Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "prendre�s" in all thematic areas

guanyar un temps guanyar un temps

<Esport > Esports de combat > Esgrima>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'esgrima [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/26/>

  • ca  guanyar un temps, v intr
  • es  ganar un tiempo
  • fr  prendre le temps

<Esport > Esports de combat > Esgrima>

Definition
Tocar un adversari que està executant una acció composta.

Note

  • L'acció de guanyar un temps comporta avançar l'adversari d'un temps d'esgrima.
guanyar un temps guanyar un temps

<08 Esports de combat > 06 Esgrima>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  guanyar un temps, v intr
  • es  ganar un tiempo
  • fr  prendre le temps

<Esport > 08 Esports de combat > 06 Esgrima>

Definition
Tocar un adversari que està executant una acció composta.

Note

  • L'acció de guanyar un temps comporta avançar l'adversari d'un temps d'esgrima.
Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herbacol, n f
  • ca  card, n m sin. compl.
  • ca  card coler, n m sin. compl.
  • ca  card comú, n m sin. compl.
  • ca  card d'herba, n m sin. compl.
  • ca  card de formatjar, n m sin. compl.
  • ca  cardigot, n m sin. compl.
  • ca  cardolera, n f sin. compl.
  • ca  cardot, n m sin. compl.
  • ca  colera, n f sin. compl.
  • ca  corona de frare, n f sin. compl.
  • ca  herba carxofera, n f sin. compl.
  • ca  herba de formatjar, n f sin. compl.
  • ca  herba presonera, n f sin. compl.
  • ca  presonera, n f sin. compl.
  • ca  card bord, n m alt. sin.
  • ca  card de formatger, n m alt. sin.
  • ca  card de Maria, n m alt. sin.
  • ca  card escarxofer, n m alt. sin.
  • ca  card formatger, n m alt. sin.
  • ca  cardet, n m alt. sin.
  • ca  cardiguera, n f alt. sin.
  • ca  carxofa, n f alt. sin.
  • ca  carxofera borda, n f alt. sin.
  • ca  carxofera d'espina, n f alt. sin.
  • ca  carxofera de formatjar, n f alt. sin.
  • ca  carxofera de presó, n f alt. sin.
  • ca  carxofera punxenca, n f alt. sin.
  • ca  carxofes bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  carxofes d'herba, n f pl alt. sin.
  • ca  escard de formatjar, n m alt. sin.
  • ca  escardassa, n f alt. sin.
  • ca  escardasses, n f pl alt. sin.
  • ca  escardots, n m pl alt. sin.
  • ca  escarxofa, n f alt. sin.
  • ca  escarxofa borda, n f alt. sin.
  • ca  escarxofera borda, n f alt. sin.
  • ca  flor d'empresonar, n f alt. sin.
  • ca  flor de fer formatges, n f alt. sin.
  • ca  formatger, n m alt. sin.
  • ca  herba colera, n f alt. sin.
  • ca  herba d'empresonar, n f alt. sin.
  • ca  herba de card, n f alt. sin.
  • ca  herba del quall, n f alt. sin.
  • ca  herba escarxofera, n f alt. sin.
  • ca  penca, n f alt. sin.
  • ca  penquera, n f alt. sin.
  • ca  presó, n f alt. sin.
  • ca  presoneres, n f pl alt. sin.
  • ca  presora, n f alt. sin.
  • ca  carcolé, n m var. ling.
  • ca  card del terreno, n m var. ling.
  • ca  cardets carcoles, n m pl var. ling.
  • ca  cardo de penca, n m var. ling.
  • ca  cats, n m pl var. ling.
  • ca  empreoneres, n f pl var. ling.
  • ca  gardureu, n m var. ling.
  • ca  herba col, n f var. ling.
  • ca  herba coler, n f var. ling.
  • ca  herba-col, n f var. ling.
  • ca  preó, n f var. ling.
  • ca  preonera, n f var. ling.
  • ca  preoneres, n f pl var. ling.
  • ca  presor, n f var. ling.
  • ca  pressó, n f var. ling.
  • nc  Cynara cardunculus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Note

  • 1. PELL2000-3 recull card, cardet i penca "per al peçó i el nervi gruixut de les fulles".
    2. Gardureu és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) karduréu.
herbacol herbacol

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herbacol, n f
  • ca  card, n m sin. compl.
  • ca  card coler, n m sin. compl.
  • ca  card comú, n m sin. compl.
  • ca  card d'herba, n m sin. compl.
  • ca  card de formatjar, n m sin. compl.
  • ca  cardigot, n m sin. compl.
  • ca  cardolera, n f sin. compl.
  • ca  cardot, n m sin. compl.
  • ca  colera, n f sin. compl.
  • ca  corona de frare, n f sin. compl.
  • ca  herba carxofera, n f sin. compl.
  • ca  herba de formatjar, n f sin. compl.
  • ca  herba presonera, n f sin. compl.
  • ca  presonera, n f sin. compl.
  • ca  card bord, n m alt. sin.
  • ca  card de formatger, n m alt. sin.
  • ca  card de Maria, n m alt. sin.
  • ca  card escarxofer, n m alt. sin.
  • ca  card formatger, n m alt. sin.
  • ca  cardet, n m alt. sin.
  • ca  cardiguera, n f alt. sin.
  • ca  carxofa, n f alt. sin.
  • ca  carxofera borda, n f alt. sin.
  • ca  carxofera d'espina, n f alt. sin.
  • ca  carxofera de formatjar, n f alt. sin.
  • ca  carxofera de presó, n f alt. sin.
  • ca  carxofera punxenca, n f alt. sin.
  • ca  carxofes bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  carxofes d'herba, n f pl alt. sin.
  • ca  escard de formatjar, n m alt. sin.
  • ca  escardassa, n f alt. sin.
  • ca  escardasses, n f pl alt. sin.
  • ca  escardots, n m pl alt. sin.
  • ca  escarxofa, n f alt. sin.
  • ca  escarxofa borda, n f alt. sin.
  • ca  escarxofera borda, n f alt. sin.
  • ca  flor d'empresonar, n f alt. sin.
  • ca  flor de fer formatges, n f alt. sin.
  • ca  formatger, n m alt. sin.
  • ca  herba colera, n f alt. sin.
  • ca  herba d'empresonar, n f alt. sin.
  • ca  herba de card, n f alt. sin.
  • ca  herba del quall, n f alt. sin.
  • ca  herba escarxofera, n f alt. sin.
  • ca  penca, n f alt. sin.
  • ca  penquera, n f alt. sin.
  • ca  presó, n f alt. sin.
  • ca  presoneres, n f pl alt. sin.
  • ca  presora, n f alt. sin.
  • ca  carcolé, n m var. ling.
  • ca  card del terreno, n m var. ling.
  • ca  cardets carcoles, n m pl var. ling.
  • ca  cardo de penca, n m var. ling.
  • ca  cats, n m pl var. ling.
  • ca  empreoneres, n f pl var. ling.
  • ca  gardureu, n m var. ling.
  • ca  herba col, n f var. ling.
  • ca  herba coler, n f var. ling.
  • ca  herba-col, n f var. ling.
  • ca  preó, n f var. ling.
  • ca  preonera, n f var. ling.
  • ca  preoneres, n f pl var. ling.
  • ca  presor, n f var. ling.
  • ca  pressó, n f var. ling.
  • nc  Cynara cardunculus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Note

  • 1. PELL2000-3 recull card, cardet i penca "per al peçó i el nervi gruixut de les fulles".
    2. Gardureu és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) karduréu.
lligar el ferro lligar el ferro

<Esport > Esports de combat > Esgrima>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'esgrima [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/26/>

  • ca  lligar el ferro, v intr
  • es  ligar el hierro
  • fr  engager le fer
  • fr  prendre l'engagement
  • en  engage, to

<Esport > Esports de combat > Esgrima>

Definition
Fer un lligament.
lligar el ferro lligar el ferro

<08 Esports de combat > 06 Esgrima>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  lligar el ferro, v intr
  • es  ligar el hierro
  • fr  engager le fer
  • fr  prendre l'engagement
  • en  engage, to

<Esport > 08 Esports de combat > 06 Esgrima>

Definition
Fer un lligament.
Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  matar, v tr
  • ca  capturar, v tr sin. compl.
  • ca  menjar-se, v tr pron sin. compl.
  • ca  prendre, v tr sin. compl.
  • es  capturar
  • es  comerse
  • es  tomar
  • fr  prendre
  • en  capture, to
  • de  schlagen

<Esport > 22 Escacs>

Definition
Eliminar una peça contrària de l'escaquer amb una peça pròpia que es desplaça fins a la casella d'aquesta peça eliminada.
Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  matar, v tr
  • ca  capturar, v tr sin. compl.
  • ca  menjar-se, v tr pron sin. compl.
  • ca  prendre, v tr sin. compl.
  • es  capturar
  • es  comerse
  • es  tomar
  • fr  prendre
  • en  capture, to
  • de  schlagen

<Esport > 22 Escacs>

Definition
Eliminar, una peça, una peça contrària de l'escaquer per mitjà d'un desplaçament fins a la casella ocupada per aquesta peça eliminada.
matar al pas matar al pas

<Esport > Escacs>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  matar al pas, v tr
  • es  comer al paso
  • es  tomar al paso
  • fr  prendre en passant
  • en  capture en passant, to
  • de  schlagen en passant
  • de  schlagen im Vorübergehen

<Esport > Escacs>

Definition
Matar amb un peó un peó contrari que se li havia situat al costat en el seu primer moviment de la partida després d'haver avançat dues caselles, de manera que el peó amb què es mata queda situat a la casella on hauria anat a parar el peó contrari si només n'hagués avançat una.
matar al pas matar al pas

<22 Escacs>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  matar al pas, v tr
  • es  tomar al paso
  • fr  prendre en passant
  • en  capture en passant, to
  • de  schlagen en passant
  • de  schlagen im Vorübergehen

<Esport > 22 Escacs>

Definition
Matar amb un peó un peó contrari que se li havia situat al costat en el seu primer moviment de la partida després d'haver avançat dues caselles, de manera que el peó amb què es mata queda situat a la casella on hauria anat a parar el peó contrari si només n'hagués avançat una.