > Ferreteria>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca alumini prelacat, n m
- es aluminio prelacado
<Bricolatge > Ferreteria>
<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NOGUÉS, Joaquim M. (coord.). Diccionari de gemmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/168/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca ambre premsat, n m
- ca ambroide, n m sin. compl.
- es ámbar prensado
- es ambroide
- fr ambre comprimé
- fr ambre pressé
- fr ambroïde
- it ambra compressa
- it ambra stampata
- it ambroide
- en ambroid
- en pressed amber
- de Ambroid
- de Preßbernstein
<Gemmologia > Espècies gemmològiques > Materials d'origen orgànic>
Definition
Note
- Presenta bombolles allargades i línies de flux, que són degudes a la pressió exercida durant el procés d'obtenció. Se'n va produir per primera vegada a Viena (Àustria), el 1881.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari de botànica: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de Barcelona, 2004. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-09-8
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca areolat -ada, adj
- es areolado -da, adj
- fr aréolé -ée, adj
- en areolate, adj
<Botànica>
<Botànica > Palinologia>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Joan Martín, M. Antònia Julià i Carles Riera, procedeix de l'obra següent:
MARTÍN, Joan; JULIÀ, Maria Antònia; RIERA, Carles. Diccionari de palinologia. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 2003. 79 p.; 21 cm. (Miscel·lània Terminològica; 3) ISBN 84-95817-02-0
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca areolat -ada, adj
- es areolado, adj
- en areolate, adj
<Palinologia>
Definition
Note
- Del llatí AREOLATUS, íd., derivat d'AREOLA.
<Anatomia > Òrgans i sistemes>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca areolat -ada, adj
<Anatomia > Òrgans i sistemes>
Definition
<Disciplines de suport > Química>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca arilat -ada, adj
<Disciplines de suport > Química>
