Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "publicar" in all thematic areas
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca escriptura pública, n f
- es escritura pública, n f
<Dret civil>
<Documentació jurídica>, <Dret notarial>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca escriptura pública, n f
- es escritura pública
<Documentació jurídica>, <Dret notarial>
Definition
Note
-
L'article 144 del Decret del 2 de juny del 1944, pel qual s'aprova amb caràcter definitiu el Reglament de l'organització i règim del notariat, disposa que les escriptures públiques han de contenir les declaracions de voluntat, els actes jurídics que impliquen prestació de consentiment, els contractes i els negocis jurídics de tota mena.
Es tracta d'un document públic, un instrument notarial, en què es manifesta un negoci jurídic dut a terme per l'atorgant o atorgants davant de notari, el qual dona fe que es tracta d'un document veraç i íntegrament conforme a allò que disposa la llei. En el document es fa constar una o més declaracions de voluntat de la persona o les persones atorgants, sota la formalització del notari, que les recull atenent als requisits legals de l'acte, i incorpora el document al protocol notarial i, si escau, l'inscriu en el registre públic pertinent, com ara el Registre de la Propietat.
Cal no confondre l'escriptura pública amb l'escriptura matriu, que l'article 17 de la Llei del notariat del 28 de maig de 1862 defineix com l'original que el notari ha de redactar sobre el contracte o l'acte sotmès a la seva autorització, signat pels atorgants, pels testimonis instrumentals o de coneixement, si s'escau, i signat pel notari o notària.
En aquest sentit, l'article 221 del Reglament de l'organització i règim del notariat considera escriptures públiques, a més de l'escriptura matriu, les seves còpies expedides conforme a les formalitats establertes per llei, així com les còpies de pòlisses incorporades al protocol.
Com que mitjançant escriptura pública es formalitzen tants fets diferents, cal tenir en compte que, més enllà d'una regulació general, la normativa estableix peculiaritats atenent a les circumstàncies que recull cada document. Així, per mitjà d'escriptura pública es disposen el testament, les capitulacions matrimonials, els casaments i divorcis o la donació, entre altres.
També s'hi inclou l'escriptura de compravenda, en què consta la voluntat d'un dels contractants de transferir la propietat d'una cosa o dret i l'altre s'obliga a pagar-ne el preu convingut; o l'escriptura de poders, mitjançant la qual una persona atorga a una altra la facultat de realitzar i executar determinats actes jurídics i materials en nom seu. En aquest darrer cas, es tracta d'una decisió unilateral del poderdant, no es requereix acceptació expressa, i és revocable per mitjà d'una altra escriptura posterior, que deixa sense efecte l'anterior.
<Documentació jurídica>, <Dret mercantil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca escriptura social, n f
- es escritura pública
<Documentació jurídica>, <Dret mercantil>
Definition
Note
-
L'escriptura social ha de contenir una informació mínima perquè sigui vàlida. Segons l'article 125 del Codi de Comerç, aquesta informació bàsica inclou: el nom, els cognoms i el domicili dels socis; la raó social; el nom i els cognoms dels socis a qui s'encarrega la gestió de la companyia i l'ús de la firma social; el capital que cada soci o sòcia aporta en diners en efectiu, crèdits o efectes, amb l'expressió del valor que se'ls dona o les bases sobre les quals es calcula; la durada de la companyia, i les quantitats que, si escau, s'assignen a cada soci gestor o sòcia gestora anualment per a despeses particulars. També s'hi poden consignar tots aquells pactes lícits i condicions especials que vulguin establir els socis.
D'altra banda, l'article 209 del Reglament del Registre Mercantil estipula que per a la primera inscripció de la societat cal que consti la informació següent: la identitat dels socis, la raó social, el domicili de la societat, el seu objecte social (si s'ha determinat), la data d'inici de les operacions, la durada de la societat, l'aportació de cada soci o sòcia (indicant el valor i el títol en què es realitza), el capital social (si l'aportació no és només de serveis), els socis encarregats de l'administració i la representació de la societat i els altres pactes lícits que contingui l'escriptura social.
<Ciències socials > Sociologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de sociologia. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 95 p.; 22 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-03-5
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca esfera pública, n f
- es esfera pública
- en public sphere
<Sociologia>
Definition
<Sociologia i ciències socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>
- ca esfera pública, n f
- es esfera pública, n f
- en public sphere, n
<Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics>, <Estructura econòmica i política > Política i sistemes polítics > Societat civil>
Definition
Note
- El terme esfera pública va ser encunyat pel sociòleg alemany Jürgen Habermas.
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'immunologia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/189/>
- ca especificitat pública, n f
- es especificidad pública
- fr spécificité publique
- en public specificity
<Immunologia > Interacció antigen - sistema immunitari > Interacció antigen-anticòs>
Definition
<Ciències de la vida > Immunologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'immunologia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/189/>
- ca especificitat pública, n f
- es especificidad pública
- fr spécificité publique
- en public specificity
<Immunologia > Interacció antigen - sistema immunitari > Interacció antigen-anticòs>
Definition
<.FITXA MODIFICADA>, <Immunologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca especificitat pública, n f
- es especificidad pública, n f
- fr spécificité publique, n f
- en public specificity, n
<.FITXA MODIFICADA>, <Immunologia>
Definition
<Empresa > Comunicació empresarial>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca estratègia de relacions públiques, n f
- es estrategia de relaciones públicas
- en public relations strategy
<Comunicació empresarial > Comunicació > Relacions públiques>
Definition
<Dret > Dret notarial > Notaria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia notarial [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/17/>
- ca fe pública, n f
- es fe pública
- fr certification
<Notaria > Funció notarial>
